Un llibre és una obra escrita o d'imatges impresa o manuscrita no periòdica. Segons la definició de la UNESCO, per a ser un llibre un document ha de ser una publicació impresa no periòdica que té cinquanta o més pàgines, sense comptar les cobertes. Un llibre pot tractar de qualsevol tema.
Sintèticament, es pot dir que el llibre neix com a còdex, fet amb pergamí o vitel·la, i després es va començar a fer amb paper. És arran de la impremta que es desenvolupa el llibre de paper, constant d'una sèrie de fulls de paper, cosits o enquadernats. Posteriorment, n'han aparegut altres suports físics, i avui dia el llibre de paper conviu amb el llibre digital i audiollibre.
La bibliologia és la disciplina que estudia el llibre en tots els seus aspectes, mentre que la biblioteconomia estudia, entre moltes altres matèries, els sistemes de tractament dels llibres i documents perquè siguin més accessibles al públic, especialment quan es troben en grans quantitats, com en les biblioteques.
Algunes obres especialment llargues, com per exemple les enciclopèdies, es divideixen en llibres coneguts amb el nom de «volums».
Altres definicions Un llibre és també cadascuna de les parts de l'obra en els codis i lleis d'una gran extensió. També s'anomena llibre tota obra independent, fent abstracció de la concreció física formal.
Un llibre és una col·lecció d'un o més treballs escrits, usualment imprès en paper i cobert amb tapes per a protegir-lo i organitzar el material imprès.
Etimologia miniatura|Avui en dia és força habitual veure escrits als arbres i se sol considerar vandalisme El nom amb què es designa el llibre en català i en la major part de llengües romàniques és de formació baixmedieval, i prové del llatí liber, que significa 'escorça d'arbre'; significat originari, així mateix, del nom que rep el llibre en grec, býblos.
El nom emprat en les llengües germàniques (p. ex. book o buch) i algunes llengües eslaves (p. ex. bukvà) prové d'una arrel indoeuropea de significat anàleg.
Context miniatura|Homenatge al llibre de Joan Brossa Des dels seus orígens, la humanitat ha hagut de fer front a la manera de transmetre els continguts en l'espai i en el temps i la manera de preservar-los.
L'encarament d'aquestes qüestions suposa, d'una banda, determinar la forma de garantir la integritat intel·lectual del contingut de l'obra i la conservació del suport en el qual fou palesadai, d'altra banda, el mitjà pel qual es mantindrà inalterada la intenció o finalitat per la qual va concebre's.
Els orígens de la història del llibre es remunten a les primeres manifestacions pictòriques dels nostres avantpassats, la pintura rupestre de l'humà del Paleolític. Amb un simbolisme carregat de significats religiosos, aquestes pintures presentaven animals, caceres i altres escenes quotidianes de l'entorn natural de l'humà antic, que tractava de dominar les forces adverses de la natura capturant-ne l'essència mitjançant la seva representació.
Comunicació oral miniatura|La transmissió oral no ha desaparegut amb els llibres
La paraula parlada és la forma més antiga d'expressar i manifestar missatges i històries. Es pot afirmar que, primigèniament, existí el que s'anomena "llibre oral". Mitjançant fórmules de valor mnemotècnic, com les estudiades per W. Ong i altres especialistes, s'estructuraven narracions, reals o no, que passaven de generació en generació per transmissió oral, com una valuosa herència cultural dels més diversos grups humans.
Les regles mnemotècniques ajudaven tant a la memorització com a la reproducció dels relats. És el cas, per exemple, dels poemes homèrics, que han merescut valuosíssims estudis sobre el particular. És gairebé segur que gran part de les tradicions i llegendes han tingut un origen semblant.
Aquesta transmissió oral tenia l'inconvenient dels "sorolls" que deformaven el missatge. La major part de les vegades era el narrador (avi, mare, veí, amic, rapsode, aede, joglar) qui, en funció dels seus interessos, la deformava d'una manera o una altra.
Escriptura miniatura|Persones escrivint i consultant llibres
Quan els sistemes d'escriptura foren inventats en les antigues civilitzacions, l'ésser humà utilitzà tots els suports d'escriptura al seu abast: taules de cera, plom, pells, ossos, fusta, papirs o post de massilla.«Book», a International Encyclopedia of Information and Library Science, Editors: John Feather, Paul Sturges, 2003, Routledge, , 9781134513215 (en anglès).
És probable que la primera escriptura aparegués a Àsia a l'antiga Mesopotàmia, mitjançant signes cuneïformes. L'escriptura cuneïforme utilitzava una eina de canya amb secció triangular que, en pressionar l'argila, deixava una marca en forma de tascó. La van utilitzar els sumeris, accadis, asiris, hitites, perses, babilonis, etc.
Sobre l'escriptura egípcia podem distingir l'escriptura jeroglífica, que representa les paraules per mitjà de figures, altres pobles, com els hitites i els asteques, també van tenir aquesta mena d'escriptura, que va evolucionar en cursiva: en les escriptures hieràtica i demòtica, i també en una escriptura fonètica amb 22 signes consonàntics i 36 sil·làbics.
Aspectes físics Del punt de vista físic cal considerar dos components bàsics en qualsevol text escrit: el suport la part escrita, pròpiament dita. Pel que fa al suport ja s'han indicat les variants més amunt: argila, escorça d'arbres, pells adobades, planxes de pissarra, paper, paper amate, polímers, ...
Física de la part escrita Hi ha tres variants principals usades per a escriure: suprimint material del suport deformant el suport afegint material al suport En els llibres tradicionals el suport és de paper i el material afegit la tinta.
Exemples: tinta sobre pergamí guix sobre pissarra ratllar planxes metàl·liques (làmines de plom amb inscripcions ibèriques, lleis etrusques escrites en làmines de plom, rotlle de coure de Qumran, Llibre del Mormó…) deformar planxes metàl·liques
Casos especials El sistema Braille pot considerar-se un cas especial. Cinta perforada
Història del llibre miniatura|Exemplar original de la Bíblia de Gutenberg miniatura|Llibres antics
Quan els sistemes d'escriptura (vegeu Història de l'escriptura) es van inventar en les antigues civilitzacions, tot aquell suport sobre el qual es podia escriure es feia servir. L'alfabètic escrit (vegeu Història de l'alfabet) va sorgir a Egipte al voltant de 1800 aC i s'hi escrivia en rotlles de papir. Els rotlles van ser la forma dominant de llibre en la cultura hel·lenística, romana, xinesa i hebrea. El format més modern que va suposar el còdex, més similar a un llibre, es va engegar al món romà en l'antiguitat tardana, però el format de rotlles va persistir molt més de temps a l'Àsia. Els còdexs potser van desenvolupar-se a partir de tauletes de fusta, però tots els que es coneixen avui són documents escrits a mà amb les pàgines separades, unides per una costura i enquadernades. Només dins de la comunitat cristiana se'n va fer un ús generalitzat, gradualment durant els segles i .The Cambridge History of Early Christian Literature. Edd. Frances Young, Lewis Ayres, Andrew Louth, Ron White. Cambridge University Press 2004, p. 8–9.Leila Avrin. Escribes, l'escriptura i els llibres: el llibre d'art des de l'antiguitat fins al Renaixement, p. 173.
Gairebé tots els llibres eren manuscrits que es copiaven i il·luminaven a mà, i això feia els llibres molt cars i relativament poc freqüents. El procés de producció era llarg i laboriós; a més, els llums i les espelmes estaven prohibits per evitar incendis, i els monjos no podien parlar per no cometre errades. El judaisme ha mantingut l'art de l'escriba (sofer) fins al present. Al principi, la majoria d'obres eren copiades als monestirs d'una en una, però amb el sorgiment de les universitats al , van ser dividides en fulls solts que es prestaven a diferents copistes dels gremis d'impressors, augmentant la velocitat de producció. A Europa, a principis de , els còdexs o llibres començaren a ser produïts per impressió de blocs (xilografia) però la impressió xilogràfica es va originar a la Xina, cap al 220 aC. Els primers tipus tipogràfics van sorgir també a la Xina, però a Europa la impremta no es va començar a usar fins al voltant de 1450. Els primers llibres impresos, els fulls solts i les imatges que van ser creades abans de l'any 1501 a Europa són coneguts com a incunables.Bernhard Bischoff. Paleografia Llatina, p. 42-43.Clapham, Michael, "Impressió" en Una història de la tecnologia, Vol 2. Des del Renaixement fins a la Revolució Industrial, EDD. Charles Singer, i altres. (Oxford 1957), p. 377. Citat a partir d'Elizabeth L. Eisenstein, La impremta com un agent de canvi(Universitat de Cambridge, 1980).
Les impremtes de vapor es varen fer populars a començaments del . A mitjan segle va fer-se més barat el cost de producció dels llibres i en paral·lel, o com a causa, va augmentar la lectura del públic general, l'índex d'alfabetització i la demanda d'informació escrita. Al llarg dels i XXI, s'ha experimentat un constant creixement en la demanda dels llibres, sovint coneguda com l'explosió de la informació. El seu creixement no ha sigut detingut per l'audiollibre ni pel llibre electrònic, el 1981 va sortir-ne a la venda el primer, tot i que el format no es va popularitzar fins a l'inici del . Hi surten tant llibres inèdits com versions digitals de llibres de paper o fins i tot més antics. El manteniment dels llibres digitals és més costós i la seva durada de vida molt curta, en part per la rapidíssima obsolescència dels sistemes de suport i de les màquines que es necessiten per a accedir al seu contingut. Els llibres antics (medievals, del Renaixement, etc.) es conserven molt millor, gràcies a una molt major qualitat del paper i de la tinta, que els llibres editats als segles i XXI, amb costos molt més baixos, però una qualitat i durada de vida molt inferior.
Anecdotari Al llarg del temps hi ha hagut llibres notables i famosos o anècdotes relacionades amb els llibres. Una mostra és la que segueix. Llibre dels Morts Els deu manaments Les Lleis de les dotze taules. El Llibre dels Reis Digesta o Pandectae Timeo hominem unius libri, Temo l'home d'un sol llibre. La frase ha estat atribuïda a diferents autors (Ciceró, Seneca, Agustí de Hipona, Tomàs d'Aquino,...). Hi ha controvèrsia sobre el seu significat. Llibre Vermell de Montserrat Leabhar Donn. Enchirridi forma. Llibres de butxaca. Aldo Manuzio fou l'inventor de la lletra cursiva o itàlica i de l'edició de llibres en format petit, fàcilment transportables.Video: ALDO MANUZIO EL INVENTOR DE LA CURSIVA Y DEL LIBRO DE BOLSILLO. El libro de arena és una obra que reuneix contes i relats de l'escriptor argentí Jorge Luis Borges, publicada l'any 1975. Entre altres relats n'hi ha un que dona nom al conjunt, amb el títol de "El libro de arena". Es tracta d'un conte imaginari que parla d'un llibre infinit.
Censura, destrucció i vandalisme Al llarg del temps, diversos grups, especialment les autoritats polítiques i religioses, han censurat el contingut de llibres no desitjats. O n'han prohibit la seva difusió. Un exemple típic és l'Índex de llibres prohibits..
En èpoques diferents i en països determinats, es va procedir a la crema pública de bíblies traduïdes al vulgar.Bíblies en català no cremades per la Inquisició espanyola. Jaume Riera i Sans.
El 10 de maig de 1933, alguns estudiants nazis cremaren 25.000 llibres a la plaça de l'òpera de Berlín. En altres ciutats alemanyes hi hagué actes de destrucció pública semblants.
Classificació miniatura|Actors i actrius d'audiollibres llegint contes infantils davant el públic en una fira del llibre miniatura|Llibre de cuina ràpida de l'any 1887