LAfganistan (; ), oficialment lEmirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia central i de l'Àsia meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia. Limita al nord amb el Turkmenistan, l'Uzbekistan i el Tadjikistan, al nord-est amb la Xina, a l'est i al sud amb el Pakistan (inclosa una curta frontera amb Gilgit-Baltistan controlat pel Pakistan, un territori reclamat per l'Índia), i a l'oest amb l'Iran. La seva capital és Kabul. També són ciutats importants (més de 150.000 habitants): Kandahar, Mazar-e Xarif, Herat i Jalalabad. L'any 2008 era un dels països més pobres del món. Actualment, el control de facto sobre el país és a mans dels talibans que, després de l'ofensiva de 2021 amb la retirada de les tropes de l'OTAN del país, va declarar un Emirat Islàmic. El fins llavors president de la República islàmica, Ashraf Ghani, va fugir a l'exili durant l'ofensiva, deixant tot el control sota mans talibanes.
Història
miniatura|esquerra|Estàtua de Buda a Bāmīān abans i després de la seua destrucció pels talibans el 21 de març de 2001. Durant l'antiguitat, el territori de l'actual Afganistan formà part de l'imperi Persa aquemènida (500-330 aC), que es constituí en diverses satrapies (Bactriana, Drangiana, Aracòsia i Aria). Entre el 330 aC i el 327 aC Alexandre el Gran establí, per conquesta, la part oriental de seu l'imperi en aquesta regió. Aquest territoris pertanyeren posteriorment al regne selèucida, al regne grec de Bactriana, i en part, a l'imperi indi d'Asoka, als escites ósaka, al regne Kuixan, als perses sassànides, als huns kidarites i heftalites, i tornà a estar sota el domini sassànida fins a la conquesta aràbiga (Herat fou conquerida pels àrabs l'any 651). La incorporació a l'islam, però, fou lenta i tardana. Es produí des de Sistan, a Ghazni i Kabul. L'Afganistan, al costat del Panjab, va constituir el centre de l'Estat iranoislàmic entre 997-1187. Es construïren importants mesquites i palaus fortificats. Sota la dinastia gaznèvida, els gúrides (al voltant del 1200), la dinastia dels Kart (època mongola, segles i ) i la cort de Husayn Bayqara (1469-1506). miniatura|esquerra|Plat de fang amb esmalt transparent trobat a la vall de Bāmīān (circa segles -) Sota els safàvides, a partir de 1502, el país adoptà el xiisme, mentre una gran majoria de població es mantenia sunnita. La ruptura amb Pèrsia es feia evident. En els segles i , l'Afganistan fou dividit entre l'imperi mogol i Pèrsia. L'afganès Nadir (1736-47), després de la derrota dels safàvides, annexionà Pèrsia, unió que perdurà fins al seu assassinat. El 1747 Ahmad Shah Durrani fou escollit emir, i fins al moment de la seva mort l'any 1773 va dominar el Panjab i Delhi, territoris que els seus successors no van poder mantenir. L'Afganistan, però, es mantingué com Estat i, de fet, el seu nom prové d'aquesta època.
Les tensions anglorusses fan presència a la zona al tombant del , i a partir del 1837 s'inicià la influència britànica sobre el país. Finalment, Rússia i Anglaterra garantiren la independència de l'Afganistan l'any 1907, fet que no es va consolidar fins al 19 d'agost del 1919, un cop acabada la Tercera Guerra Angloafganesa. El país va ser neutral durant la Segona guerra mundial, i l'any 1946 es va establir, al llarg del riu Amudarià, la frontera amb la Unió Soviètica. L'intent de crear un Pakhtunistan (unió de les poblacions de llengua paitxu de l'est de l'Afganistan i les de l'oest del Pakistan) va portar a la ruptura diplomàtica entre els dos països (1961-1963).
L'any 1973, un cop d'Estat posà fi a la monarquia: Sardar Muhammad Daud Khan proclamà la República i va assumir el govern. L'any 1978, un nou cop d'Estat, l'anomenada Revolució de Saur, va dur al poder Abdbul Qadir. El mateix any, Nur Muhammad Taraki, d'ideologia comunista, fou nomenat cap d'Estat per part del consell revolucionari de les forces armades i va augmentar la dependència del país envers l'URSS. Aquest fet li va suposar una confrontació oberta amb les guerrilles nacionalistes tradicionals (i doncs islàmiques), els mujahidins. El 1979, Hafizulla Amin (de la facció Khalq i primer ministre) enderrocà Taraki. La Unió Soviètica decidí intervenir per a donar suport al govern, eliminà Amin i afavorí Babrak Karmal, de la facció Parcham. La presència soviètica va fer que s'intensifiqués la lluita entre el govern i la guerrilla musulmana, i va fer exiliar molta població al Pakistan. El 1986 Karmal fou substituït per Muhammad Najibullah. L'any 1988, el desgast dels soviètics va propiciar els acords de Ginebra entre l'Afganistan, el Pakistan i l'URSS, en els quals es va determinar que les tropes soviètiques es retiressin del país.
Després de l'expulsió dels soviètics la guerra civil va reprendre entre els partidaris de Burhanuddin Rabbani (el president) i Ahmad Shah Massud, (ministre de defensa) i les faccions fidels a Gulbuddin Hekmatiar (ocasionalment ajudat per les guerrilles del comandant Dostam). Els intents de pau negociada per part de l'ONU varen fracassar. Finalment, un tercer grup format per islamistes radicals sunnites, els taliban, dominaren dues parts del país i l'any 1996 conqueriren la capital. L'Afganistan fou sotmès a partir de llavors a una interpretació extrema de la xara, que deixava a les dones un estatus denigrant i castigava tota dissidència amb pràctiques brutals.
Després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, l'Afganistan fou acusat de donar refugi a Osama bin Laden, cap de la xarxa terrorista fonamentalista islàmica al-Qaida, i suposat autor dels atemptats. El desembre del 2001, les Nacions Unides autoritzaren la creació d'una coalició internacional, liderada pels nord-americans, que enderrocà el règim talibà i intentà instaurar un govern democràtic. S'iniciaren converses, sota la tutela de l'ONU, amb líders de diferents ètnies per a configurar el futur polític del país. S'anomenà al paixtu Hamed Karzai com a cap del govern provisional i es determinaren eleccions per a l'any 2004. Els talibans es convertiren en guerrilla antigovernamental dirigida pel mul·là Omar.
El gener del 2004 s'aprovà una constitució que defineix el país com una república islàmica que retorna la igualtat de drets a les dones i defensa el respecte a les minories religioses. El resultat de les eleccions donaren la victòria a Karzai, amb un 55,4% dels vots (recompte repetit diverses vegades per descomptat frau). El retorn dels refugiats del règim talibà, sobretot del Pakistan, i la desastrosa situació econòmica del país van afavorir el cultiu de l'opi i el narcotràfic, que durant el període dels talibans havia estat prohibit. La seva situació estratègica s'ha vist reforçada per la signatura d'un acord entre el Pakistan, l'Afganistan i el Turkmenistan l'any 2002 per a la construcció d'un oleoducte que recorreria aquests tres països. El 2008, però, ni els esforços de la força multinacional ni les tímides accions del govern de Karzai han aconseguit estabilitzar el país, sotmès des del mateix moment de la conquesta a una situació de guerra constant. Seguint el final de la retirada de les tropes dels Estats Units del país a inicis de 2021, els talibans van prendre la iniciativa i van iniciar una gran ofensiva que va culminar el 15 d'agost de 2021 amb la rendició de Kabul (així com totes les grans ciutats) als militants, la fugida del president Ashraf Ghani i la declaració per part del talibans del final de la guerra i el restabliment de l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, tot i que encara queden zones controlades per forces governamentals.
Geografia miniatura|Nens a un poble de l'Afganistan
Orografia Al nord, la depressió estepària del Turquestan Afganès rep el riu Amudarià (500 km), que forma frontera amb el Turkmenistan, l'Uzbekistan i el Tadjikistan. A l'est del Firuz Kuh, cap al Pakistan, les muntanyes Sulaiman Ke Pahad van de nord a sud i formen una barrera que impedeix les influències monsòniques. Al nord-est, la gran serralada de l'Hindu Kush s'uneix a l'altiplà del Pamir per la regió de Badakhxan. A l'oest de la conca del riu Kabul, la serralada perd alçada i es divideix en diverses serres que arriben fins a l'Iran. Al sud i a l'oest de la vall del Helmand, hi ha el Dast-e Margo, el Sistan i, a l'est, deserts de sorra tòrrida.
La majoria dels rius (Amudarià, Morgab, Harirud, Helmand, Arghandab) pateixen fortes crescudes a la primavera mentre que poden esdevenir molt minsos a l'estació seca. Són poc profunds i no són navegables però s'aprofiten per a la producció d'energia elèctrica (centrals hidroelèctriques de Pol-e Homri, Sarobi, Naghloo i Mahipar).
Clima En general l'Afganistan presenta un clima continental accentuat, amb hiverns freds i estius càlids, si bé les temperatures varien considerablement segons l'altitud. Els vents colpegen el país, sobretot un vent violent que bufa de juny a setembre, entre Herat i Sistan. Plou poc i les pluges cauen entre octubre i abril. L'estiu és sec arreu. El sud i l'est poden rebre a l'agost alguns ruixats d'influència monsònica provinents de l'Índia. Per sobre dels 3700 m, dominen les neus eternes.
Divisions administratives + Províncies de l'Afganistan240px|center|Mapa de les províncies de l'Afganistan Província de Badahsan Província de Kunar Província de Badgis Província de Qonduz Província de Baghlan Província de Laghman Província de Balkh Província de Logar Província de Bamian Província de Nangarhar Província de Daikondi Província de Nimruz Província de Farah Província de Nuristan Província de Faryab Província de Oruzgan Província de Ghazni Província de Paktia Província de Ghowr Província de Paktika Província de Helmand Província de Panjshir Província de Herāt Província de Parvan Província de Jowzjan Província de Samangan Província de Kabul Província de Sar-e Pul Província de Kandahar Província de Takhar Província de Kapisa Província de Vardak Província de Hawst Província de Zabol L'Afganistan es divideix en 34 províncies: Badahsan, Badgis, Baghlan, Balkh, Bamian, Daikondi, Farah, Faryab, Ghazni, Ghowr, Helmand, Herat, Jowzjan, Kabul, Kandahar, Kāpīsā, Hawst, Kunar, Qonduz, Laghman, Logar, Nangarhar, Nimruz, Nuristan, Oruzgan, Paktia, Paktika, Panjshir, Parvan, Samangan, Sar-e Pul, Takhar, Vardak i Zabol.Statoids
La capital de l'estat és Kabul, amb una població de 2.998.351 d'habitants l'any 2012. Altres ciutats importants són Kandahar (368.099 habitants), Mazar-e Xarif (267.147), Herat (308.203), Jalalabad (151.010), o Kunduz (124.567), totes elles famoses per llurs nombroses mesquites, antics palaus i altres restes arquitectòniques. Tanmateix, aquestes ciutats, igual que altres molts indrets del país, van patir greus danys durant els diferents conflictes bèl·lics esdevinguts darrerament.
Població miniatura|esquerra|Nenes afganeses abillades amb vestits tradicionals celebrant el Dia Internacional de la Dona el 8 de març de 2002. L'Afganistan és un país poc poblat i bàsicament rural (78,1% de la població). Prop d'un 20% dels habitants són nòmades. Només Kabul supera el milió d'habitants. L'alta taxa de natalitat compensa la forta taxa de mortalitat produïda principalment pels efectes de la guerra.Nacions Unides. Perspectives de la Població Mundial. Revisió de l'any 2002.
Ètnies i idiomes