Joan M. Monjo (Gandía, 1956 - id. 2007) fue un escritor de la Comunidad Valenciana, España. Licenciado en Filología hispánica, trabajó como maestro de bachillerato al Instituto Joan Fuster de Bellreguard y fue miembro del Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Premio Joanot Martorell de narrativa en su primera edición, 1979, y premio Andròmina de narrativa en 1982. Colaboró en las publicaciones Las Provincias, Canigó, Tossal, Bagalina, L'Espill, Lletres de Canvi, Cairell, Marina d'Art y Daina y fue miembro del Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell.
Obras Narrativa Oh!. Gandia (1980) Les quatre estacions (con Josep Piera i Rubio e Ignasi Mora Tarrazona). (1986) El llenguatge dels cavalls. (1990)
Novela Ducat d'ombres (1982) Les ales d'Àngel Vidal (1985) ¡Esborreu-me el récord! (1988) Examen de verbs irregulars (2001)
Biografías Gonçal Castelló: els dies i la memòria De Josep Rausell a Pep Mosca (1997) Els dies i els treballs del pintor Josep Díaz Azorín [Monografía] (2008)
Enlaces externos
Joan M. Monjo en la Asociación de Escritores en Lengua Catalana, AELC. En catalán, castellano, e inglés.
Referencias
Necrológica en El País.
Categoría:Escritores de la Comunidad Valenciana Categoría:Escritores de España del siglo XX Categoría:Escritores de España del siglo XXI