Rafelcofer (IPA:[rafɛlko'feɾ]) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.
Localització Rafelcofer està situat a 74 km al sud de la ciutat de València, a 6 km al sud de la capital de la comarca, Gandia, a 34,2 km al nord de la ciutat de Dénia, a 42,5 km a l'est de Xàtiva i a 106 km al nord d'Alacant. Situat aproximadament a 20 m sobre el nivell de la mar, pertany a la comarca de la Safor, al centre de la planura que forma el curs baix del riu Serpis. Prou ben comunicat amb els pobles veïns, se situa enmig de dos vies de comunicació importants; l'N-332 i l'autopista AP7 Tarragona - Sant Joan d'Alacant. El terme municipal limita al N amb els termes municipals de Bellreguard i Almoines, a l'E amb el de l'Alqueria de la Comtessa, al S amb la Font d'en Carròs i a l'O amb Beniarjó i Beniflà. Pertany al Partit Judicial de Gandia, Província, Audiència Territorial, Capitania i Bisbat de València.
Geografia miniatura|400px|Mapa dels camins i altres construccions del terme municipal. La ubicació de Rafelcofer en plena Horta de Gandia i a la dreta de riu Serpis, fa que la totalitat del sòl del seu terme municipal siga una planura d'argiles constituïdes per sediments quaternaris del període Plistocè, excepte a la muntanya del Rabat, que és un muntijol aïllat de calcària, amb una longitud d'un quilòmetre i una altura d'uns 176 m, típic en esta classe de planures al·luvials. El relleu de l'horta és pla, i va ascendint cap al SO a mesura que ens apropem de les faldes de la Serra Gallinera, amb una mitjana de 20 m sobre el nivell de la mar. Les zones més altes de l'horta se situen al SO del terme, a les partides de la Huitena, la Runa i el Caragol, i les més baixes les de Sotaia —partida que té continuïtat pels termes de l'Alqueria de la Comtessa i Bellreguard on la sendeta de Bellreguard fa de frontera—, i la Vega. La partida del Racó podríem dir que fa de transició, ja que gran part d'ella es troba ocupada pel Rabat i a la seua part més occidental on està situat el nucli de l'Alcudiola hi ha un xicotet muntijol annex al Rabat, que té uns 50 metres d'alçària i que la gent coneix pel nom del Calvari.
El barranc de Palmera o (barranc de Beniteixir) entra pel sud al terme de Rafelcofer a prop de l'Alcudiola i seguix el seu curs tocant els extramurs de la part nord de Rafelcofer en direcció cap a l'Alqueria de la Comtessa. Rafelcofer participa en un sistema d'irrigació fòssil, estés per la planura costanera de la comarca, d'origen islàmic, l'aigua procedix del riu Serpis, embassamada en l'assut d'En Carròs i dirigida cap a Rafelcofer per la séquia Mare i Séquia Comuna d'Oliva. Els dos partidors d'aigua, el del cano de l'Alcudiola i el del cano del Mig, distribuïxen les aigües per tot terme coferer.
Climatologia Per a la seua descripció climàtica ens basem en les dades aportades per l'estació meteorològica situada a Rafelcofer, que aporta una sèrie des de 1961 fins a 1990 amb dades de precipitació i pluviometria. El clima és pròpiament mediterrani caracteritzat per un règim de pluges amb un màxim a la tardor, seguit de l'hivern i la primavera i per un període d'aridesa estival. La zona registra una pluviometria anual de 774 mm; els mesos més secs són juliol (14,3 mm) i juny (21 mm) i els més plujosos novembre (136,1 mm) i octubre (99,3 mm); precipitacions que són quasi exclusivament en forma de pluja i amb la torrencialitat com a característica des de finals d'estiu i la tardor per les situacions de gota freda. Temperatures mitjanes a Rafelcofer Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Temp °C 10 11 14 16 19 22 27 25 23 18 14 11
El seu règim tèrmic és suau, amb una temperatura mitjana anual de 16,6 °C. El mes més fred és gener amb una mitjana de 10,1 °C seguit de prop pel desembre amb una mitjana de 10,8 °C, el mes més càlid és juliol amb una mitjana de 27 °C seguit d'agost amb 25,7 °C. En funció de les dades obtingudes a l'estació meteorològica situada a Rafelcofer, el bioclima de la zona és mediterrani pluviestacional-oceànic, dins del termotipus termomediterrani superior i un ombroclima subhumit que caracteritza l'Horta de Gandia, envoltada per sistemes muntanyosos.
Toponímia miniatura|402px|Terme i partides rurals de Rafelcofer.Hi ha topònims que sorprenen per la seua rotunditat fonètica i la nostra llengua té excel·lents exemples d'esta rotunditat, així ho permet la multiplicitat de terminacions consonàntiques, i, a més, set o huit sons vocàlics. Al topònim Rafelcofer es veu un exemple de cadència de sons: una tonalitat arabitzant barrejada amb inflexions vocàliques catalanes. La seua pronúncia correcta és [ʀafɛlko'feɾ]., Llista dels gentilicis, grafia i pronúncia dels municipis valencians segons l'AVL. La primera volta que apareix documentat el nom Rafelcofer és en l'any 1284, en un manament de la Cancelleria Reial d'Aragó en temps del rei Pere el Gran, dirigit al procurador del Regne de València perquè no permetera que Carròs, senyor del Rebollet, cobrara els rèdits de l'alqueria de Rahalcofen que havien de ser percebuts pels marmessors de Sanç Roiç de Corella. En 1368 apareix el nom de Rafalcofer en la carta pobla que el senyor de Rebollet va concedir als àrabs que l'habitaven. El topònim oscil·laria entre diferents denominacions i grafies des del fins al XVII; Rafalcofer, Rafelcoçer, Rafelcoher, Refalcofer... però sembla que a partir del el topònim es fixa. Així tenim Rafelcofer en el padró de 1793 i Rafelcofér en les Observacions d'Antoni Josep Cavanilles i Palop. El poblet de l'Alcudiola, en tots els documents històrics, figura sempre a part, com a alqueria independent, i només desapareix de la documentació oficial a partir de la seua annexió a Rafelcofer després de l'expulsió dels moriscs.
Rafelcofer és un topònim d'origen àrab (ráhl qufair) amb una estructura bimembre: rafel i cofer. Rafel prové de la veu àrab rahal, ja que la h aspirada, faríngia, fricativa sorda dona en totes les posicions la f labiodental, fricativa sorda dels arabismes del valencià, i significa casa rural. De la mateixa arrel ixen Rafal, Real, Rafalet, Ràfol i Rafel. Mentre que Qufair seria el propietari de l'esmentada finca. Mentre que Alcudiola, prové de la forma en diminutiu del terme també àrab d'al-qúdya, que significa ‘tossal’ o ‘pujol’, referència topogràfica a la xicoteta elevació en la qual va ser ubicada, unes desenes de metres més alta que la resta de les alqueries dels voltants, als peus de la muntanya del Rabat.
Història Hi ha presència de poblament al terme de Rafelcofer cap al segle II abans de Crist, a l'edat del ferro, amb el jaciment iber excavat en la dècada dels huitanta de la muntanya del Rabat. Es tracta d'un recinte emmurallat, amb diverses obertures d'accés i restes disperses dels murs dels edificis. A les faldes del Rabat i a prop de la muntanyeta de Sant Miquel, a la vora del camí que anava des de Saetabis (Xàtiva) fins al port de Dianium (Dénia), s'han trobat alguns punts de concentració de material ceràmic íber pertanyents als segles II i I abans de Crist. De l'època romana destaquen el jaciment de la muntanyeta de Sant Miquel i els seus voltants i la troballa de dos inscripcions funeràries relacionada amb una probable existència d'una necròpolis altimperial als voltants de la muntanyeta del Sant Miquel i el Camí vell de Xàtiva.
Rafelcofer i l'Alcudiola es constituïren com a assentaments humans a l'època islàmica, des de la conquesta cristiana (1239) continuen sent llocs de poblament musulmà i van lligats al senyoriu de Rebollet, i posteriorment al Comtat d'Oliva i Ducat de Gandia. El senyor d'Oliva va concedir la carta pobla el 18 de març de 1368. miniatura|Carta pobla de la Font d'en Carròs, Potries i Rafelcofer (1368). En 1535 va ser desmembrat d'Oliva, i erigit en Rectoria de moriscs, una espècie de mecanisme inquisitorial a escala reduïda per tal de controlar els moriscs de les alqueries de la seua àrea jurisdiccional, i li fan ser afegits com a annexos, l'Alqueria dels Frares, l'Alqueria de la Comtessa i l'Alcudiola del Rabat, amb església parroquial a Rafelcofer. Cap a 1527 al terme vivien uns 125 habitants, majoritàriament moriscs. Després del decret d'expulsió dels moriscos, el terme de la Rectoria de Rafelcofer va quedar pràcticament despoblat, però poc després es va iniciar una repoblació, amb gent fonamentalment dels pobles veïns. L'Alqueria dels Frares que havia sigut agregada a l'Alqueria de la Comtessa, no tornaria a ser repoblada. Esta situació demogràfica i econòmica gens favorable i les epidèmies del i la guerra de Successió de principis del van fer que la població del terme no cresquera fins al 1713 en què ens trobem amb uns 198 habitants.
Després de la segregació de l'Alqueria de la Comtessa (1733), l'Alcudiola quedava definitivament annexionada a Rafelcofer i se situava en uns 336 habitants. En 1768 passava a tindre 456 habitants i 562 en 1787. En la primera divisió provincial, va ser adscrit a la província d'Alacant i al partit judicial de Pego, fins a la seua inclusió definitiva a la província de València el 1847. En 1826 iniciava el seu boom demogràfic amb 750 habitants, i malgrat les epidèmies de la pallola i del còlera que aparegueren al llarg de tot el , Rafelcofer situava la seua població en 1877 a 1609 habitants, el 1891 tombava els portals que el tancaven i arribava ja en 1900 fins als 1769 habitants. L'epidèmia de grip, l'esgotament de la terra i la crisi de finals dels anys vint i l'inici de la Guerra Civil espanyola i la postguerra van fer disminuir a poc a poc la seua població a causa de l'emigració constant.
L'any 1960 tenia 1671 habitants. El fort creixement demogràfic dels 60 i 70 no va fer altra cosa que intensificar l'emigració cap a Gandia i a altres nuclis emmagatzemadors de taronja. Amb un índex d'envelliment de la població important, amb un quasi nul creixement urbanístic durant els últims vint anys, Rafelcofer pot quedar en una situació compromesa de cara al seu futur: el de ser un poble-asil de la Safor davant del corredor juvenil al llarg de l'N-332 amb centre indiscutible a Gandia.
Demografia Evolució demogràfica de Rafelcofer de 1527 a 1930 1527 1609 1646 1715 1735 1769 1784 1794 1826 1842 1860 1900 1910 1930 125 135 165 195 336 456 498 720 750 767 1.278 1.769 1.900 1.814
Evolució demogràfica de Rafelcofer de 1940 a 2007 1940 1950 1960 1970 1981 1984 1990 1993 1995 2000 2002 2004 2005 2007 1.814 1.747 1.671 1.556 1.504 1.508 1.434 1.469 1.415 1.406 1.389 1.395 1.405 1.505
Segons l'Institut Nacional d'Estadística, Rafelcofer comptava a l'1 de gener de 2008 amb una població de 1.510 habitants, dels quals 728 eren homes i 782 eren dones, i amb un percentatge d'immigració d'un 10,8% majoritàriament d'origen europeu i un contingent important del continent americà.
Immigrants empadronats a l'1 de gener de 2008 població total estrangers % total UE resta d'Europa Alemanya Regne Unit Bulgària Romania Àfrica total Amèrica Argentina 1.510 163 10,8 95 3 4 38 4 21 0 64 13
Creixement urbà Als recers de les faldes de les muntanyes, les ribes dels rius i barrancs o les planes de terres fèrtils sense accidents de relleu, són trets generals dels pobles de l'Horta de Gandia. Com gran part dels nostres pobles, Rafelcofer era un poble-camí tancat amb uns grans portons enmig de l'horta gandiana, i el seu nucli originari s'estenia als voltants de l'església i al llarg del sinuós carrer Xiquet, que el travessa de SO a NO paral·lel i acoblat al traçat del barranc de Beniteixir.