Una malautiá infecciosa es la manifestacion clinica consequéncia d'una infeccion provocada per un microorganisme —coma la bacterias, fongi, virus, protozoari, ecaa.— o per prions. Dins lo cas d'agents biologics patogèns de grandor macroscopica, se parla pas d'infeccion, mas d'infestacion.

Generalitats Las malautiás infecciosas se caracterizan per l'apareisson de simptòmas coma fèbre, malèsser general e poiriment. Tota malautiá infecciosa passa per 4 estapas

La contagion. Quand una persona malauta contamina una autra sana. Període d'incubacion. Temps comprès entre la dintrada de l'agent fins a l'apareisson dels seus primièrs simptòmas. Alara l'agent patogèn se pòt multiplicar e s'espandre dempuèi las zonas d'ataca. Lo temps depend de la malautiá. Periòde de desvolopament. Apareisson los simptòmas caracteristics. Convalescéncia. Quand la malautiá es vencuda e que l'organisme se remet.

Transmissibilitat Las malautiás infecciosas se divison en transmissiblas e non transmissiblas. Las malautiás infecciosas transmissiblas se pòdon propagar dirèctament dempuèi l'individu infectat, mejans la pèl o las membranas mucosicas o, indirèctament, quand la persona infectada contamina l'aire mejans la respiracion, un objècte inanimat o un aliment. Per las malautiás infecciosas no transmissiblas Lo microorganisme es pas contagiós d'un individú cap a un autre, sonque se requerís de circumstàncias especialas, que sián mediambientalas, accidentalas, eca., per que se transmeten. Dins aqueles cases, las personas infectadas transmetan la malautiá.

Classificacion Una classificacion utila, e clinicament generalizada, regropa las malautiás infecciosas segon las caracteristicas biologicas de l'agent patogèn que los provòcan: Las infeccions fachas per de bacterias an pas de cura.

Infeccions bacterianas Malautiá Agent Principals simptòmas Brucellòsi Brucella spp. Fèbre ondulanta, adenopatia, endocarditis, pneumonia Antrax Bacillus anthracis Fèbre, papula cutanèa, sepsis. Còlera Vibrio cholerae Fèbre, diarrèa, vòmits, desidratacion. Difteria Corynebacterium diphtheriae Fèbre, amigdalitis, lesions de la pèl Escarlatina Streptococcus pyogenes Fèbre, amigdalitis, eritèma Erisipela Streptococcus spp. Fèbre, eritema, prusor, dolor Febre Q Coxiella burnetii Fèbre nauta, cefalèa intensa, mialgia, confusion, vòmits, diarrèa Febre tifoide Salmonella typhi, Salmonella paratyphi Fèbre nauta, bacteriemia, cefalalèa, estupor, tumefaccion de la mucosa nasala, lengua "torrada", ulcèrs del paladar; epatosplenomegalia, diarrèa], perforacion intestinala Legionellòsi Legionella pneumophila Fèbre, pneumonia Pneumonia Streptococcus pneumoniae, Staphylococcus aureus, Klebsiella pneumoniae, Mycoplasma spp., Chlamydia spp. Fèbre nauta, expectoracion jaunenca i/o sanguinolenta, dolor toracica. Tuberculòsi Mycobacterium tuberculosis Fèbre, set, sudor nocturna; necròsi palmonària Tetanós Clostridium tetani Fèbre, paralisi

Infeccions viralas Malautiá Agent Principals simptòmas Dengue Flavivirus Fèbre, dolor intensa de las articulacions e dels muscles, inflamacion dels ganglion limfatics e erupcion ocasionala de la pèl Fèbre jauna Flavivirus Fèbre nauta, ictericia, sagnament del nas e bòca, vòmit nègre, bradicardia malgrat la fèbre, desidratacion Fèbre emorragica d'Ebola Filovirus Fèbre nauta, postracion, mialgia, artralgias, dolor abdominala, cefalèa, erupcions cutanèas emorragicas per tot lo còrs. Gripa Influenzavirus Fèbre, astenia, cefalèa, malèsser general, tos sèca, dolor de gòrja; gastroenteritis, vòmits, diarrèa. Epatitis A, B, C, G A: Enterovirus (VHA); B: Orthohepadnavirus (VHB); C: Hepacivirus (VHC); G:VHG Inflamacion del fètge; fèbre, fatiga, nausèaa, diarrèa Erpès Herpesvirus Bofiga dins la bòca (erpès labial), dins las partidas genitalas (erpès genital) o sus la pèl (erpès zoster) Mononucleòsi Virus d'Epstein-Barr Fèbre, faringitis, inflamacion dels ganglions limfatics, fatiga Gautissons Paramixovirus Fèbre, cefalèa, dolor e inflamacion de las glandulas salivàrias Pèsta porcina Pestivirus Fèbre, leucopenia, tremolors, paralisi, mòrt Poliomielitis Enterovirus Inflamacion neuronalas motoras de la colomna vertebrala e del cervèl que provòca la paralisi e atrofia musculara Ràbia Rhabdovirus Fèbre, vòmits, confusion, agressivitat, allucinacions, convulsions, parelisi, diplopia, idrofobia, Comà e mòrt Raumàs Rinovirus, Coronavirus, Ecovirus, Coxsackievirus Esternuts, secrecion, congestion i picament nasal, dolor de gòrja, tos, cefalèa, malèsser general Rubeòla Rubivirus Fèbre, cefalèa, erupcions a la pell, malestar general, envermelliment dels ulls, faringitis, inflamació dolorosa de ganglis al voltant del clatell Sarrampiu Morbillivirus Fèbre, erupcion cutanèa, tos, rinitis; diarrèa, pneumònia, encefalitis Varicèla Varicela-zoster Fèbre, cefalèa, malèsser general, erupcion cutanèa en forma de bofigas Veròla Orthopoxvirus Fèbre nauta, malèsser, cefalèa, fòrta erupcion cutanèa en forma de pustulas, que daissan de gravas crètas sus la pèl

Infeccions fongicas Aspergillòsi Candidòsi Cromomicòsi Dermatofitòsi Esporotricòsi Histoplasmòsi Otomicòsi Pitiriasi versicolor Queratomicòsi

Infeccions per protozaris

Las mai importantas son: Malària Amibòsi Tripanosomòsi africana Malautiá de Chagas

Infeccions per prions Malautiá de Creutzfeldt-Jakob Encefalopatia espongiforma bovina (malautiá de la vaca bauja) Tremolor ovina (Scrapie) Insomni familiar fatal Kuru

Mortalitat L'Organizacion Mondiala de la Santat (OMS) enregistra l'informacion sus las mòrts globalas segon la Classificacion internacionala de malautiás (ICD, pels sigles angleses). La taula seguenta rebat las malautiás infecciosas que causarián mai de disfoncions pendent una estimacion facha en 2002. Tanben s'encluson las donadas de 1993 per poder las comparar.

+ Mortalitat mondiala a causa de malautiás infeciosasThe World Health Report - 2004 Annex taula 2 } e 1995 Taula 5 Classificacion Causa de la mòrt Mòrts en 2002 Percentatge sus totas las mòrts Mòrts en 1993 Classificacion en 1993N/A Totas las malautiás infecciosas 14,7 milions 25,9% 16,4 milions 32.2% 1 Infeccions de las vias respiratòrias baissasL'infeccion de vias respiratòrias baissas enclusís pneumòniaa, influenzas e bronquitis.3,9 milions 6,9%4,1 milions1 2 VIH/sida 2,8 milions 4,9% 0,7 milions7 3 GastroenteritiLas gastroenteritis son causadas per diferents microorganismes, soma lo còlera, lo botulisme, e l'E. coli, entre autres1,8 milions 3,2% 3,0 milions2 4 Tuberculòsi (TB) 1,6 milions 2,7% 2,7 milions 3 5 Malària 1,3 milions 2,2% 2,0 milions 4 6 Rubeòla 0,6 milions 1,1% 1,1 milions 5 7 Cacarucha 0,29 milions 0,5% 0,36 milions 7 8 Tetanós 0,21 milions 0,4% 0,15 milions 12 9 Meningitis0,17 milions 0,3% 0,25 milions 8 10 Sifilis0,16 milions 0,3% 0,19 milions 11 11 Epatitis B 0,10 milions 0,2% 0,93 milions 6 12-17 Malautiás tropicalas (6)Las malautiás tropicalas encluson: la malautiá de Chagas, dengue, filariòsi, leishmaniosi, oncocerciasi, esquistosomòsi e tripanosomòsi.0,13 milions 0,2% 0,53 milions 9, 10, 16-18 Nota: Autres causas de mòrt encloson de malautias maternalas e perinatalas (5,2%), deficiéncias nutricionalas (0,9%), malautiás no contagiosas (58,8%) e feridas (9,1%).

Referéncias

H. Krauss, A. Weber, M. Appel, B. Enders, A. v. Graevenitz, H. D. Isenberg, H. G. Schiefer, W. Slenczka, H. Zahner, 2003. Zoonoses. Infectious Diseases Transmissible from Animals to Humans, 3rd Edition. ASM Press, American Society for Microbiology, Washington DC., USA, 456 pp. ISBN 1-55581-236-8

Vejatz tanben Aerobiologia

Ligams extèrnes http://www.scmimc.org Societat Catalana de Malalties infeccioses i Microbiologia clínica] Sociedad Andaluza de Enfermedades Infecciosas Principis e practicas de Mandell sus malalties infeccioses Elsevier health Manson's Tropical Diseases The World Health Report Llibres sobre malalties infeccioses

Categoria:Malautiá