miniatura|Medicament per via oral miniatura|Presentació habitual dels medicaments Un medicament o medecina pot ser vagament definit com a qualsevol substància destinada a ser utilitzada en el diagnòstic, cura, mitigació, tractament o prevenció de malalties.US Federal Food, Drug, and Cosmetic Act, SEC. 210., (g)(1)(B). Consultat el 17 d'agost de 2008.Directive 2004/27/EC of the European Parliament and of the Council of 31 March 2004 amending Directive 2001/83/EC on the Community code relating to medicinal products for human use. Article 1. Publicat el 31 de març de 2004. Consultat el 17 d'agost de 2008. És una substància, simple o composta, emprada amb una finalitat terapèutica contra les manifestacions patològiques, tant si es produeix el guariment - suprimint la causa de la malaltia - com si només n'atenua els símptomes. Aquesta substància està integrada en una forma farmacèutica i la seva utilització està destinada a les persones o als animals. El medicament està dotat de propietats per prevenir, diagnosticar, tractar, alleugerir o guarir malalties o per afectar funcions corporals o a l'estat mental; tot això ocorre si s'usa la via d'administració adequada, i amb la dosificació de fàrmac prevista. Els medicaments que només contenen un principi actiu se solen anomenar fàrmac. L'efecte terapèutic del medicament s'acompanya, a vegades, d'efectes no desitjables o secundaris. La seva definició sol estar descrita per la legislació dels estats.
Història Les societats procuren prevenir les malalties i combatre-les segons els seus recursos. En l'antiguitat, la farmàcia i els medicaments depenien de l'entorn, bàsicament orientat a la presència de plantes medicinals. Si l'entorn era ric en aquestes la societat disposava, s'enriquia, amb medicaments. Existia una dependència absoluta respecte a l'entorn natural i els medicaments que aquest subministrava provinents de plantes, animals i minerals amb un clar predomini de les primeres. Juntament amb la disponibilitat del medi, l'altre factor determinant de la riquesa farmacològica s'esdevé de la capacitat tecnològica. Cal disposar de la tecnologia necessària per obtenir els fàrmacs existents en l'entorn. Sigui per la pobresa de l'entorn o per la manca d'habilitats, la presència de medicaments en l'antiguitat és, en gran part, pobra i escassa. Principalment limitada a la recol·lecció de plantes a les que s'atribuïen propietats guaridores (a voltes errònies o imaginàries), moldre-les en morters, incorporar-hi productes animals com carn i greix, i administrar-los per via oral o dèrmica.
La manca de medicaments i coneixements mèdics era compensada amb recursos terapèutics de tipus psicològic. Davant la manca de medicaments i tractaments es recorria a la suggestió, l'oració, la màgia, l'encanteri, el trànsit i l'èxtasi. Moltes societats, davant la manca de medicaments, han dotat de propietats el producte mitjançant la creença, en què l'eficàcia, quan es dona, no és deguda a un principi actiu del producte, sinó que s'esdevé a causa de la mobilització dels recursos psicològics que, com la fe, contribueixen a alleujar els pacients.
Cal notar que la farmàcia, els medicaments, són condicionats, és a dir, que els criteris científics, fisiopatològics, la tecnologia, els recursos econòmics i comercials, la religió i la moral condicionen el conjunt de medicaments disponibles, tot permetent l'existència d'uns mentre en fa inviables d'altres. Cap societat (antiga o moderna) ha obert les portes a tots els medicaments possibles i sempre s'ha considerat èticament improcedent l'ús de determinats medicaments (per exemple en l'ús d'anticonceptius, abortius, estupefaents o l'ús d'embrions humans amb finalitats terapèutiques, tot indicant alguns exemples actuals).
Fisiopatologia i medicaments La història de les ciències de la salut mostra la connexió íntima entre la fisiopatologia i els medicaments. Cada època i societat presenta una concepció de la salut i la malaltia que condueix cap a un tractament d'aquesta determinat i no cap a un altre.
Els pobles arcaics creuen que moltes malalties són conseqüència del pecat. Lògicament, es procura curar confessant les faltes i fent penitència, procurant reparar l'ofensa comesa. Si creuen que un esperit maligne els ha robat l'ànima, el curandero escenificarà un ritual per tal de recuperar l'ànima; si l'explicació de la malaltia és que un esperit s'ha introduït a l'organisme aquest s'haurà d'expulsar. Dins d'aquest esquema els fàrmacs són coadjuvants, un mitjà per facilitar el ritu terapèutic, ja que són sovint expulsatius (dels esperits malignes) o narcotitzants (per tal d'accedir al món espiritual, diagnosticar i predir el curs de la malaltia o per produir un estat d'èxtasi al malalt). Els medicaments, simbòlicament, no curen per si sols, sinó que són adjacents al ritual i la màgia.
Els hipocràtics i, abans que ells, els xinesos i els indis explicaren l'organisme com un conjunt d'equilibris i desequilibris, format pels mateixos principis que constituïen la natura. L'harmonia dels elements, la seva justa proporció i mescla, conduïa a la salut. La malaltia era un desequilibri i la terapèutica buscava restablir l'equilibri perdut mitjançant l'administració de fàrmacs que fossin capaços de restablir l'harmonia perduda. És la farmàcia de l'harmonia i dels equilibris de l'organisme: classificà les plantes segons les seves propietats per tal de poder preparar els medicaments que actuessin sobre els humors i produïssin leucràsia (la bona mescla), la isonomia (igualtat davant la llei) fisiològica.
Els Alquimistes i paracelistes explicaren l'organisme no com un equilibri humoral sinó com un equilibri químic. Es reemplacen els humors pel sofre, el mercuri i la sal. Immediatament els fàrmacs s'allunyen dels productes vegetals i s'orienten cap a la química: si l'organisme és un equilibri químic i la malaltia un desequilibri d'aquest, la conclusió natural és que els medicaments també fossin químics.
En el es dona una nova interpretació fisiopatològica: la teoria microbiana. Les malalties són el fruit de les infeccions, els microbis patògens es transmeten dels malalts als sans i reprodueixen la malaltia. Davant aquesta explicació, les plantes dels humoralistes i els remeis químics dels paracelistes serveixen de poc, i sorgeixen les vacunes, els antisèptics i els antibiòtics.
La teoria cel·lular descriu l'organisme com un conjunt de cèl·lules associades, sorgeix immediatament la patologia cel·lular, la malaltia explicada com un trastorn de les cèl·lules. La farmàcia incorpora fàrmacs capaços de superar la membrana cel·lular i arribar al citoplasma. Quan es passa de la cèl·lula a la molècula i s'explica la malaltia en forma bioquímica, com un trastorn molecular, la farmàcia es decanta cap a aquesta. Ja no es pretén actuar sobre tot l'organisme ni sobre l'univers en miniatura d'una cèl·lula, sinó que es persegueix la modificació cel·lular. El coneixement del codi genètic condueix a la terapèutica genètica i condueix a la farmàcia cap a la introducció de principis actius que produeixin la modificació del codi genètic, que és el responsable d'una malaltia i no d'una altra.
Farmàcia moderna
miniatura|Antiga farmàcia Balvey a Cardedeu Durant la major part del , les drogues no eren molt eficaces. El 1842, Oliver Wendell Holmes va realitzar el famós comentari que «si tots els medicaments del món fossin llançats al mar, seria molt millor per a la humanitat i pitjor per als peixos».Finkelstein i Temin, p. 21 Dels medicaments utilitzats habitualment a la dècada dels anys 1920 s'inclouen l'aspirina, la codeïna i la morfina per al dolor; la digital (Digitalis), la nitroglicerina, i la quinina per als trastorns del cor; i la insulina per a la diabetis. Altres medicaments usats eren determinades antitoxines, algunes vacunes biològiques, i algunes drogues sintètiques.
Al decenni de 1930 van sorgir els antibiòtics: en primer lloc les sulfamides i, més endavant, la penicil·lina i altres. Cada vegada més, els medicaments es van convertir en «el centre de la pràctica mèdica».Finkelstein i Temin, p. 22 En la dècada del 1950 van sorgir altres medicaments que inclouen els corticoesteroides per tractar els processos inflamatoris, tranquil·litzants i antihipertensius, antihistamínics per a les al·lèrgies nasals, les xantines per a l'asma, i els antipsicòtics típics per a la psicosi.Finkelstein i Temin, pàg. 23-24 A partir de 2008, s'han desenvolupat i aprovat milers de medicaments. Cada vegada més, la biotecnologia s'utilitza per descobrir noves substàncies biofarmacèutiques.
Els governs han estat fortament implicats en el desenvolupament i la venda de medicaments. Als EUA, el desastre de l'elixir de la sulfanilamida va conduir a la creació de la Food and Drug Administration (FDA) (Administració de drogues i aliments), i el 1938 sortí la llei Federal Food, Drug, and Cosmetic que permet que la FDA controli de manera més estricta els nous medicaments. El 1951 l'esmena Humphrey-Durham requereix que certs medicaments s'hagin de vendre amb recepta. El 1962 una modificació posterior, exigeix que els nous medicaments passin per proves d'eficàcia i seguretat en assaigs clínics.Finkelstein i Temin, pàg. 24-26
Fins a la dècada del 1970, els preus dels medicaments no foren una preocupació important pels metges i pacients. Quan els medicaments van començar a ser prescrits per malalties cròniques, els costos es van convertir en onerosos, i ja als anys 70 el govern dels EUA impulsà la substitució dels medicaments més cars de les indústries farmacèutiques pels anomenats genèrics. Això també va conduir a la llei estatunidenca del 2006, la Medicare Part D, que ofereix la cobertura social pel que fa als medicaments.Finkelstein i Temin, pàg. 28-29
Actualment els Estats Units és el líder de la investigació mèdica i del desenvolupament farmacèutic. Als EUA els preus dels medicaments són dels més elevats del món, i la innovació en aquest camp és també elevada. El 2000 les empreses amb seu als EUA desenvoluparen 29 dels 75 medicaments més venuts, les empreses del segon país, el Japó, en desenvoluparen vuit, i el Regne Unit va contribuir amb 10. França, que imposa controls de preus, en desenvolupà tres. Al llarg de la dècada de 1990 els resultats van ser similars.Finkelstein i Temin, pàg. 30-31
Classificació miniatura|Metge i Farmacèutic en una apotecaria Els medicaments es poden classificar de diverses maneres. Per exemple, segons les propietats químiques, el mode d'administració, el sistema biològic afectat, o els efectes terapèutics que comporten. Un sistema elaborat i àmpliament utilitzat és el sistema de classificació Anatomical Therapeutic Chemical Classification System (Sistema de classificació anatòmica terapèutica i química) (codi ATC). Per altra banda l'Organització Mundial de la Salut manté una llista de medicaments essencials la qual s'ha actualitzat cada dos anys des de 1977.
Un mostreig de les classes de medicaments inclou: Antipirètics, per reduir la febre (febre o pyresis) Analgèsics, per al dolor. Medicaments antimalàrics, per al tractament de la malària. Antibiòtics, que actuen inhibint el creixement dels gèrmens. Antisèptics, per la prevenció del creixement de gèrmens a prop de cremades, talls i ferides.
Hom pot classificar els medicaments també de la següent manera: formes oficinals o galèniques, és a dir, productes naturals preparats i combinats per l'apotecari segons les fórmules d'un determinat codi; preparacions magistrals, prescrites pel metge, que en dona la composició, i elaborades pel farmacèutic a partir de drogues, productes químics i preparacions galèniques; medicaments especials, designats per un nom enregistrat, la composició, l'eficàcia terapèutica i la innocuïtat dels quals són garantits per un visat oficial.
En un sentit més exhaustiu, els medicaments legalment reconeguts per l'autoritat farmacèutica, per l'AEMPS en cas d'Espanya, es divideixen en: