La Pobla de Carivenys, també coneguda com la Pobla, és una entitat de població del municipi de Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà. L'any 2007 tenia 20 habitants.
És a uns 700 m d'altitud, dins l'antic terme del castell de Queralt, a la capçalera de la riera de Clariana i a uns 6 km al nord-est del nucli urbà de Santa Coloma. S'hi accedeix des de la carretera C-241 (Montblanc - Manresa).
Història Baronia de Queralt A mesura que l'Imperi Carolingi conqueria la península, s'hi establia una regió fronterissa amb Al-Andalus anomenada Marca Hispànica. Quan Guifré el Pelós va rebre el poder sobre les terres a final del , va organitzar-ne el repoblament. Per a defensar la posició, es van reaprofitar fortificacions existents i se'n van construir de noves en punts estratègics. Una de les construccions era el castell de Queralt, que avui forma part de Bellprat.
El 15 de juliol de l’any 976 el compte Borrell II, nét de Guifré, juntament amb la seva esposa Letgarda, van vendre al Guitard, vescompte de Barcelona, el castell de Queralt. En el contracte s’especifiquen els dominis del terreny de la següent manera:El castell, amb els seus límits i termes, per la banda de tramuntana afronta amb Hispània, al gual que anomenen Taraca, i el terme arriba a les torres d’Alcaceran i a la Portella, després va cap a l’Antiga i arriba fins als termes de la Roqueta; per la banda de llevant es troba amb els termes del castell de Miralles al lloc anomenat Agulla Grossa, després continua cap a la font d’Almut i va pels termes de la Roqueta; a migjorn afronta també amb els termes de l’esmentat castell de Miralles i amb el terme de Montagut, continua pels cims de la serra d’Opannos i pels termes de Santa Perpètua, després continua pel congost cap a la font d’Ermengard i arriba fins a la Guàrdia de Guisovara i al cingle de Cechato; a ponent afronta amb els termes del castell de Pontils, després continua per les Guardioles fins a l’aigua i continua per la vall que hi ha entre Pontils i Santa Coloma fins a la serra, després cap a la Guàrdia de les Boixedes i arriba per la serra fins als Palarios i a Prixana.El mossèn Joan Segura i Valls, historiador de Santa Coloma, va desxifrar el document i llistar de poblacions que haurien format part de la primitiva baronia de Queralt:De l'estudi d'aquest document resulta:
1. Que el territori venut pel comte Borrell a Guitart i que formava la primitiva baronia, comprenia el Castell de Queralt i les poblacions de Sta. Coloma, Bellprat, Aguiló, Les Roques, Pobla de Carivenys, Almenara, Sta. Fe i Montfred, Montargull, Raurich, Figuerola, i Sant Gallard; tots els quals pobles estan reclosos dintre els límits assenyalats en l'escriptura de venda.
2. Que tots aquests pobles es trobaven sota el domini dels àrabs per l'època de Guifré el Pilós, el qual els reconquerí i els afegí a llurs estats. Segons el seu estudi, per tant, la Pobla de Carivenys ja existia en el moment del contracte.
Una altra població que formava part de la baronia era Aguiló. El seu castell era el segon en importància (després del de Queralt), i servia de centre administratiu de nuclis petits com el de la Pobla de Carivenys, les Roques i les masies d'Almenara. En un capbreu del terme del castell d’Aguiló, escrit entre els anys 1417 i 1426, apareix textualment el topònim de la Pobla de Carivenys, el qual el converteix en la menció més antiga coneguda.miniatura|Fragment del Capbreu del terme del castell d'Aguiló (1417-1426). Castell i torres Tot i ser una població petita, la Pobla de Carivenys havia tingut un castell. Encara es poden veure restes de la seva arquitectura defensiva en una de les cases del nucli, que té parets altes i finestres estretes. Aquella seria la casa forta, i les altres serien dependències d’aquesta. A l’interior de les cases es poden trobar grans arcades consecutives que demostren que antigament estaven totes comunicades i que amb els anys es van anar individualitzant. La Pobla també va tenir dues torres de guaita, una a cada costat del poble, datades del segle XII. Originàriament, les torres feien uns quatre metres de diàmetre a la part interior, un metre de gruix de paret i uns vuit metres d'alçada, aproximadament. D'una d'elles, anomenada Torre de Carivenys, en queda un fragment de paret, i de l'altra només en queden algunes pedres.miniatura|Restes d'una de les torres de la Pobla de Carivenys.La Pobla va exercir la funció de posició estratègica militar durant la Guerra de Successió. L’any 1711, part de l’exèrcit aliat s’hi va establir per tal de reforçar la seva presència a la província de Tarragona.
Església Segons un article de Pelegrí Segura i Trullols, els cavallers de Carivenys vestien l'hàbit de l'Orde de Sant Joan en els anys 1677 i 1684. Segurament per això al nucli es va construir una església romànica dedicada als sants Joan Baptista i Evangelista. Aquesta va servir com a lloc de culte religiós fins a mitjans del . A partir de llavors, tots els batejos, casaments i funerals es van dur a terme a l’església de Santa Maria d’Aguiló.
Al costat de l'església es trobava l’antic cementiri. Segurament va deixar de ser utilitzat a mitjans del segles XIX, quan les viles van moure els cementiris a l’exterior per raons sanitàries i els antics cementiris es van convertir en places.
Vida de poble Una de les maneres amb què els habitants del poble es guanyaven la vida era amb el soldó, una pedra arenosa d’un to daurat clar utilitzada per la construcció. Com que és una pedra tova, la podien treballar fàcilment, fins i tot amb instruments de fusteria. Feien forat amb una barrina mentre tiraven aigua, i quan arribaven a un metre de fondària hi posaven un cartutx de dinamita. Un cop extreta la pedra, la garbellaven per filtrar els components no desitjats i venien l’arena resultant. Es poden veure restes de l’activitat minera al costat de la carretera entre Igualada i Santa Coloma.
A més, i com en tots els voltants, conreaven llegums i cereals, incloent guixes, veces i trepadella. A les vores dels camps plantaven arbres fruiters, com ametllers, oliveres, avellaners i pomeres. Les finques dedicades a aquests cultius tenen encara avui un nom que ho indica, com el “Clot de les Pomeres”, “Els Olivers”, entre d’altres.
Darrere de les cases hi havia els corrals, on tenien tres o quatre cabres per tenir llet i vendre els cabrits, a més de gallines, conills i porcs. Fins i tot hi havia hagut quatre ramats d'ovelles a la Pobla.
Les cases també estaven equipades amb cisterna. Algunes comptaven amb més d’una, per separar l’aigua pels animals i l’aigua per cuinar i beure. Quan s’acabava l’aigua calia anar-ne a buscar a la bassa del poble. Al mig de la bassa hi havia un curro i, quan es podia veure la clàvia, és a dir, la punta de ferro, era quan l’aigua havia baixat massa. Aleshores ja no es podia treure més aigua, només hi podien beure els animals. A l’hivern l’aigua es gelava i de vegades el glaç arribava a més d’un pam. Era tal el gruix que calia trencar-lo amb un pic i els nens hi podien patinar. Cada any la bassa era escurada.
A part de la bassa hi havia el pou, que estava a l’entrada del poble, i la font Voltada, damunt del roure gros. En ambdós casos, l’aigua estava limitada a només unes galledes cada dia per cadascú. Si amb això no n’hi havia prou calia anar a la riera de Contrast, on sempre hi havia aigua. Hi anaven a buscar-la amb uns barrals, càntirs amb dues nanses laterals. Sovint es trobaven amb què l’aigua que podien recollir no era suficient i havien d’anar amunt i avall tot el dia. Alguns veïns van muntar-se un hort a la vora de la riera, i així s’estalviaven viatges.
Nucli antic El nucli antic de la Pobla té només 7 cases al voltant d’un pati. Estava tancat amb un portal, i en una de les teulades es troba un penell que data del 1737 i que encara avui és funcional.
El 1863 va arribar a França la fil·loxera, un paràsit que mata els ceps. Com que va frenar en sec la seva producció de vi, es van veure obligats a importar-lo d’altres llocs. Els pagesos catalans, com a conseqüència, van tenir una època de bonança i van aprofitar per refer i engrandir les cases. És per això que moltes d’elles, incloses les més antigues de la Pobla, tenen gravades dates de finals del segle XIX. En aquella època també es van construir cases fora del nucli.
Renovació miniatura|Aspecte de l'exterior de l'església de Sant Joan Baptista entre 1901 i 1994. Entre el 1891 i el 1900, els veïns van restaurar totes les façanes del pati, que estaven enderrocades. També van treure el portal que tancava el poble i l’any següent van construir una nova església al mateix lloc on hi havia l'antiga, que havia quedat enrunada. L'altar i les imatges, que representaven Sant Joan Baptista, Sant Josep i Sant Ramon, eren de fusta i molt ben decorades. Es pot veure la data de la reforma a la inscripció de la portada.
L’any 1918 es va fundar la “Germandat de malalts de Les Roques, La Pobla i Plans de Ferran”, que tenia Sant Joan Evangelista com a patró. Aquell tipus d’associació era comuna en els pobles de llavors, i una pràctica que ja feien els gremis medievals. Tots els agermanats pagaven una quota anual, i a canvi, si es posaven malalts, rebien una ajuda econòmica amb els medicaments. Els agermanats també estaven disposats a vetllar el malalt durant la nit i ajudar-lo en les feines del camp, si fos necessari.
Festa Com era habitual en tots els pobles, els veïns de la Pobla tenien els balls dels diumenges. Ja que no eren molts, sovint s’unien amb els veïns de les Roques i Aguiló per passar-s’ho bé. La Festa Major, per exemple, es celebrava conjuntament els dies 22 de gener (Sant Vicenç Màrtir) i 15 d'agost (Assumpció de Maria). Plantaven un tradicional pi de maig al centre de la plaça i es ballava al voltant, fins que un any uns desconeguts van arrencar l’arbre i se’l van emportar. Poc temps després es va acordar fer el ball de la Pobla al menjador de Cal Pont.
Cap a I’any 1910, en Jaume Pont va muntar un local destinat a cafè i sala de ball a la Plaça de La Pobla i el va llogar als veïns. Tenia el cafè al pis de baix i la sala de ball a dalt. Pocs anys després els veïns van decidir construir un local nou al costat, aquest cop d’un sol pis. Durant les obres es van trobar restes humanes, ja que estaven treballant en el terreny que havia estat dedicat a l’antic cementiri.
El 21 de juny de 1916 es va inaugurar el nou local, anomenat “Societat Recreativa "Aurora Agrícola" de La Pobla i Roques”, i obria cada diumenge. Eren un total de 7 membres fundadors i 65 socis inscrits que pagaven una quota semestral. Si algú no pagava se li notificava al tauler d'anuncis, i si seguia sense pagar se l’amonestava o fins i tot expulsava. Com a local recreatiu pagava l’impost per "Casinos y Círculos de Recreo" i anualment enviava els balanços al Govern Civil de Tarragona. miniatura|Local de l'Aurora Agrícola. El 2 de febrer de 1918, tretze socis es van donar de baixa i van fer un local nou a I’entrada del poble anomenat “La Alianza”. Només 4 anys després, però, alguns d'aquest socis es van fer novament de l'”Aurora Agrícola” i 2 anys més tard “La Alianza” es va dissoldre.miniatura|Local de La Alianza.El local es va anar millorant amb el temps, com el 1923 que es va decidir construir un escenari per l’orquestra i aixecar un envà per dividir el local en dos. D’aquesta manera, mentre els joves es divertien a la sala de ball, els pares podien anar al cafè.