Bompàs (, en francès Bompas)Becat 2015 és el poble cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. És al nord-est de Perpinyà, a la riba esquerra de la Tet, a la zona nord del centre de la comarca. Pertany a la subcomarca de la Salanca.
Situat a la vora de la Tet, en el camí de Salses a Ruscino, s'anomenava abans Malpàs. El nom va ser canviat al després de la construcció d'un pont sobre el riu que servia per a evitar el mal pas, a gual, que hi havia abans.
La dita diu: A Torrelles i a Bompàs hi ha més carlins que republicans. El malnom dels bompassencs és ventregrocs.
Etimologia Joan CorominesCoromines 1995. estableix que Bompàs prové del pas o gual per on discorria el camí de Clairà i Bompàs a Perpinyà, antigament passant per Castellrosselló, concretament el Pas de la Colomina, prop de la Colomina d'Oms; segons Coromines, el que era anomenat un mal pas pels pobles veïns, era anomenat bon pas pels del poble de Bompàs. El que està documentat és que abans del els documents parlen de Malpàs, fins llavors el cognom dels senyors del lloc, i que a partir del 1300 la denominació més comuna és la del nom probablement melioratiu de Bompàs, sovint grafiada Bon pas, com encara fan alguns estudiosos.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Bompàs en el Rosselló Localització i característiques generals del terme Bompàs es troba dins de la plana del Rosselló, a la vora nord de la Tet, a una desena de quilòmetres de la mar Mediterrània i enganxada al terme de Perpinyà, que l'envolta pel sud i oest. El terme s'esténBonpàs en la Carte de Cassini oferta per l'IGN en una terrassa baixa del Tet, en terres formades per al·luvions en el quaternari més recent. Havia estat un territori pantanós, d'on el nom de la població.
El límit meridional del terme és la Tet, però només un petit tram. La resta del termenal és de caràcter arbitrari, i no segueix cap mena d'accident natural.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Bompàs miniatura|esquerra|Bompàs en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|Torre de l'antic recinte fortificat El poble s'inicià a l'entorn de l'església parroquial de Sant Esteve de Bompàs (situada a la zona sud-est de la cellera, no en el lloc on es troba l'actual) i del quasi desaparegut Castell de Malpàs, del qual queden poques restes; entorn seu s'organitzà el poble vell, en forma de cellera, que incloïa el cementiri vell, davant de l'església. Aquest nucli primigeni té una forma rectangular, amb carrerons estrets en el seu interior. Era fortificat, i en el seu punt més alt es dreçava el castell, ara desaparegut. Bompàs -Malpàs, encara- és esmentada en diversos documents com un conjunt fortificat i amb castell a l'entorn de l'església i del seu cementiri. Uns primers eixamplaments del nucli vell es van donar ja abans del : el mot barri apareix diverses vegades, a la part forana del fossar.
Entorn d'aquest nucli vell s'estengueren, ja des del , els barris d'eixamplament del poble, com Mas Pams. Encara, des dels anys 70 del , s'anaren construint nous barris en forma d'urbanització, que ocupen la major part del nucli actual del poble. Aquests barris nous s'han desenvolupat principalment al costat sud de la Bassa, a migdia del nucli antic. Les darreres zones de creixement urbà són les anomenades ZAC (Zones d'Aménagement Concerté: Zones de desenvolupament concertat). N'hi ha dues: la de la Granja i la del Camp d'en Barrer.
Al límit oriental del nucli urbà hi havia el Pont de les Palanques.
Canomals miniatura|Canomals en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El lloc de Canomals, avui dia quasi del tot desaparegut, havia estat un poble en forma de cellera, al voltant de l'església parroquial de Sant Salvador de Canomals. Està situat a llevantSant Salvador de Canomals en els ortofotomapes de l'IGNSant Salvador de Canomals en la Carte de Cassini oferta per l'IGN de Bompàs, a mig camí de Torrelles. Al ja era un lloc desaparegut; els cistercencs demanaren permís per a fer-hi una població nova, que no s'arribà a dreçar mai. Tanmateix, hi subsistí l'església i un monestir, fins èpoques modernes: encara apareix en el Cadastre napoleònic del 1812. Després continuà el poblament, però ja en forma d'explotació agrícola, de mas.
Els masos del terme El terme de Bompàs, amb una superfície reduïda, conserva alguns masos, però la llista no és gaire llarga: la Granja, o Mas de la Granja, Mas Boer, Mas Gafard, Mas Jofre, Mas Sant Salvador (l'antic poblat de Canomals) i Mas Pastor.
Els cursos d'aigua L'únic riu que toca el terme de Bompàs és el Tet, que conforma un tros del límit meridional de la comuna. La resta de cursos d'aigua que solquen el terme són recs de drenatge o d'irrigació, com ara l'Agulla de la Bassa, o Rec de Torrelles, o, simplement, la Bassa, l'Agulla de l'Auca, el Rec del Molí, o Rec del Viver Gros, antigament Rec dels Molins, i el Rec de Vilallonga.
El terme comunal El terme de Bompàs conserva un bon nombre de topònims encara vius, però tal vegada són més els noms antics, desapareguts avui dia, i només conservats en la memòria dels més vells del poble. Entre els topònims vius es troben l'Agramenassa, el Camí de Clairà, el Camí de la Granja, el Camí de Perpinyà, el Camí de Pià, el Camí de Sant Llorenç, la Canyissa, Casa Gran, Choisy-le-Job, o Mas Pams, la Dolçolla, els Formigons, abans Camí de Formigueres, la Granja, o Mas de la Granja, la Martina, Mas Gafard, Mas Pator, les Montinyes, el Noguer, les Pelades, Pont de les Palanques, la Roca Negada i Sant Salvador. D'altra banda, els ja desapareguts són l'Aspre del Tixeire, l'Aspre d'en Just, l'Aspre d'en Sacó, l'Aspre Gros, la Bassa, el Camí de Torrelles (dues partides diferents d'aquest nom), el Camí de Vilallonga (dues partides diferents d'aquest nom), Darrer l'Hort d'en Corretgera, Darrer l'Hort d'en Vidal, Dellà el Rec, la Figuerassa, la Figuereta, Gorg d'en Bouer, o de Bouers, Gorg d'en Padern, el Joncàs, el Jonc del Riu, la Millera, les Moreres, Pas de la Vella, el Passejador, la Pedra Dreta, Picapoll, Prop el Lloc, Prop el Mas, Prop la Casa, Rec de la Bassa, Rec del Molí, Santa Caterina i la Solsora.
Un bon nombre d'aquests topònims fan referència directa a camps de conreu, prats, vinyes, etcètera: els Aiguals, antigament Camps dels Aiguals, Camp de Casa, abans Camp de Cases, Camp de la Mata, abans Camp del Mater, Camp dels Pinyers, abans del Pinyer, Camp d'en Barrera, Camps Aiguals, la Closa Petita, la Colomina, o la Colomina del Mas de la Granja, abans Colomina d'en Gibert, la Colomina del Pomer, la Colomina de Saina, la Colomina del Salze, abans, de l'Arbre, la Colomina de Serra, la Colomineta, les Mananges, abans les Bananges, o Camp de les Bananges, les Palanques, abans Camp de les Palanques, les Vinyes i les Vuit Aiminades. També n'hi ha molts de ja caiguts en desús, com el Benefici, o Camp del Benefici, Camp Aldai, Camp Darrere el Lloc, Camp de Cavaller, Camp de la Cura, Camp de la Bassa, Camp de la Creu, Camp de la Granja, Camp de la Llongaina, Camp de la Mare, Camp de la Quadró, Camp de la Vella, Camp del Colobrer, Camp de l'Era, Camp de les Amoreres, Camp de les Colibres, Camp de les Figueres, Camp de les Monges, Camp del Gorg d'en Padern, Camp de l'Hort, Camp del Manal, Camp del Noguer, Camp de l'Oliu, Camp de l'Oms, Camp del Potiner, Camp del Prat (tres de diferents), Camp del Riu (dos), Camp dels Bucs, Camp dels Capellans, Camp dels Cotius, Camp dels Desemparats, Camp dels Pobres, Camp dels Pomers, Camp del Tamariu, Camp de Masarel, Camp d'en Baldures, Camp d'en Barber, Camp d'en Bissiera, Camp d'en Botes, Camp d'en Capot, Camp d'en Cerdà, Camp d'en Cirac, Camp d'en Domena, Camp d'en d'Oms, Camp d'en Jonqueres, Camp d'en Moret, Camp d'en Nogueres, Camp d'en Pagès, Camp d'en Reart (dos), Camp d'en Ribes, Camp d'en Rius, Camp d'en Sentmenat, Camp d'en Serra, Camp d'en Vermell, Camp de Rafel, Camp de Vilallonga, Camp Sentpere, la Closa Petita (diferent del topònim conservat), la Colomina de Bompàs (dues de diferents), la Colomina de Cavaller, la Colomina de l'Aspre, la Colomina de Lazerme, la Colomina del Bord, o d'en Gafard, la Colomina de l'Era, la Colomina d'en Cossana, la Colomina d'en Vernet, l'Era, l'Era Vella (dues de diferents), l'Hort d'en Bouer, l'Oliveda d'en Portet l'Oliveda d'en Cotell.
El Cadastre napoleònic En el Cadastre napoleònic del 1812, Bompàs apareix dividit en quatre seccions: la A, o dels Horts, en el sector nord-oest del terme, la B, o de la Granja, en el nord-est, la C, al sud-oest, i la D, al sud-est. Cal dir que, com s'esdevé en alguns altres casos, els mapes cadastrals, minuciosos pel que a fa a les parcel·les agràries, no ofereixen més topònims que alguns masos: el Mas Millau i la capella de Sant Salvador de Canomals.
Transports Vies antigues de comunicació Travessava el terme actual de Bompàs la Via Domitia. El seu pas per Bompàs s'iniciava, procedent de Perpinyà, al gual per on travessava la Tet, per on ara hi ha el Mas Santa Coloma, davant per davant de Castell Rosselló. Era aquest, molt possiblement, el mal pas que donà nom al poble que més endavant canvià el seu nom per l'actual de Bompàs. Un cop dins de Bompàs, s'adreçava al nordKotarba et al. 2007. per anar a buscar l'antic priorat de Canomals, entre aquest lloc i el Mas Boer, des d'on continuava, sempre en direcció nord, cap a Clairà. Poc abans, en travessar a gual l'Aglí, deixava el terme de Bompàs.
Carreteres En el terme de Bompàs es troben fins a 5 carreteres departamentals:
- La D - 1 (El Vernet, Perpinyà - Sant Llorenç de la Salanca) passa per Bompàs procedint de Sant Llorenç de la Salanca (6 km) i Clairà (4 km), al nord-est, i se'n va tot seguit cap al sud-oest, per menar a Pià i a l'Alt Vernet (2,5 km), de Perpinyà. Travessa el terme pel sector nord, entrant-hi pel nord-est i sortint-ne cap a l'oest.
- La D - 12 (Límit del departament, a Vingrau - Santa Maria Platja) connecta Pià amb els pobles de Vingrau (23,3 km) i Ribesaltes (5,3 km), a l'oest, i Bompàs (2,5 km), Vilallonga de la Salanca (7,3 km), Santa Maria la Mar (10,3) i Santa Maria Platja (11,5), a l'est.
- La D - 31 (Perpinyà - Torrelles de la Salanca), uneix Torrelles de la Salanca amb el cap i casal de la Catalunya Nord passant per Bompàs. Aquest poble és a 6 quilòmetres tant de Torrelles com de Perpinyà.
- la D - 41 (Sant Hipòlit de la Salanca - Perpinyà), al sector meridional del terme, que enllaça els dos pobles esmentats, Clairà i Bompàs, tot i que pràcticament en tot el tram al sud de Clairà, la D - 41 queda pràcticament sempre fusionada a la D - 1. Al sud-oest de Bompàs reapareix en un breu tram entre l'Avinguda del Canigó de Bompàs i la carretera de Torrelles (D - 31).
Transport públic Bompàs està servit per les línies 9 i 15 del servei d'autobusos de la Companyia de Transports Perpinyà Mediterrani. La línia 9 enllaça Perpinyà, a l'extrem de la zona sud, amb Santa Maria Platja, passant per Bompàs, Vilallonga de la Salanca i Santa Maria la Mar. Ofereix 18 serveis diaris de dilluns a dissabte en direcció a Perpinyà i 19 en direcció a Santa Maria Platja, i 4 diaris cada diumenge i dia festiu, que només es fa si hi ha sol·licitud de prestació prèvia per telèfon. Fins al centre de Perpinyà hi ha 25 minuts, i una hora fins al final de la línia; en l'altra direcció, 5 minuts fins a Vilallonga de la Salanca, 10 fins a Santa Maria la Mar i 20 fins a Santa Maria Platja.