ViaçToponimia Occitana (Institut d'Estudis Occitans) : IEO_BdTopoc : http://bdtopoc.org o ancianament Viats''E per la agulla de Viats muntaren se n les galees sotils e els lenys armats, e les galees grosses anaren se n a la ciutat d Achda...'' ; ''E l altra companya sua anaren a la vila de Viats, qui per terra, qui per l agulla amunt.'', Cronica de Ramon Muntaner, capítol CLII, ed. A. Bofarull, 1860. (Vias en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d', ancianament de Lengadòc-Rosselhon.
center|250px|thumb|Façada nòrd de la glèisa de Sant Joan Baptista (sègles XIV - XV) center|250px|thumb|Lo barri
Geografia vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.
Toponimia Las fòrmas ancianas son : villa Aviatis, en latin, 922, villa que vocatur Aviatis, en latin, en 955-975, villam Aviates, en latin, en 973, Giraldi de Aviaz en 1068-1098, de Aviatis, en latin, en 1110 e 1111, capellani de Aviaz en 1117, decima S. Johannis de Aviatio en 1121, terminio de Aviaz en 1128, villa de Aviaz en 1146, villa de Aviatio en 1147, communie de Aviatio en 1155, ecclesiam S. Johannis de Aviatio en 1156, ecclesia S. Johannis de Aviatico en 1157, apud Aviacium en 1159, castrum de Aviaz en 1170 e 1203, de Aviatio en 1202, hospitali pauperum de Aviatio, leprosis de Aviatio en 1211, castri de Aviatio en 1219, de Aviats en 1222, de Aviacio, a la fin del sègle XIV, Vias en 1418, Avyas en 1449, ecclesie parochialis Beati Joannis Baptiste loci de Aviatio, loci de Viatio, Beati Joannis Baptiste de Viatio en 1589, Vias en 1622, 1643, 1708, 1740-60, 1771-2 (mapa de Cassini), le bourg de Vias en 1740-60Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 424.
Segon Dauzat, Viaç ven benlèu del nom latin d'òme Avius, amb lo sufixe prelatin -ateAlbert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 711; segon Hamlin, Viaç ven del gentilici latin Avius, amb lo sufixe prelatin -atis. Viaç èra una proprietat galloromana.
Un sufixe prelatin apondut a un nom descrit coma latin daissa plaça a l'esperit critic : lo radical pòt èsser tanben de meteissa origina. Xavier Delamarre se garda de tractar de Viaç, situat en un airal fòrtament romanizat, mas cita los etimes celtics potencials *auiā (= *aviā), proprietat d'*Avios (inatestat) o de l'Aviā (aiga), de sens desconegut, *auiācon ( > Aujac (Gard)), *auiānon, proprietat d'Avios o d'Aveios ( > Avajan > Avanha). Lo tèma avio- es atestat dins los noms d'òme Aviorix, Aviolus; lo nom de las aigas espanhòlas Avia a probablament un sens precís, qu'escapa encara a la recèrca; las aigas son de dieus, de personas e lor nom pòt èsser lo meteis que lo dels umans Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 66 e 286.
Istòria Atestat sota lei formas: villa Aviatio (922), villa Aviatis (954-980), de Aviaz (1106), de Aviats (1222), de Viatio (1589) puèi Vias (1622). Se tracta donc de l'abitança d'un roman denommat AviusToponymie générale de la France, Ernèst Nègre
La grafia occitana restituïda és Aviaç (o Viaç).
Administracion
Demografia
En la populacion èra de abitants e la densitat èra de ab/km².
Luòcs e monuments Personalitats ligadas amb la comuna Veire tanben Comunas d'Erau Ligams extèrnes
Nòtas
Categoria:Comuna d'Erau Categoria:Comuna de Lengadòc