Lo tèrme « memòria » se referís a diferentas causas segon lo nombre (lo fach que siá comptable o non comptable), lo domèni e lo contèxte. En biologia: la memòria immunitària es la capacitat del sistème immunitari adaptatiu a reconéisser d'antigèns. La memòria nucleara es la conservacion de l'estat d'expression de la cromatina dins une linhada cellulara. En informatica e electronica, las memòrias son de dispositius fisics permetent la conservacion et la restitucion d'informacion o de donadas. En intelligéncia economica, la memòria d'un organisme es sa capacitat de transformar d'informacions brutas en coneissença partejada pel personal d'aquel organisme e sos partenaris. En fisica, la memòria de forma es, per un aliatge, la capacitat de tornar a sa forma iniciala après una desformacion. En sciéncia ficcion, la memòria genetica es la capacitat d'un recent nascut a venir al mond amb tota la memòria dels seus aujòls inscrichs dins son patrimòni genetic. En sciénces umanas, se distinguís diferents tipe de memòria: En psicologia cognitiva, la memòria es la facultat de la ment avent per foncion d'enregistrar, conservar e recobrar d'informacions. Se distinguís: La memòria sensoriala La memòria de trabalh La memòria de cort tèrme La memòria de long tèrme La memòria eidetica En psicanalisi, lo tèrme de memòria es ligat a la Metapsicologia e d'en primièr al primièr topic e donc a la notion d'inconscient, de repression. La memòria collectiva designa les sovenirs partejats al sen d’una collectivitat.
Informatica Memòria flash Memòria olografica Memòria de massa Memòria mòrta Memòria partejada Memòria de tòrs magnetics Memòria viva Categoria:Omonimia