Louis Armstrong (4 d'agost del 1901Armstrong sempre va dir que no estava segur quan havia nascut exactament, però que celebrava el seu aniversari el 4 de juliol. Quan parlava en públic deia que de l'any 1900, però en el seu document de la Seguretat Social i en altres papers arxivats pel Govern constava 1901). Utilitzant els documents de l'Església Catòlica Romana de quan la seva àvia el va portar a batejar, l'investigador de Nova Orleans Tad Jones va determinar que el 4 d'agost de 1901 era la seva data de naixement, la data més acceptada actualment. – 6 de juliol del 1971), també conegut com a SatchmoAcrònim de l'expressió col·loquial satchel-mouth. o Pops, va ser un dels grans músics de jazz del . Armstrong va ser un personatge carismàtic i un músic innovador que, amb el seu talent musical i la seva personalitat, transformà el jazz en un estil de música popular.
Tot i que primer va guanyar fama com a trompetista, també va ser un dels més influents cantants de jazz. Conegut per la seva presència carismàtica i una veu profunda i fàcilment identificable, com també per la seva manera de tocar la trompeta, la influència d'Armstrong es va estendre més enllà de jazz, i al final de la seva carrera en els anys 60, va ser àmpliament reconeguda la seva gran influència en la música popular en general: el crític Steve Leggett descriu Armstrong com "potser el músic nord-americà més important del segle XX". Flea va arribar a proclamar que "Louis Armstrong va ser probablement el músic més gran que mai hagi existit... si volia podia tocar deu mil milions de notes, però només una simple nota ja era una cosa molt bella".
Biografia Primers anys Armstrong afirmà sovint en les entrevistes públiques que havia nascut l'1 de gener del 1900,The TIME 100. Louis Armstrong., Stanley Crouch, 8 de juny de 1998. "Durant molts anys es va pensar que Armstrong havia nascut a Nova Orleans el 4 de juliol de 1900, un dia perfecte per a l'home que va escriure la Declaració de la independència musical per als nord-americans d'aquest segle. No obstant això, l'estimable escriptor Gary Giddins va descobrir el certificat de naixement que demostrava que Armstrong va néixer el 4 d'agost de 1901.." Consultat el 8 de gener de 2009. una data que s'ha reproduït en moltes biografies. Tot i que va morir el 1971, no va ser fins a mitjans de la dècada del 1980 quan la seva veritable data de naixement es va saber, que era el 4 d'agost del 1901; va ser descoberta per l'examen dels registres de baptisme.When is Louis Armstrong's birthday? The Official Site of the Louis Armstrong House & Archives.
Va néixer en una família molt pobra i va viure la seva infantesa i joventut en un barri marginal de Nova Orleans. El seu pare, William Armstrong (1881–1922), va abandonar-los quan ell encara era un nen. La seva mare, Maria "Mayann" Albert (1886-1942), deixà després Louis i la seva germana Beatriz Armstrong Collins (1903-1987) a cura de la seva àvia, Josefina Armstrong i, de vegades, del seu oncle Isaac. Louis, als cinc anys, va tornar a viure amb la seva mare i els seus parents, i veia el seu pare, que vivia amb una altra dona, només a les desfilades. miniatura|Joe King Oliver Va assistir a l'escola Fisk per a nois, en què probablement va tenir els seus primers contactes amb la música criolla. Va aportar una mica de diners a l'economia familiar com a repartidor de diaris i també recollia aliments descartats i els venia als restaurants, però no va ser suficient per allunyar la seva mare de la prostitució. Es quedava fora dels salons de ball, en particular del Funky Butt, que era el més proper a casa seva, on hi havia de tot, des del ball llicenciós a la quadrilla. Arrossegava carbó per Storyville, el famós districte de la prostitució, i escoltava les bandes que tocaven en els bordells i salons de ball, sobretot el Pete Lala, on Joe King Oliver actuava, i altres músics famosos que es trobaven per tocar junts, allò que anomenaven ragtime, ja que encara no es deia jazz. En la seva família no existien antecedents musicals, i el seu interès per la música va sorgir veient i escoltant aquestes bandes de música, que habitualment desfilaven per les avingudes de Nova Orleans. Armstrong seguia amb atenció totes les desfilades d'aquestes bandes, i sempre que podia escoltava els músics veterans, i aprenia de Bunk Johnson, Buddy Petit i, especialment, de Joe King Oliver.
Als onze anys, després de desertar de l'escola, Armstrong es va unir a un quartet de nens que vivien en condicions similars, i cantaven als carrers per guanyar diners. També va començar a ficar-se en problemes. El cornetista Bunk Johnson va comentar que ell havia ensenyat a Armstrong, aleshores amb 11 anys, tocant d'oïda, al Dago Tony's Tonk, a New Orleans,Current Biography 1944, p. 15-17 encara que en els seus últims anys Armstrong va donar els mèrits a Oliver. La seva primera corneta va ser comprada amb diners que li van prestar els Karnofskys, una família d'immigrants russos jueva, que tenien un negoci de ferralla de tracció i li van donar feina. Per expressar la seva gratitud cap al Karnofskys, que el van tractar gairebé com un membre de la família, i li donaven menjar, Armstrong portà un penjoll amb una estrella de David la resta de la seva vida. miniatura|esquerra|Bunk Johnson Va començar a aprendre a tocar la corneta en la banda de la New Orleans Home for Colored Waifs, un reformatori per a nens negres abandonats on l'havien enviat diverses vegades per delictes menors com, per exemple, haver disparat a l'aire durant la celebració d'un cap d'any, fet que els registres policíacs confirmen. Després, aconsellat pel director del reformatori, Joseph Jones, i pel professor Peter Davis, va optar per la trompeta; Davis el va orientar en la disciplina i el treball musical i va influir en el seu desenvolupament com a músic.Current Biography 1944, p. 16 Malgrat els duríssims primers anys, Armstrong poques vegades va recordar la seva joventut com una època dolenta i, fins i tot, s'hi va inspirar: "Cada vegada que tanco els ulls i bufa la meva trompeta, veig el cor del bo de la vella Nova Orleans... Em va donar alguna cosa per viure".
Entre 1918 i 1919, ja havia guanyat reputació com a corneta, i va ser contractar pel director d'orquestra Kid Ory gràcies a una recomanació de Joe King Oliver, qui deixava el seu lloc de corneta. Louis va tocar en algunes orquestres de Nova Orleans, fins i tot en aquelles que tocaven en els vaixells del Mississipi, com per exemple l'anomenada orquestra de Fate Marable, la qual va realitzar una gira en un vaixell de vapor al llarg de tot el riu Mississipi. Armstrong definiria més tard aquesta època amb Marable com "la seva estada a la universitat", ja que va proporcionar-li una enorme experiència en el treball amb arranjaments escrits. Quan Joe Oliver abandonà Nova Orleans l'any 1919, Armstrong va ocupar el seu lloc a la banda de Kid Ory, que llavors era el grup de swing més important de la ciutat.
Inicis de la carrera musical El 1922, Armstrong junt amb el també trompeta Tommy Ladnier es va unir a l'èxode de músics del delta del Mississipi cap a Chicago, on va anar convidat per Joe King Oliver per a incorporar-se a la seva Creole Jazz Band com a segon corneta. L'orquestra d'Oliver era, a inicis dels anys vint, la millor i la més influent agrupació de swing de Chicago, en una època del Delta del Mississipi en què aquesta ciutat era el centre del jazz; va ser en aquest moment quan la popularitat d'Armstrong va començar a incrementar-se de manera exponencial.
El 1923, Armstrong va debutar amb l'orquestra d'Oliver per al segell discogràfic Okeh Records. Les seves primeres gravacions van incloure alguns solos i aparts com a segona corneta de la banda; el 1924, en canvi, ja era el solista més important i més creatiu del grup.
El febrer del 1924, es va casar amb Lillian Hardin, pianista d'Oliver, qui el va animar a abandonar el grup per intentar aconseguir majors objectius artístics. Així, es va separar amistosament d'Oliver i, després de treballar un breu període amb Ollie Powers, marxà cap a Nova York.
Aviat la seva fama va ser coneguda pel millor director d'orquestra negre del moment, Fletcher Henderson, qui li va oferir un contracte per unir-se a la seva banda Fletcher Henderson Orchestra, la principal banda afroamericana de l'època. Armstrong es va canviar a la trompeta per harmonitzar millor amb els altres músics de la seva secció orquestral, i va debutar amb aquesta el 29 de setembre del 1924 al Roseland Ballroom de Nova York.
Després de decidir-se a aprendre a llegir música, en només un any va revolucionar l'estil i la manera de tocar dels seus companys i va gravar amb les millors cantants de blues de l'època, com per exemple la Bessie Smith.
A més, durant aquest període, també va fer moltes gravacions de manera independent amb els arranjaments d'un vell amic de Nova Orleans, el pianista Clarence Williams, com per exemple els duets amb el seu "rival" musical Sidney Bechet, i la sèrie d'acompanyaments amb els Blues Singers.
Els Hot Five i els Hot Seven miniatura|Louis Armstrong, 1956 El 1925, tornà a Chicago per unir-se a l'orquestra de Lil en el Dreamland Ballroom; va començar a gravar sota el seu propi nom per al segell OKeh Records, acompanyant dues formacions creades per ell anomenades Hot Five i Hot Seven, i produí èxits com Potato Head Blues, Muggles (una referència a la marihuana, la qual tendia a consumir) i West End Blues.
El seu treball dins d'ambdós grups es convertiria en clàssic dins de la història del jazz, i fou enormement influent i reinterpretat. Per exemple, la introducció que va fer amb la trompeta en West End Blues roman com una de les més famoses i celebrades improvisacions de la història del jazz.
Fora de l'estudi, va continuar tocant amb Big Bands, com per exemple les d'Erskine Tate i Carroll Dickerson, i el seu repertori va començar a canviar cap a cançons populars com Ain't Misbehavin. Recolzat ara per la prestigiosa banda de Dickerson, anunciada com la seva pròpia orquestra, Armstrong aplicava la seva virtuosa manera de tocar la trompeta i la seva inconfusible manera de cantar amb gran afecte en les melodies populars de l'època. L'aparició de Heebie Jeebies l'any 1926 suposa la primera mostra de l'estil vocal anomenat scat, que Armstrong faria famós: un solo instrumental cantat mitjançant sons o paraules sense cap sentit.
Armstrong se'n va tornar a Nova York l'any 1929, es va traslladar a Los Angeles el 1930 i va realitzar una gira per Europa a partir del 1932 (on tornaria dos anys després), i aconseguí un èxit espectacular a París. L'aparició de Joe Glaser el 1935 com el seu representant i la contractació de l'orquestra de Louis Russell com a formació de suport d'Armstrong van establir el curs dels esdeveniments durant la resta de la dècada, en què Armstrong va passar de ser una simple figura del jazz a ser un destacat membre de la indústria de l'entreteniment en general.
El 1940, Glaser va trencar la seva relació comercial amb la big band de Louis Russell i va contractar nous músics. Aquesta unitat va ser el principal suport amb què va comptar Armstrong fins al 1947. Poc després, enregistraria la banda sonora de la pel·lícula Nova Orleans, en què apareixia Louis i un petit grup que interpretaven obres del repertori clàssic del jazz. Després de passar molts anys de gira, el 1943 es va establir permanentment al barri de Queens, a Nova York. Encara que no vivia aliè a les vicissituds del Tin Pan Alley i al negoci musical controlat per gàngsters, Louis va continuar desenvolupant la seva tècnica i la seva carrera musical.