miniatura|Estol de baldrigues cendroses fotografiat a Madeira. miniatura|Exemplar fotografiat a les Illes Selvagens. miniatura|Un exemplar en ple vol miniatura|Anellatge d'exemplars capturats a les Illes Canàries. miniatura|Estol de virots grossos fotografiat a Madeira. La baldriga cendrosa mediterrània, baldritja gran o virot gros (Calonectris diomedea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels procel·lariformes.
Descripció És més grossa (45-56 cm) que la baldriga pufí. La seua envergadura és de 112-126 cm. Pesa entre 700 i 800 g. Té el cap grisenc, el dors bru i les parts inferiors blanques. Bec groc rosaci pàl·lid, fosc prop de la punta. Ales llargues i flexibles que duu lleugerament o netament arquejades. Potes rosa pàl·lid. No presenta dimorfisme sexual però la femella és més lleugera i té un bec més fi.Oiseaux.net Els exemplars immadurs són semblants als adults.
Subespècies Calonectris diomedea diomedea (Mar Mediterrània fonamentalment). Calonectris diomedea borealis (Canàries, Madeira i Açores). Calonectris diomedea edwardsi (Cap Verd)Enciclopèdia Balear d'Ornitologia.
Reproducció No nidifica al Principat de Catalunya (se'n va als Columbrets, a Balears o a altres illes per fer-ho).
Basteix el niu amb pals i vegetació marina dins les coves dels penya-segats. Hi pon un ou durant el maig-juny, el cova durant 4 setmanes i, a finals d'octubre, el poll abandona el niu.Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 16-17. Després de l'eclosió de l'ou, el niu només és visitat pels progenitors a la nit per evitar el seu saqueig per part de les gavines.
La colònia de cria més nombrosa d'aquesta espècie a nivell mundial es troba a les Illes Salvatges.
Alimentació Menja mol·luscs, ous de peixos, crustacis, cefalòpodes, despulles marines i vegetals. Acostuma a seguir els vaixells de pesca per aprofitar els peixos que són llençats per la borda a causa del seu nul interès comercial. Prefereix alimentar-se de nit i introduint només el bec per sota de la superfície de l'aigua però, de vegades, realitza immersions que poden arribar als 4-5 m de fondària.
Hàbitat Igual que la baldriga pufí, es pot veure vora els penya-segats de l'Empordà i al voltant dels vaixells de pesca.
Distribució geogràfica És sedentària a la Mediterrània, on nia. A la tardor arriba a les costes d'Anglaterra i d'Irlanda, i retorna al Mediterrani vers el mes de febrer.
Poblacions La població mundial d'aquesta espècie arriba als 280.000–420.000 exemplars,IUCN essent les illes atlàntiques entre les Açores i les Canàries qui n'acullen la més gran quantitat. A Menorca se'n troba les colònies més importants de tot el Mediterrani occidentalMenorcaWeb
Costums És una espècie gregària que forma estols nombrosos. A alta mar és un ocell silenciós però a les colònies de cria, i de nit, és bastant sorollós. Vola amb llargs planeigs arran d'aigua entremesclats amb 3-4 cops d'ala pausats i flexibles.
Referències
Bibliografia Harrison, Peter: Seabirds: An Identification Guide. Croon Helm, Beckenham. . Any 1983. Snow, David W.; Perrins, Christopher M. & Gillmor, Robert: The Birds of the Western Palearctic. Oxford University Press. . Any 1998.
Enllaços externs
La baldriga cendrosa a Portugal. Enregistraments sonors del virot gros. El virot gros al Principat de Catalunya.
Categoria:Procel·làrids