Aureli Agustí (llatí: Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església. La seva influència posterior és enorme, i ultrapassa l'àmbit de la teologia. És considerat un dels pensadors fonamentals de la història occidental.
miniatura|Taula de Simone Martini, ca. 1325 (Cambridge, Fitzwilliam Museum) Agustí d'Hipona va néixer el 354 a Tagaste (Numídia, Imperi Romà), actualment Souk Ahras, part d'Algèria.Encyclopedia Americana, v.2, p. 685. Danbury, CT:Grolier Incorporated, 1997. Així doncs, era d'ascendència amaziga.(a) Encyclopedia Americana, Scholastic Library Publishing, 2005, v.3, p.569 (b) Norman Cantor. The Civilization of the Middle Ages, A Completely Revised and Expanded Edition of Medieval History, Harper Perennial, 1994, p.74. (c) Étienne Gilson, Le philosophe et la théologie (1960), Vrin, 2005, p.175 (d) Gilbert Meynier, L'Algérie des origines, La Découverte, 2007, p.73, (e) Grand Larousse encyclopédique, Librairie Larousse, 1960, t.1, p.144 (f) American University, Area Handbook for Algeria, Government printing office, 1965, p.10 (g) Fernand Braudel, Grammaire des civilisations (1963), Flammarion, 2008, p.453, etc. La seva mare, santa Mònica,Mònica és un nom amazic derivat de la deïtat líbia Mon, adorada a la ciutat veïna de Thibilis. Tanmateix, no es té informació sobre si el seu marit també era amazic. era una cristiana devota, i el seu pare, Patrici, mort vers el 424, era pagà.
A l'edat d'onze anys, fou enviat a una escola a Madaure, una petita ciutat numídia a uns 30 kilòmetres de Tagaste. Allí fou familiaritzat amb l'educació clàssica llatina -retòrica, literatura, etc.-, així com amb les creences paganes i les seves pràctiques.Andrew Knowles and Pachomios Penkett, Augustine and his World Cap.2 L'any 369 i el 370, va romandre a casa; durant aquest període va llegir lHortensius, un diàleg de Ciceró, que el marcà profundament i li despertà l'interès per la filosofia. Més endavant, Agustí consideraria Ciceró com una autoritat contra les fal·làcies acadèmiques.
Als disset anys, gràcies a la generositat d'un conciutadà, Romanius, va poder marxar a Cartago, per prosseguir amb la seva educació en retòrica. Allí queda impressionat per la retòrica i les creences del maniqueisme, de manera que s'hi adhereix, a desgrat de la seva mare, profundament cristiana. En la seva joventut, Agustí viu una vida hedonista, i a Cartago, estableix una relació amb una dona jove, Floria Aemilia, que seria la seva concubina durant més de quinze anys. En aquest període, tenen un fill, Adeodat (Adeodatus).Segons J.Fersuson and Garry Wills, Adeodatus, el nom del fill d'Agustí, és la llatinització del nom amazic Iatanbaal (‘donat per Déu’). Durant el 373 i 374, Agustí ensenya gramàtica a Tagaste. L'any següent, es trasllada a Cartago per dirigir una escola de retòrica, i s'hi quedaria durant nou anys. Molestat pel comportament dels estudiants de Cartago, el 383 es trasllada a Roma per establir-hi una escola, perquè hi practiquessin els millors i més brillants rètors. Tanmateix, el deceberen les escoles romanes, que considerà apàtiques. Quan arribà el moment de pagar els seus honoraris, els estudiants marxaren. Els amics maniqueus el presentaren al prefecte de la ciutat de Roma, Quint Aureli Simmac, a qui se li havia demanat de recomanar un professor de retòrica per a la cort imperial de Milà.
Agustí aconsegueix la feina i es trasllada a Milà. En aquesta època, abandona la doctrina maniquea, en part a causa de la decepció que s'endugué en conèixer un dels teòlegs més importants del moviment, i abraça l'escepticisme acadèmic, lligat al moviment de la Nova Acadèmia. A Milà, la seva mare el pressiona per convertir-se. Els seus estudis en neoplatonisme l'estaven portant en aquesta direcció, així com el consell del seu amic Simplicianus. Tanmateix, qui influïa més sobre Agustí era el bisbe de Milà, Ambròs, mestre de retòrica com Agustí, però amb més edat i més experiència.
L'estiu de l'any 386, després de llegir sobre la vida de sant Antoni Abat, que l'inspirà molt, Agustí va tenir una profunda crisi personal i va decidir convertir-se al cristianisme, abandonar la seva feina de rètor i la posició de professor a Milà, abandonar qualsevol idea de matrimoni, i dedicar-se exclusivament a servir Déu, respectant el celibat. Un punt clau en la seva conversió va ser el fet de sentir la veu d'un nen al seu jardí de Milà que li cantà tolle, lege (‘aixeca't i llegeix’). Va agafar el text més proper a ell, que era l′Epístola als romans de sant Pau, i la va obrir aleatòriament a 13:13-14, en què es diu: "Com escau a ple dia, comportem-nos dignament, sense orgies ni borratxeres, sense luxúries ni disbauxes, sense baralles ni enveges. Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor, i no us preocupeu de satisfer els desigs terrenals.""...et legi in silentio capitulum quo primum coniecti sunt oculi mei: non in comessationibus et ebrietatibus, non in cubilibus et impudicitiis, non in contentione et aemulatione, sed induite dominum Iesum Christum et carnis providentiam ne feceritis in concupiscentiis." Confessions 8.12.29 Agustí detallaria aquesta conversió a les Confessions, que esdevindrien un clàssic no sols de teologia cristiana, sinó fins i tot en la història de la literatura universal. Ambrosi va batejar Agustí, juntament amb el seu fill, Adeodat, en la Vigília Pasqual l'any 387, a Milà, i poc després va retornar cap a Àfrica. En el viatge de retorn, la seva mare va morir, i el seu fill després també. Agustí va quedar-se sol, sense família.
En arribar a Àfrica, va vendre tot el seu patrimoni i va donar els diners als pobres. L'únic que va conservar va ser la casa de la seva família, que va convertir en un centre monàstic per a ell i un grup d'amics. L'any 391 va ser ordenat sacerdot a Hippo Regius (avui Annaba, a Algèria). Va esdevenir un famós predicador; se'n conserven més de 350 sermons que es creu que són autèntics. Va atacar especialment el maniqueisme, a què abans s'havia adherit.
L'any 396 va passar a ser bisbe coadjutor d'Hipona (assistent amb el dret a successió a la mort del bisbe), i fou bisbe poc després. Mantindria el bisbat fins a la seva mort, el 430. Agustí va treballar incansablement per intentar convèncer la gent d'Hipona, que constituïa un grup divers, tant en ètnies com en religions, i convertir-los a la fe catòlica. Va abandonar el monestir, però va continuar portant una vida monàstica a la residència episcopal.
Poc abans de la seva mort, l'Àfrica romana va ser envaïda pels vàndals, una tribu amb simpaties per l'arrianisme. La primavera del 430, van arribar a la ciutat d'Hipona i la van assetjar. Agustí va morir durant aquell setge.
La tradició diu que el cos d'Agustí va ser traslladat després a Pavia, on podria romandre-hi fins avui en dia. No obstant això, una altra versió afirma que les seves restes van ser traslladades primer a Càller (Kalares). A la cripta de Sant'Agostino, hi ha una antiga placa de pedra amb una inscripció que indica aquest fet (l'església, que era fora de les muralles, va ser enderrocada al i traslladada a l'interior). Des d'aquí, el 725, el cos va ser dut a Pavia.
Obres Les tres obres més conegudes d'aquest filòsof són: Les Confessions, en què narra la seva autobiografia, incloent-hi el seu naixement a l'Àfrica, la seva adolescència rebel, la influència de la seva mare (santa Mònica) i la conversió al cristianisme.Confessions de Sant Agustí d'Hipona. Versió en llengua llatina. La ciutat de Déu, en què divideix el món en dos regnes o ciutats metafòriques i parla sobre la providència, la llibertat i la moral. La Trinitat, obra teològica sobre les relacions de les tres persones de la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant.
miniatura|Conversió de sant Agustí, segons Gozzoli () miniatura|Talla per Francisco Dionisio Ribas, 1650 (Sevilla, San Leandro) miniatura|Triomf de sant Agustí, per Claudio Coello, 1668 (Madrid, Museo del Prado) miniatura|San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia, lloc d'enterrament del sant miniatura|Absis de S. Pietro in Ciel d'Oro, amb el sepulcre del sant miniatura|Sepulcre del sant, a S. Pietro in Ciel d'Oro miniatura|Sant Agustí i santa Mònica, la seva mare, pintats per Ary Scheffer Agustí va ser un dels autors llatins més prolífics en termes d'obres supervivents, i la llista de les seves obres es compon de més de cent títols separats.Passatge basat en F.A. Wright i T.A. Sinclair, A History of Later Latin Literature (London 1931), p. 56 ff. Inclouen obres apologètiques contra les heretgies dels arians, els donatistes, els maniqueistes i els pelagianistes, textos sobre doctrina cristiana, particularment De doctrina Christiana (Sobre la doctrina cristiana), obres exegètiques com ara comentaris sobre el Llibre del Gènesi, els Salms i l'''Epístola als romans de Pau, molts sermons i cartes, i les Retractationes, una revisió de les seves primeres obres que escrigué vers la fi de la seva vida. A més, Agustí és especialment conegut per les seves Confessions, que són un relat personal del principi de la seva vida, i per La ciutat de Déu, consistent en 22 llibres, que va escriure per restaurar la confiança dels seus companys cristians, que va quedar colpejada pel saqueig de Roma per part dels visigots l'any 410. La seva obra De trinitate (Sobre la Trinitat), en què va desenvolupar el que actualment es coneix com a "analogia psicològica" de la Trinitat, es troba entre les seves obres mestres, i es pot dir que és una de les obres teològiques més importants de tots els temps. També va escriure Sobre el lliure albir de la voluntat, responent per què Déu dona als humans un lliure albir que pot conduir a males accions.
Pensament Epistemologia Per a sant Agustí, l'acceptació de l'error i de l'engany ratifica l'existència de l'ànima humana, i ho expressa mitjançant l'argument "Si fallor, sum", un possible precedent de l'argument de Descartes. L'argument no tan sols resulta epistemològic, sinó també teològic i moral. L'existència de l'ànima és l'argument de partida per a rebutjar la posició escèptica més radical, segons la qual res no se sap. Malgrat l'engany i l'aparença, sempre li quedarà a l'individu una veritat indubtable, que és la de la seva pròpia existència. A partir d'aquesta veritat indubtable, Agustí voldrà demostrar la resta dels seus arguments.
En parlar de la seva teoria de la veritat, Agustí d'Hipona distingeix entre les veritats transcendents i les veritats humanes. La veritat transcendent és eterna, absoluta, universal i necessària, i causa de la veritat humana. Com a tal, cal identificar-la amb Déu. Està per sobre de la nostra veritat més alta, i també dins del nostre ésser (és el que es coneix com a intimisme de sant Agustí). A mesura que deixem entrar la llum divina en el nostre interior, se'ns mostra la veritat.
Aquesta teoria de l'il·luminisme té dues fases: la que es coneix pròpiament com a agustinisme, i la que comparteix amb la teoria de l'intel·lecte agent i intel·lecte pacient d'Aristòtil. La seva visió de la il·luminació divina com a font de veritat per al coneixement influiria notablement en el corrent franciscà dels segles -.