Massalfassar és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord. Limita amb Albuixec, Massamagrell, Museros i la pedania valenciana de Vistabella. Amb una població de 2.388 habitants (dades de 2012), constituïx un dels municipis més poc poblats i un dels més densos de la comarca.
Geografia Situat en la zona septentrional de l'Horta de València, al costat de la mar Mediterrània. La superfície és completament plana, reblida de sediments quaternaris del període Holocè. La marjal es va transformar artificialment, ja que va ser terraplenada i se'n va elevar el nivell.
Història Té el seu origen en una antiga alqueria musulmana; Jaume I després de la conquesta, va concedir terres del seu terme, i va donar el senyoriu de l'alqueria, el 1266, a Berenguer Dalmau. El 1349 era el seu senyor Antigo de Codinats, i el 1411 pertanyia a Pere de Letxa. Posteriorment passà a la família Exarch i, successivament, als Belvis, Sobregondi, Muñoz, Jofré i Valeriola. El 1400 el rei Martí l'Humà concedí el delme a la cartoixa de Valldecrist (Altura, Alt Palància).
La població comptava amb 19 cases (100 persones) en 1646, mig segle després de l'expulsió dels moriscos. En 1794 havia ascendit a 130 cases (uns 600 habitants) i un segle més tard, en 1897, a 800 habitants. Al començar el segle XX tenia 950 habitants.
Després seguirà la mateixa evolució que la resta de localitats costaneres, amb l'abandó de molts dels cultius d'horta i el desenvolupament de la indústria en el polígon del MediterraniAssociació d'usuaris del polígon industrial mediterrani i el de Massalfassar.
El polígon industrial del Mediterrani es va construir sobre la marjal de Massalfassar, que formava part de la mateixa unitat marjalenca que la Marjal de Massamagrell, Rafalell i Vistabella.
Cultura Societat Musical de Massalfassar Els inicis de la Societat Musical es remunten a l'any 1999, de la mà d'un grup de persones interessades a crear una banda de música per al municipi. Convocaren per a això una reunió al col·legi del poble que va comptar amb la presència d'un professor del conservatori Iturbi de València, Antoni Edo Bolumar. A partir de la primera reunió, se'n convocà una segona, de la qual va eixir una junta directiva provisional que va redactar un esborrany d'estatuts, que foren aprovats al febrer de 1999. La junta acabada de crear va contactar amb en David Galàn per tal de començar les classes de llenguatge musical i organitzar la banda. Al novembre es van comprar els primers instruments i començaren les classes instrumentals al febrer de l'any 2000. Començaren els assajos de la banda amb el seu primer director David Galàn al setembre de 2000 i al gener de 2001, i durant la festa de sant Antoni es feu la primera eixida al carrer. El següent director va ser en Miquel Queralt, des de setembre de 2003 a juliol de 2005, i després, fins a l'actualitat, Daniel Olmos-Herrero .
Infraestructures miniatura|Ajuntament de Massalfassar.Massalfassar és un municipi menut i els serveis públics i infraestructures que té són els proporcionats a un municipi de reduïdes dimensions, encara que actualment alguns queden curts pel creixement desmesurat que ha patit des de l'any 2005 on s'ha incrementat un 50% la població.Massalfassar triplicarà llur població amb el nou PGOU
Administratives L'edifici de l'Ajuntament
Educatives miniatura|Façana principal del Col·legi Sant Llorenç Màrtir. Al municipi hi ha una escola infantil privada, anomenada Guarderia Massalfassar, i un centre públic, el Col·legi d'Educació Infantil i Primària Sant Llorenç Màrtir, on s'oferix escola matinera, menjador i ludoteca.
Culturals El centre cívic és l'únic espai del poble destinat a la cultura, amb accessos des de la planta baixa i el primer pis. Disposa d'una saló d'actes amb butaques i un escenari gran a on es pot fer teatre, concerts, projeccions de cine, etc. A més a la planta baixa hi ha un bar i el local de l'Associació de jubilats i pensionistes. Al soterrani estan les dependències de l'escola de música, en funcionament des de l'any 2008. El primer pis acull una sala polivalent; i el segon, la biblioteca, amb tres ordinadors amb connexió a internet. També existixen altres sales menudes.
Sanitàries Consultori auxiliar de Massalfassar, on hi ha servei mèdic i d'infermeria per a cures i injectables de dilluns a divendres, i de pediatria dimarts i dijous.
Esportives Carrer de pilota. Trinquet Municipal: Fon inaugurat en juliol de l'any 1986. Frontons: N'hi ha dos dins del poliesportiu, i disposen d'il·luminació. Piscines: N'hi ha dos: la més gran és descoberta i fa 25 metres, té una zona de solàrium i una altra d'arbrada, i disposa de cadires i gespa; la piscina menuda és de xipolleig i disposa d'uns vestidors amb lavabos. Pista de tennis. Pista de futbet: Està il·luminada i disposa de xàrcies per a evitar pèrdues de balons. Des de l'any 2007, la cordà de Sant Antoni es fa al recinte semitancat de la pista de futbol sala, per evitar accidents i desperfectes en els habitatges. Pista de bàsquet: No disposa d'il·luminació artificial. Via Xurra: Sobre no ser una instal·lació esportiva convencional, al límit del terme amb Museros, passa la via Xurra que es pot seguir direcció nord cap a Puçol i direcció sud cap a València.
Lúdiques i d'oci Parc del jubilats Parc de la plaça de les Corts Valencianes Parc de la plaça del regidor Vicente Gimeno Sales Parc de la plaça les Villes, entre el carrer pintor Sorolla i el carrer Vistabella Parc de Lliri Blau
Comunicacions Bicicleta Vora el terme de Massalfassar, a l'oest, discorre la Via Xurra, un antic traçat ferroviari actualment convertit en via verda, i que és ideal per accedir a Massalfassar en bicicleta, i fins i tot a peu, pel seu traçat totalment pla i que travessa zones d'horta que proporcionen paisatges i vistes excel·lents.
Si es ve des de València, deixant l'itinerari de la Via Xurra a l'alçada de Meliana, es pot arribar també seguint la Via Augusta, també és un itinerari agradable i tranquil entre alqueries i horta, passant per Mauella, districte dels Poblats del Nord de la ciutat de València i el barri Les Sidres d'Albuixec.
Ferrocarril miniatura|Estació de Massalfassar, edifici principal.
LíniaTramLongitud (km)València-Nord · Sagunt · Castelló de la Plana65 Compta amb estació de ferrocarril, situada al final del passeig de l'estació a l'est de la població i actualment propietat d'ADIF. La Línia C-6, que pertany al nucli de Rodalies València, cap al sud enllaça amb València-Nord i té parades intermèdies a Albuixec, Roca-Cúiper, València-Cabanyal i València - Font de Sant Lluís, i cap al nord enllaça amb Castelló tenint parada al Puig, Puçol, Sagunt, Les Valls, Almenara, La Llosa, Xilxes, Moncofa, Nules - la Vilavella, Borriana - les Alqueries, Vila-real i Almassora.
Xarxa viària Autovies L'autovia V-21 forma part de l'Autovia del Mediterrani, i dona accés a la localitat des de València a través de la carretera de la Gombalda CV-32 que té accés directe al poble. Altres carreteres La carretera N-340 travessa la comarca de l'Horta Nord, coneguda popularment com a l'antiga carretera de Barcelona dona accés al municipi de Massalfassar a l'altura de Museros.
Metro
Al veí poble de Museros hi ha parada de la línia 3 del Metro de València, i que és usada prou pels veïns de Massalfassar que s'hi apropen en cotxe, bicicleta i fins i tot a peu per la proximitat a la que està.
Autobús Massalfassar no compta amb línia d'autobusos que preste servei al poble, tanmateix l'empresa Autos VallduxenseAVSA, Autos Vallduxense a través de la línia 110 Puçol - València presta servei a Museros, parant molt prop de Massalfassar.
Demografia
miniatura|550px|center|Evolució demogràfica de Massalfassar miniatura|550px|center|Evolució demogràfica de Massalfassar entre 1996 i 2008 Evolució demogràfica de Massalfassar (1646-2001) i (1996-2008).Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en los Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996. El cens des de 1997 es referix a data 1 de gener
Piràmide de població El gener de 2009 Massalfassar tenia la següent piràmide de població: 550px|center|Piràmide de població
Estrangers Al municipi hi ha un 4,58% de població estrangera (2007), proporció baixa si es compara amb la mitjana provincial, que és del 10,09% (2007), o nacional, del 10% (2007).Institut Nacional d'Estadística Els residents estrangers són fonamentalment de països de la Unió Europea (2,98%), sud-americans (1,28%), africans (0,16%) i de la resta d'Europa (0,16%).
Economia Massalfassar ha sigut tradicionalment un poble agrícola i de llauradors, encara que en els darrers anys ha perdut importància donant pas a altres activitats. Les terres conreades estan dedicades per complet a productes de regadiu, servint-se de les aigües de la séquia Reial de Montcada a través de la séquia de la Forana que entra l'aigua al terme. A més, existixen 3 pous de reg: el nou, el vell, el del Pistolero i també el de Vistabella, a la pedania valenciana de Vistabella, però que rega terres treballades per llauradors massalfassins.
Antigament es va conrear arròs a l'antiga marjal (hui dia, el polígon industrial), també hi hagué vinyes, oliveres, forment i cotó, entre d'altres, fins a arribar a hores d'ara que predomina la taronja. Encara que la gent del poble era eminentment llauradora, això ha canviat i ja és ben poca la gent que depén exclusivament de la terra. Actualment es produïxen bàsicament taronges i hortalisses (creïlles, carxofes, cebes i tomates), meló de tot l'any i meló d'alger, xufes per a fer orxata i, en menors proporcions, tabac i alguns fruiters, etc. Molts són els camps que estan abandonats i sense treballar, ja siga per la poca rendibilitat, pels furts freqüents o a l'espera que arribe l'especulació urbanística. Tot plegat ha provocat la proliferació de conills i raboses als camps perduts.
Malgrat tindre costa, Massalfassar no és un poble de pescadors, possiblement degut a la facilitat d'aconseguir jornals o bones collites treballant al camp. L'activitat industrial supera en l'actualitat l'agrícola, tant pel valor de la producció com per la mà d'obra.
La indústria es concentra al polígon industrial del Mediterrani, que compartix amb el poble veí d'Albuixec, i al nou polígon industrial de Massalfassar.
En el terme està situada un dels centres d'Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV), a la carretera de la Gombalda prop de la mar.
Quant al comerç local, es manté a pesar de la pressió de les grans superfícies i supermercats de la rodalia. Podem trobar dos forns: Germans Yuste i Germans Cortina, un supermercat: El Super, Rodrigo embotits artesans,Rodrigo embotits artesans Botiga de roba Bambinos, Perruqueria Laura, Perruqueria Brigi, Immobiliària Zona Norte, Electrofassar, Fusteria Vicent, Segurs Mapfre i immobiliària, Espai sa.
L'oferta de bars i restaurants és àmplia per la mida del municipi: Bar Mini, Ca Maribel, Tasca Dani, Café l'Infern, Pizzeria Via Augusta, Bar dels jubilats, Tito Vicent, Ca Martí.
L'any 2007 es va inaugurar un centre comercial anomenat El Manar que ha donat alguns llocs de treball i servei a la població, entrant en competència en el poc comerç local existent.
A tocar del centre comercial hi ha l'únic hotel del poble, l'Hotel SH Florazar, construït l'any 2003 i amb 136 habitacions.
Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors de Compromís per Massalfassar (Compromís), 3 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Ciutadans), 2 del Partit Popular (PP), 1 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 de Demòcrates Valencians Massalfassar (DV).
Alcaldes Des de 2023 l'alcalde de Massalfassar és Robert Margaix Ferrer de Compromís.