Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC. Ascendí després de la mort de Salmanassar V del que podria ser fill o més aviat hereu designat tot i ser probablement un usurpador, malgrat que pretenia, d'acord amb un text que s'ha preservat, ser fill de Teglatfalassar III. S'apoderà del càrrec per la violència, i el seu adveniment suposà una ruptura amb el passat, ja que en cap de les seves inscripcions es fa referència als seus predecessors. Fou un rei poderós, un gran conqueridor i el fundador de la més important dinastia de governants assiris, sota els qui l'imperi aconseguí el seu més gran poder. Els perills principals que va trobar en pujar al poder foren els esforços d'Urartu per allunyar de l'òrbita assíria als territoris del nord, la possibilitat de revolta a Síria on Samària encara resistia, i el renaixement de Babilònia sota els caldeus (arameus). Les seves capitals foren a Assur, Nimrud i Nínive fins que el 706 aC va inaugurar una nova capital, Dur-Sharrukin.
Fonts del regnat miniatura|Lammasu a l'entrada del tron al palau de Khorsabad o Dur-Sharrukin, avui al Museu de la Universitat de Chicago miniatura|Brau alat amb rostre humà, baix relleu del palau de Dur Sharrukin avui al Museu del Louvre Els annals publicats en francès per Botta (Le Monument de Ninive), després en alemany per Winckler (Die Keihchrifttexte Sargons II) i en anglès per Jules Oppert (Records of the Past, sèrie I, VIII, pàgs 21-66). Els annals foren trobats en fragments i la seva reconstrucció es va demostrar complicada. Inscripció general, publicada per Botta (Inscription des Fastes) i traduïda per Winckler a l'alemany i Oppert a l'anglès sota el nom de The Great inscription of the palace of Khorsabad, publicada a Records of the Past, primera sèrie, IV, pàgs 1-20. Inscripcions al paviment de l'Avinguda o Camí (Botta i Winckler). Inscripcions al darrere de les lloses, publicades per Botta i Wrinkler. Inscripció de Nimrud, publicada per Layard (Inscriptions in the Cuneiform Character, lamines 83, 84) traduït per Winckler. La inscripció de l'estela, publicada i traduïda per Winckler. Inscripció del brau alat, publicat per Botta. Inscripció del cilindre, publicada per Lyon.
Campanyes militars El 722 aC Samària finalment fou ocupada segurament sense intervenció del rei. Segurament ni els defensors ni els assetjadors van saber del canvi de rei. Milers d'israelitesla xifra donada és exactament de 27.280 foren deportats a Babilònia, a la província de Gozan (Guzana, entre els rius Balikh i Khabur), i a les muntanyes de Mèdia, i milers de babilonis procedents de Kutha foren establerts a Samària i territoris propers.quan els jueus van retornar a Samària, els habitants locals no foren reconeguts dins del mateix poble i foren l'origen dels anomenats samaritans Un governador assiri es va establir al país.
El 722 aC Sargon no va poder anar a Babilònia per agafar les mans de Marduk i Merodac-Baladan o Mardukaplaiddin (Merodacbalandan o Merodac-baladan) de Bit Yakin al País de la Mar, va considerar arribat el moment de treure's de sobre la sobirania assíria i va ocupar Babilònia on es va proclamar rei el nou any del 721 amb el suport del rei d'Elam, Ummanigash (Khumbanikash). Al mateix temps Yau'bi'di (Ilubidi)a la "Inscripció general" és esmentat com Ya'ubi'di i als "anals" com Ilubidi d'Hamath,el rei Eni-El d'Hamath havia pagat tribut a Assíria sota Teglatfalassar, però aquesta supeditació fou mal vista al regne i finalment fou enderrocat pel partit nacionalista dirigit per Ilubidi que va assolir el tron i Hanno (Hanuna o Khanunu) de Gaza, van organitzar una coalició antiassíria a la que van entrar Bit Agusi, Simirra (Zimirra), Damasc, i alguns estats menors,s'esmenta Samària, però realment serien els israelites que restaven al país amb un teòric suport egipci.Hanno hauria aconseguit el suport del personatge de nom Sibe o similarEl text bíblic identifica al rei egipci aliat d'Israel el 725 aC com a So, però probablement s'hauria de llegir Sewe, i apareix a les inscripcions de Sargon II com Shabi; s'havia identificat com el faraó Shabaka però això és impossible perquè l'inici del regnat de Shabaka ha estat fixat vers el 721/716 aC, i el nom del seu antecessor, Piankhi, que regnava abans, des del 721 aC i fins al 721/716 aC, és massa diferent per ser considerat; es pensa que seria un general o rei local de la zona del delta Ilubidi va establir la seva fortalesa principal a Qarqar i va mobilitzar un fort exèrcit.
El 721 aC Sargon II va marxar contra Babilònia i es va enfrontar a Dur-Ilu amb un exèrcit del rei babiloni reforçat amb contingents elamites. Com sempre les cròniques assíries s'atribueixen la victòria en la batalla que s'hauria lliurat prop de Der, però és ben clar que no fou així: d'una part ho diu la crònica babilònia que atribueix la victòria al rei elamita Khumbanigash; de l'altra Merodac-Baladan (Mardukaplaiddin II) va restar al poder i dominant bona part del regne fins al 710 aC; només el nord va restar en mans dels assiris i Merodac-Baladan no va fer cap pas per arrabassar aquestes terres a Sargon.
El 720 aC els assiris van annexionar Yaudi-Samal a la mort del rei Bakrakib. En aquest mateix any Sargon II es va dirigir a Síria i va atacar Qarqar que finalment fou ocupada; el rei rebel Ilubidi fou executat i Hamath convertida en província. També Bit Agusi, Damasc i Simirra van caure en mans dels assiris. Finalment les forces assíries van avançar cap a Gaza que igualment va ser conquerida. Les tropes egípcies que van anar en ajut de la ciutat foren derrotades a Ràfia (en assiri Rapikhu), fortalesa situada al sud. Sibe, Sewe o Shabi va poder fugir cap a Egipte i Hanno fou fet presoner i enviat a Assíria. El nord del Moab fou incorporat al regne de Moab.
El 719 aC Sargon II es va dirigir a l'est, i va atacar les ciutats de Shuandakhul i Durdukka que pertanyien al rei de Man (Manna),a la zona del llac Urmia Iranzu, que era vassall d'Urartu: Manna es va sotmetre voluntàriament a Assíria. Shuandakhul i Durdukka llavors es van oposar i es van unir al rei Mittati (Mit'atti) de ZikurtiSegurament s'hauria d'identificar amb Sagàrtia o els país dels sagarts d'Heròdot (vassall d'Urartu), però Iranzu, va rebre suport assiri per posar fi a la revolta i les dues ciutats foren destruïdes, tot i que Mit'atti va quedar sense càstig. Cinc altres ciutats també es van revoltar contra el domini assiri, Sukia, Bala, i Abitikna, Papa i Lallukna, que haurien tingut l'aliança de Kakme, un regne situat al nord o nord-est de Manna. Les ciutats foren destruïdes i els seus habitants deportats a Síria. Iranzu va morir com un any després i el va succeir el seu fill Aza que sembla que va mantenir l'aliança estratègica amb Assíria.
El 718 aC Sargon es va dirigir a la part occidental d'Urartu. Allí el rei Kiakki de Shinukhtu, un districte de Tabal, no havia pagat el tribut, i fou derrotat, deposat i enviat junt amb la seva gent cap a Assíria, mentre el regne fou concedit a Matti d'Atun o TunAtun o Tun seria Tíana (moderna Kemerhisar(, a 5 km al sud de Nigde al qual però es va apujar el tribut.
El 717 aC el rei Pisiris de Karkemish va fer aliança amb el rei Mita (Mides III) dels muskhi (Frígia) en preparació d'una revolta. Karkemish era dels pocs regnesels assirirs l'anomenaven Khati o país hitita que s'havien mantingut a través dels segles tot i la seva proximitat al nucli dels territoris assiris, a la vora de l'Eufrates. Sembla que va refusar pagar el tribut i Sargon II va ocupar el regne i va fer presoner al rei i la seva família que amb els seus seguidors foren portats a Assíria, junt amb un important botí.onze talents d'or i 210 talents de plata, i 50 carros de guerra Karkemish fou repoblada amb colons assiris i va esdevenir una província.
miniatura|Vuitena campanya de Sargon II El 716 aC Sargon va decidir atacar a Rusa I (735-713) d'Urartu.Ursa a les inscripcions assíries,; també és conegut com Rusas I El rei d'Urartu havia enviat contra el rei Aza de Manna al rei Mit'atti de Zigurtu i als prínceps de Misianda i Umildish (aquest darrer governat pel príncep Bagdatti) i alguns governadors urartians de les províncies del mateix territori del rei Rusa I, i Aza fou derrotat i enderrocat resultant mort probablement assassinat (717 aC); les seves terres es va planejar que es repartirien entre els aliats amb la part principal per Rusa però llavors es va presentar Sargon II; el príncep Bagdatti d'Umildish fou fet presoner i executat al mateix lloc on havia estat mort Aza. Ullusunu, germà d'Aza, fou posat al tron de Manna com a vassall, però quan els assiris van sortir del seu territori va proclamar la seva lleialtat a Rusa I i li va cedir 22 poblacions.en les circumstàncies que precedien aquest acte d'Ullusunu, va haver de ser forçat per les forces de Rusa i els seus aliats Karallu i Allabria també van haver de declarar-se vassalls d'Urartu. Sargon II hi va anar amb un exèrcit, va obligar a Ullusunu a fugir a les muntanyes abandonant la seva capital, Izirtu, que fou ocupada i cremada i altres ciutats foren destruïdes. Ullusunu, segurament sense via per escapar-se, va suplicar perdó i contra el que era habitual li fou concedit i el regne li fou retornat (el que reforça la idea que el rei havia estat forçat a anar contra Assíria per forces militars d'Urartu) incloent les 22 ciutats que havia cedit a Urartu. Després Sargon va atacar i matar el rei Ashur-li de Karallu (la població fou deportada a Hamath i el país convertit en província), i va fer fugir el rei Itti d'Allabria que quan fou atrapat fou també deportat a Hamath amb la seva família i un nou rei es va establir a Allabria o Allabra; el districte de Nikshamma amb la ciutat de Shurgadia, el governador de les quals Shepa-sharru, estava revoltat, fou sotmès i agregat a la província assíria de Parsua o Parsuah (també Parshua o Parsuash). Sargon va envair la Mèdia occidental on va derrotar el príncep o governador de Kishesim que tenia un nom assiri (Bel-Shar-usur) segurament perquè la influència assíria a la zona ja tenia uns anys; es va establir el culte assiri i el nom de la ciutat fou canviat a Kar Adar, i es va erigir una estela; la zona fou erigida en província amb capital a Kar Adar i abraçant la major part de Parsua amb els districtes de Bit Sagbat, Bit Khirmani, Bit Umargi i altres ciutats. La ciutat de Kharkhar, el governant de la qual havia estat expulsat, va córrer la mateixa sort i el seu nom va esdevenir Kar-Sharrukin (Ciutat de Sargon) i fou colonitzada per captius i erigida en capital d'una nova província (anomenada Kharkhar). Llavors fins a almenys 28 prínceps medes van anar a Kar-Sahrrukin a retre homenatge a Sargon i portant regals i tributs amb l'esperança de quedar protegits. Es creu que Sargon va instigar també una incursió dels cimmeris al nord d'Urartu, els quals van derrotar a Rusa I. Per les fonts assíries es coneixen diversos principats i prínceps medes o iranians a l'est del llac Urmia: Zikirtu, Vishdish, Uksatar, Durisi i Satareshu, en les planes a l'est i sud del llac i a l'est de Sherizor; s'esmenten també prínceps de noms iranians a les muntanyes Zagros: Akhuaparna, Bagbararna, Satarpanu, Ashpabarra, Ushrai, Khardukka, Arbaku i altres; a l'est d'aquests s'estenia el regne dels medes que pel sud arribava fins a Ellipi i Shimash o Simash.