Bossòst ei ua vila occitana e municipi dera Val d'Aran, en eth terçon de Quate Lòcs. Situat a 710 m d'altitud e ena riba esquèrra de Garona, comptave abitants en .

D'interès ei era glèisa romanica d'Era Assompcion de Maria, deth sègle XII.

thumb|250px|Glèisa d'era Assompcion de Maria de Bossòst.

Geografia Aucupe un terrenh accidentat pes contrafòrts dera sèrra que separe era Val d'Aran dera val de Luishon, en es quaus s'encastren, en tot sauvar un desnivèu de 1200 m, es afluents dera Garona pera quèrra (arrisses de Peira-ròia, Casteràs, de Marra, de Casteths), e pera sèrra de Montlude, er arriu de Margalida pera dreta.

Era vegetacion naturau (bòsqui de avet, de hèsqui e, as solanes, de roure de huelha grana) aucupe era major part deth tèrme. Era explotacion forestau e era ramaderia son es bases economiques tradicionaus.

Eth 1980 i auie 351 a conreades, mès des 80% prats, e la rèste milhòc, farratge e truhes. I a vacum e ovin. Es mines de blenda de Margalida non son espletades actuauments. I a dus ressèqui, ua planta elaboradora de productes leitèrs e ua centrau electrica.

Era proximitat deth balneari de Banhères de Luishon convertic era vila en lòc d'ostiuatge dempús deth començament deth s XX; actuauments ei eth tresau centre toristic dera Val d'Aran.

Era vila, ar arribatge esquèr de Garona, ei plaçada ath pè deth castèth de Bossòst o era Castèra, fortificacion medievau arroïada. Siguec un centre mercadèr deth baish Aran e eth caplòc deth terçon o alcaldia de Bossòst. Era glèisa parroquiau dera Assompcion, romanica, ei deth s XII; a planta rectangulara, damb tres naus e tres absides.

Toponimia Era prononciacion qu'ei [bu'sɔst]. Eras fòrmas ancianas que son Belsost en 1130, 1265, 1313, Bolsost en 1194, etc. Era evolucion es de Bels- a Boss-, en passant, sia per Bols-, assimilat (Bols- > Boss-), sia per [beŭs-], simplificat. Que cau partir de Belsosto, qui conten eth basc beltz « negre », varianta de l'aquitan belex e de l'ibèr beles. Era nocion « negre » qu'ei excellenta per Bossòst, enviroat de grans bòsques d'avets e de pins negres. Eth segond element es pas tant aisit a trobar. Probablament -osto qu'ei un sufixe toponimic basc, quitament se non se pòt escartar osto « huèlha ». Que i autes exemples en Gasconha : Ansòst, 7 km ath nòrd de Rabastens de Bigòrra, Uròst, près de Morlans, Gasòst e, considerats com noms celtics, Biost, Arbiost [remarcar eth vocalisme]. En Catalonha, que i a tanben Olost Joan Coromines, etc, Onomasticon Cataloniæ, vol. III p. 99-100, https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=III&pagina=99&columna=b&linia=1&terme=BOSSOST.

Demografia Era poblacion ei de abitants ().

Evolucion demografica1900 1930 1950 1970 1981 1986 2004 2025 7568971063687727784 10151189

Istòria Conses (Alcaldes)

| align="left"| 2023 || 2027 ||align="center"| Montse de Burgos Barbé || VVB |- | align="left"| 2015 || 2023 ||align="center"| Amador Marqués Atés || UA |- | align="left"| 2003 || 2015 ||align="center"| Francisco Rodríguez Miranda || Independent puish UA-PSC |- | align="left"| 1991 || 2003 ||align="center"| Felip Delseny Caubet || Independent puish CDA |- | align="left"| 1983 || 1991 ||align="center"| Hipolito Cruces Socasau || Independent |- | align="left"| 1979 || 1983 ||align="center"| Francisco Berdie Peremarti || Independent

Eleccions Eleccions de 2015: L'ajuntament a 9 còssos.

Partit Vòtes Percentatge Còssos Convergéncia Democratica Aranesa 159 25,69 % 2 Unitat d'Aran 447 72,21 % 7

Eleccions de 2011: Partit Vòtes Percentatge Regidors Convergéncia Democratica Aranesa 265 42,74 % 4 Unitat d'Aran 338 54,52 % 5

Simbèls Blasonament: D’argent, un Fènix, de sable, neishent dera Immortalitat. D’azur, bordadura siglada damb era devisa, en sable: “PULVERE SURGAM CANDIDA PURE ECCE. BOSSÒST”. Timbrat damb corona dubèrta deth sègle xiv des reis d’Aragon.Angel Claveria Aner, "Es escuts deth Terçon de Quate Lòcs", Miscellanèa en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro “Damb eth còr Aranés”. Vielha: Institut d’Estudis Aranesi, 2010 100px100pxEscut ancianBanèra

Ligams extèrnes Siti oficiau deth municipi Ficha estatistica IDESCAT

Referéncies

Categoria:Municipi aranés