El suec de Finlàndia és la varietat de la llengua sueca que es parla a Finlàndia i les illes Åland.
Finlàndia fou part de Suècia des del segle XIII fins a la pèrdua dels territoris finlandesos a mans de Rússia el 1809. El suec fou l'única llengua administrativa fins al 1902, així com la llengua dominant en la cultura i l'educació fins a la independència de Finlàndia el 1917. El suec i el finès tenen formalment el mateix estatus en gairebé tota la legislació, tot i que l'estatus del suec a Finlàndia ha estat durant molt de temps un tema de debat sociopolític.
El percentatge de parlants de suec a Finlàndia ha minvat constantment des d'aleshores, tot i que encara és la minoria lingüística més important del país (aproximadament un 5,5% de la població), molt per sobre dels parlants de lapó.
Actualment només és majoritari en algunes municipalitats d'algunes províncies de la costa oest de Finlàndia (Finlàndia Pròpia o regió de Turku, Ostrobòtnia litoral o regió de Vaasa, Ostrobòtnia Central o regió de Kokkola), tot i que és llengua oficial també al sud del país (Uusimaa o regió de Helsinki), inclosa la capital, Hèlsinki.
El bilingüisme dels municipis està regulat per la Llei de llengües de 2003.Kielilaki 6.6.2003/423 [Llei de llengües de 2003.] Si la minoria ha pujat per sobre de 3.000 persones o el 8% dels habitants, el municipi ha d'esdevenir bilingüe. Si la minoria ha baixat per sota de 3.000 persones i el 6% dels habitants, el municipi esdevé monolingüe, tret que decideixi mantenir el seu estatus de bilingüisme. Fins ara només un municipi ha decidit mantenir-se bilingüe: Lohja (Lojo en suec), amb un 3% de parlants de suec. L'estatus es revisa un cop cada dècada i es promulga mitjançant un decret governamental emès pel Consell d'Estat finlandès.
Per altra banda, el suec és la única llengua oficial a les illes Åland.
Algunes diferències fonètiques del suec de Finlàndia respecte el suec estàndard: El so de "sj" /ɧ/, força variable, varia entre [ʂ] i [ɕ ~ ʃ] a la part continental de Finlàndia, sovint propera a la "ix" en català de "caixa". En canvi, a les illes Åland, la realització és similar a les pronunciacions velars (i sovint labialitzades) de les contrades veïnes de Suècia. El so històric de la k davant de vocals anteriors i el so de "tj", que en el suec central modern és una fricativa /ɕ/, és una africada [t͡ɕ] o [t͡ʃ] en tots els dialectes suecs de Finlàndia, proper a la "tx" en català de "metxa", excepte en alguns dialectes d'Åland, on és una fricativa simple [ɕ]. El suec de Finlàndia no té les oclusives aspirades del suec estàndard central, de manera que el contrast entre oclusives "fortis" i "lenis" és només de sonoritat.
Referències
Categoria:Suec Categoria:Llengües de Finlàndia Categoria:Dialectes de llengües germàniques