El gall (Gallus gallus domesticus) és un ocell domèstic; la femella s'anomena gallina; els mascles capats, capons, i els galls joves, especialment els destinats al consum, pollastres. Probablement deriva del gall de Bankiva, que és considerada l'espècie salvatge que originà l'actual gall domèstic. És un dels animals domèstics més comuns i estesos, amb més de 24.000 milions d'exemplars al món en data de 2003.Firefly Encyclopedia of Birds, Ed. Perrins, Christopher. Buffalo (Nova York): Firefly Books, Ltd., 2003. (en anglès) Els galls són l'espècie d'ocell més nombrosa del món.
Les proves recents demostren que la domesticació del gall ja havia començat fa més de 10.000 anys al Vietnam; fins aquest descobriment, el saber convencional deia que el gall havia estat domesticat a l'Índia. Des de l'Índia, el gall domèstic arribà a Pèrsia. Del regne persianitzat de Lídia a l'oest de l'Àsia Menor, els galls domèstics foren importats a Grècia, possiblement no abans del .Maguelonne Toussaint-Samat, (Anthea Bell, translator) The History of Food, Ch. 11 "The History of Poultry", edició revisada. 2009, p. 306. S'han conegut galls a Egipte des de temps de la XVIII Dinastia. Segons les cròniques de Tuthmosis III, «l'ocell que pon ous cada dia» arribà a Egipte com un tribut de la terra entre Síria i Shinar, és a dir, Babilònia.Howard Carter, "An Ostracon Depicting a Red Jungle-Fowl (The Earliest Known Drawing of the Domestic Cock)" The Journal of Egyptian Archaeology, 9.1/2 (April 1923), p. 1-4.
Els galls són considerats omnívors; en estat lliure graten el terra constantment buscant llavors, insectes o animals més grossos, com alguns rèptils o ratolins joves.
El gall és un ocell de corral criat per la seva carn (i pels seus ous en el cas de la femella, la gallina). La gallina es distingeix del mascle perquè és més petita de mida, té la cresta més curta i no té esperons. Es poden classificar les diferents races de gallines en espècies salvatges i espècies domèstiques. Té una esperança de vida d'entre cinc i deu anys.
Característiques morfològiques miniatura|esquerra|El cap d'un gall El gall està caracteritzat pel fet de presentar una cresta carnosa en tota la línia central de la part superior del cap i carúncules facials molt més desenvolupades que els faisans. És de cos gros, d'ales curtes i arrodonides gairebé inútils per al vol, de bec fort, de tarsos esperonats, de plomatge de coloració variable, segons les races, i de cua mitjanament llarga i arquejada cap enrere.
Els galls i les gallines mostren un evident dimorfisme sexual, http://www.criadoresdelgallodeleon.com/estudio.htm El Gall de Bankiva manifesta clarament el dimorfisme sexual. (en castellà) Consultat el 24 de gener de 2009 podent distingir ambdós a primera vista. Els mascles són més grossos, mesurant al voltant dels 50 cm i arriba a pesar fins a 1,5 quilograms. Posseeixen una gran cresta vermellosa al cap, la qual fan servir com a símbol de dominància. Es diu que els exemplars de gall vermell salvatges tenen colors més brillants que els seus parents domèstics. El dors és cobert per una capa de plomes daurades des del coll fins a l'esquena. La cua està composta per plomes fosques grans i arquejades que brillen de color blau, porpra o verda sota la llum. A banda i banda del seu cap apareixen dues taques blanques, que el distingeixen d'altres espècies properes, a més de les potes grisenques.
Les gallines són més petites. No solen fer més de 50 cm i amb prou feines arriben a un quilogram de pes. http://uy.keegy.com/tag/kg/27/ La gallina domèstica no sol mesurar més de 50 centímetres i tot just arriba a 1 quilogram de peso. Consultat el 24 de gener de 2009. (en castellà) Posseeixen una coloració menys atractiva, destinada a proporcionar protecció i amagatall en el seu hàbitat. Els seus apèndixs carnosos del cap són també molt menys prominents. Així, tant la cresta com la cua són més petites, i també els manca esperons.
A l'època de muda (de juny a octubre) els mascles adquireixen un plomatge compost per plomes llargues i negres cap a la meitat del dors, i la resta del cos cobert de plomes ataronjades. En les femelles no és apreciable cap canvi, encara que igualment muden de plomes. En els exemplars domèstics les característiques físiques dependran de la raça i les característiques d'aquesta.
Hi ha estudis recents que posen de manifest gens latents en el gall domèstic per a la producció de dents en les mandíbules. Aquests estudis demostren que les aus, en general, descendeixen de dinosaures teròpodes. També pel mateix motiu es va descobrir que alguns pollastres abans de néixer tenen una cua més llarga, que després s'escurça al cap de poc de néixer. http://www.maxpedia.org/cgi-bin/mp/m.pl?la=es&sw=gallina Existeixen estudis recents que posen de manifest gens latents en el gall. Consultat el 24 de gener de 2009. (en castellà)
Comportament Són aus naturalment gregàries, que han perdut la facultat del vol degut a la selecció artificial de l'ésser humà. http://www.granjasdeesclavos.com/gallinas/como-son Son aus naturalment gregàries. Consultat el 25 de gener de 2009. (en castellà) El gall vermell salvatge només vola cap a un lloc més elevat per a posar-se fora de perill o per fugir de possibles depredadors. Els galls domèstics poden arribar a ser territorials i violents en algunes races, encara que normalment són bons animals, fàcils de domesticar mitjançant alimentació a mà.
Posseeixen un sistema social característic amb un ordre jeràrquic que es comença a desenvolupar a la primera setmana de vida, i que a les set setmanes ja està completament establert. Hi ha un mascle dominant, que domina sobre tots els altres, i un mascle sotmès a tots. Les gallines tenen un ordre jeràrquic independent i no entren en la dominància dels mascles.
L'acció física de dominància consisteix en l'elevació de la cua i el cap. La submissió es mostra de forma oposada, baixant el cap i la cua, ajupir i inclinant el cap cap a un costat. Les gallines se senten fora de perill sota la dominància d'un gall, i només es defensaran per la força si es troben allunyades del gall dominant. Si mor el gall dominant, el següent en l'ordre jeràrquic pren el càrrec immediatament.
Cant miniatura|Un gall cantant El gall produeix un tipus de cant, descrit mitjançant l'onomatopeia quiquiriquic,"quiquiriquic" al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Consultat l'11 de juny de 2009. sempre que no estigui castrat, és a dir, que sigui un capó. El gall canta durant tot el dia, si bé concentra els seus cants en certs períodes del dia, com són l'alba, al migdia, la mitja tarda, ja meitat de la nit, entre les tres i les cinc del matí. http://e-nimals.com/curiosidades/el-canto-y-el-cacareo-del-gallo/ Consultat el 25 de gener de 2009. (en castellà) Aquests cants i els esporàdics que se solen donar al llarg del dia, fora dels períodes descrits, serveixen com a desafiament territorial a altres galls, per atreure les femelles properes i com a senyal d'avís en general. També poden ser deguts a algun aldarull al seu voltant.
El gall emet a més d'altres sons, aquesta vegada semblants als que emet la gallina, anomenats escataineig. L'onomatopeia utilitzada per descriure'ls és cloc-cloc. Aquest so l'emet sobretot quan es proposa fecundar alguna femella, o quan ha trobat menjar, per cridar la resta de la seva família, una crida a la qual acudeixen tots els altres a una gran velocitat. Aquest so és més tranquil i familiar. És important destacar que aquest comportament és molt més usual en ocells rurals, és a dir, lliures, si bé el cant l'emeten sempre.AAVV. Mundo Rural. Razas Autóctonas de Castilla y León. Junta de Castilla y León, Consejería de Agricultura y Ganadería. 1999. D.L.:VA-672-99
Reproducció miniatura|Diagrama d'un ou de gallina (9è dia).|lang=ca L'estació de reproducció comença a la primavera i es prolonga fins a l'estiu, amb la intenció que els pollets neixin sota la calor estiuenca. Els galls anuncien la seva presència amb el seu cant característic a l'alba. Aquest cant serveix tant per atreure les femelles com per alertar altres mascles de la presència d'un competidor. També el pot ocasionar algun aldarull al seu voltant.
Les gallines arriben a la maduresa sexual cap a les 20 setmanes (depèn de la raça). Llavors comencen a pondre ous i, quan en tenen uns quants, es poden allocar; és a dir, es tornen lloques i estan molt de temps covant els ous. Només els deixen per beure i menjar una mica. Al cap de 21 dies neixen els pollets.
Incubació i gestació miniatura|Cinc polls o cries de gall i gallina|esquerra Les gallines ponen un ou al dia durant diversos dies (entre 8 i 10), en el qual es desenvolupa l'embrió,"Mundogallina" a Granjacanales.com. Consultat el 24 de gener de 2009 i els incuben fins que neixen els pollets, donant-los calor i canviant-los de posició. Es coneix com a lloca o cloca la gallina que deixa de pondre ous i es limita a covar-los i protegir-los.
L'embrió es nodreix del rovell, que hi penetra per mitjà del melic. A la fi del primer dia el sistema circulatori ja serà operatiu dins de l'ou, i el cap començarà a prendre forma. Al cap del cinquè dia es formen els òrgans sexuals, al tretzè es comença a calcificar l'esquelet usant el calci de la closca de l'ou, i al cap de 21 dies el pollet està completament desenvolupat per començar a trencar la closca. Per fer-ho hi poden estar de 10 a 20 hores. La gallina escataina quan sent piular els pollets, per animar-los a eixir de la closca.miniatura|Incubadora d'ousCom que la desclosa dels ous no es produeix al mateix temps, la mare continua covant durant dos dies després del naixement del primer. Els pollets esgoten els nutrients del rovell, que han absorbit abans de néixer. Entre 2 i 4 setmanes després de néixer, els pollets ja tenen plomes, i al cap de 8 setmanes ja tenen el plomatge d'adult. Al cap de 12 setmanes són expulsats del grup per les mares perquè formin el seu propi grup o s'ajuntin a un altre. Quan tenen 5 mesos arriben a la maduresa sexual. Normalment els mascles són els que l'assoleixen abans.Diccionario Enciclopédico Interactivo, Grupo OCEANO: OCEANO, p. 51-52. Consultat el 25 de gener de 2009
Incubació artificial Els ous de gallina poden ser incubats de manera artificial amb resultats satisfactoris. Pràcticament tots els pollets sortiran de la closca en aproximadament 21 dies en condicions apropiades de temperatura (37 °C) i humitat relativa (55%, elevat fins al 70% en els tres últims dies per estovar la closca).
Moltes incubadores artificials de mida industrial poden incubar milers d'ous al mateix temps, incloent-hi rotacions totalment automatitzades per als ous.
Cria
miniatura|Pollastre rostit.miniatura|Els ous tenen colors diferents segons la raça a la que pertanyen i a la gallina que els ha post. El color pot variar entre un blanc lluent i un color marró, passant pel blau, el verd i el lila. La carn del gall, també coneguda com a pollastre, és un tipus de carn d'aviram. El pollastre és un dels tipus de carn més utilitzats al món, en part gràcies al seu cost relativament baix. Es fan servir gairebé totes les parts de l'animal com a aliment i és possible cuinar-les de moltes maneres diferents. Els plats amb pollastre més populars inclouen el pollastre a l'ast, el pollastre a la planxa, la sopa de pollastre, les buffalo wings, el pollastre tandoori, el pollastre amb mantega i l'arròs de pollastre. El pollastre també és un dels plats principals de molts restaurants de menjar ràpid.