Cotlliure (; oficialment en francès, Collioure) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 3.057 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Antic poble de pescadors i vinyataires, conegut per les seves anxoves, Cotlliure ha estat també motiu d'inspiració per a pintors com Matisse, Derain, Chagall, Gris, Braque, Picasso, Dufy i Dalí, entre d'altres, que n'han retratat el castell, els carrerons o el pintoresc campanar de la seva església arran de mar. En el seu cementiri hi ha les tombes d'Antonio Machado i del novel·lista Patrick O'Brian, que hi residí entre 1949 i 2000. El malnom dels cotlliurencs és ganxeros o conyics. La dita diu: "A Cotlliure (hi) fa bon viure, i a Argelers, si tens diners".
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Cotlliure en el Rosselló
Localització i característiques generals del terme Encaixat entre els termes d'Argelers de la Marenda, Portvendres, Banyuls de la Marenda i la mar Mediterrània, el terme comunal de Cotlliure, de 130.200 hectàrees d'extensió, és a la zona sud-oriental del Rosselló, ran de mar. Juntament amb el Racó, d'Argelers, constitueix l'extrem nord de la Costa Vermella.
Tot el límit comunal nord-est està definit per la línia de costa, des del termenal amb Argelers a l'Olla, al nord, fins al límit amb Portvendres, a la Platja de l'Oli, a l'est. El límit amb la comuna d'Argelers, des del nord fins al sud-oest, és marcat íntegrament pel Ravaner, des del nivell del mar fins als 272,1 m d'altitud, a quasi 350 metres al nord-est del Mas Torreneules, on el límit del terme de Cotlliure abandona el riu i s'enfila en línia recta cap al sud-est fins al Coll de Vallàuria, a 416,6 m d'altitud, on es troben els dos termes esmentats amb el de Portvendres. Des d'aquest lloc, el termenal continua pujant, ara cap al nord-est, passa pel Coll de Formigó a 489,2 m,El Coll de Formigó en els ortofotomapes de l'IGN i fins al Pic de Tallaferro, o de Madaloc, a 642 m, on es troben els termes de Cotlliure, Portvendres i Banyuls de la Marenda. Aquest és el punt més elevat del terme de Cotlliure. Des d'aquest punt el termenal baixa per la carena del contrafort nord-oest, que després gira al nord, del pic, passa per la Torre de Madaloc, a 640,4, després fins al Coll de Tallaferro, a 464,1, passa per la Bateria de Tallaferro, a 640,4, on gira cap al nord-est i a poc a poc es va decantant cap a l'est, fins al Coll de Molló, a 209,8, per on passa la carretera D - 86, s'enfila cap al nord-est en direcció al Puig de les Daines, al cim del qual no arriba, torna a baixar cap al sud-est, i reprèn la baixada per una carena cap a l'est i de seguida cap al nord-est, travessa la D914 a 76,4 m d'altitud, poc després travessa la línia del ferrocarril, a 23,6, i cerca l'extrem oest del nucli urbà de Portvendres, per tal d'abocar-se en el mar a la Platja de l'Oli.
Fins a l'any 1823 el seu terme, molt més extens, incloïa l'actual comuna de Portvendres. Encara, els anys 50 del , un tros més li fou segregat per tal incrementar el terme de Portvendres.
Termes municipals limítrofs:
La vila de Cotlliure miniatura|esquerra|Cotlliure, la vila murada, en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|Santa Maria dels Àngels de Cotlliure Desapareguda la primitiva Vila vella de Cotlliure amb l'ampliació de les fortificacions del Castell Reial dutes a terme per Vauban, passà a anomenar-se Vila vella l'antic barri de pescadors i mariners situat entre la riba esquerra del Duí i l'església de Santa Maria dels Àngels de Cotlliure, feta construir també per Vauban. Havia estat murallada, i conserva tres antics portals —dos dels quals de cara a mar i un de tercer, encarat a muntanya, que ha quedat modernament dins del nucli urbà—, a més de la torre de la muralla, convertida en campanar de l'església parroquial. És el que s'anomena Port o Platja d'Amunt.
miniatura|El Raval, o Port o Platja d'Avall, en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO). Conserva racons antics, com la plaça de la Meria i el carrer porxat de Sant Vicenç. A l'extrem nord-est de la Vila vella actual, a l'antic illot de Sant Vicenç, es dreça la capella barroca de Sant Vicenç de Cotlliure. Dins de la Vila vella, erigida en un balcó damunt d'un portal de l'antiga muralla, al capdamunt del carrer de Sant Vicenç, es troba la capella de la Mare de Déu del Bon Succés. Al nord de la Vila vella es va formar el barri del Morer, que tenia ran de mar l'església, ara desapareguda, de Sant Sebastià del Morer, o de la Punta.
miniatura|esquerra|El Raval i el Port d'Avall A la zona central de la vila, a prop i a ponent del Castell Reial, hi ha el Cementiri vell, amb les tombes antigues del poble, entre les quals les d'Antonio Machado i la seva mare i la de Patrick O'Brian. El creixement de la vila ha fet que el vell cementiri quedés insuficient, i s'ha construït el Cementiri Nou més a ponent, ran del nou traçat de la carretera D - 914, a la zona de la Creueta. A la part més elevada d'aquesta zona de la vila hi ha l'important temple protestant de l'Església Luterana i Reformada, un dels més rellevants del Rosselló i reconegut per la seva arquitectura.
miniatura|L'església parroquial i el Port d'Amunt, al capvespre. La vila de Cotlliure s'estén en forma de semicercle a l'entorn del seu port. Si la vila vella, acabada de descriure, en forma el braç nord-oest, el RavalEl Raval de Cotlliure, en els ortofotomapes de l'IGN en forma l'altra meitat, la meridional i sud-est. Enmig de les dues, aturonat, el Castell Reial de Cotlliure. El Raval, antigament fora muralles, conforma el Port o Platja d'Avall, i és presidit per una torre medieval que servia de far i havia servit de duana. Als seus peus s'estén l'àmplia platja de Cotlliure.
miniatura|esquerra|Un carrer de la Vila vella de Cotlliure actual El traçat dels carrers del Raval és, també, clarament medieval. A l'extrem de llevant d'aquest nucli hi ha l'antic convent de Sant Domingo, erigit el 1290 i amb vida comunitària fins al 1791. És un bell edifici sobretot dels segles i ; actualment hi ha el Museu dels Dominicans. Al seu entorn va néixer el barri conegut amb el mateix nom (els Dominicans) i, a ran de mar, el barri de Voramar, del quan pren el nom el passeig allí existent. D'altres barris que hi ha des de la primera expansió de la vila són els del Botiguer, del Crist, de la Janota i el del Morer, ja esmentat anteriorment.
Modernament, Cotlliure s'ha estès, sobretot muntanya amunt cap al sud-oest —únic sector on pot créixer— a partir d'urbanitzacions modernes, com el Balcó, la Valeta, Petit Consolació i la Residència d'Ambella. Dins d'aquestes zones de creixement, a l'extrem nord-est del terme, damunt i a ponent de l'Ansa dels Reguers, s'ha construït un modern centre de rehabilitació heliomarí (oficialment, Centre de reeducació funcional Mar Aire Sol).
La Valeta miniatura|L'Ansa i el nucli de la Valeta La Valeta és un dels sectors que constitueixen actualment el nucli urbà de la vila de Cotlliure. És al sud-est del gruix de la vila, al peu i damunt de la carretera que ressegueix la línia de la costa en direcció a Portvendres. Està format per un conjunt de vil·les, habitualment envoltades de jardins, que formen un nucli dispers, poc cohesionat. És terra endins, sud-est, de l'Ansa de la Valeta.
El Pla de les Forques Les Bateries El Rimbau El Rimbau és un antic veïnat rural que està situat al límit oest del terme, en el marge dret del Torrent Ravener i al límit amb el terme d'Argelers de la Marenda. Prop seu hi ha el dolmen de la Cova de l'Alarb, força ben conservat.
La capella de Sant Vicenç miniatura|esquerra|La capella de sant Vicenç La capella de Sant Vicenç de Cotlliure, del , està situada a ran de mar, al nord-est de la Vila vella i al nord de l'església parroquial de Santa Maria dels Àngels.
Les fortificacions militars de Cotlliure La situació estratègica de Cotlliure ha fet que el seu paisatge s'ompli de fortificacions militars d'èpoques molt diverses: des de les romanes, com els basaments de la Torre de Madaloc, fins a bateries d'artilleria de les guerres del , com les Bateries, a prop de l'extrem nord-est del terme, quasi termenals amb Portvendres. Les més importants es detallen a continuació.
El Castell Reial de Cotlliure miniatura|El Castell Reial de Cotlliure D'origen medieval, el Castell Reial de Cotlliure fou molt modificat per Vauban, a les darreries del , qui el convertí en un castell modern, per l'època, dins de l'estil que imposà aquell gran enginyer militar francès. Per construir els glacis de ponent, arrasà la Vila vella de Cotlliure, església inclosa. Algunes restes d'aquella vila vella romanen a l'interior del castell actual. Està situat, aturonat, enmig dels dos nuclis en què es divideix Cotlliure —l'actual Vila vella i el Raval—, de tal manera que domina els dos nuclis i tot el port.
El Castell d'Orla Castell desaparegut, situat a prop del Castell Reial de Cotlliure, que fou donat el 1190 per Berenguer d'Orla a l'Orde del Temple i fou centre de la comanda templera, després del 1312 hospitalera, de Cotlliure, o d'Orla. En depenien Bonpàs, Orla, prop de Perpinyà, i Cosprons. La capella de Santa Maria del Castell dels Templers és l'únic element que n'ha perdurat.
El Fort Mirador El Fort Mirador està situat al damunt mateix al nord-oest de l'actual Vila vella de Cotlliure. És una altra de les fortificacions construïdes a l'Edat Moderna com a defensa septentrional de la vila i castell de Cotlliure. Fou construït reemplaçant el Fort de Santa Teresa, el qual, pel seu costat, havia substituït la torre medieval de Puig Musart.
El Fort Carrat i el Fort Rodon, o Torre de l'Estrella miniatura|esquerra|El Fort Carrat miniatura|El Fort Rodon, o Torre de l'Estrella Els forts Carrat i Rodon, o Torre de l'Estrella, són dos elements d'un mateix baluard situat al nord-oest de la vila de Cotlliure, a prop i al nord-oest del Fort Mirador. Forma part del conjunt de fortificacions construïdes en època moderna per tal de defensar la vila de Cotlliure, el seu Castell Reial i el seu port.
Forma part del sistema defensiu del Fort del Mirador.
El Fort o Castell de Sant Elm
miniatura|esquerra|Fort de Sant Elm Dominant la vila de Cotlliure enlairada al sud de la població, dalt d'un turó, es troba el Fort o Castell de Sant Elm. Al centre del fort es troba la Torre de la Guàrdia, torre medieval, rodona, de l'estil de les torres de Madaloc o de la Maçana, al voltant de la qual, conservant-la, es va construir el fort, a la segona meitat del , en temps de Felip II de Castella.
El Fort Dugommier El Fort Dugommier està situat en un turó a prop al sud-oest del Fort de Sant Elm. Molt més petit, actualment és en runes. Fou construït entre 1848 i 1851.
El Far de Cotlliure L'antic far de Cotlliure és una antiga torre de les muralles de defensa de la vila que amb la construcció de la nova església parroquial de Santa Maria dels Àngels, en substitució de l'antiga parroquial enderrocada el , esdevingué campanar del temple parroquial, sense abandonar en un principi la seva funció de far. Està situat a l'extrem de llevant del Port d'Amunt, a l'angle sud-est de l'església.
La Torreta A prop al nord-oest de Vil·la Navarro, en el sector igualment nord-oest de la perifèria de Cotlliure, es troba la Torreta, torre rodona d'origen medieval.
Casernes i Bateria de Tallaferro Les casernes i bateria de Tallaferro estan situades en el sector meridional del terme, a 484 m d'altitud. Les casernes són a llevant de la bateria, però ja dins de l'actual terme de Portvendres.
Les Bateries Estan situades ran de la costa, a l'estrem nord-est del terme comunal, prop del límit amb Portvendres. Es tracta d'antigues instal·lacions d'artilleria alemanyes de la Segona Guerra Mundial, construïdes com a protecció oriental del castell i vila de Cotlliure.
Torres desaparegudes del terme de Cotlliure