La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia. Limita amb l'Índia, l'Iran, l'Afganistan, la Xina i la mar d'Aràbia. Té més de 160 milions d'habitants, la majoria dels quals són musulmans. L'islam hi és la religió oficial. La paraula Pakistan és un acrònim ideat per Choudhary Rahmat Ali, que en urdú vol dir 'país dels purs'.
+ Símbols nacionals del Pakistan (oficials) Animal nacional 50px Ocell nacional 50px Arbre nacional 50px Flor nacional 50px Animal patrimonial nacional 50px Ocell patrimonial nacional 50px Mamífer marí nacional 50px Rèptil nacional 50px Amfibi nacional 50px Fruita nacional 50px Mesquita nacional 50px Mausoleu nacional Riu nacional 50px Muntanya nacional 50px
Etimologia El nom Pakistan significa literalment 'Terra dels purs' en urdú i persa. Va ser encunyat el 1933 com a Pakstan per Choudhary Rahmat Ali, un activista del Moviment Pakistanès, que el va publicar en el seu pamflet Now or Never. Figurativament, el nom és un mot creuat que representa els "trenta milions de germans musulmans que viuen a PAKSTAN", referint-se als noms de les cinc regions septentrionals del subcontinent indi: Punjab (Panjab), Afghania (actual Província de la Frontera del Nord-est), Kashmir (Caixmir), Sind (Sind), i Baluchistan (Balutxistan)". La lletra 'i' es va afegir per facilitar la pronúncia i formar el nom correcte lingüísticament.
Història
La història del Pakistan, el territori del qual, per al període que precedeix la fundació de l'estat l'any 1947, és compartit intermitentment per Afganistan, l'Índia i l'Iran, es pot remuntar fins als principis de la vida humana al sud d'Àsia,> bo i estenent-se cap a l'oest fins al subcontinent de l'Índia, i cap a l'est fins a la frontera amb l'altiplà iranià. La regió actual del Pakistan va servir com a terra fèrtil per a algunes de les més importants civilitzacions del sud d'Àsia i com a porta d'entrada del subcontinent a Orient Mitjà i Àsia central.Kenoyer, J. Mark, and Kimberly Heuston. 2005. The Ancient South Asian World The Ancient South Asian World(L'antic món en el sud d'Àsia). Oxford University Press. 176 pàgines.
Pakistan és la llar d'alguns dels més importants jaciments arqueològics, incloent-hi el jaciment més antic d'homínids del Paleolític al sud d'Àsia, situat a la vall del riu Sohan.Rendell, HR, Dennell, RW and Halim, M (1989)Pleistocene and Palaeolithic Investigations in the Soana Valley, Northern Pakistan(investigacions sobre el pleistocè i el Paleolític a la vall Soan, al nord del Pakistan) British Archaeological Reports International Series 544. Cambridge University Press. 364 p., 110 figs. Situada en la primera ruta de migració costanera de l'anatòmicament modern homo sapiens en sortir de l'Àfrica, la regió va ser habitada d'hora per humans moderns. Els 9.000 anys d'història de la vida en poblats al sud d'Àsia es remunta al Neolític (7000 aC-4300 aC) i es troba al jaciment de Mehrgarh al Pakistan,Jarrige, C., J.-F. Jarrige, R. H. Meadow and G. Quivron (eds.) 1995: Mehrgarh Field Reports 1975 to 1985 - From the Neolithic to the Indus Civilization (Informes de camp en Mehrgarh recollits de 1975 a 1985 pertanyents al Neolític fins a la Cultura de la vall de l'Indus) Karachi: Departament de Cultura i Turisme, de Sindh, i el Ministeri d'Afers Exteriors, França. i els 5.000 anys d'història urbana al sud d'Àsia en diversos llocs de la vall de l'Indus, que inclou Mohenjo Daro i Harappa.Kenoyer, J. Mark. 1998. The Ancient Cities of the Indus Valley Civilization(Les antigues ciutats en la Cultura de la vall de l'Indus) (Institut Americà d'Estudis del Pakistan). Oxford University Press. 264 pàgines.
Neolític Mehrgarh és un dels jaciments arqueològics més importants del Neolític (7000 aC a 3200 aC); es troba al pla de Balutxistan, i és un dels llocs més antics amb proves d'agricultura (blat i ordi) i de pastura (bestiar: ovelles i cabres) al sud d'Àsia».Hirst, K. Kris. 2005. "Mehrgarh" :Guide to Archaeology(Guia d'arqueologia) Mehrgarh va ser descobert el 1974 per un equip arqueològic dirigit pel francès Jean-François Jarrige, i va ser contínuament excavat de 1974 a 1986. L'assentament més antic de Mehrgarh -a la cantonada nord-oest del jaciment de (2 km²)- era una vila agrícola datada entre el 7000 i el 5500 aC.
miniatura|esquerra|120px |Una petita estàtua trobada a Mehrgarh, c. 3000 aC (Museu Guimet, París)
Els primers residents de Mehrgarh vivien en cases fetes amb toves, emmagatzemaven les collites en graners, fabricaven eines amb malaquita trobada a la rodalia, i impermeabilitzaven les seves grans cistelles contenidores amb betum. Conreaven ordi, blat, farro, gínjols i dàtils; pasturaven ovelles, cabres i bestiar. Els habitants del període següent (5500 al 2600 aC) van posar més esforç en treballs manuals, com l'elaboració d'eines de sílex, adoberia de pells, producció de bijuteria i metal·lúrgia. Aquest indret va estar contínuament habitat fins al 2600 aC.Possehl, Gregory L. 1996. "Mehrgarh." Oxford Companion to Archaeology, editat per Brian Fagan. Oxford University Press, Oxford.
L'abril de 2006, es va anunciar en la revista científica Nature que l'evidència més antiga (i primera del Neolític primerenc) de la història humana sobre perforar dents in vivo (en una persona viva) fou trobada a Mehrgarh. D'acord amb els autors, «aquí descrivim onze corones molars perforades de nou adults, descobertes al jaciment del Neolític al Pakistan, que data de 7.500 a 9.000 anys enrere. Aquests descobriments ens proporcionen l'evidència d'una llarga tradició d'un tipus de protoodontologia en una primerenca cultura agricultora».Coppo, A. et al. 2006. "Early Neolithic tradition of Dentistry: Flint tips were surprisingly effective for drilling tooth enamel in a prehistoric population" (tradició odontològica a principis del Neolític: les puntes de sílex eren sorprenentment efectives per perforar l'esmalt de les dents en la població prehistòrica) Nature. Volume 440. 6 d'abril de 2006.
En l'actualitat, Mehrgarh és vist com el precursor de la cultura de la vall de l'Indus. D'acord amb Ahmad Hasan Dani, professor emèrit d'arqueologia a la Universitat Quaid-i-Azama, a Islamabad, «les troballes a Mehrgarh han canviat completament el concepte de la civilització de l'Indus. Aquí tenim tota la seqüència, just des del principi de la vida en viles sedentàries».Chandler, Graham. 1999. "Traders of the Plain" (Comerciants de la plana) Saudi Aramco World.
En algun moment entre el 2600 i el 2000 aC, Mehergarh va ser abandonada. Ja que la civilització de l'Indus es trobava en la seva etapa inicial de desenvolupament per aquest temps, s'han fet conjectures que els habitants de Mehrgarh van emigrar a la fèrtil vall de l'Indus, ja que Balutxistan es va convertir en un lloc més àrid a causa de canvis climàtics.The Centre for Archaeological Research Indus Balochistan(Centre per a la Investigació Arqueològica de l'Indus i Balutxistan) , Musée National des Arts Asiatiques - Guimet
L'edat de bronze Cultura de la vall de l'Indus miniatura|Mapa de la cultura de la vall de l'Indus miniatura|Mohenjo-Daro, a 25 km al sud-oest de Larkana, centre de la cultura de la vall de l'Indus (2600 - 1700 aC)
La cultura de la vall de l'Indus (c. 3300 - 1700 aC) va ser una de les més antigues civilitzacions que s'han ubicat al riu Indus. La civilització de l'Indus va florir al llarg dels segles i feu sorgir la seva cultura al voltant del 3000 aC.
Aquesta civilització comprenia gran part del que avui es coneix com a Pakistan, però de sobte va caure en l'ocàs cap al 1800 aC. Els assentaments de la civilització de l'Indus s'escampen des del sud i arriben a la costa de l'Índia al mar d'Aràbia, a l'oest arriben fins a la frontera amb Iran, i assoleixen l'Himàlaia al nord. Entre els assentaments, es trobaven els centres urbans d'Harappa i Mohenjo-Daro, així com els de Dholavira, Ganweriwala, Lothal, i Rakhigarhi. Les ruïnes de Mohenjo-Daro van ser el centre de l'antiga societat. En el seu apogeu, alguns arqueòlegs opinen que la civilització de l'Indus va poder haver tingut una població propera als cinc milions de persones.The Indus Civilization (Cultura de la vall de l'Indus) , Irfan Habib, Tulika Books, 2003
Període vèdic
miniatura|Mapa de la primerenca civilització vèdica de l'edat de ferro (segons Witzel, 1989). Els dominis de les tribus estan marcats en negre; les tribus foranes descrites en texts vèdics es mostren en porpra, i les escoles vèdiques en verd; els rius en blau i el desert de Thar està en taronja
Encara que la cultura de la vall de l'Indus va florir en gran part de l'actual Pakistan durant prop de 1.500 anys, va desaparèixer abruptament al voltant de 1700 aC. Es creu que un terratrèmol cataclísmic en va poder ser la causa, o alternativament, la dessecació del riu Ghaggar-Hakra. Poc després, les tribus indoeuropees amb capacitat de comunicació verbal del centre d'Àsia o del sud de les estepes russes es disseminen per la regió.Stein, Burton. 1998. A History of Índia(La història de l'Índia). Basil Blackwell Oxford.
El poble ari s'establí a la regió dels Sapta Sindhu ('set rius'), que s'estenia des del riu Kabul al nord del riu Saraswati i fins a la part nord dels rius Ganges i Yamuna, i el Doab al sud." Early Vedic Period. "2007. In Encyclopædia Britannica. Consultat el 20 de març de 2007, de l': Encyclopædia Britannica En línia. Va ser en aquesta regió que els himnes del rig Veda es van compondre i els fonaments de l'hinduisme es van establir. El corrent dominant d'experts situen la cultura vèdica entre el segon mil·lenni aC i la meitat del primer mil·lenni aC, i el final d'aquest període va estar marcat per canvis polítics, culturals i lingüístics.Erdosy, George (ed). 1995. The Indus-Aryans of Ancient South Asia: Language, Material Culture and Ethnicity (Indian philology and South Asian Studies, Vol 1). Walter de Gruyter. 417 pages.
Encara que no hi ha gaire evidència arqueològica o gràfica de la migració al sud d'Àsia, migracions similars d'indoeuropeus van ser registrades en altres regions. Per exemple, un tractat signat entre els hitites, els qui van arribar a Anatòlia a principis del segon mil·lenni abans de la nostra era, i l'Imperi mitani «invocava unes certes deïtats: Indar, Uruvna i els Nasatyas» (noms que en el Rigveda apareixen com a Indra, Varuna, Mitra, i els Asvins)".
La ciutat de Tàxila (actualment al Pakistan) es va fer molt important per a l'hinduisme (i posteriorment per al budisme). Segons l'Enciclopèdia Britànica, el gran llibre èpic hindú Mahabhárata va ser, d'acord amb la tradició, recitat per primera vegada a Tàxila en el gran sacrifici de serps del rei Janamejaya, descendent d'Àryuna, un dels herois de la història."Taxila (2007). Consultada el 19 de març de 2007, a la com/eb/article-7133 Encyclopædia Britannica en Línia
Imperi aquemènida
miniatura|L'imperi aquemènida en el seu apogeu