Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals de l'embrancament dels cordats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries. Aquests caràcters els diferencien dels rèptils i els ocells, dels quals divergiren en el decurs del Triàsic superior, fa entre 201 i 227 milions d'anys. Se n'han descrit unes 6.400 espècies vivents. Els ordres més diversos són els rosegadors, els ratpenats, els eulipotifles (eriçons, talps, musaranyes i afins), els primats (éssers humans i altres simis, mones i afins), els artiodàctils i els carnívors (gats, gossos, foques i afins).
Des del punt de vista de la cladística, que reflecteix la història evolutiva, els mamífers són els únics representants vivents del clade dels sinàpsids, que forma el grup dels amniotes juntament amb els sauròpsids (rèptils i ocells). Els primers avantpassats sinàpsids dels mamífers foren els pelicosaures esfenacodonts, un grup que incloïa animals com el dimetrodont. Aquest grup divergí del llinatge sauròpsid a la fi del període Carbonífer, fa uns 300 milions d'anys. El llinatge del grup troncal dels esfenacodonts es dividí en una multitud de grups diversos de sinàpsids que no eren mamífers (de vegades descrits incorrectament com a «rèptils mamiferoides») abans de desembocar en els teràpsids durant el Permià inferior. Els ordres de mamífers moderns sorgiren durant els períodes Paleogen i Neogen del Cenozoic, després de l'extinció dels dinosaures no aviaris, i han estat un dels grups dominants d'animals terrestres dels últims 66 milions d'anys.
El pla corporal fonamental és quadrúpede. La majoria dels mamífers es mouen per terra a quatre potes, però també n'hi ha que tenen extremitats adaptades a un estil de vida aquàtic, aeri, arborícola, subterrani o bípede. Els mamífers presenten una gran varietat de dimensions, que va des de l'eulipotifle extint Batodonoides vanhouteni (1,3 g) fins al rorqual blau (33 m i 181 t), possiblement l'animal més gros de tots els temps. La seva longevitat màxima va des dels 2 anys de les musaranyes fins als 211 de la balena de Groenlàndia. Excepte els monotremes, tots els mamífers donen a llum cries vives en lloc de pondre ous com altres animals. Els placentaris, que en són el grup més divers, desenvolupen una placenta que permet alimentar els fetus durant la gestació.
Gairebé tots són intel·ligents i alguns tenen un cervell gros, consciència i la capacitat d'utilitzar eines. Es comuniquen mitjançant el marcatge de territori, ultrasons, senyals d'alarma, el cant, l'ecolocalització i tota una sèrie d'altres vocalitzacions. Es poden organitzar en societats de fissió-fusió, harems i jerarquies o ser solitaris i territorials. La majoria dels mamífers són poligins, però n'hi ha que practiquen la monogàmia o la poliàndria.
La domesticació de nombrosos tipus de mamífers fou un factor clau en la revolució neolítica i obrí la porta a la substitució de la caça i recol·lecció per l'agricultura com a principal font d'aliment dels éssers humans. Això permeté que les societats humanes fessin la transició del nomadisme al sedentarisme i comencessin a col·laborar més entre si en un procés que acabaria portant al desenvolupament de les primeres civilitzacions. Els mamífers domesticats proporcionen aliments (carn i productes lactis), pell i cuir i es fan servir en l'agricultura i com a mitjà de transport. Els éssers humans cacen mamífers, els fan competir en curses i els empren com a organismes model en la recerca científica. Els mamífers han estat representats en l'art des del Paleolític i apareixen en la literatura, les pel·lícules, la mitologia i la religió. La caça furtiva i la destrucció d'hàbitats (en gran part a través de la desforestació) són la causa més important del declivi i l'extinció de moltes espècies de mamífers.
Classificació
La classificació dels mamífers ha anat evolucionant des que Carl von Linné definí la classe per primera vegada. No n'hi ha cap sistema de classificació universalment acceptat. Entre els compendis recents hi ha el de McKenna i Bell (1997) i el de Wilson i Reeder (2005). La sistemàtica dels orígens i les relacions dels mamífers publicada per Simpson el 1945 fou emprada a totes les institucions educatives fins a la darreria del . Tanmateix, la informació disponible ha fet un gran salt quantitatiu i qualitatiu des de l'època de Simpson, incloent-hi el recalibratge del registre fòssil i grans avenços en la base teòrica de la sistemàtica, gràcies en part al desenvolupament de la cladística.
La gran majoria dels mamífers pertanyen al grup dels euteris. Els tres primers ordres per nombre d'espècies són els rosegadors (ratolins, rates, porcs espins, castors, capibares i afins), els ratpenats i els eulipotifles (musaranyes, talps, almiquins, eriçons i gimnurs). Seguidament venen els primats (simis, micos i lèmurs), els artiodàctils (cetacis i ungulats amb un nombre parell de dits) i els carnívors (cànids, fèlids, mustèlids, ossos, pinnípedes i afins). El 2018 se n'havien descrit unes 6.400 espècies vivents.
Definicions La paraula mamífer és una combinació de mami, forma prefixada del mot mama, i el sufix -fer, que significa ‘portador’. La seva primera aparició en la llengua catalana es remunta al 1864, en el Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina.
Ordres Els mamífers vivents se subdivideixen en una trentena d'ordres repartits entre tres infraclasses. Els euteris inclouen quatre superordres i els metateris n'inclouen dos.
Subclasse Prototheria Ordre Monotremata (ornitorrinc i equidnes) Subclasse Metatheria Superordre Ameridelphia Ordre Didelphimorphia (sarigues) Ordre Paucituberculata (opòssums rata) Superordre Australidelphia Ordre Microbiotheria (colocolo i afins) Ordre Notoryctemorphia (talps marsupials) Ordre Dasyuromorphia (diable de Tasmània i afins) Ordre Peramelemorphia (bàndicuts) Ordre Diprotodontia (cangurs, coales, marmoses i afins) Subclasse Eutheria Superordre Afrotheria Ordre Afrosoricida (tenrecs) Ordre Macroscelidea (musaranyes elefant) Ordre Tubulidentata (porc formiguer) Ordre Hyracoidea (damans) Ordre Proboscidea (elefants) Ordre Sirenia (dugongs i manatís) Superordre Xenarthra Ordre Cingulata (armadillos) Ordre Pilosa (peresosos, ossos formiguers i tamàndues) Superordre Euarchontoglires Ordre Scandentia (tupaies) Ordre Dermoptera (lèmurs voladors) Ordre Primates (lèmurs, micos, simis i afins) Ordre Rodentia (rates, ratolins, castors i afins) Ordre Lagomorpha (llebres, conills i piques) Superordre Laurasiatheria Ordre Artiodactyla (vaques, cabres, porcs, hipopòtams, balenes, dofins i afins) Ordre Eulipotyphla (eriçons, talps, musaranyes i afins) Ordre Chiroptera (ratpenats) Ordre Pholidota (pangolins) Ordre Carnivora (gats, gossos, ossos, foques i afins) Ordre Perissodactyla (cavalls, rinoceronts i tapirs)
Notes:
Ameridelphia és probablement un grup parafilètic. Els ungulats ja no són considerats com un clade, sinó com un grup d'animals similars però no relacionats entre ells. Els afrosorícides eren antigament classificats com a insectívors, però ara se sap que només són un exemple d'evolució convergent. En algunes sistemàtiques, els ratpenats són relacionats amb els primats, però ara se'ls considera exemples d'evolució convergent amb els dermòpters. Els ordres de les musaranyes elefant, porcs formiguers i pangolins foren discutits durant molt de temps, però la investigació genètica les ha confirmat.
Ordres extints La classificació sistemàtica dels mamífers es basa en part en anàlisis moleculars genètiques. Com que això no és possible amb els grups extints, aquests costen d'encaixar dins la sistemàtica. Sistemes com el de McKenna i Bell, que inclouen tant els ordres vivents com els extints, es contradiuen en part amb la sistemàtica presentada aquí. Aquesta és la llista d'ordres extints de marsupials i d'euteris.
Ordres extints de metateris:
Alphadontia Peradectia Polydolopimorphia Sparassodonta
Ordres extints d'euteris:
Apatotheria (de vegades classificats com un subordre de Cimolesta) Asioryctitheria Astrapotheria Cimolesta Condylarthra Creodonta Deltatheroida Desmostylia Didymoconida Dinocerata Embrithopoda Hyaenodonta Leptictida Litopterna Mesonychia Notoungulata Palaeanodonta Plesiadapiformes Ptolemaiida Pyrotheria Xenungulata
Els ordres més antics de mamífers, que no pertanyen ni als placentaris ni als marsupials, es resumeixen aquí.
Morfologia Pèl miniatura|El pelatge, com el d'aquests bous mesquers, és un caràcter exclusiu dels mamífers. El pèl és la característica més visible dels mamífers. Encara que algunes espècies (com ara els cetacis) no en tenen, evolucionaren d'avantpassats peluts i presenten creixement capil·lar com a mínim durant la fase embrionària. La quantitat i la distribució del pèl varien considerablement d'una espècie a l'altra. Es compon principalment de ceratina, la mateixa proteïna que forma les escates i les plomes en altres tipus d'animals.
El pelatge compleix diverses funcions. Juntament amb les glàndules cutànies, participa en la regulació tèrmica. Els seus colors i patrons contribueixen al camuflatge, tant en les preses com en els depredadors. Alguns mamífers, com ara la llebre de les neus i la guineu àrtica, muden el pelatge en resposta als canvis estacionals en els medis que habiten. En general, les foques que neixen en pannes de glaç tenen el pelatge natal blanc, mentre que les que neixen a les platges el solen tenir de color marró fosc o negre. Els patrons del pelatge poden servir per avisar altres membres de la mateixa espècie de la presència d'un depredador o, com en el cas de les mofetes, com a element dissuasiu contra el mateix depredador. L'eriçament del pèl indica una actitud hostil o defensiva. El pelatge pot ser un caràcter distintiu dels dos sexes; en són exemples les crineres dels lleons i el pèl facial en els éssers humans. De vegades, el seu color serveix per generar atracció sexual.
En alguns mamífers, com ara els eriçons, els porcs espins i els equidnes, una part del pelatge es presenta com una capa de punxes que ofereix una protecció gens negligible contra els depredadors. Les vibrisses, un tipus de pèl associat a una alta concentració de nervis i vasos sanguinis, estan implicades en el sentit del tacte. Generalment prenen la forma de «bigotis», però es poden trobar a diferents parts del cos. Les pestanyes, les celles, els pèls de les orelles i els pèls nasals protegeixen altres òrgans sensorials impedint-hi l'entrada d'objectes externs.
Glàndules tegumentàries Els mamífers presenten la major diversitat de glàndules tegumentàries de tots els animals vertebrats. N'hi ha dos tipus bàsics: les glàndules sudorípares i les glàndules sebàcies. Es creu que els altres tipus són, en realitat, formes derivades d'aquests dos.
miniatura|Porus de les glàndules sudorípares en un dit humà Les glàndules sudorípares són un caràcter exclusiu dels mamífers, encara que la majoria no en tenen. La seva funció principal és la termoregulació mitjançant la secreció de suor. Es divideixen en glàndules sudorípares eccrines, que segreguen una sudoració aquosa amb residus metabòlics i sals, i apocrines, que deixen anar un producte més lletós, blanquinós o groguenc. Com a regla general, les primeres es distribueixen per les regions desproveïdes de pèl, mentre que les segones dipositen les secrecions a les cavitats dels fol·licles pilosos, es desenvolupen durant la pubertat i només es troben a certes parts del cos (en els éssers humans, sobretot a les orelles, les aixelles, els mugrons, el melic i la regió anogenital).
miniatura|Esquema d'una glàndula sebàcia amb el seu fol·licle associat