Tit Fabi Ticià (en ) va ser un magistrat romà actiu al durant el regnat dels Emperadors Constantí I (r. 306-337), Constantí II (r. 337-340), Constant I (337-350), Constanci II (r. 337-361) i Magnenci (r. 350-353). Va ser cònsol l'últim any del regnat de Constantí I el Gran, l'any 337, juntament amb Flavi Felicià.Prosopography of the Later Roman Empire: Fabius Titianus, p. 918
Biografia Segons una inscripció que cita els seus càrrecs va ser Corrector de Flamínia i Picè i procònsol de Sicília. A la inscripció no es donen les dates en les que va ocupar aquests càrrecs. El seu següent càrrec va ser el de procònsol d'Àsia, jutge representant de l'Emperador i comes durant el regnat de Constantí I, entre els anys 324-337. Fou premiat per la seva carrera amb el càrrec de cònsol l'any 337. A la mort de Constantí I, va passar al servei del seu fill Constant I i entre el 25 d'octubre del 339 al 25 de febrer del 341, va ser prefecte de la ciutat de Roma. Fou elevat al rang de prefecte del pretori de la Gàl·lia, entre el 341 i el 350, durant la reorganització de l'Imperi després de la mort de Constantí II l'any 340. Va ocupar el càrrec de prefecte pretorià de l'Imperi, de manera teòrica, col·legiadament amb Domici Lleonci, que va ocupar la prefectura del pretori d'Orient (340-344) i amb Antoni Marcel·lí prefecte del pretori a Itàlia (340-341).Codex Theodosianus, IX, 24, 2
L'any 350 va fer costat a l'usurpació de Magnenci contra Constant, assassinat el mateix any, i fou recompensat per l'usurpador amb la prefectura de la ciutat de Roma, càrrec que va ocupar del 27 de febrer del 350 fins a l'1 de març del 351 i també fou designat jutge representant de l'Emperador.Cronografo del 354.CIL VI, 1166 e CIL VI, 1167 (Roma).
Com a prefecte de la ciutat va haver de fer front, el 3 de juny del 350, l'aixecament d'un nebot de Constantí I, que va intentar proclamar-se Emperador. Nepocià va reclutar un bon nombre de gladiadors, desertors i criminals i va marxar contra la ciutat amb la vestimenta imperial. Ticià va armar una milicia ciutadana i els va dur fora la ciutat per atacar-lo. Aquesta milicia, molt indiciplinada, va ser derrotada per Nepocià. Aleshores Ticià va ordenar tancar les portes per evitar que els rebels hi entressin.Aurelià Victor Magnenci va enviar ràpidament al seu fidel magister officiorum Marcel·lí. Nepocià fou derrotat i mort en batalla el 30 de juny del 350.Shawn Caza, «Redating Nepotian's Usurpation and the Coinage of Magnentius », Koinon, volume I, 2018, p. 68.
Magnenci ben aviat va haver de fer front a una guerra contra l'últim dels fills de Constantí, Constanci II que marxava des d'Orient amb el seu exèrcit. Abans de la Batalla del Mursa Major (28 de setembre del 351), Magnenci va enviar a Ticià al campament de Constanci amb la oferta de, a canvi de respectar la vida de Constanci, aquest reconeixeria a Magnenci com a Emperador d'Occident. Durant aquesta ambaixada, Ticià va acusar Constantí i els seus fills de permetre la ruïna de les ciutats per la seva negligència, i va tornar cap al campament de Magnenci amb la resposta negativa de Constanci II.Zosimo, Storia nuova, 49.1-2.
Una inscripció trobada a CumaeAE 1893, 00124 registra la seva adhesió al col·legi dels Quindecemviri sacris faciundis; mostrant que era pagà. Fou succeït en aquest càrrec dos cops pel prefecte Aureli Celsí, amb qui possiblemejt estava emparentat.
Referències
Bibliografia Jones, A.H.M.; J.R. Martindale & J. Morris (1971). The Prosopography of the Later Roman Empire Volume 1: A.D. 260–395. Cambridge University Press. .
Categoria:Cònsols romans del segle IV Ticia, Tit Fabi Categoria:Morts en combat Categoria:Prefectes de la ciutat