Pèine es una aiga del departament d'Erau, afluent d'Erau en region d', ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia Sa longor es de 32,9 km. Nais a Pesena de las Minas e s'escampa dins Erau a Pesenàs.

Toponimia Las fòrmas ancianas son in filo Pedene en 1225, Peyne en 1643, la Peine en 1740-60, Peine R. en 1770-1772 (mapa de Cassini). « Lo nom local autentic es Pèiné, emplegat al masculin e sense article » (L. Michel, Revue des Langues Romanes, LXXIV. p. 55). Lo nom es a l'origina del luòc Chemin Dupeyne (Alinhan del Vent), escrit sul cadastre Chemin Dépeyne. Se constata que la francizacion del nom d'aquel camin garde encara lo genre masculin. Vendriá de *Pédenu, d'origina preceltica e de sens desconegut, tanben basa de Pesenàs e de Pesena de las Minas. *Pédenu > *Pedne > Pèiné (segon L. Michel, article citat, p. 57-59)Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 289. En acceptant l'etime, caldriá probablament corregir *Pédenu > *Pézeno > *Pèzne > Pèiné.

Xavier Delamarre dona a Pèine l'etime Petinā, « la (sic) Peyne »Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 215. Lo t intervocalic dona normalament -d- (POTERE > poder, FATA > fada, COTONEU > codonh, etc), mas de còps [z] (QUATERNIO > quasèrn o casèrn, SPATHA > espasa), donc en teoria PETI- pòt menar a Pèse-, mas probable que Petinā, nom gallic conjecturat per Delamarre, pas atestat, a, çò pus mens, una autra vocala finala.

Nòtas e referéncias

Pèine fr:Peyne