Pollestres (, igual en francès) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 4.647 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Forma part de la Plana del Rosselló, al límit amb els Aspres.
Etimologia Tot i la similitud formal -i l'escut parlant del poble, on es troba el dibuix d'un pollastre-, el nom del poble no té res a veure amb aquesta mena d'animals. Joan Coromines explicaCoromines 1996. que el nom d'aquest poble deriva d'un derivat d'un radical palud- (aiguamoll) amb el sufix -estris, de caràcter col·lectiu. De paludestris hauria passar per metàtesi a padulestris, d'aquí a paulestris i a pollestres, finalment.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Pollestres en el Rosselló El terme comunal de Pollestres, de 83.000 hectàrees d'extensió, és una mica al sud del centre de la comarca del Rosselló, a la confluència dels rius Reart i Cantarana. Està situat a ponent de l'Estany de Vilanova, a la riba de ponent del qual arriba el terme de Pollestres. Pel costat oest, el terme també arriba a toca l'Estany de Nyils. Es tracta d'una terrassa alta del Rosselló, a tocar dels Aspres. El terme comprèn el Serrat de l'Esquerrot i el Serrat de l'Esquerrot Baix, situats al sud del poble, a llevant de la carretera general, l'anomenada Ruta Nacional.
Termes municipals limítrofs:
El poble miniatura|esquerra|Detall de la cellera de Pollestres miniatura|Porta de l'Empavat, part dedins miniatura|esquerra|Cases de la cellera de Pollestres Com altres pobles rossellonesos, l'origen de Pollestres es deu a una celleraLa cellera de Pollestres, en els ortofotomapes de l'IGN formada a l'entorn de l'església parroquial de Sant Martí i el seu cementiri, el seu recinte murallat, del qual es conserva la Porta de l'Empavat i la Torre, i, al costat sud-oest, el castell. El castell és situat en el punt més enlairat del turonet on s'assenta el poble, en un angle del recinte fortificat. El traçat medieval dels carrers del nucli vell de poble encara es fa evident avui dia, sobretot a l'entorn de l'església, que queda quasi del tot encerclada pel clos que formen les mateixes cases, a la part exterior de les quals es fa palesa la muralla. Els noms dels carrers d'aquest nucli antic encara evidencien aquestes realitats: carrer de la Muralla, carrer del Castell, carrer de l'Església, carreró de la Muralla, carrer de la Processó... Així es formaren els barris del Castell, de Sant Martí, de Sant Pere i del Rec del Molí. Almenys dos pous donaven aigua al nucli vell: el Pou de la Plaça i el Pou de la Platana.
El primer creixement del poble es produí en els vessants d'aquest turonet, i més tard resseguint les zones planes més properes. Així s'anaren creant les urbanitzacions del Clos dels Aspres, els Closals, la Garriga, el Mas de la Garriga, i més tard, la ZAC (Zona d'activitats comercials) de la Creu Blanca i la Zona Comercial de la Devesa.
Els masos del terme A Pollestres es conserven el Mas de Garrià, o Mas d'Emaús, antigament Mas de la Nan (o Lenan) o Mas Saint-Edmond, el Mas de la Devesa, el Mas de la Garriga, que fou possessió dels templers havia tingut l'església de Santa Maria, abans Mas de Fontcoberta, o Mas dels Pobres, el Mas d'en Colomines i el Mas Monplaisir, o Mas Puec, antigament Mas de Barrià.
Els cursos d'aigua Pollestres combina dos tipus de cursos d'aigua: a la zona oest i nord, on hi ha el començament dels Aspres, hi ha rius i torrents, mentre que a la zona plana, a prop de l'Estany de Vilanova (la zona lacustre que dona nom al poble), hi ha agulles, recs de drenatge i irrigació, comunes a tot el sector de llevant, més pla, del Rosselló.
El riu principal del terme és el Reart, que solca el terme de sud a nord-est. A la part nord de Pollestres s'hi ajunta la Cantarana, que discorre en diagonal de sud-oest a nord-est, tots dos pel costat est del nucli de població, però la Cantarana fregant el poble. Sobretot procedents del nord-oest del terme hi ha diversos còrrecs -torrents- afluents principalment de la Cantarana: Còrrec de la Pedrosa, Còrrec de les Fanfaines, Còrrec de la Creu Blanca, Còrrec de la Devesa, Còrrec de la Travessa i Còrrec d'en Cesat. El Còrrec de Fanjaus aboca directament a l'Estany de Vilanova a la zona de la Reserva Ecològica de l'estany.
Entre els recs, n'hi ha un de drenatge: el Canal, o Agulla, de l'Estany, i tres d'irrigació: l'Agulla dels Closals, l'Agulla dels Horts i el Rec del Molí. Completen aquesta relació l'Ull del Rec del Molí, d'on sorgeix aquest rec, i la desapareguda Resclosa del Rec del Molí.
Diversos passos a gual permetien el pas dels camins sobre els cursos d'aigua: el Pas d'Elna, o Passallís de la Cooperativa, el Passallís de la Riba, el Passallís del Camí de Bages, el Passallís del Camí de la Prada i el Passallís del Camí d'en Colomines.
Els elements del relleu A diferència de la major part de comunes de la Plana del Rosselló, Pollestres té en el seu terme diversos serrats, a més de les valls del Reart i la Cantarana. Els serrats són, al sud-est del terme, al límit amb Bages el Serrat de l'Esquerrot, o de l'Esquerrot Alt, i el Serrat de l'Esquerrot Baix. A llevant, al límit amb Vilanova de Raó, les Serres, i també a llevant, entre els serrats suara esmentats, el Serrat de Barrià.
El terme comunal Les partides rurals del terme de Pollestres són les següents: l'Ametllana, Barrià, Camí de Cànoes, Camí de la Vila, Camí de Toluges, el Camp de la Ribera, Canal de l'Estany, els Castanyers, la Colomina d'en Rebollet, Coma Oriola, la Creu Blanca, la Creu de Montoliu, Davant de les Cases, la Devesa, o Mas de la Devesa, les Fabresses, la Falguera, les Fanfaines, Fanjaus, la Font d'en Cesat, els Fornils, la Garriga, abans la Garriga del Reart, la Garrigola, els Horts, el Mas de Barrià, el Mas de la Nan, el Mas Nou, el Mas Porrà, el Pas de la Gràcia, el Pas d'Elna, la Pau, la Pedrosa, el Pla de Sant Martí, el Pou del Gel, els Quatre Camins, les Ribes, o la Riba, els Teixons, les Teuleries, la Travessa, el Vinyer de la Travessa, el Vinyer del Moro, la Vora de la Ribera i la Vora del Rec. Alguns noms ja són perduts, com Rastí i Tertra.
Transports i comunicacions Carreteres Travessa el terme de Pollestres de nord a sud, a prop del límit oest, l'autopista A-9/E-15, anomenada la Catalana, que no té cap enllaç dins del terme. Una altra carretera de primer ordre que travessa el terme, ara pel centre-est, és la D-900 (l'antiga RN-9), de Salses al Portús. Aquesta sí que inclou enllaços amb el poble de Pollestres, a través de diversos punts giratoris. Per aquesta carretera, Pollestres és a 7 quilòmetres de Perpinyà i a 14,3 del Voló.
A més, d'est a oest travessa el terme la carretera D-39 (D-914, a Tesà - D-1, a Pesillà de la Ribera), que enllaça Pollestres amb Vilanova de Raó, Cànoes, Toluges i el Soler. Pollestres és a 5,2 quilòmetres de Vilanova de Raó, cap a llevant, i a 3,5 de Cànoes, a 7 de Toluges i a 11,7 del Soler, cap a ponent.
Del poble de Pollestres surt cap al sud-oest la D-23A (Pollestres - Pontellà), que uneix aquestes dues poblacions, amb la de Nyils entremig. 5,3 quilòmetres separen les dues poblacions extremes, mentre que Nyils queda a 2,5 quilòmetres de Pollestres. Finalment, al límit nord-est de la comuna, fent de termenal, es troba la carretera D - 91 (D-39, a Perpinyà - D-900, a Perpinyà), que té enllaç amb Pollestres a través de les ja esmentades D-39 i D.900.
Transport col·lectiu públic Per Pollestres passen les línies 20, de Perpinyà (el Castellet) a Pollestres, i 27, de Perpinyà a Llupià, de la Compagnie de Transports Perpignan Méditérranée, tot i que la 27 passa només pels barris perifèrics del nord del poble. Per aquestes línies, Pollestres és a mitja hora de la capital rossellonesa, pel que fa a la 20, amb 11 serveis diaris en cada sentit, de dilluns a dissabte. El diumenge i els dies de festa, hi ha servei sotmès a la demanda existent, entre Pollestres i el Centre Comercial de la Porta d'Espanya, on enllaça amb la línia 11, per acabar d'arribar al Castellet, de Perpinyà. Ofereix quatre serveis en cada sentit.
La línia 27 uneix Perpinyà amb Pollestres, Nyils, Pontellà i Llupià, amb quatre serveix diaris de Perpinyà cap a Llupià, i només tres a la inversa. No té servei el diumenge ni els dies de festa. Pollestres és, per aquesta línia, a 25 minuts de Perpinyà, a 10 de Nyils, a un quart d'hora de Pollestres i a 25 minuts de Llupià.
Els camins del terme A banda de l'Autoruta la Catalana, que solca el terme de nord a sud, Pollestres compta amb unes quantes carreteres de comunicació amb els pobles veïns, ara asfaltades, i amb alguns camins sense asfaltar, però amb la mateixa finalitat: la Ruta Nacional i els camins de Bages, de Barrià, o de Bages a la Porta de Canet, de Cànoes, de la Vila, de les Serres, abans Camí de Vilanova, Camí de Nyils, Camí de Nyils a Bellric, o Camí de Bellric, Camí de Toluges i Camí de Toluges a Vilanova. Els altres camins són interns del terme de Pollestres: Camí de Coma-serra, Camí de la Devesa, Camí de la Prada, Camí de la Riba, Camí de la Sal, Camí de la Travessa, Camí del Mas Nou, Camí del Mas Passamà, Camí del Mas Ripoll, Camí del Moro, Camí dels Castanyers, Camí dels Horts, Camí dels Maters i Camí d'Emaús.
Activitats econòmiques Tot i que la proximitat de Pollestres respecte de Perpinyà ha fet que aquest poble hagi avançat molt cap a la conversió en ciutat-dormitori, encara es conserva una bona part de l'activitat econòmica antiga: l'agrícola. Gairebé tota la terra es dedica a la vinya, més del 95% per a denominacions d'origen controlades: Costers del Rosselló, Ribesaltes o Moscat de Ribesaltes. Hi ha una petita extensió d'arbres fruiters (presseguers i albercoquers) i també una mica d'hortalisses (enciam, tomàquets, escaroles i productes primerencs). En total, són més d'un centenar d'explotacions agrícoles, malgrat el descens dels darrers anys.
Quant a la producció del vi, els masos més importants tenen cellers propis, i n'hi ha un de cooperatiu, en una cava creada cap als 30 del , amb una capacitat de 40.000 hl. A part d'aquesta, hi ha poca indústria: magatzems d'elaboració i venda de ceràmica, de mobles, i una empresa mitjana de construcció.
Història Prehistòria Tot i que la majoria de vestigis trobats a Pollestres pertanyen a l'antiguitat, alguns són anteriors, especialment de l'època protohistòrica. Al Serrat de l'Esquerrot, al sud-est del terme, va aparèixer un important conjunt de ceràmiques modelades, pertanyent a un hàbitat enlairat.
Història Antiga La història antiga, sobretot l'antiguitat romana, ha deixat nombrosos vestigis en el terme de Pollestres. Nombroses restes de diverses menes de terrissa romana que denoten la presència d'hàbitats rurals, principalment d'època romana, a llocs com la Travessa, al nord-oest del terme, prop de l'àrea de repòs de l'autopista; a Sant Martí, a l'esquerra del Reart a l'est del poble, al Pla de Sant Martí, molt a prop del poble i al seu sud-oest; a la Font d'en Cezat, actualment urbanitzat, just al nord d'on hi ha la Casa de la Vila i la Sala Municipal Jordi Barre; a la Devesa, a l'extrem nord-est del terme de Pollestres; als Fornils, al sud-est del poble i a llevant de la carretera D - 900 i del lloc conegut com el Pou de Gel; als Teixons, a llevant del poble, a tocar del termenal i a les envistes de l'estany de Vilanova de Raó, on va aparèixer un gran dipòsit d'objectes de bronze, a part de molta ceràmica d'època republicana i del Baix Imperi; a Barrià, al sud-est del poble i al límit comunal, amb dos petits hàbitats, un d'època romana republicana, i un del Baix Imperi, i al Pardal.
Història Medieval