Baixàs (, oficialment en francès Baixas) és un poble de 2.579 habitants, cap de la comuna del mateix nom, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
És car com lo retaule de Baixàs (dit de quelcom molt car. Al·lusió al gran retaule de Baixàs de Louis Generès que costà car al vilatge entre 1671 i 1676).
Etimologia Tal com estableix Joan CorominesCoromines, 1994. en el seu Onomasticon Cataloniae, Baixàs és un dels topònims derivats d'un nom propi romà, Bassius o Bassus, convertit en adjectiu en -anum, *Basssianos (si bé en aquest cas en plural: -anos), indicador d'un mas fruit de la colonització romana. A més, en el cas de Baixàs es manifesta la caiguda de la -n- final (el resultat de l'evolució seria Baixans), com és característic en mots com aquest en rossellonès. Apareix escrit Bexas en un document del 988, però hi ha Bexans en un altre del 988, i Bexans (dos exemples) i Baixans el 1146, Bessans el 1151, Bexans el 1154, i Baixas eel 1313 (OnomCat II: 313a, i Repertori toponímic de Pere Ponsich, 1980, 27), que suggereix que Bexas del 988 deu ser degut a l'oblit del pal de la nasal per part de l'escriba.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Baixàs en el Rosselló Localització i característiques generals del terme La comuna de Baixàs, de 189.100 hectàrees d'extensió, és situada a la comarca del Riberal de la Tet, a l'esquerra de la Tet, però ja a cavall de la conca de l'Aglí i en els vessants meridional i oriental de la Serra de Pena.
El relleu no és accidentat, però forma un pendís des dels 328 metres al Roc Redó, situat al nord-oest del terme zona en la qual sobresurten de forma abrupta les roques calcàries que formen la falla que fa de límit nord-occidental de la plana rossellonesa. A part del Puig Domena, a la zona nord-oest del terme hi ha el Serrat de Cabrafiga i el Serrat de la Pietat, a més d'alguns turons aïllats cap dels quals supera els 150 m alt. Hi ha jaciments de calç i pedreres de marbre blau i blanc, anomenat marbre de Baixàs. En aquest sector es forma una vall que acull, ben arrecerada, l'ermita de Santa Caterina.
D'aquestes muntanyes baixen torrents tant cap al vessant de l'Aglí, al nord, com al de la Tet, a l'est i al sud. El poble de Baixàs és a 73,9 m alt, i el punt més baix de tot el terme, a 49,8 m alt, a l'extrem central-oriental, en el lloc on surt del terme de Baixàs per a entrar en el de Paretstortes el Còrrec del Cornet, anomenat Còrrec dels Avencs a Paretstortes.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Baixàs miniatura|esquerra|Baixàs en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Un carrer del poble vell Baixàs està situat en un punt estratègic al peu de la Serra de Pena i al mig de la plana que fa de divisòria d'aigües entre la Tet i l'Aglí. Per la seva privilegiada situació no és d'estranyar el recinte fortificat que protegia el poble a partir del . El poble nasqué d'una cellera, que actualment rep el nom dels Envans, al voltant de l'església de Sant Esteve, més tard dedicada a Santa Maria, i el seu cementiri, encara perfectament reconeixedor a l'entramat urbà del poble. Tenia una forma aproximadament circular.
A partir de la cellera primigènia, el poble cresqué i al i fou construïda una muralla més àmplia, que acollia tota l'extensió d'un poble que havia assolit un creixement notable, amb l'aparició de barris ja formats a l'edat mitjana, com la Baixada, el Camí de la Mar, el Carrer de les Cebes i el Carrer del Molí de l'Oli. Envolten el recinte medieval del poble sis portes: la Porta de Narbona, la de Nostra Senyora, la de Pamiers, la de Sant Josep, el Portal de l'Era i la Porta Roja.
En temps contemporanis, Baixàs ha continuat creixent per la plana del seu entorn, de manera que avui dia és un poble amb una trama urbana bastant extensa. Hi destaca la urbanització de les Templiers.
Santa Caterina Està situada a cosa d'un quilòmetre al nord-oest del poble. L'ermita de Santa Caterina és un edifici senzill, d'una sola nau, emblanquinat de tal manera que no se'n poden apreciar gaires elements constructius. Apareix citada al , el 1401: capella Bte Catherine de la Heremita, alias des Cannils.
Els masos del terme Les característiques geogràfiques del terme de Baixàs fan que no sigui dels pobles amb més quantitat de construccions aïllades, algunes de les quals, a més, són en ruïnes. Així, s'hi troben les Barraques del Marbre, tres construccions anomenades senzillament el Casot, el Casot de l'Oriol, el Casot d'en Connes, el Casot d'en Joanot, el Casot d'Enric Petit, el Casot d'en Sanac, els Casots d'en Frigolà, l'Embarrada, o Cortal de l'Embarrada, els Forns de la Calç, el Forn d'Andreu, el Mas d'en Gaumes, o de l'Elies Gaumes, el Pou de Glaç, la Teuleria, les Torres de la Carrerada i l'Usina, o l'Usina Elèctrica de l'EDF. Algunes construccions són ja desaparegudes, i el topònim ha esdevingut antic, sense ús, com la Barraca d'en Panxa, o d'en Bonsoms, i d'altres són en ruïnes, com el Casot d'en Brial, el Casot d'en Patruix, el Mas de la Garriga, el Mas d'en Burgès, abans Mas d'en Joan Valls, el Mas d'en Mandaço, abans Mas d'en Connes, el Mas de Sant Galdric i el Molí del Vent.
En els entorns immediats del poble hi ha, a més, la cava cooperativa La Baixanenca, el Cementiri amb la seva capella, la Cava Cooperativa dels Vinyaters de Baixàs, l'Espace Catalogne, a l'antiga Usina Garriga. També hi ha diverses creus: la Creu del Camí de Pena, la de la Ruta de Pesillà i la Creueta, ara desapareguda. Cal destacar també tres ponts: el Pont de la Coma de la Mort, el de la Ruta de Pesillà i el del Camí del Clavell.
Hidrografia En no ser un terme de la plana del Riberal, Baixàs no té recs ni agulles d'irrigació o de drenatge. Un dels seus torrents, l'Agulla de les Ribes del Carner, rep el nom d'agulla, però no ho és, vertaderament. La part meridional del terme de Baixàs s'inclina cap a la Tet, i hi aflueixen els còrrecs que vertebren aquell sector de terme: els dos còrrecs de l'Om, que davallen cap a Baó i la Tet, i que recull les aigües dels còrrecs de la Barraca de la Bruixa, del Prat i de Pedra Negra, que provenen del terme veí de Calce, els dos còrrecs anomenats de l'Om i el de la Coma d'en Flors. A llevant d'aquesta vall hi ha les capçaleres de dues petites valls que davallen cap al terme veí de Sant Esteve del Monestir, on tenen la major part del seu curs; són el Còrrec del Clavell, el del Mas d'en Burgès, el del Clavell Baix i el del Murterar.
Al nord d'aquests cursos d'aigua hi ha la petita vall del Còrrec del Gorg del Morter, amb el de la Coma de la Mort, el del Camí de Baó, i el dels Clots, que entra en el terme veí de Paretstortes i se'n va cap a l'Aglí. Més al nord, i formant la vall centra del terme, on es troba el poble de Baixàs, es troben dos còrrecs que s'uneixen dins del poble: més al sud, el Còrrec de les Sitges, que reuneix els còrrecs de les Ribes del Carner, l'Agulla de les Ribes del Carner, el Còrrec de les Escomelles (n'hi ha dos), el de la Coma de l'Olla, el del Crest Petit, el del Sobiràs, el del Turc i el de Cabrafiga. Més al nord, el Còrrec o Canal de l'Aigüera, el de la Coma, el de les Comes, el del Pla de la Vila, el d'Amaga la Dona i el de les Ribes. A l'extrem est del poble s'hi ajunta també el Còrrec de la Creueta, amb els dels Estorrills i el de les Eres.
Al sector septentrional del terme hi ha les capçaleres d'alguns còrrecs que deriven cap al nord o nord-est, entrant en el terme de Cases de Pena i de Paretstortes: A l'extrem nord, els còrrecs de Coma Pregon i de la Cressa; a llevant seu, el Còrrec de Papalauca, i a l'extrem nord-est del terme de Baixàs, el Còrrec dels Avencs o del Cornet.
Hi ha una font destacada, en aquest terme: la Font del'Aigüera, així com el Pou de la Baixada, el Pou dels Horts i el Pou Nou. Hi ha també els gorgs així anomenats: els Gorgs, i tot de guals per superar els cursos d'aigua més importants: el Passallís de la Travessa de Peirestortes, el Passallís del Camí de Cornellà, el Passallís del Camí de les Franqueses, el Passallís del Camí de l'Om, el Passallís del Camí dels Clots, el Passallís de l'Om, el Passallís de Torre Llunes i el Passallís de Vermassac.
Orografia Alguns dels topònims indiquen formes de relleu, com boscs: Bosc Comunal de Baixàs; clots i clotes: la Clota, els Clots, els Clots d'en Joanot; comes: la Coma, Coma de Bri, Coma de la Mort, Coma de l'Olla, Coma de l'Olla Alta, Coma d'en Flaçà, Coma Pregon, les Comes, les Escomelles, o la Comella; costes: la Costa; coves: Cova d'Amaga la Dona; planes: el Pla de la Vila, la Plana, la Plana del Camí de Baó i la Plana del Camí de Calce; muntanyes: Puig Domena; serres i serrats: Serrat de Cabrafiga, Serrat de la Pietat, Serrat del Jutge, Serrat dels Escocells, Serrat d'en Cabot (nom antic, ara en desús), Serrat d'en Permi
El terme comunal Les principals partides i indrets destacats del terme comunal de Baixàs són les següents: l'Arbre Blanc, els Alous, Amaga la Dona, les Arenes, l'Artiller, els Atzavares, la Barrera, la Bassa, la Borda, el Cabot, Cabrafiga, Camí de Baó, Camí de Calce, Camí de les Comes, Camí de Peirestortes, Camí de Pena, Camí d'Espirà, Camí de Vilanova, el Camí Ral, el Camp del Rei, el Carner, la Carrerada, la Carrière (Pedrera) del Quinto, o d'en Frigolà, el Clavell, el Clavell Baix, Conills, antigament Cannills, el Cornet, les Cotives, la Cressa, el Crest de Roc Rodon, el Crest Petit, la Creueta, l'Era, l'Esperança, les Espereres, l'Estanyol, els Estorrils, la Font de l'Alguera, el Fornàs, el Forn d'en Godina, o Gordina, els Forns, la Fossa, les Franqueses, la Gallina, el Ginestar, el Gorg del Morter, les Guardioles, l'Home Mort, els Manglaners, el Marbre (pedrera i indret), el Mas de la Garriga, el Mas d'en Burgès, el Mas d'en Gaumes, el Mas d'en Permí, el Molí de Vent, el Murterar, l'Oliu, l'Om, Papalauca, el Peirer Comunal, el Peiró, la Platana, el Pou de Glaç, o d'en Gas, el Prat, el Quintot, les Ribes del Carner, les Ribes dels Alous, Santa Caterina, les Sitges, el Sobiràs, Sol a Graner, les Terres Blanques, Torre Llunes, el Turc i Vermassac. Alguns són ja noms antics, actualment en desús, com el Camp d'en Bobó, el Camp d'en Ferrer, la Vinya d'en Bonjous, la Vinya d'en Bonsoms, la Vinya d'en Canavelles, la Vinya d'en Morat i la Vinya d'en Talairac.
Hi ha diversos senyals termenal, quatre d'anomenats el Piló (un al Camí de les Franqueses, un altre al Mas de la Fam, un altre al camí de Paretstortes, un altre al Clavell Baix), el Piló d'Amaga la Dona, el de Coma Pregon, el del Clavell, el del Cornet, el del Fornàs, el del Mas d'en Burgès, el dels Alous, el del Serrat de Cabrafiga, el del Serrat dels Aristes, el d'en Bobó, dos d'anomenats el Piló Roig, i els Pilons del Crest Petit, el Roc de la Barraca d'en Panxa, la Terma, la Termenera de la Coma d'en Flors, la Termenera del Camí de Calce, la Termenera del Camí de Vilanova, la Termenera del Camp d'en Ferrer, la Termenera del Pic dels Escocells, la Termenera del Roc del Pas de l'Escala, la Termenera, o Piló, dels Alous, la Termenera del Serrat dels Escocells, la Termenera del Serrat d'en Permí, la Termenera de la Vinya d'en Bonsoms, la Termenera de la Vinya d'en Canavelles, la Termenera de la Vinya d'en Morat, la Termenera de la Vinya d'en Talairac (els cinc darrers, noms antics, ara ja en desús), la Termenera d'en Cabot i l'Ullastre.
El Cadastre napoleònic