El coprincipat parlamentari és el terme emprat per la constitució d'Andorra per referir-se a la forma de govern de l'Estat andorrà.Constitució d'Andorra. Data d'accés: 13 de setembre, 2008 Aquest terme—així com el terme coprincipat constitucional—Acta Núm. 8/1992. Consell General de les Valls. Data d'accés: 13 de setembre, 2008L'adolescent Andorra . Partit Socialdemòcrata d'Andorra. Data d'accés: 13 de setembre, 2008 fan referència a una monarquia constitucional, en què, tanmateix, hi ha dos individus que de manera conjunta i indivisible són el cap d'Estat i que constitucionalment i històrica es coneixen com a coprínceps d'Andorra. Com les monarquies constitucionals, els poders del cap d'Estat del coprincipat constitucional són limitats i sobretot cerimonials, mentre que l'estructura de govern es basa en la democràcia parlamentària, amb un cap de govern que en la pràctica dirigeix la potestat executiva i que és elegit pel parlament.
Andorra, un Coprincipat parlamentari
Fa gairebé sis-cents anys que, a petició dels habitants d'Andorra, els Coprínceps els atorgaren el dret d'aplegar-se en consell. Per decisions de l'11 de febrer i del 17 de desembre de 1419, el bisbe d'Urgell i el comte de Foix, respectivament, atorgaren als prohoms de les Valls la llicència per fer Consell General.
D'aquesta manera tan senzilla naixia un organisme que, amb el pas del temps, esdevindria un dels parlaments més antics d'Europa, i, a la vegada, una estructura molt peculiar de govern. Es podria dir que el sistema andorrà és un parlamentarisme dualista, ja que tant els coprínceps i els seus serveis com el Consell General i les corporacions locals disposen de prerrogatives legislatives i, en ús de les atribucions pròpies, aquests organismes són font de dret, del qual emana un conjunt de normes pròpies, aquests organismes són font de dret, del qual emana un conjunt de normes pròpies de la parcel·la d'actuació de cadascú. Per tant, el Consell General gaudeix d'un aspecte important de parlamentarisme i crea ordinacions, reglaments, lleis, decrets i acords que, certament, són el resultat d'una conducta parlamentària.
L'aspecte de govern ja apareix en la decisió dels coprínceps d'atorgar el dret als homes de la vall de reunir-se en Consell. El document del bisbe Francesc de Tovia assenyala que als elegits se'ls podrà concedir lliurement "Potestat perquè en nom i substitució de les mateixes Valls tinguin poder per a intervenir, defensar i mantenir a favor de tots els homes i de cadascun dels drets tals com marques, emprius, lleudes, herbatges i privilegis, com també a favor de qualsevol altres immunitats, drets i llibertats concedides a les dites Valls. "Definició que pot correspondre d'una manera molt clara a un sistema de govern molt rudimentari però directe i amb poders de decisió, en què la peça clau és l'expressió "en nom i substitució de les mateixes Valls".
Seguint Josep Maria Vidal i Guitart, cal dir que el Consell General no és tan antic com els consells de Quart o de Parròquia, però la seva aparició fou una conseqüència de la necessitat d'agrupar les qüestions comunes que afectaven tots els Quarts o Parròquies, i d'encomanar als Consellers Generals una funció de conjunt.
Vegeu també Copríncep d'Andorra
Referències
Categoria:Política d'Andorra Categoria:Monarquia