O Ateneu Barcelonês é uma associação fundada em Barcelona em 1860 e atualmente localizada no na, onde se realizam anualmente mais de oitocentas atividades culturais, incluindo conferências, recitais de poesia, concertos, apresentações de livros, etc., geralmente abertas a toda a cidade. Em 1983, foi agraciado com o Creu de Sant Jordi e, em janeiro de 2007, recebeu a Medalha de Ouro ao Mérito Cultural do Ajuntamento de Barcelona. Personalidades muito significativas do país ocuparam a presidência em vários momentos, entre os quais podemos destacar: Àngel Guimerà, Valentí Almirall, Lluís Domènech i Montaner, Bartomeu Robert, Joan Maragall, Pompeu Fabra, Lluís Nicolau d'Olwer, Eduard Fontserè i Riba, Amadeu Hurtado i Miró, Heribert Barrera, etc. O seu atual presidente é Isona Passola, que substituiu o historiador Jordi Casassas em fevereiro de 2021.El historiador Jordi Casassas presidirá el Ateneu Barcelonés Barcelona - 25 de março de 2014 Tem a sua sede no Palácio Savassona, edifício declarado Bem de Interesse Cultural como Monumento do património histórico de Espanha em 1981.
Os antecedentes mais primitivos do Ateneu Catalão são o Cassino Barcelonês e o Círculo Mercantil Barcelonês. Enquanto o primeiro era um centro de ócio masculino, o segundo funcionava como centro de negócios e contatos. Ambos se fundem em 1869 dando origem ao Ateneu Catalão,Casassas, 2006, p. 41-44 antecedente direto do Ateneu Barcelonês. O recém-surgido Ateneu Catalão contava entre seus sócios com Arquitetos como Elies Rogent e Antoni Rovira i Trias, já na comissão fundadora, e do Cassino Barcelonês, como sócio visitante, está Franz Listz, futuro sogro de Richard Wagner. Elies Rogent, aliás, é o responsável por criar as 7 sessões temáticas iniciais da instituição, entre elas as de Literatura e Belas Artes. Entre os sócios que se vão integrando posteriormente, cabe destacar para o interesse dessa investigação: o engenheiro Ildefons Cerdà, em 1861; Eusebi Güell i Bacigalupi, mecenas de Gaudí e ligado ao catalanismo político, em 1867; Valentí Almirall, político catalanista, e o arquiteto Pere Falqués i Urpí, ambos em 1875; o arquiteto Lluís Domènech i Montaner e o poeta catalanista Jacint Verdaguer, em 1877; os arquitetos Antoni Gaudí e Melcior 143 de Palau i Simon, em 1878; e finalmente, em 1884, ingressam o arquiteto Josep Puig i Cadafalch e o político catalanista Enric Prat de la Riba. Igualmente, não se pode esquecer a colaboração do federalista Victor Balaguer, ainda que em virtude de sua atividade política estivesse por longas temporadas em Madrid.Casassas, 2006, p. 63- 71 O discurso inaugural da nova instituição aponta o caminho que tomará as discussões no Ateneu até a hegemonia do grupo catalanista. Da questão da luta de classes se passa à questão da luta entre nações - ao final ambos os temas estão relacionados ao Idealismo alemão, como deixou claro Popper. Nesse momento ainda se vê a questão catalã de forma moderada, combinando as identidades catalana e espanhola. É interessante notar que os estatutos internos nesse momento proibiam expressamente o trato de questões políticas e religiosas na instituiçãoCasassas, 2006, p. 45-47
Referências
Bibliografia Casassas Ymbert, Jordi(dir). L’Ateneu i Barcelona: 1 segle i 1/2 d’acció cultural. Barcelona: RBA-La Magrana, 2006. Casassas Ymbert, Jordi(coord.). Els intel.lectuals i el poder a Catalunya: Materials per a un assaig d’història cultural del món català contemporani (1808- 1975). Barcelona: Pòrtic, 1999 Castellanos, Jordi. La Complexitat d'un Moviment. In: Nexus. Barcelona, 11, p. 10-17, Desembre 1993. Carrion, Mercedes. Historia del Ateneu Barcelonés (1872-1936), Université de Paris IV, sous la direction de Monsieur Aubtun. 1972. CARO BOROJA, J. El mito del carácter nacional, Seminarios y Ediciones, Madrid. 1970. CAROD-ROVIRA, J. -Ll. Els PaÏsos Catalans com a univers simbòlic, In: AA. DD., El nacionalisme català a la fi del segle XX. II Jornades, La Magrana/Ed. 62, Barcelona, p. 181-95, 1989. Casanelles, Collins; et al. Antoni Gaudí – Estudios Críticos. Bareclona: Serbal, 1991. Caturla, Maria Luisa. Arte de Épocas Inciertas. Madrid: Revista de Occidente, 1944. Centre Excursionista de Catalunya. In: L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. Centellas, Ricardo: Jose Jordan de Urries y Azara y la recepción de la estética alemana en España. In: Turia: revista cultura, núm. 8, p. 79-88, 1987. Chapapria, Julian Esteban. La Transicion Profesional em La Arquitectura del Siglo XVIII em Valencia. Valência: Etsav, 1983. Cirici pellicer, Alexandre: El arte modernista catalán, Editorial Aymà, Barcelona, 1951. ______. L'arquitectura catalana. Biblioteca Raixa, núm. 7, Palma de Mallorca, 1955. Cirlot, J. E. Introducción a la Arquitectura de Gaudí. Barcelona: R. M. 1966. Cochiara, Giuseppe. Storia del folklore in Europa. Torino: Borighieri, 1977.
Ligações externas
Web oficial del Ateneo Barcelonés (en catalán) Arxiu de la paraula (repositorio digital con las conferencias realizadas en el Ateneo Barcelonés desde 1973) Testimonis artístics (catálogo de colecciones de arte del Ateneo Barcelonés Catálogo de la biblioteca del Ateneo Barcelonés Escuela de Escritura del Ateneo Barcelonés Almirall: portal del pensamiento y la cultural del siglo XIX Historia del Ateneo (em catalão). Categoria:História de Barcelona Categoria:Organizações fundadas em 1860