La cosobeiranetat d'Andòrra foguèt establida en 1278 pel tractat de pareatge entre l'evesque d'Urgèl (jos la sobeiranetat del comte de Barcelona, rei d'Aragon) e lo comte de Fois (jos la sobeiranetat del rei de França). Las valadas andorranas, situadas dins lo comtat d'Urgèl èran l'objècte d'un debat entre los dos vassals principals del comte, l'evesque d'Urgèl e lo vescomte de Castelbon. Lo vescomtat de Castelbon passèt al comte de Fois, qu'eretèt doncas de pretencions sus Andòrra. Lo comtat de Fois, amb lo vescomtat de Castelbon e la cosenhoriá d'Andòrra foguèron acampats al reialme de Navarra en 1479, puèi al reialme de França en 1589. Es sens dobte a l'ocasion de l'accession al tròn de Navarra que lo títol d'Andòrra evoluèt de senhoriá en principautat.
En 1607, lo rei Enric IV uniguèt la Corona de Navarra e la part foissenca de la Corona d'Andòrra a la Corona de França. L'abolicion de la reialtat es proclamada lo 21 de setembre de 1792, lo coprince e rei Loís XVI es destronat. En 1793 la Republica Francesa refusa d'exercir una sobeiranetat sus Andòrra. Los coprinces evesques règnan doncas d'ara enlà sols. En 1806 Napoleon I restabliguèt a son profièch la sobeiranetat francesa sus Andòrra, considerant que dempuèi 1607 la part de sobeiranetat andorrana es unida a la sobeiranetat francesa, e que lo sobeiran francés, qual que siá, deten la sobeiranetat andorrana de drech. De 1814 a 1830 (levat pendent los Cent Jorns) lo rei de França exercís tornarmai la sobeiranetat coma coprince d'Andòrra. En 1830 lo coprince rei Carles X es destronat. Los caps successius de l'Estat francés, seguissent la logica establida per Napoleon, exercisson la sobeiranetat andorrana e pòrtan lo títol de coprince d'Andòrra ex officio.
L'autoritat es indivisibla dels dos coprinces: l'evesque d'Urgèl e lo president de la Republica Francesa.Delegan lors poders a dos viguièrs : lo Viguièr episcopal e lo Viguièr francés. Dempuèi 1993, data de la primièra Constitucion de la Principautat, los Coprinces venon Caps d'Estat indistinctes, e lo pòst de viguièr existís pas pus. Lo cap del Govèrn es eissit del Conselh de las Valadas compausat de 28 membres elegits per las 7 parròquias a rason de 4 conselhièrs per parròquia.
Lista
Coprinces episcopals Coprinces de Fois, Bearn, Navarra e França Periòde Pere d'Urtx, evesque d'Urgèl Rogièr Bernat III de Fois, comte de Fois, vescomte de Bearn 1278-1293 Vacant 1293-1295 Guillem de Montcada, evesque d'Urgèl 1295-1302 Gaston I, vescomte de Bearn 1302-1308 Vacant 1308-1309 Ramon Trebaylla, evesque d'Urgèl 1309-1315 Gaston II, vescomte de Bearn 1315-1326 Arnau de Llordà, evesque d'Urgèl 1326-1341 Pere de Narbona, evesque d'Urgèl 1341-1343 Gaston III Fèbus, vescomte de Bearn 1343-1347 Vacant 1347-1348 Nicolau Capoci, evesque d'Urgèl 1348-1351 Hug Desbach, evesque d'Urgèl 1351-1361 Vacant 1361-1362 Guillem Arnau de Patau, evesque d'Urgèl 1362-1364 Vacant 1364-1365 Pere de Luna, evesque d'Urgèl 1365-1370 Vacant 1370-1371 Berenguer d'Erill i de Pallars, evesque d'Urgèl 1371-1388 Galceran de Vilanova, evesque d'Urgèl 1388-1391 Matiu de Fois-Castelbon, vescomte de Bearn 1391-1398 Isabèla I, vescomtessa de Bearn e Archibald (de jure uxoris) 1398-1413 Joan I, vescomte de Bearn 1413-1415 Vacant 1415-1416 Francesc de Tovia, evesque d'Urgèl 1416-1436 Vacant Gaston IV, vescomte de Bearn 1436-1437 Arnau Roger de Pallars, evesque d'Urgèl 1437-1461 Vacant 1461-1462 Jaume de Cardona i de Gandia, evesque d'Urgèl 1462-1466 Vacant 1466-1467 Roderic de Borja i Escriva, evesque d'Urgèl 1467-1472 Pere de Cardona, evesque d'Urgèl Francés Fèbus, vescomte de Bearn, rei de Navarra 1472-1483 Catarina I, reina de Navarra e Joan II (de jure uxoris) 1483-1515 Joan Despés, evesque d'Urgèl 1515-1516 Catarina I, reina de Navarra e Enric II (de jure uxoris) 1516-1517 Enric II, rei de Navarra 1517-1530 Vacant 1530-1532 Pere Jordà d'Urríes, evesque d'Urgèl 1532-1533 Vacant 1533-1534 Francesc d'Urríes, evesque d'Urgèl 1534-1551 Joan Punyet, administrator apostolic d'Urgèl 1551-1552 Miquel Despuig, evesque d'Urgèl 1552-1555 Joana III, reina de Navarra e Antòni de Borbon (de jure uxoris) 1555-1556 Juan Pérez García de Oliván, evesque d'Urgèl 1556-1560 Vacant 1560-1561 Pere de Castellet, evesque d'Urgèl 1561-1562 Joana III, reina de Navarra 1562-1571 Vacant 1571-1572 Joan Dimas Loris, evesque d'Urgèl Enric III, rei de Navarra, e IV rei de França 1572-1576 Vacant 1576-1577 Miquel Jeroni Morell, evesque d'Urgèl 1577-1579 Vacant 1579-1580 Hug Ambrós de Montcada, evesque d'Urgèl 1580-1586 Vacant 1586-1587 Andreu Capella, evesque d'Urgèl 1587-1609 Vacant 1609-1610 Bernat de Salbà i de Salbà, evesque d'Urgèl Loís XIII, rei de França 1610-1620 Vacant 1620-1621 Luís Díes Aux de Armendáriz 1621-1627 Antonio Pérez, evesque d'Urgèl 1627-1633 Vacant 1633-1634 Pau Duran, evesque d'Urgèl 1634-1643 Loís XIV, rei de França 1643-1651 Vacant 1651-1655 Joan Manuel de Espinosa, evesque d'Urgèl 1655-1663 Vacant 1663-1664 Melcior Palau i Boscà, evesque d'Urgèl 1664-1670 Vacant 1670-1671 Pere de Copons i de Teixidor, evesque d'Urgèl 1671-1681 Vacant 1681-1682 Joan Desbach Martorell, evesque d'Urgèl 1682-1688 Vacant 1688-1689 Oleguer de Montserrat Rufet, evesque d'Urgèl 1689-1694 Vacant 1694-1695 Julià Cano Thebar, evesque d'Urgèl 1695-1714 Simeó de Guinda y Apeztegui, evesque d'Urgèl 1714-1715 Loís XV, rei de França 1715-1737 Vacant 1737-1738 Jordi Curado y Torreblanca, evesque d'Urgèl 1738-1747 Sebastià de Victoria Emparán y Loyola, evesque d'Urgèl 1747-1756 Vacant 1756-1757 Francesc Josep Catalán de Ocón, evesque d'Urgèl 1757-1762 Vacant 1762-1763 Francesc Fernández de Xátiva y Contreras, evesque d'Urgèl 1763-1771 Vacant 1771-1772 Joaquín de Santiyán y Valdivielso, evesque d'Urgèl 1772-1774 Loís XVI, rei de França 1774-1779 Vacant 1779-1780 Juan de García y Montenegro 1780-1783 Vacant 1783-1785 Josep de Boltas, evesque d'Urgèl 1785-1792 La Republica Francesa (refusa de reconéisser lo títol tradicional) 1792-1795 Vacant 1795-1797 Francesco Antonio de la Dueña y Cisneros, evesque d'Urgèl 1797-1806 Napoleon I, emperaire dels Franceses 1806-1812 Andòrra es annexada al departament francés del Sègre (amb la Catalonha espanhòla) 1812-1814 Francesco Antonio de la Dueña y Cisneros, evesque d'Urgèl Loís XVIII, rei de França 1814-1815 Napoleon I, emperaire dels Franceses 1815-1815 Napoleon II, emperaire dels Franceses 1815-1815 Loís XVIII, rei de França 1815-1816 Vacant 1816-1817 Bernat Francés y Caballero, evesque d'Urgèl 1817-1824 Bonifaci López y Pulido, evesque d'Urgèl Charles X, rei de França 1824-1827 Simó de Guardiola y Hortoneda, evesque d'Urgèl 1827-1830 Loís Felip , rei dels Franceses 1830-1848 Jacques Charles Dupont de l'Eure, president del Govèrn provisòri 1848-1848 Felip Buchez, president de l'Assemblada Nacionala Constituenta 1848-1848 Francés Arago, president de la Comission del poder executiu 1848-1848 Eugène Cavaignac, cap del Poder executiu 1848-1848 Loís Napoleon Bonaparte, president de la Republica, emperaire dels Franceses 1848-1851 Vacant 1851-1853 Josep Caixal i Estradé, evesque d'Urgèl 1853-1870 Loís Juli Trochu, president del Govèrn de la Defensa nacionala 1870-1871 Denis Benoist d'Azy, president de l'Assemblada nacionala 1871-1871 Jules Grévy, president de l'Assemblada nacionala 1871-1871 Adolphe Thiers, cap del Poder executiu, president de la Republica 1871-1873Patrice de Mac-Mahon, president de la Republica 1873-1879 Jules Dufaure, president del Conselh 1879-1879 Salvador Casañas y Pagés, evesque d'Urgèl Jules Grévy, president de la Republica 1879-1887 Maurice Rouvier, president del Conselh 1887-1887 Sadi Carnot, president de la Republica 1887-1894 Charles Dupuy, president del Conselh 1894-1894 Jean Casimir-Périer, president de la Republica 1894-1895 Charles Dupuy, president del Conselh 1895-1895 Félix Faure, president de la Republica 1895-1899 Charles Dupuy, president del Conselh 1899-1899 Émile Loubet, president de la Republica 1899-1901 Ramon Riu i Cabanes, evesque d'Urgèl 1901-1901 Vacant 1901-1902 Toribio Martín, vicari d'Urgèl 1902-1902 Joan Josep Laguarda i Fenollera, evesque d'Urgèl 1902-1906 Joan Benlloch i Vivó, evesque d'Urgèl Armand Fallières, president de la Republica 1906-1913 Raymond Poincaré, president de la Republica 1913-1919 Jaume Viladrich i Gaspa, vicari d'Urgèl 1919-1920 Justí Guitart i Vilardebó, evesque d'Urgèl Paul Deschanel, president de la Republica 1920-1920 Alexandre Millerand, president del Conselh, president de la Republica 1920-1924 Frédéric François-Marsal, president del Conselh 1924-1924 Gaston Doumergue, president de la Republica 1924-1931 Paul Doumer, president de la Republica 1931-1932 André Tardieu, president del Conselh 1932-1932 Albert Lebrun, president de la Republica 1932-1940 Ricardo Fornesa i Puigdemasa, vicari d'Urgèl Felip Pétain, cap de l’Estat francés 1940-1943 Ramon Iglesias y Navarri, evesque d'Urgèl 1943-1944 Charles de Gaulle, president del GPRF 1944-1946 Félix Gouin, president del GPRF 1946-1946 Georges Bidault, president del GPRF 1946-1946 Léon Blum, president del GPRF 1946-1947 Vincent Auriol, president de la Republica 1947-1954 René Coty, president de la Republica 1954-1959 Charles de Gaulle, president de la Republica 1959-1969 Alain Poher, president de la Republica per interim 1969-1969 Ramón Malla Call, administrator apostolic d'Urgèl Jòrdi Pompidor, president de la Republica 1969-1971 Joan Martí i Alanis, evesque d'Urgèl 1971-1974 Alain Poher, president de la Republica per interim 1974-1974 Valèri Giscard d'Estanh, president de la Republica 1974-1981 François Mitterrand, president de la Republica 1981-1995 Jacques Chirac, president de la Republica 1995-2003 Joan Enric Vives i Sicília, evesque d'Urgèl 2003-2007Nicolas Sarkozy, president de la Republica 2007-2012François Hollande, president de la Republica 2012-2017Emmanuel Macron, president de la Republica 2017-2025 Josep-Lluís Serrano Penchenat, evesque d'Urgèl 2025-2027
Fonts : http://www.worldstatesmen.org/Andorra.html, http://www.worldstatesmen.org/França.html
Vejatz tanben
Categoria:Politica d'Andòrra Andòrra Coprince