Sueca és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Baixa. El seu origen radica en una alqueria àrab. La ciutat es dedica principalment al cultiu de l'arròs; de fet, es considera que en esta zona podria haver-hi l'origen de la paella valenciana, per això desde 1961 es du a terme un cèlebre torneig internacional d'aquest platet.
Geografia Situat en la comarca de la Ribera Baixa, de la qual és capital i el municipi més poblat. El seu terme municipal, bastant més extens que els de la resta de la comarca, forma part del Parc Natural de l'Albufera. El relleu el constituïx una immensa plana formada pels sediments del riu Xúquer, que han reblit la zona en èpoques molt recents i que en la seua part més septentrional acaben per confondre's amb les aigües de l'Albufera formant un terreny pantanós. Al mig d'esta plana emergix un tossal, la Muntanyeta dels Sants, de 27 metres de cota màxima, que va ser declarada microreserva el 2005 i és l'única afloració rocosa del terme municipal en terra ferma. El municipi té 8 quilòmetres de costa al mar Mediterrani.
Per carretera, des de València, s'accedix a Sueca prenent la V-31 i posteriorment la N-332. També s'hi pot arribar en ferrocarril, a través de la línia C1 de Rodalia de València.
Clima El clima de la localitat és de transició del mediterrani típic. La particularitat de trobar-se en la franja la fa més irregular en precipitacions anuals que en les zones circumdants a més d'acumular quasi 100 mm més de precipitació en l'extrem sud degut en part a la retenció nuvolosa de la serra de Corbera i en part al fet que les gotes fredes solen tindre més acte de presència i més intensitat en esta zona; de fet, no és difícil veure que plou en el nucli urbà mentre que al Perelló no ho fa o fins i tot estiga assolellat en episodis de gregal sent més erràtic en situacions de llevant pur i sense rellevància per a la resta de vents ni tempestes estiuenques. Rares vegades hi ha precipitacions destacables amb vent de ponent.
Quant a la temperatura, la poca variació de cotes que van de 0 a 27 msnm fa que no hi haja grans diferències dins del seu terme municipal, exceptuant nits hivernals anticiclònques on poden tindre un nombre de gelades una mica superior a la resta del terme municipal. També cal destacar el vent marítim que, en règim de brises dèbils o vent tèrmic, pot rebaixar uns graus a la zona costanera a l'estiu i de la mateixa manera una pitjor sensació tèrmica a l'hivern, encara que es tinga un nombre inferior de gelades, també les màximes es veuen reduïdes, donant un clima una mica diferent en el Perelló i la zona dels Marenys.
Estació pluviomètrica situada al sud de Sueca Any 2008 2009 2010 Mitjana l/m2 1038 854 539 810
Estació pluviomètrica ubicada al nord de Sueca Any 2006 2007 2008 2009 2010 Mitjana l/m2 517 666 965 704 511 673
Estació termomètrica situada al nucli urbà Any Mínima de mínimes Mitjana de mínimes Màxima de mínimes Mitjana total Mínima de màximes Mitjana de màximes Màxima de màximes Humitat 2008 2.8º 14.2º -- 18.5º -- 22.8º 35.6º 66% 2009 0.3º 15.1º 25.3º 19.2º 6.2º 24º 37.4º 68,6% 2010 0.7º 14.4º 27.3º 18.4º 6.8º 23.2º 44º 67,9%
Història miniatura|Panteó de Dolores Diego al cementeri de Sueca Sueca és una de les poblacions que tradicionalment s'havien identificat amb la població romana de Sucro, però la manca de troballes arqueològiques prou antigues ha portat a descartar aquesta possibilitat. El nom de Sueca prové del mot àrab suayqa que significa 'mercat petit', encara que les troballes humanes del terme municipal es remunten al Paleolític superior.
La ciutat, que va ser donada a l'Orde de Sant Joan de l'Hospital l'any 1157 per Ramon Berenguer IV, quedà incorporada a la civilització cristiana occidental amb Jaume I i l'Orde de l'Hospital, que atorgà carta de poblament al febrer de 1245. Qui poblà les terres de Sueca foren unes setze famílies de Tarragona.
L'Albufera quedà incorporada al Patrimoni Reial pel citat monarca, fins a l'any 1865, sent permesa la caça d'aus aquàtiques des del regnat d'en Martí I l'Humà.
En 1337, Pere el Cerimoniós autoritzà el mercat local, i per Alfons V en 1457 es construí la séquia Major i es regulà la Fira local. Del 1613 al 1836 hi hagué Convent de PP. Franciscans.
Des del Sueca disposa d'un Consell Municipal propi i, per tant, de personalitat jurídica pròpia. La seua independència militar no arribaria fins a l'any 1607, quan es va deslligar definitivament del castell de Cullera. Així mateix, van tindre lloc a Sueca diversos fets d'armes durant l'edat mitjana, uns dels més destacats va ser la Guerra dels Agermanats.
L'arrossar es va convertir en hegemònic al llarg dels segles i XVIII, afavorit sobretot per la séquia de Múzquiz, que aconseguia arribar fins l'Albufera. La població augmentà degut a la necessitat de mà d'obra per al cultiu de l'arròs. En 1715 Sueca tenia 1.984 habitants, que depenien administrativament de la governació de València fins a l'any 1716 amb el Decret de Nova Planta de Felip V.
Va esdevenir ducat l'any 1803, sent el primer duc Manuel Godoy, favorit de Carles IV. Les muralles es van construir l'any 1838.
El 17 de gener de 1899 la reina regent Maria Cristina d'Habsburg concedí a Sueca el títol de Ciutat i el 16 de maig del mateix any li atorgà a l'Ajuntament el tractament d'Excelentíssim. Ambdues decisions foren dutes a terme gràcies al diputat a Corts pel districte de Sueca Francisco Peris Mencheta.
El 12 d'agost de 1902 el papa Lleó XIII declarà la Verge de Sales patrona canònica de la ciutat de Sueca. La ciutat alberga des del 1961 el prestigiós Concurs Internacional de Paella Valenciana.
Edificis d'interés Reial Església de Nostra Senyora de Sales (). És el santuari de la patrona de Sueca. L'arquitecte va ser Fra Francesc Cabezas. És destacable la seua cúpula de teules vidriades blaves. Es coneix com "El Convent". L'església té: retaule a l'altar major, frescos, pintures, sagristia, camarí octogonal de la Verge, imatge de la Verge, etc. Antic Convent de Franciscans. (1613-1836). Claustre de Franciscans des de 1613 fins a la desamortització de Mendizábal en 1836. Després ha tingut diversos usos com a presó, jutjat, hospital, entre d'altres. Actualment la segona planta és seu de l'Arxiu Històric Municipal. Església arxiprestal de Sant Pere (). Església parroquial de Sueca. Té una nau central amb dues laterals en planta de creu i amb cúpula blava de teules vidriades. Ermita de la muntanyeta dels Sants de la Pedra. Any 1613. Des d'ací es té una vista panoràmica de l'Albufera. Té un atri amb arcades ogivals del gòtic de reconquesta (), l'altar és neoclàssic. Conté les imatges dels Sants de la Pedra, Sant Abdó i Sant Senent del , així com ceràmica i vidrieres variades. Ateneu Suecà del Socors. És l'edifici modernista més emblemàtic del centre del poble de Sueca. A l'any 1869 es crea fonamentalment l'Ateneu Sueco del Socorro, dissenyat com un espai cultural i social per a les classes treballadores, poc a poc l'Ateneu va anar ampliant les seues activitats. L'any 1926, va ser el president Josep Llerandi Núñez qui va promoure la creació d'una nova seu social, situada a la façana dels actuals Carrers Sequial i La Punta. Les obres, que es van dur a terme entre 1927 i 1929, van ser dissenyades per l'arquitecte suecà, Joan Guardiola Martínez. El finançament va provenir de les contribucions dels socis, molts dels quals també van participar amb el seu esforç, convertint l'edifici en una veritable creació col·lectiva. Asil d'ancians. Edifici construït en 1919 en un estil modernista-mudèjar. L'arquitecte va ser Bonaventura Ferrando. Actualment està regentat per les Hermanitas de los Ancianos Desamparados, orde religiós dedicat a tindre cura dels ancians. L'Ajuntament de Sueca va publicar l'any 2000 el llibre Lección de soledad. Reflexiones acerca de los ancianos asilados, de J. V. Yago, que reflectix el gran valor del treball fet per les religioses. Casa de Joan Fuster. Edifici on va viure l'escriptor suecà, i que s'ha transformat en un important museu. Presenta un estil modernista datat de principis del segle xx. El museu té un gran valor i exhibeix pintures, la seua obra gràfica i fins i tot escultures de Joan Miró i Picasso. Hi ha una gran quantitat d'obres exposades que són del autor valencià. Sense cap dubte, és una manera de conèixer l'herència i la història d'un autor tan rellevant de València. Casa de Pascual Fos, també coneguda com a Casa Meseguer. D'estil modernista, està ubicada al costat de la Casa de Joan Fuster i era la seu de la Biblioteca Suecana fins que els seus fons es traslladaren al nou edifici de la Biblioteca Municipal, al rehabilitat Molí Fariner. Teatre Serrano. Una de les obres més representatives de l'art déco valencià a Sueca.
Demografia Evolució demogràfica de SuecaFont: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis de l'Estat Espanyol des de 1996. 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2013201820212024 24.868 23.044 24.426 24.869 24.893 25.406 26.126 26.685 27.253 28.112 28.96127.46027.61728.480
Política i Govern miniatura|Façana de l'Ajuntament de Sueca Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors de Compromís per Sueca (Compromís), 6 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 2 del Grup Independent de Sueca, Perelló i Mareny (GISPM).
Alcaldes Des de la recuperació de la democràcia i les primeres eleccions municipals de l'any 1979 s'han anat alternant al capdavant de l'ajuntament de Sueca diversos partits: PCE, PSPV-PSOE, CDS i BLOC, entre d'altres.
Des de 2019 l'alcalde de Sueca és Dimas Vázquez España qui, després de pactar amb PP i Ciutadans, el PSPV va anunciar que expulsaria per aquest pacte.
Sindicats i estudiants L'1 de maig del 2006 va tindre lloc a Sueca l'assemblea nacional constituent del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans.
Districtes rurals Al territori de Sueca es troben: Bega de Mar El Perelló Les Palmeres, situat al nord del Mareny de Barraquetes. El Mareny de Barraquetes Mareny Blau, situat a la costa. L'any 2009 tenia 166 habitants. Mareny de Vilxes, situat entre el Mareny de Barraquetes i el cap de Cullera. p. 49 I-16 Antigues entitats sense població: Alborx Cincelles Fàrgolos, antiga alqueria. Junçana Vilella
Fills il·lustres Josep Bernat i Baldoví (1809-1864), periodista i escriptor adscrit a la Renaixença popular, famós com a autor de sainets. Entre les seues obres podem trobar Un fandanguet en Paiporta: cuadro dominical de costums de l'horta de Valensia (teatro), Valencia, Imprenta de D. Chuliá Mariana, 1857. Vicente Beltrán Grimal (1896-1963), escultor i director de l'Escola de Belles Arts de Sant Carles durant la Guerra Civil. Josep Serrano i Simeón (1873-1941), músic i compositor. Autor de més de cinquanta sarsueles i de l'Himne de l'Exposició Regional Valenciana de 1909, que hui és l'Himne oficial del País Valencià Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano (1877-1971), autor, editor i bibliòfil valencianista. Va ser president de Lo Rat Penat i director degà del Centre de Cultura Valenciana. Bonaventura Ferrando Castells (1881-1951), arquitecte modernista, autor entre d'altres de l'Asil d'Ancians de Sueca i de l'Escorxador Municipal. Virtudes Cuevas Escrivà (1913-2010), lluitadora i guerrillera antifeixista. Va ser comandant de la Legió d'Honor per la seua lluita amb la resistència francesa i va passar cinc anys en el camp de concentració de Ravensbrück. Joan Fuster i Ortells (1922-1992), intel·lectual escriptor i assagista, autor dels llibres Nosaltres, els valencians, Diccionari per a ociosos, L'Albufera de València, Heretgies, revoltes i sermons, Les originalitats i Combustible per a falles, entre d'altres.