Veneçuela (), oficialment la República Bolivariana de Veneçuela (), és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica. El territori veneçolà inclou, a més, diverses illes localitzades al mar Carib. Veneçuela limita amb la Guyana a l'est, el Brasil al sud, i Colòmbia a l'oest. Les illes de Trinidad i Tobago, Grenada, Saint Lucia, Barbados, Curaçao, Bonaire, Aruba, Saint Vincent i les Grenadines i les Antilles sota el vent es troben a prop de la costa veneçolana.
Com a antiga colònia espanyola, Veneçuela es va independitzar el 1821. Manté disputes territorials amb Guayana (l'àrea d'Essequibo) i amb Colòmbia (al Golf de Veneçuela). En l'actualitat, la República Bolivariana de Veneçuela és coneguda per la seva indústria petroliera i la biodiversitat ambiental del seu territori (és un dels 17 països megadiversos del món).
Veneçuela és un dels estats més urbanitzats de Llatinoamèrica, i de fet, del món. La gran majoria dels veneçolans viuen a les ciutats del nord, especialment a Caracas, la capital i la ciutat més gran.
El seu territori va ser residència d'importants grups tribals amerindis com els caribs. Va ser albirada per primera vegada per Cristòfor Colom el 1498, i partir d'aquell moment es va donar inici a la colonització i el seu procés de mestissatge cultural. Veneçuela va ser el primer país d'Hispanoamèrica on es van iniciar moviments emancipadors contra la Corona Espanyola, un procés que es va consolidar amb la batalla de Carabobo. Després d'un llarg capítol de conflictes civils, la nova República Bolivariana de Veneçuela va trobar la seva via cap a la modernització de la mà de governs notòriament autoritaris. A mitjans del es va iniciar la lluita per un sistema democràtic, que es va afermar després de l'enderrocament del general Marcos Pérez Jiménez, el 1958. Gràcies a la bonança petroliera, Veneçuela va viure un període d'alt creixement econòmic, que es va veure interromput per la crisi energètica dels anys 1980, suscitant una etapa d'inestabilitat política i social alternada amb alts i baixos financers.
Veneçuela es considera actualment un país en desenvolupament, amb una economia basada primordialment en l'extracció i refinament del petroli i altres minerals, així com activitats agropecuàries i industrials. És coneguda també per ser un dels 19 països amb major diversitat ecològica del món, amb una geografia irregular que combina àrees tropicals, climes desèrtics, territoris selvàtics, extenses planes i ambients andins. Compta amb el conjunt d'àrees protegides més extens de l'Amèrica Llatina, denominades Àrees sota el règim d'una administració especial, les quals abasten aproximadament el 63% del territori nacional. La seva població, que ronda els 28 milions d'habitants, és àmpliament mestissa, integrant races indígenes, europees, africanes, i en menor grau asiàtiques, situació que influeix en la seva cultura i les seves manifestacions artístiques.
Toponímia Es creu que el nom de Veneçuela prové del cartògraf Amerigo Vespucci que, amb Alonso de Ojeda, va encapçalar una expedició naval el 1499 a les costes del golf del nord-est que avui es coneix com el Golf de Veneçuela. En arribar a la Península Guajira, la tripulació va observar els pobles constituïts per construccions lacustres o palafits que els anyu havien construït sobre l'aigua. Per a Vespucci, aquestes construccions el feien recordar la ciutat de Venècia, i per tant, va batejar aquesta regió com a Veniziela (que es creu significava petita Venècia), que després es transformaria en Venezuela. Altres historiadors (principalment Francisco Herrera Luque) han suggerit que el sufix castellà -zuela és pejoratiu (p. ex. mujerzuela) i no pas diminutiu.
Per altra banda, el geògraf espanyol Martín Fernández de Enciso, membre de la mateixa tripulació, va escriure en la seva obra Summa de Geografía que la població que havien visitat es coneixia com a Veneciuela i que estava construïda sobre roca. D'acord amb aquesta teoria, el nom de Veneçuela podria provenir d'una paraula ameríndia.
Història
A Veneçuela, el 1522 es fundava un dels primers emplaçaments espanyols a l'Amèrica del Sud (el primer n'era Santa Marta, en el que avui és Colòmbia), i la major part del territori formava part del virregnat de Nova Granada. Parts del que ara és l'est de Veneçuela van esdevenir la Governació de Nova Andalusia. Després de diversos aixecaments fracassats, Veneçuela es va independitzar d'Espanya el 5 de juliol de 1823 sota el lideratge del seu fill més famós, Simón Bolívar. Veneçuela va formar part de la República de la Gran Colòmbia juntament amb Colòmbia, Panamà i l'Equador fins a 1830, quan l'estat veneçolà se'n va separar i va esdevenir una república sobirana.
Per la major part del i del la història veneçolana es va caracteritzar per la inestabilitat política, lluites polítiques i governs dictatorials. El bolívar és la unitat monetària de Veneçuela des del 1879, adoptada pel govern d'Antonio Guzmán Blanco Després de la mort de Juan Vicente Gómez i la caiguda dels governs autoritaris, les lluites democràtiques van obligar l'exèrcit a retirar-se de la participació directa en la política nacional el 1958. A partir de llavors, Veneçuela ha tingut una tradició de govern democràtic, però no sense conflictes.
El 1992 el tinent militar Hugo Chávez va dirigir un cop d'estat per a deposar el president democràtic, elegit dues vegades, Carlos Andrés Pérez. El cop va fracassar, i Chávez i els conspiradors van ser encarcerats per traïció. Per altra banda, el president Pérez va ser acusat i declarat culpable de corrupció. Chávez es va convertir en un personatge molt popular per la classe baixa per resistir a un president corrupte. Va ser alliberat el 1994 pel successor de Pérez, Rafael Caldera.
Chávez va guanyar les eleccions presidencials de 1998 amb el 56% dels vots com a candidat d'un nou partit polític, el Moviment Cinquena República (Movimiento V República en castellà). Va promoure la creació d'una nova constitució, aprovada per referèndum el 1999. Chávez va ser reelegit el 2000 sota la nova constitució amb el 59% dels vots. Les reformes econòmiques i polítiques que va realitzar han estat fortament criticades per la classe mitjana i la classe alta. El desembre de 2001 es van fer vagues generalitzades dels sectors petrolier i empresarial. Després d'un breu cop d'estat, el 2002 l'empresari Pedro Carmona es va autoproclamar president, però va ser obligat a renunciar després d'un moviment popular pro-Chávez i el vicepresident Diosdado Cabello es va convertir en president interí d'acord amb la constitució. Chávez va ser restituït com a president 48 hores després.
El 5 de març de 2013 Hugo Chávez va morir i aquell mateix dia, Nicolás Maduro va assumir el càrrec de president de Veneçuela fins a la celebració d'uns nous comicis presidencials en 2013. La creixent escassetat a Veneçuela es va intensificar sota el govern de Maduro. que va renovar el càrrec a les eleccions de 2018 i de 2024. En aquestes segones eleccions, però, l'oposició no va reconèixer la seva victòria i va esclatar una nova onada de protestes. El 3 de gener de 2026, durant un atac a gran escala a Caracas, Nicolás Maduro i la seva esposa foren capturats per les forces d'elit estatunidenques Delta Force i duts a l'USS Iwo Jima, des d'on foren conduïts a Nova York per ser jutjats pels càrrecs de tràfic de drogues i d'armes en un tribunal federal de Manhattan. El 14 de gener el president de l'Assemblea Nacional, Jorge Rodriguez, va anunciar l'alliberament de 400 presos polítics dels entre 800 i 1.200 que calculaven que hi havia les organitzacions defensores dels drets humans.
Geografia física Veneçuela és situada en l'Hemisferi nord, tot i que l'extrem meridional continental és molt a prop de la línia de l'equador terrestre. El seu territori continental està integrat per una massa compacta que s'estén d'est a oest i que pertany a la placa sud-americana; el territori insular comprèn un conjunt d'arxipèlags, illes i illots del mar Carib. Per la seva geografia, el país disposa d'una diversitat de recursos naturals, principalment energètics i minerals, i també d'una gran diversitat d'espècies i ecosistemes.
El país limita al nord amb el mar Carib o el mar de les Antilles amb una extensió de costa de 2.813 km; té fronteres marítimes amb les aigües territorials de Trinidad i Tobago, les Antilles Neerlandeses, Grenada, Puerto Rico i les Illes Verges. Comparteix 2.050 km de frontera terrestre amb Brasil al sud; 743 km a l'est amb Guyana i 2.250 km a l'oest amb Colòmbia.
Relleu El relleu veneçolà abasta tres unitats geogràfiques, una darrera l'altra d'oest a est: les cadenes septentrionals andines. les planes (llanos) de l'Orinoco. el sector occidental de l'altiplà de Guaiana.
Els Andes septentrionals es bifurquen en dues cadenes muntanyenques, que s'aixecaren durant l'Era terciària, que se separen a l'extrem nord de la serralada oriental colombiana. La cadena occidental està constituïda per la Serranía del Perijá en la frontera amb Colòmbia, que assoleix una altitud màxima de 3.750 m. La cadena oriental forma la serralada de Mérida, que assoleix una altitud màxima de 4.978 m al Pic Bolívar, el punt més alt del país. Aquestes dues cadenes envolten la depressió del Llac de Maracaibo, que amb 13.280 km² és el més extens de l'Amèrica del Sud. El llac ocupa una àmplia depressió oberta al golf de Veneçuela. El seu subsòl conté nombroses reserves d'hidrocarburs. Entre el Llac de Maracaibo, la serralada de Mérida i el mar Carib s'aixequen les serralades i les valls fondes (hondonadas) del sistema Lara-Falcón format per tres alineacions orogràfiques orientades de sud-oest a nord-oest. Cap a l'est, la regió muntanyosa veneçolana s'estén i envolta una vegada més la costa del Carib, conformant el sistema muntanyós del Carib que assoleix una altitud màxima de 2.765 m al Pico Naiguatá i que està conformat per la serralada del Carib i la serralada de l'Interior, ambdues orientades d'est a oest, i enmig de les quals es troba la depressió del Llac de Valencia. Finalment a l'est del sistema muntanyós del Carib es troba el macís de Cumaná que forma les penínsules d'Araya i Paria entre els golfs de Caraico i Paria.
La regió de les planes de l'Orinoco ocupa la depressió central que s'estén entre les muntanyes andines al nord-est i la vall de l'Orinoco a l'est i al sud i que envolta l'altiplà de Guaiana. Està integrada per una immensa plana que fou coberta pel mar en èpoques històriques antigues, i que han donat origen als jaciments d'hidrocarburs. A l'est i al sud de l'Orinoco es troba l'altiplà de Guaiana que, a causa de l'erosió, ha creat un relleu secundari de petites serralades, que ascendeix a poc a poc fins a formar el límit amb el Brasil amb la cadena de serralades de Tairapecó, Parima i Pacaraima; el mont Roraima, amb 2.810 n'és el punt més alt.
Hidrografia Veneçuela té una gran quantitat de recursos hídrics. El 74,5% de les aigües fluvials desemboquen a l'oceà Atlàntic, el 20,7% al mar Carib i el 4,5% s'uneixen al riu Amazones. Un petit percentatge desemboquen en la conca endorreica del Llac de Valencia. Així doncs, tres quartes parts del país pertanyen a la conca de l' Orinoco, que desemboca a l'Atlàntic a través d'un gran delta. És el tercer riu més cabalós de l'Amèrica del Sud. Els afluents més importants de l'Orinoco són el Ventuari, el Caroní, el Cauri, l'Aro, el Guaviare, el vichada, el Meta i l'Apure. Una part de les aigües de l'Orinoco acaben a l'Amazones per mitjà del canal natural de Casiquiare que comunica amb el riu Negro. Per altra banda, els rius més importants de la conca del mar Carib desemboquen al Llac de Maracaibo: Cotatumbo, Escalante i Chamba, curts i cabalosos.
Fauna