miniatura|El Barcarès, des de l'extrem nord del terme El Barcarès ((, en francès Le Barcarès), antigament Port de Sant Llorenç, és un poble de 4.037 habitants el 2013, cap de la comuna del mateix nom, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

És al nord de la vall de l'Aglí, al nord-est de Perpinyà, al nord de Torrelles de la Salanca, a la zona nord-oriental de la comarca, ran de la Mar Mediterrània i al nord de l'Aglí. Ès a la subcomarca de la Salanca, antigament zona d'aiguamolls, d'on ve el nom de Salanca, a la plana existent al nord de l'Aglí.

Etimologia Segons Joan Coromines,Coromines 1994. el nom del Barcarès és un derivat de barca, ja que el lloc on s'ha desenvolupat aquesta població era un poblat de cabanes de pescadors, amb abundor de barques de pesca. El 1481 el lloc és esmentat com a platja de Sanct Lorens, el 1750 com a Barques, i el 1866 ja com a el Barcarès. En occità, llengua que versentblantment s'hi parlava al o , un barcarés vol dir flota (conjunt de barques o vaixells) i port.

Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna del Barcarès en el Rosselló Localització i característiques generals del terme El terme comunal del Barcarès, de 116.500 hectàrees d'extensió, és a l'extrem nord-est del Rosselló, en una estreta franja costanera entre la mar Mediterrània i l'Estany de Salses, al nord de l'Aglí. El Barcarès fou el barri pescador de Sant Llorenç de la Salanca, del terme del qual se segregà el 1929. El límit nord és ja amb terres occitanes, concretament del terme llenguadocià de Leucata. El territori s'esténEl terme del Barcarès en els ortofotomapes de l'IGNEl Barcarès en la Carte de Cassini oferta per l'IGN al llarg de la costa, al sud-oest de l'estany.

Ha estat un poble de fort desenvolupament turístic, tot i que el sud del terme, al tros de terme situat en terra ferma, fora de la llenca sorrenca de la meitat nord, conserva una certa activitat tradicional agrícola.

A part de l'estany de Salses, el Barcarès en toca d'altres, la major part subsidiaris del principal de Salses: els estanys de l'Angle, de l'Estanyot i de la Ramada. El Grau de Sant Àngel, al nord del poble, és un dels dos punts de connexió de l'estany de Salses amb el mar.

El límit meridional de la comuna és l'Aglí; l'oriental, la mar Mediterrània; el septentrional, límit nord dels Països Catalans, traçat en forma de línia recta, i l'occidental, que també és del tot lineal, són arbitraris, traçats, a més, en bona part damunt de l'aigua de l'Estany de Salses.

Termes municipals limítrofs:

El poble del Barcarès miniatura|esquerra|El Barcarès en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|La plaça major del Barcarès miniatura|esquerra|Cases del poble L'antic nucli de pescadors format al voltant de l'església parroquial de Santa Maria és a 2 metres d'altitud, ran de la platja de la Salanca, a tocar -al sud- del Grau del Sant Àngel i també al sud de l'estany de Salses. De l'antiga activitat pesquera i l'hàbitat que feien servir els pescadors del Barcarès queda, com a element museístic, la Cabana de pescador. El poble actual és un conjunt de cases noves, en el centre de les quals es troba la plaça major, amb l'església parroquial de Santa Maria del Barcarès.

Al voltant del nucli vell sorgiren alguns barris com ara el d'Arenes.

Les urbanitzacions El creixement del Barcarès, experimentat els darrers anys del segle XX i primers del , ha estat en bona a través d'urbanitzacions bàsicament turístiques, com ara les de Nautica, la Codolera, les Barcarelles, les Illes, el Dos, la Presqu'île i les Mouettes. Hi ha fins a cinc vilatges de vacances i una colònia de vacances.

Port Barcarès miniatura|La capella de Nostra Senyora de Tots els Horitzons Allargassat davant d'una extensa platja, al nord del poble del Barcarès, s'ha desenvolupat el nucli turístic de Port Barcarès, amb alguns nuclis turístics satèl·lits, com el Lido, el Lydia, les Portes del Rosselló, els Miramars, les Argaunautes, les Brigandins, les Capitelles, la Grand Large, le Grand Pavois, la Sardana i les Marines.

En aquesta zona hi ha la capella de Nostra Senyora de Tots els Horitzons,

Els masos del terme En el terme del Barcarès, sobretot a la zona menys sorrenca del sud de la comuna, hi havia diversos masos dedicats a l'activitat agrícola. Actualment romanen els següents: el Mas d'en Guiter, més tard anomenat Mas de la Grel·la i actualment Mas de la Gresa, convertit en centre eqüestre, i el Mas Badia o Bertran, actualment denominat Mas de l'Illa. Entre els ja desapareguts hi ha el Mas d'en Jacó.

Les antigues barraques desaparegudes del Barcarès L'activitat pesquera, com a poblat depenent de Sant Llorenç de la Salanca, havia generat a la costa del Barcarès diversos grups de barraques, de les quals només queda com a mostra la Cabana de pescador. Entre els grups desapareguts es podien comptar les Barraques de Codolera, les de la Punta de Codolera, les del Barcarès, les del Marroc, les de l'Estret i les de Maratxel·la.

Actualment a la platja del Lido hi ha un poblat de cabanes o barraques, construït amb finalitats turístiques, que recorden aquelles antigues barraques.

Aigua corrent i estancada L'extrem meridional del terme és delimitat pel curs de la desembocadura de l'Aglí. És aquest, de fet, l'únic curs d'aigua que mereix el nom de riu: l'altre existents és un canal de drenatge i irrigació: l'Agulla de les Rotes.

Fora d'això, de l'antiga zona d'aiguamolls que ocupava bona part del territori, romanen alguns estanys i estanyols: el gran Estany de Salses, també anomenat Estany de Leucata i antigament Estany de Sant Llorenç, Dins d'Illes, estany subsidiari de l'anterior, i l'Estany de l'Angle. N'hi havia hagut més, que actualment han desapareguts pel desenvolupament turístic: l'Estany de la Ramada, el de Codolera, el de l'Estaca i l'Estanyot.

De cara a mar hi ha el Grau del Sant Àngel, o de Sant Llorenç, que connecta l'Estany de Salses amb el mar, a més del desaparegut Grau Nou. També s'hi troba el Port del Sant Àngel.

Edificis i indrets relacionats amb fets militars miniatura|esquerra|El Memorial als Voluntaris Estrangers Pel fet de ser lloc costaner i de cert valor estratègic, el Barcarès té diversos indrets relacionats amb fets bèl·lics o les seves conseqüències. D'una banda, el ja desaparegut Camp de concentració del Barcarès, de l'altra una sèrie de forts militars, també desapareguts, com el Fort de l'Aglí, o Bateria del Fort de l'Aglí, el del Sant Àngel, o Bateria del Fort del Sant Àngel, i la Vigia del Sant Àngel, que apareixen en el Cadastre napoleònic del 1812.

En el primer cas, perdura en el lloc un Monument als Voluntaris Estrangers, atès que l'antic camp de concentració va servir més tard per a la formació militar dels voluntaris integrats en l'exèrcit de la França Lliure.

El terme comunal miniatura|La platja del Barcarès Els llocs del Barcarès que disposen de nom propi estan sobretot relacionats amb la vida marítima que tradicionalment havia ocupat el terme. Moltes de les partides reben noms d'aquell origen: l'Aglí Vella, o la Ribera Vella, l'Agulleta, les Arenes, els Bonítols, els Bonítols del Marenda, les Bosigues, el Cap de Front, la Codolera, el Costat de la Codolera, el Dos Gros, els Dossos Petits, l'Estaca, l'Estret, el Gassot, o els Clots, l'Hortó, l'Illa, l'Illa de Vic, Maratxel·la, la Marenda, o el Marenda, Mas de la Gresa, Mas de l'Illa, la Mata del Cap de Front, o dels Tamarius, el Parc dels Dossos, el Pas o Gual de Codolera, la Pineta, o Pineda, la Platja, la Punta de la Codolera, la Punta de la Porrissera, o de la Porrillera, la Ramada, o Estany de la Ramada, les Rotes, les Salines d'en Duran, els Senills, la Torre i la Torreta o Estany de la Torreta. Hi ha alguns topònims ja desapareguts de l'ús comú, com el Camp d'en Perot, el Fanal, el Marroc, la Mata de l'Agulleta, la Platja dels Pobres, la Platja dels Rics, el Portell, el Racó de l'Estret, o de l'Angall, el Racó d'en Jonquet, les Salines de Codolera, les Salines de Cordes, o Salins de l'Angle, les Salines de França, els Salins de l'Estanyot o el Sec del Bernat. Les urbanitzacions modernes també han creat algun topònim, com l'Espai de Lleure o el Lido de la Costa Vermella.

El Cadastre napoleònic En el Cadastre napoleònic del 1812, el Barcarès apareix dividit en dues seccions, la dels Clots i la de la Torre. La dels Clots és al nord del poble, a la llenca de terra entre la mar i l'estany de Salses, mentre que la de la Torre és al sud, on disposa de més extensió de terra ferma. Els Clots té les partides de Dindilles, l'Illa, les Salines de França, l'Angle, o Estany Salí, l'Agulleta, el Grau Nou, Estany de la Torreta, la Codolera, el Costat de la Codolera, el Mas d'en Guiter, amb el Mas de la Grela, els Bonítols, l'Estany de l'Estaca i l'Estanyol. La de la Torre, els Bonítols del Marenda, el Marenda, el Barcarès (que era una sola edificació a prop al nord de la Bateria del Fort de l'Aglí, on hi havia una casa de duaners, les Bossigues, la Bateria del Fort de l'Àngel i la Torre.

Transports Vies antigues de comunicació Travessava l'actual terme del Barcarès, a ran de mar, el tram de Castell Rosselló a Leucata de la Via Domícia. Aquest camí romà era també conegutKotarba et al. 2007. al país com la carrera de França. Des de Leucata anava cap al sud pel Barcarès, Clairà i Salses, fent la volta a l'estany per llevant i per migdia. És una zona antigament de maresmes, molt humida, anomenada precisament la Marenda, i coincidia en part amb un camí que venia del sud i travessava l'Aglí al gual anomenat l'Abeurada, actualment en terme de Sant Llorenç de la Salanca.

Carreteres Una sola carretera departamental travessa el terme: la D-83, que al nord enllaça amb la D-627 del departament veí, a Port Leucata, i pel sud-oest s'adreça a Sant Hipòlit de la Salanca i Sant Llorenç de la Salanca. Per ella, el Barcarès dista 9 quilòmetres i mig de Port Leucata i uns 8 dels pobles esmentats de la Salanca. El Barcarès és a 23 quilòmetres de Perpinyà.

Mitjans públics de transport La línia 13 de la Compagnie de transports Perpignan-Méditérranée és l'única que ofereix servei públic de transport regular que enllaci el Barcarès amb l'exterior. Enllaça el Barcarès amb l'estació del TGV a Perpinyà, passant per Sant Llorenç de la Salanca, Sant Hipòlit de la Salanca i Perpinyà, sense cap més aturada. L'autobús fa aquest trajecte en aproximadament una hora.

Camins del terme Els camins del terme del Barcarès encara conservats solen ser camins que menen a indrets del mateix terme, llevat d'alguns que, com el seu nom indica, menen als pobles veïns. Hi destaca la moderna Ruta del Litoral, oberta a causa de l'explotació turistica de tota la zona. Els camins conservats són el Camí d'Anníbal, o Camí de Torrelles a Leucata, el Camí de l'Agulleta, el de la Ramada, el de l'Estaca, el del Mas de la Torre, el de Sant Llorenç -o de Leucata a Sant Llorenç, o de la Mar, el Camí dels Salins, el Camí Ral, o Vell de Leucata, o Ruta del Lidó i la Travessa de l'Hortó. Alguns són ja desapareguts, com el Camí de l'Estanyot, el de l'Hortó i la Travessa de Sant Llorenç a la Mar.

Història La història del Barcarès queda confosa fins al 1929 amb la de Sant Llorenç de la Salanca, ja que pertanyia a aquell terme comunal. Per tant, només queda desenvolupat l'apartat dedicat a la història contemporània.

Història antiga