Lo seversk (en seversk, Jåzaht Severøn) es una lenga construcha per Libor SztemonLibor Sztemon moriguèt en 2002. Son sit web foguèt mantengut qualque temps (entrò 2008). Aquel article es una adaptacion en occitan de sa descripcion del Seversk, facha en anglés.. Fa partida de las lengas eslavas del nòrd, ambe lo lydnevi, l’slavëni (que n'es lo successor) e l’slavisk tanben fargats pel meteis glossopoèta. Se sap paucas causas sus aquela lenga, qu'a pas qu'una pagina sus la rantèla, e que son creator moriguèt jovent.
Grafia Lo seversk s'escriu ambe 23 letras de l'alfabet latin (a pas la Q, la W nimai l'X), emai Å, Ø e Š. Å, Ø e Š se pòdon tanben escriure jos la forma de digrafs : Ao, Oe e Sh.
Pronóncia
Letra Fonetica Pronónciaa a àå, ao ɔː ò longab b b fòrtac ʦ ch o j albigesad d d fòrtae ɛ èf f fg g g fòrtah h h gascona aspiradai i ij j i consonak k c de canl l lm m mn n no o o barradaø, oe ə e muda del parlar negrep p pr r rs s sš, sh ʃ sh gasconat t tu u ov v vy ɯ pròcha de l'i russaz z z
Gramatica Los substantius, adjectius e pronoms se declinan. L'article definit se pega al radical. I a tanben un prefixe d'apartenença. Los vèrbs an un aspècte, e se conjugan.
Declinasons Primièra declinason dels substantius + Primièra declinason : tipe dom (ostal) cas desinéncia ostal ostals l'ostal los ostals ostalenc ostalencsnominatiu - dom domur domet dometur vå-dom vå-domugenitiu -is domis domuris dometis dometuris vå-domis vå-domurisdatiu -id domid domurid domet dometurid vå-domid vå-domuridacusatiu -et domet domerat domet domerat vå-domet vå-domeratvocatiu -e dome domure domete dometure vå-dome vå-domurelocatiu -or domor domuror dometor dometuror vå-domor vå-domurorinstrumental -am domam domuram dometam dometuram vå-domam vå-domuram
Segonda declinason dels substantius + Segonda declinason : tipe gena (femna) cas desinéncia femna femnas la femna las femnas femenin (de la femna) femenins (de las femnas)nominatiu - gena genar genat genatur vå-gena vå-genargenitiu -s genas genaris genatis genaturis vå-genas vå-genarisdatiu -d genad genarid genatid genaturid vå-genad vå-genaridacusatiu -t genat genarat genat genarat vå-genat vå-genaratvocatiu -e genae genare genate genature vå-genae vå-genarelocatiu -r genar genaror genator genaturor vå-genar vå-genarorinstrumental -m genam genaram genatam genaturam vå-genam vå-genaram
Tresena declinason dels substantius + Tresena declinason : tipe dåte (enfant) cas desinéncia enfant enfants l'enfant los enfants enfantin enfantinsnominatiu - dåte dåter dåtet dåtetur vå-dåte vå-dåtergenitiu -s dåtes dåteris dåtetis dåteturis vå-dåtes vå-dåterisdatiu -d dåted dåterid dåtetid dåteturid vå-dåted vå-dåteridacusatiu -t dåtet dåterat dåtet dåterat vå-dåtet vå-dåteratvocatiu - dåte dåter dåtet dåtetur vå-dåte vå-dåterlocatiu -r dåter dåteror dåtetor dåteturor vå-dåter vå-dåterorinstrumental -m dåtem dåteram dåtetam dåteturam vå-dåtem vå-dåteram
Declinason dels adjectius
+ Declinason dels adjectius : tipe kresøn (bèl, polit) cas desinéncia positiu comparatiu superlatiunominatiu - kresøn kresån nåkresøngenitiu -is kresønis kresånis nåkresønisdatiu -id kresønid kresånid nåkresønidacusatiu -et kresønet kresånet nåkresønetvocatiu -e kresøne kresåne nåkresønelocatiu -or kresønor kresånor nåkresønorinstrumental -am kresønam kresånam nåkresønam
Advèrbis occitan positiu comparatiu superlatiubèlament kresno kresnoje nåkresnojeben dobro dobroje nådobrojemal špatno špatnoje nåšpatnojenautament vesako vesakoje nåvesakojepolidament hezako hezakoje nåhezakojenòvament navo navoje nånavoje
Declinason dels pronoms personals + Declinason dels pronoms personals cas 1a persona del sg. 2a persona del sg. 3a persona del sg. 1a persona del pl. 2a persona del pl. 3a persona del pl.nominatiu ja te on me ve ånegenitiu mene tave hå nås vås nåhtdatiu møne tøve nø nåm våm nåmacusatiu mø tø hø nås vås åhtlocatiu måne tave nem nås vås nåhtinstrumental mønå tavå hømå nømå vømå nymå
Declinason dels pronoms possessius + Declinason dels pronoms possessius cas 1a persona del sg. 2a persona del sg. 3a persona del sg. 1a persona del pl. 2a persona del pl. 3a persona del pl.nominatiu mår tår jår når vår ånahtgenitiu måra tåra jåra nåra våra ånahtdatiu måru tåru jåru nåru våru ånahtacusatiu måra tåra jåra nåra våra ånahtlocatiu måram tåram jåra nåram våram ånahtinstrumental mårem tårem jåra nårem vårem ånaht
Conjugason Los vèrbs del Seversk fan servir tres temps fondamentals (passat, present, futur). La relativitat de l'accion se construís mercé a l'aspècte (imperfectiu : lo passat a lo sens d'imperfach, lo futur es compausat ; perfectiu : lo passat a lo sens de perfach, lo present a lo sens de futur immediat). Lo condicional se bastís mercé al prefixe bø- e al passat. La negacion, mercé al prefixe ne-. Èsser + bet, èsser persona passat present futur condicional 1 belim jesam / sam bedu bø-belim2 belis jesi / si bedeš bø-belis3 bel jåst / åst bede bø-bel4 belime jezme / zme bedeme bø-belime5 belite jeste / ste bedete bø-belite6 beli jeså / så bedå bø-beli
+ nebet, èsser pas persona passat present futur condicional 1 nebelim nesam nebedu bø-nebelim2 nebelis nesi nebedeš bø-nebelis3 nebel nåst nebede bø-nebel4 nebelime nezme nebedeme bø-nebelime5 nebelite neste nebedete bø-nebelite6 nebeli neså nebedå bø-nebeli Aver + mat, aver (imperfectiu) persona passat present futur condicional 1 malim mam bedu mat bø-malim2 malis maš bedeš mat bø-malis3 mal ma bede mat bø-mal4 malime mame bedeme mat bø-malime5 malite mate bedete mat bø-malite6 mali majå bedå mat bø-mali Far e creire + delat, far (imperfectiu) persona passat present futur condicional 1 delalim delam bedu delat bø-delalim2 delalis delaš bedeš delat bø-delalis3 delal dela bede delat bø-delal4 delalime delame bedeme delat bø-delalime5 delalite delate bedete delat bø-delalite6 delali delajå bedå delat bø-delali
+ verat, creire (imperfectiu) persona passat present futur condicional 1 veralim veram bedu verat bø-veralim2 veralis veraš bedeš verat bø-veralis3 veral vera bede verat bø-veral4 veralime verame bedeme verat bø-veralime5 veralite verate bedete verat bø-veralite6 verali verajå bedå verat bø-verali
+ ådelat, far (perfectiu) persona passat futur imperatiu condicional 1 ådelalim ådelam - bø-ådelalim2 ådelalis ådelaš ådelaj bø-ådelalis3 ådelal ådela - bø-ådelal4 ådelalime ådelame ådelajme bø-ådelalime5 ådelalite ådelate ådelajte bø-ådelalite6 ådelali ådelajå - bø-ådelali
+ åverat, creire (perfectiu) persona passat futur imperatiu condicional 1 åveralim åveram - bø-åveralim2 åveralis åveraš åveraj bø-åveralis3 åveral åvera - bø-åveral4 åveralime åverame åverajme bø-åveralime5 åveralite åverate åverajte bø-åveralite6 åverali åverajå - bø-åverali
Lexic Lo lexic del seversk es essencialament eslau. Vejatz aquela lista corteta de vocabulari. Donam lo chèc que l'autor èra chèc. seversk chèc occitanatec otec pairebet být èsserdåte dítě enfantdelat dělat fardom dům ostalgena žena femnahelab chléb pankralestvø kralovství reialme, règnematka matka mairemoc moc poder, poissençanam jméno nomnevar nebe cèlslava sláva glòriaverat věřit creirevola vůle volontatzem země tèrraziløn zlý dolent, maissant (lo diable)
Exemple de tèxte Lo Paire nòstre en seversk : Atece når, Ketri jési na nevaror, Ta jåst fasvestøn namet'år. Ta prijøda kralestvø tår Ta sø-ståda vola tår kant vø nevar, taht e na zemor. Helabet når kezdanøn daj nåm vødanet. E adpåst nåm nåra vinarat, kant e me adpåstame nåru vinehturid. E neproved nås vø farsykonøt, øla zebav nås ad ziløni. Navat'år åst kralestvøt e mocet e slavat na vaker. Amen.
Referéncias
Categoria:Lenga artificiala