Salelles (, en francès Saleilles) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 4.887 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord. Està situat al sud-est de Perpinyà, a la zona central-oriental de la comarca. Pertany al Districte de Perpinyà i al cantó de la Costa Radiant.
Etimologia El nom del poble provéCoromines 1997 del diminutiu en -ella del topònim Sala, arrelat en la toponímia com a nom de masos grans i poderosos, amb molt presència a tota la Catalunya Vella.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Salelles en el Rosselló Localització i característiques generals del terme El poble, situat a 15 m d'altitud, s'estén en una plana entre el rec de drenatge de la Fossella, que separa el terme comunal de Salelles, de 61.200 hectàrees d'extensió, de Cabestany, al nord, i el riu Reart, al sud, que passa a tocar del nucli de població i en separa el terme del de Tesà. El terme de Salelles té el seu punt més baix a 8 metres d'altitud, i el més elevat a 27.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Salelles miniatura||Rètol a l'entrada de Salelles. Encara que avui dia està una mica desdibuixada, una cellera és l'origen del poble de Salelles, al voltant de l'església parroquial i del vell cementiri.
L'espectacular creixement del poble en els darrers cinquanta anys ha produït un eixamplament del nucli urbà, sobretot en urbanitzacions de cases aïllades, amb jardí, com és habitual actualment a tot el Rosselló. El poble vell conté diversos barris (la Closa, les Parregueres, la Plaça de la Font, Sant Esteve i la Serrera), que actualment estan envoltats de tot un seguit d'urbanitzacions, els noms de les quals són majoritàriament en francès: les Alzines, Bellevue, Camp de la Guarda, les Cantarelles, la Colomina, la Colomina de Canet, les Creuetes, Déu n'hi do, Domaine des Oliviers, les Hauts de Saleilles, les Jardins de Saleilles, les Llambinettes, les Llambines, l'Olivette, el Parral, le Quartier Neuf, les Résidences de Saleilles i Val Réart, a més de la Zona Artesanal del Reart.
El lloc d'Anglars Lloc totalment desaparegut, fins al punt que no se sap on era. Se suposa que és al nord del terme i del poble. El 899 és documentat el villare Anglares, i el 927, l'església de Sant Joan d'Anglars.
El territori comunal Un petit conjunt de masos, alguns d'ells ja absorbits pel contínuum urbà del poble, completen els habitatges salellencs: Mas Alart, Mas Barata, Mas Canal, Mas Carcassona (abans Mas Bages o Mas Baget), Mas Coret, Mas Marroc, Mas Oliu, Mas Roig i Mas Tastú, a més d'un antic molí, ara convertit en habitatge (el Molí). Entre els masos desapareguts, que han donat nom a partides actuals, hi ha Can Deit, el Mas de la Fam, Can Guillemat, el Mas Reiners o Mas Romà i el Mas Sant Pere. Cal destacar el desaparegut lloc d'Anglars, documentat, però del qual no se sap ni l'emplaçament.
El terme està dividit en partides, totes elles reflectides en el cadastre, algunes de les quals coincideixen en nom amb les urbanitzacions que s'hi han creat: Camí de la Sal, Camp de la Guarda, Camp de la Vila, Camp del Pastre, Camp dels Ossos, la Closa, la Colomina de Canet, les Creuetes, els Estanys, els Gorgs, els Hortets, les Llambines, la Mata, el Moll, les Parragueres, el Parral, les Planes, els Polls, el Pont de la Sal, el Prat de la Dimosel·la, els Prioners, les Ramblades, Terra Prim, la Teuleria o les Teuleries, els Tres Corns, la Vinya del Mangraner i la Vinya Vella.Becat 2015
Els cursos d'aigua Els dos principals cursos d'aigua de Salelles són dos: la Fossella, un canal de drenatge de la dreta del Tet, que fa de límit municipal amb Cabestany, i el Reart, un riu que estableix el límit municipal amb Tesà, pel sud. Aquest darrer riu en el darrer tram de Salelles marca un revolt cap al nord-est, moment en el qual entra totalment dins del terme salellenc. abans d'entrar en terme de Sant Nazari.
Tanmateix, solquen el terme salellenc el torrent del Còrrec i el dels Gorgs, o Rec dels Gorgs, i altres canals de drenatge i irrigació, com el Canal dels Gorgs i el Rec de Salelles. Completen la xarxa hidràulica diverses agulles, petits recs derivats la majoria dels canals d'irrigació, que serveixen l'agricultura del país.
La poca alçada del territori fa que els diferents camins que recorren el terme de Salelles tinguin passos a gual d'aquests cursos d'aigua, com el Pas de la Vella Fossella, el Pas de les Vinyes, el Pas del Mas Alart, el Pas del Reart i el Pas de Tesà.
Comunicacions Vies antigues de comunicació Travessava el terme actual de Salelles la Via Domitia, coneguda popularment al Rosselló com a Camí de Carlemany. El seu pas per Salelles s'iniciava, procedent d'Alenyà (exactament, de Boaçà), al gual sobre el Reart que hi havia entre la partida dels Estanys, de Salelles, i de les Muntilles, a Alenyà, a prop i al sud de Salelles. Des d'aquest lloc la Via Domícia continuava de forma molt rectilínia cap al nord-nord-oest, passava per l'actual poble de Salelles i anava a buscar l'actual termenal entre Salelles i Sant Nazari, de manera que en el seu pas per Salelles marcava una certa corba cap a llevant. En el lloc on actualment hi ha el pont de la carretera D-42 damunt de la Fossella, passava a gual aquest curs d'aigua i entrava en el terme comunal de Cabestany.
Carreteres Situat a llevant de Perpinyà, cap de comarca, per Salelles passen les carreteres D-22 (D-617A, a Perpinyà - D-81, a la Platja de Sant Cebrià), que travessa el poble del nord-oest al sud-est, i D-62 (D-914, a Perpinyà - Salelles), que ho fa procedint de ponent i mor a Salelles. Les dues carreteres es troben dins del nucli urbà, al sector de llevant, al punt rodó d'on arrenca l'Avinguda de Castellrosselló. La distància des de Perpinyà és de 9 quilòmetres, per carretera, i l'itinerari més fàcil i ràpid és el que surt de Perpinyà per la carretera d'Elna i en el punt rodó existent abans de trobar el curs del Reart se'n separa la D-62 cap al sud-est. Els pobles que envolten Salelles, i amb els quals té comunicació directa són Cabestany, a 4 quilòmetres, i Alenyà, a 3,5. No té comunicació directa, en canvi, amb Vilanova de Raó, Tesà i Sant Nazari de Rosselló, amb els quals es comunica a través d'Alenyà,
Mitjans de transport públic Salelles compta amb la línia 10 de la Compagnie de transports Perpignan Méditerranée, que uneix Salelles amb Perpinyà, Sant Esteve del Monestir i Baixàs. El trajecte total és d'entre 60 i 70 minuts.
Camins Essent el territori de Salelles tan pla i d'ús agrícola, el terme està solcat de camins, com els que comunicaven el poble amb els veïns i altres llocs del Rosselló, entre els quals destaquen el Camí de Cabestany al Reart, el de Cabestany a Vilanova (de Raó), el Camí de Perpinyà, modernament denominat Camí del Pou de les Colobres, el dels Aspres, el de Tesà, el de Vilanova, el Camí o Ruta d'Alenyà, la Ruta o Travessa de Cabestany, i el camí anomenat de Castellrosselló o de Sant Nazari, també anomenat Travessa de Sant Nazari. En un cas, el del Camí Vell d'Alenyà, es tracta del camí que ha estat substituït per les actuals carreteres departamentals. Un darrer grup de camins el constitueixen els d'accés als masos salellencs des del nucli principal de població: Camí del Marroc, o del Mas Marroc, Camí del Mas Alart, Camí del Mas Bazan, Camí del Mas Carcassona i Camí del Mas Carcassona al Reart.
Història Pel territori de Salelles discorria la Via Domitia, anomenada a l'edat mitjana Camí de Carlemany, que passava per l'actual límit entre Salelles i Sant Nazari de Rosselló. El gual pel qual aquest camí superava el Reart era aproximadament on és ara l'extrem est de Salelles.Maison des Sciences de l'Homme 1997]
El poble és esmentat al entre documents (844, de Carles el Calb, 881, de Carlemany, i 889, del reu Eudes), on es diu que Salelles depèn del monestir de Sant Policarp de Rasès, fruit d'una donació d'un civil anomenat Austremir. Carles el Calb, però, donà Tesà, Salelles i Anglars (desaparegut) a un fidel servidor seu, Esteve, i a la seva muller Anna. El 927 el fill d'aquests dos, Ató, venia aquestes terres, amb les seves esglésies, a Guadall, bisbe d'Elna, tot i que Ató se'n reservava l'usdefruit.
El veié que per motius polítics el bisbe d'Elna, Berenguer, cedia els seus drets a Salelles al capítol de canonges de la seva seu episcopal, tot i que els descendents d'Ató es venien la meitat de les terres (el seu usdefruit) als senyors de Salses, fins que el 1100 Arnau Guillem de Salses deixava tot el que tenia a Salelles al capítol de Santa Eulàlia d'Elna. Des d'aquest any fins a la fi de l'Antic Règim Salelles, amb Tesà, romangué en mans del capítol d'Elna. El 1139, però, en un document signat per Udalgar de Castellnou, bisbe d'Elna, se cedia Salelles i cinc esglésies més al capítol catedralici.
El nucli del poble de Salelles té els seus orígens en la parròquia de Sant Esteve de Salelles, romànica, del , tot i que documentada des del , com acabem de veure. Conserva els notables retaules de sant Mateu, de santa Clara i de sant Esteve, del començament del . Al seu voltant es va anar format el nucli de població. Al un dels cinc dignataris del bisbat d'Elna tenia palau i casa a Salelles (els altres quatre residien a Bages, Baixàs, Elna i Trullars).
A principis del un mecenatge privat construí la nova església parroquial, amb la mateixa advocació que l'església anterior, que ha restat inconclosa.
Fins al 1923 Salelles havia format part de la comuna de Cabestany, de la qual es segregà el 19 de juliol d'aquell any.
Activitats econòmiques El poble i el seu terme són essencialment agrícoles. La vinya constitueix la principal activitat econòmica del poble: la major part del terme hi està dedicat (309 ha, de les quals 247 per a produir vi dolç de qualitat superior). Hi ha un celler cooperatiu amb capacitat per a 30 000 hl; és un dels més importants de la comarca, però ha passat greus dificultats econòmiques. La resta del terme està dedicada als arbres fruiters: albercoquers (67 ha), presseguers (21), pomeres (2) i pereres (1). Completen la producció agrícola les 36 ha d'hortalisses: 14 d'escaroles, 6 d'enciams, 5 de tomàquets, 3 de carxofes, 2 de julivert i api, i 1 de carxofes, pastanagues i productes primerencs.
L'activitat industrial se centra en una fàbrica d'embotits i la seu d'una gran empresa de construcció, de les més rellevants de la Catalunya del Nord.
En tres zones del terme es troben nuclis d'activitats artesanals i comercials: la Zona d'activitats del Reart (ZAC du Réart), l'Espai d'activitats econòmiques de les Llambines i el Lotissement artisanal de l'Oliu. Les tres són properes entre elles, al sud del nucli urbà.
Població Demografia antiga La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h).Pélissier 1986 Evolució demogràfica de Salelles entre 1358 i 178913581365137814701515155317301767178914 f14 f14 f8 f2 f2 f8 f66 h15 f Font: Pélissier 1986
Demografia contemporàniaLdh/EHESS/Cassini (Des villages de Cassini aux communes d'aujourd'hui sur le site de l'École des hautes études en sciences sociales) fins al 1999, després INSEE (Fitxes Insee - Població legal del municipi) a partir del 2004 + Evolució de la població (abans del 1923 formava part de Cabestany) 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 - - - - 462 457 379 367 435 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2012 469 503 1280 2310 3293 3879 4320 4696 4680 2013 - - - - - - - - 4.887 - - - - - - - -