Bangladesh o Bangladeix (en bengalí, বাংলাদেশ o Bangladesh) és una república popular de l'Àsia meridional, situada al golf de Bengala, al delta que formen els rius Ganges i Brahmaputra. El nom Bangladesh significa, en bengalí, 'Estat de Bengala'. També pot significar 'país dels bengalís'. Antigament conegut amb el nom de Bengala Oriental i, després, Pakistan Oriental, es va independitzar d'aquest país l'any 1971.
Està voltada per l'Índia al nord, l'est i l'oest, mentre que al sud-est limita amb Myanmar i al sud amb el golf de Bengala. És un país molt poblat, amb més de 150 milions d'habitants. La capital és Daca, en bengalí Dhaka (abans, oficialment, en anglès, Dacca), amb més d'11 milions d'habitants i la segona ciutat principal és Chittagong, amb més de 3 milions d'habitants. Geogràficament, el país abasta el fèrtil delta del Ganges-Brahmaputra i està subjecte a les inundacions anuals del monsó i els ciclons.
El govern és una democràcia parlamentària. L'últim estat d'excepció va durar dos anys, entre l'11 de gener de 2007 i el 17 de desembre de 2008. Bangladesh és membre de la Comunitat de Nacions (Commonwealth), la SAARC (de l'anglès South Asian Association for Regional Cooperation), BIMSTEC (Bay of Bengal Initiative for MultiSectoral Technical and Economic Cooperation), l'OCI (Organització de la Conferència Islàmica), i els D-8. Com assenyala el Banc Mundial en el seu Country Brief de juliol de 2005, el país ha fet grans progressos en el desenvolupament humà en els àmbits de l'alfabetització, la igualtat de gènere en l'educació, i la reducció del creixement de la població. Tanmateix, Bangladesh segueix enfrontant-se a una sèrie de reptes importants, com l'extensió política, la corrupció burocràtica i la competència econòmica en relació amb el món.
Bangladesh és el vuitè país més poblat del món i és un dels països més densament poblats del món, amb un alt índex de pobresa. Tanmateix, la renda per capita, amb la inflació ajustada, s'ha duplicat des de 1975, i la taxa de pobresa ha disminuït en un 20% des de començaments de la dècada del 1990. El país està en la llista dels "Propers Onze", que són les onze economies amb bones perspectives d'inversió i creixement econòmic.The Goldman Sachs Group. Global Economics Paper No. 134 Dhaka i altres centres urbans han estat la força impulsora d'aquest creixement.Sandeep Mahajan, "Bangladesh: Strategy for Sustained Growth" , Poverty Reduction and Economic Management Network, World Bank (26 de juliol de 2007)
Història
L'existència d'una civilització avançada en l'actual Bangladesh, com a part oriental d'una regió més coneguda com a Bengala, data de molt de temps enrere. Evidències de l'existència de civilitzacions anteriors al 700 aC han estat trobades en forma de monestirs budistes. Tot i afirmacions de l'existència d'estructures socials cap aproximadament l'any 1000 aC, les proves trobades no són completament convincents. Algunes civilitzacions primerenques van estar influïdes pel budisme i l'hinduisme. La part nord de Bangladesh posseeix diversos llocs d'arquitectura en massa, en forma de temples i monestirs, fet que recolza l'existència d'aquest tipus d'influències religioses.
miniatura|esquerra|Somapura Mahavihara, a Bangladesh. És el vihara budista més gran del subcontinent indi construït pel Dharmapala de Bengala. Bengala es va convertir a l'islam a començaments del , i durant el es va transformar en un pròsper centre d'intercanvi comercial i industrial sota l'Imperi Mongol. Mercaders europeus van arribar a finals del i la Companyia Britànica de les Índies Orientals va controlar la regió cap a finals del , des d'on els britànics van estendre el seu control cap a tota l'Índia. Quan l'any 1947 l'Índia va obtenir la independència, determinats interessos polítics van provocar que el país es dividís en dos estats: Pakistan, predominantment musulmà, i l'Índia, predominantment hinduista.
La partició de l'Índia va deixar Bengala dividida entre els dos països: una part oriental anomenada Pakistan Oriental, que correspon a l'actual Bangladesh, i una part occidental, l'estat indi de Bengala Occidental. L'abolició del sistema zamindari a Bengala Oriental (1950) va ser una fita transcendental en el desplaçament de Bangladesh cap a un "estat del poble". El moviment de la llengua de 1952 va establir els drets de la comunitat bengalí per parlar en el seu propi idioma, el bengalí. Digne de menció és que aquesta va ser l'única revolució que va ser duta a terme amb l'únic propòsit de preservar el dret a parlar una llengua i per aquesta raó la Unesco va reconèixer el 21 de febrer com el dia internacional de la llengua materna.
Bangladesh va estar sota control del Pakistan Occidental. El cicló Bhola de 1970 i la freqüent explotació de la majoria bengalí per la minoria no bengalí va enfurir persones sensibles a banda i banda del Pakistan. Les tensions van arribar al seu límit el 1971 després dels resultats electorals que atorgaven a la Lliga Awami una majoria aclaparadora; el president pakistanès Yahiya Khan, un militar, va desaprovar el resultat davant el parlament d'una manera oberta i gens democràtica. Sota el lideratge de Sheikh Mukibur Rahman, també conegut com a Bongobondu (amic de Bengala) i Pare de la Nació, es va iniciar la lluita de Bangladesh per la independència. El conflicte va tenir un punt culminant el 25 de març de 1971 en un dels genocidis més sagnants dels temps actuals dut a terme per l'exèrcit pakistanès sobre civils bengalís innocents.R.J. Rummel. Statistics Of Pakistan's Democide Estimates, Calculations, And Sources, a hawaii.edu. (en anglès)
miniatura| Vista frontal de la Casa del Parlament Nacional de Bangladesh Sheikh Mukibur Rahman va ser identificat com un dels líders més influents dels bengalís, i va ser arrestat pel govern pakistanès. Ziaur Rahman, aleshores un cap de l'exèrcit i més endavant president de Bangladesh, va declarar la independència del país en representació del gran líder nacional Bangabandhu Sheikh Mujibur Rahman, utilitzant un transmissor de ràdio improvisat des de la ciutat de Chittagong.
Amb l'ajuda d'oficials bengalís de l'exèrcit, el suport de civils i l'ajuda humanitària i militar de l'Índia, Bangladesh va armar ràpidament el Mukti Bahini (lluitadors per la llibertat), un grup armat format principalment per joves estudiants, obrers, grangers i altres civils. Va començar la Guerra d'Alliberament de Bangladesh. Els Mukti Bahini, amb el suport de les tropes índies, es va enfrontar a l'exèrcit pakistanès d'ocupació i en nou mesos van aconseguir que els pakistanesos abandonessin el país. Pakistan, en coordinació amb els seus còmplices a Bangladesh, va dur a terme crims de guerra massius. L'exèrcit pakistanès va ser forçat a rendir-se el 16 de desembre de 1971 i Bangladesh va quedar lliure d'ocupants estrangers.
Després de la seva independència, Bangladesh va passar a ser una democràcia parlamentària, amb Mujib com a Primer Ministre. En les eleccions parlamentàries de 1973, la Lliga Awami va guanyar per majoria absoluta. Entre 1973 i 1974 va tenir lloc una gran fam al llarg i ample de tot el país, i a principis de 1975, Mujib iniciar un mandat socialista de partit únic amb el BAKSAL, un partit format per a l'ocasió. El 15 d'agost de 1975, Mujib i la seva família van ser assassinats per oficials de l'exèrcit de rang mitjà.
Un continu de sagnants cops i contracops d'Estat en els següents tres mesos va culminar amb l'ascens al poder del general Ziaur Rahman, qui reinstaurà una política multipartidista i va fundar el Partit Nacionalista de Bangladesh (PNB). El govern de Ziaur finalitzà quan aquest va ser assassinat el 1981 per membres de l'exèrcit.
El següent gran mandatari de Bangladesh va ser el general Hossain Mohammad Ershad, qui va prendre el poder en un cop d'estat sense vessament de sang el 1982 i va dirigir el país fins al 1990, quan va ser apartat del poder per un aixecament popular. Des de llavors, Blangladesh ha tornat a ser una democràcia parlamentària. La vídua de Ziaur, Khaleda Zia, va dirigir el PNB a les victòries parlamentàries de 1991 i 2001 i va ser Primera Ministra des de 1991 a 1996 i de nou entre 2001 i 2006, i Sheikh Hasina,la filla gran de Sheikh Mujibur Rahman, "pare fundador" i primer President del Bangladesh independent, ha estat primera ministra de Bangladesh del 1996 al 2001, i des del 2009 fins a la seva renúncia al 2024.
Política El president, tot i ser també el cap d'estat, té un càrrec principalment cerimonial, concentrant el poder en el primer ministre, qui és el cap de govern. El president és elegit per la legislatura cada 5 anys i els seus poders, comunament limitats, són substancialment expandits durant la possessió d'un govern guardià, principalment per controlar la transició a un nou govern.
El primer ministre és designat pel president i ha de ser un membre del parlament a qui el president consideri de la confiança de la majoria dels membres del parlament. El gabinet és compost per ministres elegits pel primer ministre i designats pel president.
El parlament bengalí unicameral és la Casa de la Nació o Jatiya Sangsad, els 300 membres són escollits per vot popular dels districtes electorals simples per termes de cinc anys. El cos judicial és la Cort Suprema, de la qual els jutges en cap i altres jutges són designats pel president.
Organització territorial miniatura|Divisions de Bangladesh Bangladesh està dividida en sis regions. Cadascuna d'elles porta el nom de la seua capital: Rajshahi Dhaka Sylhet Khulna Barisal Chittagong
Cadascuna d'aquestes divisions és, al seu torn, dividida en districtes anomenats zilas que al seu torn estan dividits en subdistrictes anomenats upazilas o than. En total Bangladesh té 6 divisions, que contenen 64 zilas les quals estan formades per 460 upazilas.
Drets humans Bengla Desh ha estat criticada per Amnistia Internacional i per Human Rights Watch. Critiquen que tot i les promeses per complir els drets humans incompleixen aquestes promeses.World Report 2011 Bangladesh Human Rights Watch (en anglès) Segons Amnistia internacional, hi ha impunitat a les pautes ja conegudes d'abusos contra els drets humans de la mà de la policia, del Batalló d'Acció Ràpida, de les Forces Conjuntes i altres cossos encarregats de fer complir la llei. L'article 377 del Codi Penal de Bangladesh castiga la conducta homosexual amb penes de fins a cadena perpètua.
Geografia miniatura|Mapa de Bangladesh Bangladesh està emplaçat al delta de dos dels rius més importants del subcontinent indi, el Ganges i el Brahmaputra. Aquest delta té una costa composta d'una extensa jungla pantanosa al golf de Bengala coneguda com el Sundar Ban (selva bonica), hàbitat natural del tigre de Bengala. En aquest delta, tan densament poblat, està format per la confluència dels rius Ganges (nom local: Padma), Brahmaputra (nom local: Yamuna), i el Meghna i els seus afluents, els quals descendeixen des de l'Himàlaia. Les terres d'al·luvió de Bangladesh són molt fèrtils, a la vegada que vulnerables a les inundacions i la sequera. Una important part del territori de Bangladesh es va formar a partir dels sediments que els múltiples rius que s'entrellacen i flueixen a la regió van dipositar.
Les úniques muntanyes fora de la plana són els turons de Chittagong (muntanya de màxima alçada: el Keokradong amb 1.230 m) al sud-est i la divisió de Sylhet al nord-est.
A mig camí del tròpic de Càncer, el clima de Bangladesh és tropical, amb un hivern suau des de l'octubre fins al març, un estiu humit i calorós des de març fins al juny i un monsó humit, càlid i plujós des de juny fins a octubre. Els desastres naturals com les inundacions, ciclons tropicals o els tornados afecten el país tots els anys,David E. Alexander. Natural Disasters, The Third World amb les seves conseqüències en desforestació, la degradació de la terra i l'erosió.