Llaurí és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.
Geografia Llaurí està situat al peu de la Serra de Corbera. La part més septentrional es troba sobre un pla de sediments quaternaris recents, coberts per camps d'arròs. El sector meridional, sobre el qual es troba el nucli de població, participa de la plana i de la muntanya.
Des de dalt del cim del Cavall Bernat (584 msnm), situat a l'extrem nord del terme municipal de Llaurí, fins a la séquia, a l'extrem nord, se succeïxen el Juràssic, el Cretaci i el Quaternari. Dominen els materials calcaris i el sòl és pedregós, excepte en les parts més baixes.
A la muntanya brollen les fonts de Sansofí, de la Penya i del Gripau. De sud a nord discorren els barrancs de la Corbella, la Penya i Umer, que confluïxen per a formar el de Cambrils.
Des de València, s'arriba a la localitat a través de l'N-332 per enllaçar amb la CV-510.
Localitats limítrofes El terme municipal de Llaurí limita amb les següents localitats: Alzira, Corbera, Cullera, Favara, Fortaleny i Sueca.
Història Les restes més antigues corresponen a l'època romana. Hi ha notícies que a la partida de Safarejot van aparéixer fa ja molts anys ceràmiques i altres materials que van ser destruïts en realitzar una plantació de tarongers. Altres restes semblants s'han recollit a la zona de Sansofí.
L'origen de la població és d'època islàmica. Primitivament va rebre els noms de Llauria, Laurin i Aurín. Després de la conquesta de Jaume I, les terres que actualment abasta el terme de Llaurí van ser incloses sota la jurisdicció de la Vila i Honor de Corbera. El 4 de novembre de 1437 Alfons el Magnànim va segregar els districtes de tres alqueries morisques, Llaurí, Benihomer i Beniboquer i les va vendre a Jaume de Romaní. En 1535 es va erigir en rectoria de moriscos. Després de l'expulsió dels moriscos, el rei va donar les terres a Lluís de Vic, qui les va repoblar amb noves gents, va rebre el títol de baró de Llaurí i la seua família va entroncar més tard amb les baronies de Vallvert, Càrcer, Terrateig, Beniomer, Almiserà i Alcalalí.
Quan es produí l'expulsió dels moriscos (1609) van quedar completament abandonats diversos caserius identificats en l'actual terme de Llaurí (les alqueries de Matada, Benihomer i Beniboquer).Llàgrimes en la pluja: Pobles Valencians abandonats a l'edat mitjana article de Frederic Aparisi Romero al web d'Harca. Recopilat a Fer Harca, històries medievals valencianes - Llibres de la Drassana, 2014. Després de la repoblació amb cristians vells, Llaurí va arribar a la xifra de 18 cases i 27 quadres en 1646 (menys de 100 persones). Segle i mig més tard (1794) havia pujat, segons Cavanilles, 83 cases i 400 habitants. En el va duplicar el nombre d'habitants (963 el 1897 i 959 el 1900).
Política i Govern Corporació municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Compromís per Llaurí (Compromís) i 1 del Partit Popular (PP).
Alcaldes Des de 2015 l'alcaldessa de Llaurí es Ana María González Herdaro del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), qui ja va ser alcaldessa entre 2003 i 2005 i entre 2009 i 2011.
Demografia Evolució demogràfica1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 1.512 1.360 1.418 1.336 1.288 1.118 1.335 1.269 1.229 1.245 1.280
Economia Basada tradicionalment en l'agricultura. La totalitat dels cultius són de regadiu, collint principalment taronges.
Monuments Església Parroquial. Està dedicada a la Puríssima Concepció i és d'ordre toscà, construïda en 1690, amb un retaule a l'altar major. Font.
Imatges del municipi
Festes locals Festes patronals a Sant Llorenç Màrtir, 10 d'agost Festes de Sant Blai, el 3 de febrer Festes de Santíssim Crist de la Fe, el 6 d'agost Festes Sant Roc del 14 al 16 d'agost (ja no es celebren)
Notes
Referències
Enllaços externs
Pàgina web de l'Ajuntament Institut Valencià d'Estadística Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
Categoria:Municipis de la Ribera Baixa