Lluís Fullana i Mira, conegut popularment com el pare Fullana, (Benimarfull, Comtat, 5 de gener de 1871 - Madrid, 21 de juny de 1948) fou un gramàtic, erudit i religiós valencià.
Biografia Nascut a Benimarfull (el Comtat), entrà a formar part de l'orde dels franciscans l'any 1890. Exercí com a professor de francés als col·legis franciscans de Benissa i Ontinyent, i inicià els seus estudis comparats en llengües romàniques. Els seus primers estudis lingüístics defenien la unitat de la llengua catalana, amb treballs com: La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana (1905), Ullada general a la morfologia catalana (1908), o Característiques catalanes usades en lo Reine de València, (1907).
En 1906 acudeix al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana on presentà una ponència sobre conjugació catalana. Tanmateix, aquesta ponència fou durament criticada pel lingüista alemany Bernhard Schädel,El Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (I) article de Josep Daniel Climent publicat en Levante-EMV el 13 d'octubre de 2006 que considerà que el treball de Fullana aportava poc a l'estudi de la llengua. Malgrat les crítiques rebudes, Fullana manifestà a Antoni Maria Alcover la seua satisfacció amb el resultat del congrés. Tot i això, autors com Germà Colón han volgut veure en aquest i altres incidents una causa del viratge lingüístic que posteriorment prendria Fullana.
En 1913 Lo Rat Penat li encarregà un estudi publicat al març d'aquell mateix any, amb l'objectiu d'unificar, en la majoria de casos, les ortografies de Catalunya i de València.Lluís Fullana i Mira i les Normes de l'Institut d'Estudis Catalans article de Josep Daniel Climent L'any 1915 publicà Gramàtica elemental de la llengua valenciana en què, com a membre de l'Acadèmia de la Llengua Catalana, i al mateix temps per pressions polítiques de l'època, adoptà una posició convergent i intermèdia de les normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans amb solucions ortogràfiques dialectals. De fet, defenia per a la llengua catalana una denominació comuna que no coincidira amb un gentilici (p. ex. català, valencià, baleàric, etc.), i la seua proposta fou la denominació de llemosí, però no tingué suport dels acadèmics, que no veien cap filiació lingüística amb l'autèntic llemosí de Llemotges, un dialecte d'oc molt diferent de l'occità llenguadocià més proper al català.
Cap a 1914-15 anà canviant progressivament la seua postura respecte a la consideració del valencià com a part de la mateixa llengua que el català, fins a arribar a publicar una gramàtica pròpia per al valencià diferent a la de Pompeu Fabra. Paradoxalment, quasi trenta anys després del seu primer treball lingüístic, l'ambient cultural valencià havia canviat i la majoria dels escriptors i gramàtics valencians assumien la unitat lingüística, i la seua proposta dialectalista no tingué gens d'èxit. En aquest sentit, en 1932 l'escriptor valencià Nicolau Primitiu, que era president de l'associació cultural Lo Rat Penat i amb qui mantenia relació d'amistat, el convencé perquè fóra el primer a signar les «Normes de Castelló», de caràcter lingüísticament unitari, probablement amb l'objectiu d'aconseguir el màxim consens entre els escriptors valencians.
Tot i signar les Normes de Castelló, un any després, el 1933, el Pare Lluís Fullana i Mira reedità la seua ortografia valenciana, sense adaptar-la a la nova normativa.Lluís Fullana, primer signant de les Normes de Castelló article de Josep Daniel Climent del 18 de novembre de 2012 No seria fins a la postguerra que permetria que Francesc Ferrer i Pastor fera una reedició de la seua gramàtica valenciana, aquesta vegada adaptada a la normativa signada a Castelló.pròleg d'Antoni Ferrando en L'obra lingüística de Lluís Fullana i Mira, de Josep Daniel Climent, ed. Denes, 2004 Des de llavors, Lluís Fullana ja no realitzà més treballs lingüístics, i dedicà enterament el seu temps a l'orde dels franciscans.
Fou fundador del convent dels franciscans de Sant Llorenç i superior de la seua comunitat, també elegit pels franciscans com a ministre provincial de València. Fou elegit confessor per la reina Maria Cristina i com a acompanyant del viatge del príncep de Savoia. Escrigué també Historia de la villa y condado de Cocentaina (1920), publicà un estudi de Los caballeros de apellido March en Cataluña y Valencia (1935), i Historia de los virreyes y capitanes generales de Valencia, parcialment editada el 1936.
Obra lingüística 1903 — Observacions sobre l'análisis etimològich i fònich de la nostra llengua 1903 — Observacions sobre l'análisis gráfich de la nostra llengua 1903 — Observacions sobre l'análisis ortográfic de la nostra llengua 1905 — Morfología del verbo en la lengua valenciana. Premiat en els Jocs Florals de València 1906 — Geografía històrica del Reyne de Valencia. Premiat en els Jocs Florals de València 1906 — Ullada general sobre la morfología catalana. Ponència encarregada per al primer Congrès Internacional de la Llengua Catalana, celebrat a Barcelona (1906) 1907 — Característiques catalanes usades en lo Reine de València 1908 — Juicio crítico bibliográfico de Pedro Antonio Beuter. Premiat en els Jocs Florals de València 1909 — Estudio sobre Filología Valenciana. Premiat en els Jocs Florals de València. Publicat per Tipografia Doménech, de València, 1912 1911 — Estudio crítico sobre la antigüedad de la ciudad de Játiva, en que se prueba ser la antigua Setabis de los iberos. Premiat en els Jocs Florals de València 1912 — Vocabulari valencià de paraules que deuen portar ç o ss 1914 — Normes Ortográfiques. Publicat en Diario de Valencia 1915 — Gramática Elemental de la Llengua Valenciana. Tipografia Domenéch, València 1915 — Diferències fòniques, gráfiques u ortográfiques, lèxiques, morfològiques i sintáxiques entre el valenciá i el catalá. Quatre conferències pronunciades en l'Institut d'Estudis Catalans, de Barcelona 1916 — Historia de los virreyes de Valencia. Premi extraordinari de la Diputació Provincial de València, en els Jocs Florals de València 1916 — Diferències dialectals en la Llengua Valenciana. Tres conferències pronunciades en el Centre Escolar i Mercantil de València 1918 — Gramática Elemental de la Llengua Valenciana, 2a edició. Tipografia Domenéch, València 1918 — La cooficialitat de la Llengua Valenciana. Conferència oferida en la Diputació Provincial de València. Publicada en Las Provincias, de València 1918 — Noble i benemerita familia valenciana. Publicada en Las Provincias, de València 1919 — Gramatología Valenciana. Quinze articles publicats en Las Provincias 1920 — Historia de la villa y condado de Cocentaina. Impremta Huici, València (reeditada en 1975 per la Caja de Ahorros de Alicante y Murcia. )) 1921 — Vocabulari Ortográfic Valenciá-Castellá. Editorial Edeta, València 1922 — Rescripto de Martín el Humano sobre los confesores de la casa real de Aragón. Publicat en la revista Archivo Ibero-Americano, vol. XVI 1922 — Compèndi de la gramática valenciana. Llibreria Vda. de Ramón Ortega, València 1922 — Convento de San Francisco de Valencia. Revista La Acción Antoniana 1922 — Documentos inéditos de la familia Viciana. Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura 1923 — La casa de Lauria en el Reino de Valencia. Presentat en el III Congreso de historia del Reino de Aragón, vol. I de les cròniques del congrés, i novament per la impremta «Hijo de Vives Mora», València 1924 — Estudio genealógico de los Ruiz de Liori. Premi en els Jocs Florals de Lo Rat Penat 1925 — Elecció més perfècta de cinquanta temes gramaticals estil Ollendorf, Ahn, Benot, etc., escrits en valenciá vulgar i girats al valenciá clássic. Premiat en els Jocs Florals d'agost 1925 — Evolució fonográfica de la Llengua Valenciana. Revista Germania 1926 — Temes práctics per a l'ensenyança de la llengua valenciana, girats a l'estil de Martorell. Renovación Tipográfica, València. 1926 — El Palau del Real, dins revista Cultura Valenciana 1927 — Juan de Timoneda y la impresión de sus primeras obras. Publicat en Las Provincias, València 1928 — Refraner valenciá, d'Alberola. Prologo y corrección. Arte y Letras, SA, València 1928 — Evolución del verbo en la lengua valenciana. Discurs llegit en la presa de possessió en la Real Academia Española 1932 — Ortografía Valenciana. Primera edició. Impremta Semana Gráfica, València 1933 — Ortografía Valenciana. Segona edició. Imprenta Semana Gráfica, València 1933 — Gramática fonamental de la llengua valenciana. Citada per l'autor en Ortografía Valenciana 1935 — Los caballeros de apellido March en Cataluña y Valencia. Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. Publicat també per tipografia «Hijo de J. Armengol», de Castelló de la Plana 1941 — Luis de Santángel, su familia y su intervención en el descubrimiento de América. Ministerio de Asuntos Exteriores 1942 — Gramática latina. Editorial Reus, Madrid. 1943 — Gramática latina. Curs Quint. Hespernia (José Luis Cosano), SA, Madrid 1943 — Gramática latina. Curs Sext. Hespernia (José Luis Cosano), SA, Madrid 1943 — Gramática latina. Curs Septim. Hespernia (José Luis Cosano), SA, Madrid 1943 — Los tartesios en España. Su lengua en relación con la latina. Revista Verdad y Vida 1945 — El poeta Auxias March, su ilustre ascendencia, su familia y sus escritores. Editorial Torres, València 1945 — Obras completas del P. Fullana, vol. I 1945 — Por qué Santo Tomás de Villanueva no asistió al Concilio de Trento. Revista Verdad y Vida 1945 — Defensa del almirante Cristóbal Colón ante la reina católica, por Luis de Santángel, escribano de ración del rey católico. Revista General de Marina 1945 — Diccionario sociológico. Citat pel Diccionario Enciclopédico Abreviado, Espasa Calpe, 1957 1948 — Correspondencia en Guillem Renart. Citada pel mateix G. Renart en La obra gramatical del Pare Fullana 1948 — Historia de Onteniente. Manuscrit en Ontinyent. Exemplar mecanografiat en l'arxiu de la Diputació Provincial de València, i publicat per la Diputació Provincial de València, amb el títol Bosquejo histórico de Onteniente, en 1957 i per la Caixa d'Ontinyent, en 1997, amb el títol Historia de Ontinyent () 1974 — Historia del Condado de Cocentaina. Gráficas Ciudad, S.A. 1978 — Gramática Elemental de la Lengua Valenciana. Grup d'Acció Valencianista. 1985 — Vocabulario valenciano-castellano, castellano-valenciano. Edicions Asval.
Referències
Bibliografia Climent, Josep Daniel (2004): L'obra lingüística de Lluís Fullana i Mira|date=de juliol 2024 |bot=InternetArchiveBot }}'', València, Ed, Denes.
Enllaços externs
Carta al Diario de Valencia defensant la condició del valencià com a llengua i no com a dialecte (1918) [150 anys del naixement de Lluís Fullana https://interesperlallenguadelsvalencians.blogspot.com/2021/01/150-anys-del-naixement-de-lluis-fullana.html]
Categoria:Benimarfull Categoria:Escriptors del Comtat Categoria:Religiosos del Comtat Categoria:Escriptors valencians contemporanis en castellà Categoria:Historiadors valencians contemporanis Categoria:Franciscans valencians contemporanis Categoria:Morts a Madrid Categoria:Escriptors franciscans Categoria:Lingüistes valencians contemporanis Categoria:Escriptors valencians nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors valencians morts al segle XX