L'atmosfera terrestra a l’è el strato de gas che ’l rivestìss el pianètta Tèrra, tegnùu giò grazie a la forza de gravità, e ‘l ghe partecipa per la pupàrt ind el sò girament. Cont ona composizion chimica varia, la gh’ha ‘na struttura puttòst complèssa e spartida in cinch strat, ciamàa sfer, ricavada da i inversadur del sò gradient tèrmich vertical, che a partìi del pussée bass hinn: troposfera, stratosfera, mesosfera, tèrmosfera, ionosfera ed esosfera. In su la superfice che la segna el confìn infra du strat gh’è ‘n'inversadura de la temperadura ciamada "pàusa". El studi de tucc i aspètt de l’atmosfera l’è denter in del grupp di disciplìnn di scienz de l'atmosfera.

Descrizion

Composizion

Asca la presenza di polver, i aerosòl e i inquinant miss denter di òmen, l’atmosfera terrèstra la pò vèss considerada ‘me ‘na mes'ciada de gas che, in del caso de l’aria sècca, o ben senza tegnì cunt del vapor de la acqua, al soeul la gh’ha sta composizion chimica chì (percentuaj scrivùu in sul volumm): Azòto (N2): 78,084% Ossigen (O2): 20,946% Argon (Ar): 0,934% Anidride carbònica (CO2): 0,0407% (407 ppm) Neon (Ne): 0,0018% (18 ppm) Elio (He): 0,000524% (5 ppm) Metano (CH4): 0,00016% (2 ppm) Kripton (Kr): 0,000114% (1,1 ppm) Idrògen (H2): 0,00005% (0,5 ppm) Xeno (Xe): 0,0000087% (0,08 ppm) Protòssid de azòto(N2O): 0,000031% (0,31 ppm variàbel al soeul) Ozòno(O3O):0,000003% (0,03 ppm variàbel) Biòssid de solfer o Anidride soloforosa(SO2): 0,000001% (0,01 ppm variàbel) Monòssid de carbòni (CO): 0,00001% (0,1 ppm variàbel) Amoniaca(NH4): 0,000001% (0,01 ppm variàbel) Monòssid de azòto(N2O): 0,0000001% (0,0001 ppm variàbel al soeul) Solfur de idrògen o acid solfidrich(H2S): 0,00001% (0,01 ppm variàbel) Clorur de idrògen o acid cloridrich(HCl): 0,00001% (0,01 ppm variàbel)

Olter a quèj gas chì gh’hèmm de sgiontagh el vapor de acqua (H2O), che l'è present in d'on percentual a l’è puttòst variàbel (dal 0% al 6%), cont ona media del 0,33%}}.

Minga tucc i strat gh’hann i stèss concentrazion de gas: per esempi el vapor de acqua el gh’è squas domà ind la tropofera, che l'è 'l el strat pussée de bass, e ghe n’è quas nagòtt ind la tèrmosfera e ind l’esosfera, che, inscambi gh’hànn dent quasi tutt l'elio e l'idrogeno. La concentrazion del vapor de acqua ind la troposfera, ancasì, l’è nò costanta , ma la varia anca in manera fòrta de on sit a l’alter e in del cors del temp per via del temp atmosferegh, ò ben per via di procèss de svaporament e condensa, fasi del ciclo de l'acqua. La pupart de l''ozòno l’è contegnùda ind la stratosfera indoe ‘l fa su on strat important: l'ozònosfera.

La composizion di gas de l'atmosfera l’è minga stada semper quèlla de incoeu, ma l’è cambiada assosènn in del cors de la storia della Terra .

A gh'è divèrsi fattor che indusen di perturbazion di component de l'atmosfera: meccanismi radiativi: la radiazion solar in del camp visìbel o arent a l'ultraviolètt la pizza ò la favorìss di reazion che succeden ind l'atmosfera. A inn d'esempi i reazion del Chapman de la trasformazion infra l'ozòno e l'ossigen. meccanismi biològich: per via la respirazion e la fotosintesi di organismi vivent. meccanismi geològich: eruzion di volcani e alter esalazion ind l'atmosfera i metten denter ind l'atmosfera di sostanz chimegh. meccanismi coasàa de l'òmm: l'òmm, cont i sò attivitàa, el mètt dent di sostanza ind l'atmosfera (inquinament atmosferegh).

Dati tècnich

La massa atmosferega a l’è pressappòch , Thermopedia, "Physical properties of atmosphere" de la che i trìi quarter hinn contegnùu in di primm M|11|ul=km}} de altèzza.

La pression atmosferega media in sul livèll del mar, ò ben el pes medi de la porzion d'atmosfera che la sta sora ‘na superfice orizzontal situada al livèll del mar dividùu per l’area de chèsta superfice chì , la var 1013 hPa. L’è l’istessa de quèlla che la farìss, al so fondament, ona colòna de acqua alta on zich pussée de meter. Quèll valor chì, l’è stàa decìs per l’unitàa de misura de la pression ciamada atmosfera.

La pression e la densità i vann giò in manera pussee o men esponenzial con la quòta, inveci la variazion de la temperadura la gh’ha on andament del tutt particolar, in reson de l’assorbiment de la radiazion solar e de quèlla terrèstra. Second la classificazion pussée doperada i inversadùr del gradient tèrmich vertical marchen i confin infra i vari strat atmosferegh.

El ciel l’è bleou per via de la diffusion del Rayleigh de la component bloeu del spèttro visibel de la radiazion solar, de manemàn maggior adree al crèss de la densità de l’aria.

L'atmosfera terrèstra la gh’ha nò on limit esterno nètt, ma la sfuma on poo a la volta vèrs el spazzi, e ‘l sò color de manemàn el va del celest al bleou, fin al negher scur scur in del voeud in tra i pianètta.

Proprietàa fisich

El spessor de l'atmosfera terrèstra, segond i grandèzz dopràa de la fisica di particól, el po’ vèss crivùu inscì indoe a l’è l'altèzza dell'atmosfera e a l’è la densità, inscì de tegnìi cunt de quantè el material el ven incontràa di particól che intravèrsen l’atmosfera. In del nòst cas l’atmosfera a l’è intraversada di ragg còsmich e ‘l sò spessor a l’è . Quèst chì l’è l’istèss de circa 27 vòlt , che l’è lunghèzza de radiazion ind l’aria con e circa 11 vòlt la lunghèzza d'interazion adrònica, definida 'me l'interazion d'on proton con l'aria:

Marej atmosferegh I marej atmosferegh pussée important hinn ingeneràd soratutt ind la troposfera e ind la stratosfera indoe l’atmosfera la pò vèss scadada in manera periòdica grazie al fatt che ona part del vapor de l’acqua e del'ozòno la surbìss la radiazion. I marej generàa hinn peou bònn de propagàss de quèj region chì andando su fin a la mesosfera e a la tèrmosfera. I marej atmosferegh pòdenn vèss misuràa ‘me variazion regolar del vent , de la temperadura, de la densità e de la pression. Impunemànch i marèj atmosferegh gh'abbìen tant in comun coi marej di ocean, i se desferenzien de quèj chì per dò caratteristich important:

prima de tutt a hinn provocàa del riscaldament de l’atmosfera per mèzz del sol, inveci quèj di oceani hinn soratùtt provocàa del camp gravitazional de la luna. Donca la pupàrt di marej atmosferich gh’hann di perìod de oscillazion conligàa con la durada de 24 or del dì solar, inveci quèj de ocean gh’hànn di perìod pussée lungh de già ch’hinn conligàd cont el dì lunar (temp tra on passagg de la luna e quell adree) che l’è de circa 24 or e 51 minùt.

se propaghen ind on'atmosfera indoe la densitàa la varia tant con l'altèzza. De conseguenza i oscillazion de la marea vegnen manemàn pussée grand come che la marea la raggiòng di region semper pu srarìd de l’atmosfera. Al contrari, la densità di oceani la varia domà pòch con la profonditàa, e donca la gradèzza di oscillazion di marej la varia minga con la profonditàa.

Siben che el calor del sol el sia el reponsabil principal de quant i oscillazion di marej atmosferegh hinn ampi, i camp gravitazional del Sol e de la Luna pròvochen anca lor di marej atmosferegh. Compagn de quèll che ‘l succed in di oceani i marej che succedden per via del camp gravitazional hinn anmò pussèe ampi de quèj ingeneràd del camp solar (de fàtt quèj chì pòden vèss consideràa trascurabil).

A livèll del soeul, i marej atmosferegh pòden vèss di oscillazion piccol de la pression in su la superfice con perìod de 24 e 12 or. Tuttamanch, a altèzz maggior, i marej diventen molt grand. Ind la mesosfera (altèzza de ~ 50 - 100 km) i marej atmosferegh poden raggiòng ‘na velocità de 50 m/s e hinn despèss la càosa principal di moviment de l’atmosfera.

Strat atmosferegh

Per comenzà, s’è sòlit a scompartì l’atmosfera in tre strat segond la sò composizion chimica:

l'omosfera comprésa tra el soeul e i de quòta indoe la composizion chimica média la se manten pressappòch costant per via di mòt verticaj che messeden. L’è fada su soratutt de azòto, ossìgen e argon. Thermopedia, "Atmosphere" Ind l’omosfera gh’è dent el 99.999% de la massa de tutta l’atmosfera. l'eterosfera de la de i 100 km de quòta, indoe se troeuva 'n‘alta concentrazion de atomi de ossìgeno ligàd nò insema in molecol (O), prodòtt per via de fenòmen de fotòlisi;

l'esosfera, indoe a gh’è nò convezion e el dòmina l’equilibri ind el fenòmen de la diffusion, che ‘l fa in manera che la composizion chimica la vari con la quòta con ‘na presenza semper maggiora de gas legger compagn de l’elio e l’idrògen ciapàd su dal vent solar fin a sfumà in del quasi voeud del spazzi.

De sòlit, se divid l’atmosfera segond i sò parametri principaj, infra i quai, el primm a l’è la temperadura.

Troposfera

A l’è el strat indoe i succeden quasi tucc i fenòmen meteorològich e la gh’ha dent el 80% de la massa di gas complessiva e 'l 99% del vapor de l’acqua: l'aria de la troposfera a l’è riscaldada da la superfice terrèstra e la gh’ha ‘na temperadura che la va giò con l'altèzza fin ai circa −55 °C de la tropopausa. L'aria di strat pussée de bass, che la tend a ’ndà su, l’ingenera di grand corrent convettiv che originen i vent equatorial costant (i aliséi); quèll effètt chì el se mètt insèma al’inscì ciamàa "effètt Coriolis" caosàa del girament de la térra, e tutt du ghe laoren adrée a la circolazion atmosferega e i perturbazion atmosferegh.

La troposfera la gh’ha on spessor variàbel second la latitudin: ai pòli la gh’ha on spessor in media de 8 km inveci 20 km sora l'equator. La pression atmosferega la va giò con l’altèzza second ‘na legg de prima approssimazion esponenzial; oltra i 7–8 km de quòta la pression a l’è inscì bassa che a se riéss pu a respiràa senza doperàa i mascher conligàd cont i bómbol de ossìgen.

A andà su in quòta oltra i 5 km, minga domà la pression e la temperadura, ma anca contegnùu de vapor de l’acqua de l'aria el diminuiss, inveci sòta i 5 km l'umidità la va su con la distanza dal soeul. De on cèrt pont la temperadura la se stabilizza a circa −55 °C : a l’è la tropopausa, la zona de passàgg infra la troposfera e la stratosfera.

La paròla troposfera la ven dal grècch τρόπος (trópos) che ‘l voeur dì "variazion, cambiament" proppi perchè dent in 'sta sfera chì se troeuven tutt quèj mòti d’aria verticaj e orizzontaj che messesen l’atmosfera medésima e caratterizzen la variabilitàa del temp atmosferegh. La troposfera a l’è ancasì el loeugh de la vita, minga domà di fenòmen meteorologich: tucc i piant e tucc i vèss vivent i ghe viven denter e doperen i gas che le fann su, oltra a profittàa de la radiazion solar che la riva giò al soeul.

Stratosfera

A l'è el strat atmosferegh che ‘l stà sora la troposfera e ‘l riva fin a ‘n’altèzza de 50–60 km. Chichinscì a gh'è el fenòmen de l’ inversadura tèrmica: ind la troposfera la temperadura la va giò con l'altezza, inveci ind la stratosfera la va su, fin a la temperadura de 0 °C. Quèst fenòmen chì l’è caosàa de la presenza d’on strat de ozòno (molecola de tri atomi de ossigen), l'ozònosfera, che la surbiss su la pupàrt di radiazion solar ultraviolètta (UV) (circa el 99%). In on quaj sit de l’ozònosfera el strat de ozòno l’è vegnùu tròpp suttil (fenòmen del bus del’ozòno, scopèrt ind la zòna antartica) iscì che l’è pu bon de dà assée protezion di ragg ultra-violètt che, in quèj conidizion chì, riessen a rivà in gran quantità al soeul terrèster.

Sti ragg chì, i ghe fànn di dagn seri ai vegetaj e in general a tucc i organismi vivent. I dagn per l’òmm pòden vèss i tumor de la pèll e el vegnì òrb, per via di dagn a la retina di quai a se pò pu tornà indrèe. Ind la stratosfera i component hinn semper pussee srarìi, el vapor de l’acqua e ‘l pulviscol atmosferegh diminuissen; gh’è ancamò on quaj rar fenòmen meteorològich e di particolar tipi de nivol (per esempi i nivol de madrèperla).

Mesosfera