Sir Arthur Ignatius Conan Doyle (Edimburg, Escòcia, 22 de maig del 1859 - Crowborough, Anglaterra, 7 de juliol del 1930) fou un escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes el 1887 per a A Study in Scarlet, la primera de quatre novel·les i cinquanta-sis contes sobre Holmes i el doctor Watson. Les històries de Sherlock Holmes són fites en el camp de la ficció criminal.
Doyle va ser un escriptor prolífic; A part de les històries de Holmes, les seves obres inclouen històries de fantasia i ciència-ficció sobre el professor Challenger i històries d'humor sobre el soldat napoleònic Brigadier Gerard, així com obres de teatre, novel·les, poesia, no-ficció i novel·les històriques. Un dels primers contes de Doyle, La declaració de J. Habakuk Jephson (1884), va ajudar a popularitzar el misteri de la Mary Celeste.
Nom Sovint es coneix a Doyle com Sir Arthur Conan Doyle o Conan Doyle, el que implica que Conan és part d'un cognom compost en lloc d'un segon nom. La seva entrada de baptisme al registre de la catedral de Santa Maria, Edimburg, dona Arthur Ignatius Conan com a nom de pila i Doyle com a cognom. També anomena Michael Conan com el seu padrí.Stashower diu que la versió composta del seu cognom prové del seu besoncle Michael Conan, un periodista distingit, de qui Arthur i la seva germana gran, Annette, van rebre el cognom compost de "Conan Doyle" (Stashower 20–21). La mateixa font assenyala que l'any 1885 es descriu a si mateix a la placa de llautó a l'exterior de casa seva, i a la seva tesi doctoral, com "A. Conan Doyle"." (Stashower 70). Els catàlegs de la Biblioteca Britànica i la Biblioteca del Congrés tracten només Doyle com el seu cognom.Redmond, Christopher (2009). Sherlock Holmes Handbook 2nd ed. Dundurn. p. 97. Google Books. Consulta 11 febrer 2017.
Steven Doyle, editor de The Baker Street Journal, va escriure: «Conan era el segon nom d'Arthur. Poc després de graduar-se a l'escola secundària va començar a utilitzar Conan com una mena de cognom. Però tècnicament el seu cognom és simplement Doyle».Doyle, Steven; Crowder, David A. (2010). Sherlock Holmes for Dummies. Hoboken, New Jersey: John Wiley & Sons. p. 51. Quan va ser nomenat cavaller, va ser nomenat Doyle, no sota el compost Conan Doyle.
Biografia Primers anys de vida miniatura|Retrat de Doyle per Herbert Rose Barraud, 1893 miniatura|Portada de la tesi d'Arthur Conan Doyle
Doyle va néixer el 22 de maig de 1859 a 11 Picardy Place, Edimburg, Escòcia. El seu pare, Charles Altamont Doyle, va néixer a Anglaterra, d'ascendència catòlica irlandesa, i la seva mare, Mary (de soltera Foley), era catòlica irlandesa. Els seus pares es van casar el 1855. El 1864 la família es va dispersar a causa del creixent alcoholisme de Charles, i els nens van ser allotjats temporalment a tot Edimburg. Arthur es va allotjar amb Mary Burton, la tia d'un amic, a Liberton Bank House a Gilmerton Road, mentre estudiava a l'Acadèmia de Newington.
L'any 1867, la família es va reunir de nou i va viure en pisos sòrdids al 3 de Sciennes Place.Owen Dudley Edwards, "Doyle, Sir Arthur Ignatius Conan (1859–1930)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004. El pare de Doyle va morir el 1893, al Crichton Royal, Dumfries, després de molts anys de malaltia psiquiàtrica.Stashower, pàgines 20–21. Començant de ben jove, al llarg de la seva vida Doyle va escriure cartes a la seva mare, i moltes d'elles es van conservar.
Amb el suport d'oncles rics, Doyle va ser enviat a Anglaterra, a l'escola preparatòria jesuïta Hodder Place, Stonyhurst a Lancashire, a l'edat de nou anys (1868-1870). Després va passar a Stonyhurst College, on va anar fins a 1875. Tot i que Doyle no estava descontent a Stonyhurst, va dir que no en tenia bons records perquè l'escola era dirigida sobre principis medievals: els únics temes tractats eren els rudiments, la retòrica, la geometria euclidiana, l'àlgebra i els clàssics. Doyle va comentar més tard a la seva vida que aquest sistema acadèmic només es podia excusar «amb la justificació que qualsevol exercici, per estúpid en si mateix, forma una mena de peses mentals per la qual es pot millorar la ment». També va trobar l'escola dura, assenyalant que, en comptes de compassió i calidesa, afavoria l'amenaça de càstigs corporals i humiliació ritual.
Formació De 1875 a 1876, va ser educat a l'escola jesuïta Stella Matutina a Feldkirch, Àustria. La seva família va decidir que hi passaria un any per perfeccionar el seu alemany i ampliar els seus horitzons acadèmics. Més tard va rebutjar la fe catòlica i es va convertir en agnòstic. Una font va atribuir la seva deriva de la religió al mateix temps que va passar a l'escola austríaca menys estricta. També es va convertir més tard en un místic espiritualista.Pascal, Janet B. (2000). Arthur Conan Doyle: Beyond Baker Street. Oxford University Press. p. 139.
esquerra|miniatura|Professor Challenger de Harry Rountree a la novel·la The Poison Belt publicada a The Strand Magazine
Doyle va ser el metge del balener de Groenlàndia Hope of Peterhead el 1880.Conan Doyle, Arthur (Author), Lellenberg, Jon (Editor), Stashower, Daniel (Editor) (2012). Dangerous Work: Diary of an Arctic Adventure. University of Chicago Press; L'11 de juliol de 1880, John Gray's Hope i David Gray's Eclipse es van reunir amb Eira i Leigh Smith. El fotògraf WJA Grant va fer una fotografia a bord de lEira of Doyle juntament amb Smith, els germans Gray i el cirurgià del vaixell William Neale, que eren membres de l'expedició Smith. Aquella expedició va explorar la Terra de Franz Josef i va portar a la denominació, el 18 d'agost, de Cape Flora, Bell Island, Nightingale Sound, Gratton (Oncle Joe) i Mabel Island.
Després de graduar-se amb el títol de Llicenciat en Medicina i Màster en Cirurgia (MBCM) a la Universitat d'Edimburg el 1881, va ser cirurgià del vaixell del SS Mayumba durant un viatge a la costa de l'Àfrica Occidental. Va completar el seu títol de Doctor en Medicina (MD) (un títol avançat més enllà de la qualificació mèdica bàsica al Regne Unit) amb una dissertació sobre tabes dorsalis el 1885.Available at the Edinburgh Research Archive
El 1882, Doyle es va associar amb el seu antic company de classe George Turnavine Budd en una consulta mèdica a Plymouth, però la seva relació va resultar difícil, i Doyle aviat va marxar per establir una pràctica independent.Stashower, pàgines 52–59. En arribar a Portsmouth el juny de 1882, amb menys de 10 lliures (1100 lliures el 2019 ) al seu nom, va establir una consulta mèdica a 1 Bush Villas a Elm Grove, Southsea.Stashower, pàgines 55, 58–59. La pràctica no va tenir èxit. Mentre esperava pacients, Doyle va tornar a escriure ficció.
Doyle va ser un ferm defensor de la vacunació obligatòria i va escriure uns quants articles defensant la pràctica i denunciant les opinions dels antivacunació.
A principis de 1891, Doyle es va embarcar en l'estudi de l'oftalmologia a Viena. Abans havia estudiat al Portsmouth Eye Hospital per qualificar-se per fer proves oculars i receptar ulleres. Viena havia estat suggerida pel seu amic Vernon Morris com un lloc per passar sis mesos i entrenar-se per ser cirurgià ocular. Però a Doyle li va resultar massa difícil entendre els termes mèdics alemanys que s'utilitzaven a les seves classes a Viena i aviat va deixar els seus estudis allà. Durant la resta de la seva estada de dos mesos a Viena, va seguir altres activitats, com patinar sobre gel amb la seva dona Louisa i beure amb Brinsley Richards del London Times. També va escriure The Doings of Raffles Haw.
Després de visitar Venècia i Milà, va passar uns dies a París observant Edmund Landolt, un expert en malalties de l'ull. Al cap de tres mesos de la seva sortida cap a Viena, Doyle va tornar a Londres. Va obrir una petita oficina i una sala de consulta al 2 Upper Wimpole Street, o 2 Devonshire Place com era llavors. (Avui hi ha una placa commemorativa de l'Ajuntament de Westminster a la porta principal.) Segons la seva autobiografia, no tenia pacients i els seus esforços com a oftalmòleg van ser un fracàs.Stashower, pàgines 114–118.
Carrera mèdica De 1876 a 1881, Doyle va estudiar medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat d'Edimburg; durant aquest període va passar temps treballant a Aston (aleshores una ciutat de Warwickshire, ara part de Birmingham), Sheffield i Ruyton-XI-Towns, Shropshire. També durant aquest període, va estudiar botànica pràctica al Royal Botanic Garden d'Edimburg. Mentre estudiava, Doyle va començar a escriure contes d'una manera no professional, fins que l'èxit li va arribar amb una de les obres més famoses: el detectiu Sherlock Holmes. La seva primera ficció coneguda, The Haunted Grange of Goresthorpe, es va enviar sense èxit a la revista Blackwood's. La seva primera peça publicada, The Mystery of Sasassa Valley, una història ambientada a Sud-àfrica, es va publicar al Chambers's Edinburgh Journal el 6 de setembre de 1879. El 20 de setembre de 1879, va publicar el seu primer article acadèmic, Gelsemium as a Poison al British Medical Journal, un estudi que The Daily Telegraph va considerar potencialment útil en una investigació d'assassinat del .
Carrera literària Sherlock Holmes miniatura|Retrat de Sherlock Holmes per Sidney Paget, 1904 Doyle va lluitar per trobar un editor. El seu primer treball amb Sherlock Holmes i el Dr. Watson, A Study in Scarlet, va ser escrit en tres setmanes quan tenia 27 anys i va ser acceptat per a la seva publicació per Ward Lock & Co el 20 de novembre de 1886, que va donar a Doyle 25 £ (equivalent a més de 3.000 € el 2023) a canvi de tots els drets de la història. La peça va aparèixer un any més tard al Beeton's Christmas Annual i va rebre bones crítiques a The Scotsman i al Glasgow Herald.
Holmes es va inspirar parcialment en l'antic professor universitari de Doyle, Joseph Bell. L'any 1892, en una carta a Bell, Doyle va escriure: «Sens dubte, us dec a Sherlock Holmes… al voltant del centre de la deducció, la inferència i l'observació que us he sentit inculcar, he intentat construir un home»,Independent, 7 agost 2006 ; i en la seva autobiografia de 1924, va comentar: «No és estrany que després de l'estudi d'aquest personatge [és a dir, Bell] vaig utilitzar i amplificar els seus mètodes quan més tard vaig intentar construir un detectiu científic que resolgués els casos pels seus propis mèrits i no a través de la bogeria del criminal».Doyle, Arthur Conan, Memories and Adventures (Reprint), Cambridge University Press, (Cambridge) 2012, p. 26. Robert Louis Stevenson va poder reconèixer la gran similitud entre Joseph Bell i Sherlock Holmes: «Els meus compliments per les vostres aventures molt enginyoses i molt interessants de Sherlock Holmes… pot ser aquest el meu vell amic Joe Bell?»Letter from R L Stevenson to Doyle 5 abril 1893 The Letters of Robert Louis Stevenson Volume 2/Chapter XII. Altres autors de vegades suggereixen influències addicionals, per exemple, el personatge d'Edgar Allan Poe C. Auguste Dupin, que és esmentat, despectivament, per Holmes a A Study in Scarlet..Sova, Dawn B. Edgar Allan Poe: A to Z. New York: Checkmark Books, 2001. pàgines 162–163. El doctor (John) Watson deu el seu cognom, però no cap altra característica òbvia, a un company mèdic de Portsmouth de Doyle, el doctor James Watson.
miniatura|Estàtua de Sherlock Holmes a Edimburg, erigida davant del lloc de naixement de Doyle, que va ser enderrocada c. 1970