miniatura|Àrea de parla suahili miniatura|Detall de l'àrea de parla suahili miniatura|Parenostre en suahili El suahili (anomenat kiswahili en suahili) és una llengua bantu àmpliament parlada a l'Àfrica Oriental. El suahili és la llengua materna dels suahili, que habiten una extensió de 1.500 km de la costa africana Oriental des del sud de Somàlia fins al nord de Moçambic, incloent-hi les illes costaneres com l'arxipèlag de Zanzíbar. Durant el domini de l'Imperi Britànic, la seva administració la va fomentar com a llengua de relació; actualment és la llengua negroafricana més estesa. Té aproximadament uns cinc milions de parlants com a primera llengua i entre cinquanta i cent milions de parlants com a segona llengua.
El suahili ha esdevingut una llengua franca per a Àfrica Oriental i àrees circumdants.
És llengua oficial (cooficial) a Kenya (juntament amb l'anglès), Tanzània (juntament amb l'anglès), República Democràtica del Congo (juntament amb el lingala, el kikongo, el chiluba i el francès) i Ruanda (juntament amb el kinyarwanda, l'anglès i el francès). La forma estàndard està basada en el dialecte de l'illa d'Unguja, a Zanzíbar, el kiunguja. El kingwana és el dialecte força diferenciat utilitzat a l'est de la República Democràtica del Congo.
Classificació El suahili és una llengua bantu de la branca sabaki.Derek Nurse, Thomas J. Hinnebusch, Gérard Philippson. 1993. Swahili and Sabaki: A Linguistic History. University of California Press A la classificació geogràfica de Guthrie, el suahili es troba a la zona bantú G, mentre que les altres llengües sabaki es troben a la zona E70, comunament sota el nom de nyika. Els lingüistes històrics consideren la influència àrab sobre el suahili per ser significativa, ja que pren al voltant del 40% del seu vocabulari directament de l'àrab, i es va estendre inicialment pel comerç àrab d'esclaus al llarg de la costa de l'Àfrica oriental.Derek Nurse, Thomas T. Spear. 1985. Arabic loan words make up to 40% of the language. The Swahili: Reconstructing the History and Language of an African Society, 800–1500. University of Pennsylvania PressThomas Spear. 2000. "Early Swahili History Reconsidered". The International Journal of African Historical Studies, Vol. 33, No. 2, p. 257–290
Consideracions socioculturals Glotònim El glotònim suahili, procedeix de l'adjectiu àrab , ‘costaner’, ‘riberenc’, que al seu torn deriva de , ‘costes’. Aquesta denominació es va aplicar als habitants de la costa d'Àfrica Oriental que depenien de l'antic sultanat d'Oman (des Kilwa fins a Berbera). En català, la forma swahili s'ha adaptat ortogràficament en la forma normativa suahili.
En suahili la llengua es diu kiswahili, on ki- és un prefix que s'afegeix a topònims per referir-se'n a la llengua. Per exemple, de la paraula Katalunya, ‘Catalunya’, es forma kikatalunya, ‘(idioma) català’.
Evolució històrica L'origen de la llengua és imprecís i s'ha de situar en el contacte a la costa africana de l'Oceà Índic, en particular a l'illa de Zanzíbar, entre comunitats bantus, àrabs i perses, que va donar origen a la civilització suahili entre els segles a . El suahili té literatura escrita en alfabet àrab a partir del . Un dels primers documents coneguts en suahili és un poema èpic titulat Utendi wa Tambuka ("La Història de Tambuka"), que està datat l'any 1728.
Situació actual És la llengua oficial d'Uganda, Tanzània i Kenya, i també de la Unió Africana (junt amb l'anglès, el francès, l'àrab, l'espanyol i el portuguès). A la R.D. del Congo té la consideració de "llengua nacional". És utilitzada per uns 80 milions de persones a l'Àfrica Oriental i es considera la seva "lingua franca" en un territori on hi ha desenes d'altres llengües. Curiosament, només el 2% de la població local la considera la seva llengua materna en les enquestes sociolingüístiques.
Es preveu un constant augment dels parlants de suahili, a mercè de la importància concedida fonamentalment per les institucions educatives de Kenya i Tanzània, on és llengua oficial, i pel creixent interès per part de la comunitat afroamericana en el seu estudi i difusió com a llengua de construcció panafricana.
Alfabet El suahili es va escriure amb l'alfabet àrab fins al , però la forma escrita habitual en l'actualitat utilitza l'alfabet llatí. Recentment es va desenvolupar el sistema d'escriptura mandombe per a diverses llengües centreafricanes, entre elles el suahili, encara que el seu ús és minoritari. L'ortografia moderna és altament fonèmica, pel que la seva lectura i pronunciació és bastant senzilla, a diferència de l'anglès i francès, on les grafies etimològiques predominen sobre les fonèmiques, particularment en les vocals.
Descripció lingüística El suahili és una llengua aglutinant i flexiva, la qual cosa significa que en general cada paraula és clarament segmentable en afixos de significat gramatical bastant precís.
Pronunciació Les regles de pronunciació del suahili són molt simples. Totes les paraules són planes, excepte Zànzibar. Totes les lletres que s'escriuen es pronuncien.
Totes les síl·labes acaben en vocal, però una m o una n poden ser per si soles una síl·laba. Les vocals són com en castellà, només en tenen cinc. Les consonants, com en català, amb les següents puntualitzacions:
Es distingeix entre b i v com a Valls o al valencià. La b seria sempre semblant a la b catalana intervocàlica (AFI: [ɓ]), fins i tot a principi de mot. La c només s'usa en el dígraf ch pronunciat tx (AFI: [tʃ]). La d seria sempre com la d catalana intervocàlica (AFI: [ð]), fins i tot a principi de mot. La g és sempre com a ga, mai com a ge, fins i tot davant de o i. Seria aproximadament com la g catalana intervocàlica (AFI: [ɠ]) en qualsevol posició, fins i tot a principi de mot. El dígraf gh, utilitzada només en alguns manlleus, sona com una r francesa, gutural (AFI: [ʁ]) La h és aspirada (AFI: [h]) La i és sempre vocal (AFI: [i]) La j és l'africada palatal (com a Menorca o al valencià), com si fos tj (AFI: [ɗʒ]) El dígraf kh és com la j en castellà, una mena dh aspirada més forta, com a Khomeini o Khartum (AFI: [x]) El dígraf ng es pronuncia com una n i una g (AFI: [ŋɡ]) El dígraf ng es pronuncia com una n nasal, com a sang, però sense que es noti la g en ajuntar-hi una vocal (AFI: [ŋ]) El dígraf ny és com en català, de manera que està molt mal pronunciat dir kènia en lloc de kenya (AFI: [ɲ]) La q no existeix La r és sempre un so entremig entre r i rr (tant al començament de mot com entre vocals). Sovint la gent la pronuncia l i els ultrapuristes rrr (AFI: [r]) La s és sempre sorda (AFI: [s]) El dígraf sh es pronuncia com la x a "xocolata" (AFI: [ʃ]) La u és sempre vocal (AFI: [u]) La v és la fricativa labiodental sonora i es diferencia de la b com es fa a les illes, al valencià, a Valls o al francès (AFI: [v]) La w és la u semivocàlica (AFI: [w]) La x no existeix La y és la i semivocàlica (AFI: [j]) La z és com la s sonora al català (AFI: [z])
Fonologia L'inventari fonèmic del suahili estàndard té cinc fonemes vocàlics: /ɑ/, /ɛ/, /i/, /ɔ/, i /u/. A més el suahili no té diftongs; en combinació de vocals, cada lletra es pronuncia separadament. Per tant, la paraula suahili per a "lleopard", Chui, es pronuncia [], amb hiatus.
El següent quadre presenta l'inventari de consonants en suahili. En parèntesi apareixen els al·lòfons, en cursiva la grafia i entre barres els fonemes. Bilabial Labio-dental Dental Alveolar Post-alveolar Palatal Velar Glotal Nasal m n ny ng Prenasalitzada nasal mb nd nj ng Implosiva b d j g Oclusiva p t ch k Aspirada (p ) (t ) (ch ) (k ) Fricativa prenasalitzada mv nz Fricativa sonora v (dh ) z (gh ) Fricativa sorda f (th ) s sh (kh ) h Vibrant múltiple r Aproximant lateral l Aproximant y w
Gramàtica Com altres llengües bantu, funciona amb un sistema de classes nominals, és a dir hi ha tipus de noms segons el significat que es comporten de manera diferent en el pla morfosintàctic. Actualment perviuen 18 de les 22 classes històriques.
La classe 1 es refereix a les persones i s'indica mitjançant el prefix m-. Per extensió es pot aplicar a altres éssers, en un procés de personificació. La classe 2 és el plural de la primera, i s'aplica també a col·lectius de persones en singular. Les classes 3 i 4 s'usen per a les plantes, en singular i en plural, i es marquen amb el mateix prefix m- (amb al·lomorfs o variants) i mi-. Les 5 i 6 designen fruits en singular i plural i venen indicades amb els prefixos j- i ma- respectivament. Les següents dues classes es refereixen a objectes inanimats, essent ki- o ch- la marca de cosa singular i vi- la del plural. Els animals i les paraules d'altres llengües de classificació semàntica dubtosa es codifiquen amb n-, independentment del nombre gramatical. Els mots iniciats en u- indiquen també indefinició semàntica però de veus patrimonials o bé substantius abstractes. Els noms derivats d'un verb es formen amb ku- o kw-. Les tres darreres classes expressen relació de lloc: la 16 (que es marca amb pa-) expressa proximitat; la 17 (ku-), direcció i els noms amb mu- locatius expressen que quelcom està dins una altra entitat, sigui en sentit físic o figurat.
No existeix l'article ni determinat ni indeterminat.
Gènere i nombre Les classes influeixen en la formació del singular i el plural:
mtoto anawika bwana (el nen saluda el senyor) watoto wanawika bwana (els nens saluden el senyor) mtoto anamkia mabwana (el nen saluda els senyors) watoto wanamkia mabwana (els nens saluden els senyors)No hi ha gènere gramatical, va implícit en el context.
Verbs No existeix el verb ser; el copulatiu és la partícula invariable: "ni" Karoli ni mtoto (En Carles és un nen) L'infinitiu dels verbs es forma amb "KU" Kusema: parlar El present és la partícula "na": Mimi ninawika mama (jo saludo la senyora) La primera lletra indica la persona: mimi ninasema kiswahili (jo parlo suahili) u'nasema kiswahili (tu parles suahili)
Motivació semàntica Encara que el sistema de classes de substantius del suahili és tècnicament basada en el gènere, hi ha una diferència del gènere gramatical de les llengües europees: en suahili, les assignacions de classe de substantius és encara en gran part motivada semànticament, mentre que en els sistemes europeus són principalment arbitraris. Tanmateix, les classes no es poden entendre com a categories simplistes com 'gent' o 'arbres'. Més aviat, hi ha extensions de significat, paraules similars a aquelles extensions, i llavors extensions una altra vegada des d'aquests. El resultat final és una xarxa semàntica que tenia sentit a l'època, i sovint encara en té de sentit, excepte quan pot estar confonent a un no-parlant.
Vocabulari Un mot català provinent del suahili és safari, que s'escriu igual i vol dir "viatge". Altres mots i expressions en suahili que són coneguts en el nostre context cultural provenen principalment del cinema, com són: Simba: lleó (nom del protagonista del Rei Lleó) Rafiki: amic (nom de l'amic del protagonista del Rei Lleó) Hakuna matata: cap problema (cançó del Rei Lleó i utilitzada a bastament a la sèrie L'imperdible Parker Lewis. En realitat és una forma dialectal utilitzada molt pels turistes, i en estàndard seria hakuna matatizo) Tembo: elefant (de les pel·lícules de Tarzan) Bwana: senyor (de les pel·lícules de safaris) Bibi: senyora (de les pel·lícules de safaris) Malaika: àngel (títol d'una cançó popularitzada per Boney M)
Malgrat que sovint es diu que és un dialecte de l'àrab, el suahili és una llengua bantu que ha assimilat multitud de manlleus d'altres llengües, especialment de l'àrab, en efecte, però també del portuguès i de l'anglès. Per exemple, de l'àrab:
Kitabu: llibre Darasa: classe Barua: carta Kalamu: llapis (en realitat l'origen primer ve del llatí calamus, d'on va passar a l'àrab i d'allí al suahili)
Del portuguès: Meza: taula Tarumbeta: trompeta