La codornera (Cepola macrophthalma ) és una espècie de peix teleosti de la família dels cepòlids i de l'ordre dels perciformes.The Taxonomicon

També s'anomena veta, anguileta de mar, cinta, flàmula, floc, fuet, lligacama o pixota vermella (i metge en rossellonèsEn aquest dialecte l'alternança tx/tj freqüent - borratxo/borratjo, matxo/matjo - que és una prolongació de la mateixa alternança que trobem en occità llenguadocià. El mot metxa 'cmoordó o cinta d'una candela, d'un llum d'oli' s'ha aplicat metafòricamentla Cepola rubescens per la seva constitució allargassada com una veta o cordó); pronunciat [metge], per l'intercanvi al·ludit, s'ha interpretat com metge (cast. médico, fr. médecin), potser amb una associació irònica, amb el consegüent canvi de gènere).)

Morfologia Pot superar els 50 cm de llargària. Cos comprimit, acintat, molt allargat i fi. La seua altura minva cap al peduncle caudal. Les escates són petites. El cap és petit i rodó. La boca és ampla i inclinada. Les dents són esmolades i estan corbades cap a l'interior. Els ulls són grossos amb un diàmetre d'un terç de la llargària del cap. Té una aleta dorsal molt llarga que arriba des del cap fins al peduncle caudal. L'anal també és molt llarga. Tant les pectorals com les pèlviques són petites. La caudal és prima amb els radis filamentosos. És de color vermell amb els costats de color groc o taronja. A la part anterior de la dorsal hi ha una taca vermella. Les aletes són rosades. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier, 2000. Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Ciutat de Mallorca. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. . Plana 150.Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. . Pàg. 98-99.

Reproducció Es reprodueix durant la primavera i la tardor. Les larves són planctòniques i mentre creixen se'ls allarga el cos.

Alimentació Menja petits crustacis, peixets i anèl·lids.FishBase

Depredadors A Portugal és depredada pel lluç europeu (Merluccius merluccius)Cabral, H.N. i A.G. Murta, 2002. The diet of blue whiting, hake, horse mackerel and mackerel off Portugal. J. Appl. Ichthyol. 18:14-23.Martos, A.R. i L.F. Peralta, 1995. Biology and fisheries of north-west African hakes (Merluccius merluccius, Merluccius senegalensis and Merluccius polli). Pàg. 89-124. A: J. Alheit i T.J. Pitcher (editors) Hake: Biology, fisheries and markets. Chapman & Hall, Londres. 478 p. i el gall de Sant Pere (Zeus faber),Silva, A., 1999. Feeding habits of john dory, Zeus faber, off the Portuguese continental coast. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 79:333-340. a l'Estat espanyol per la llampuga (Coryphaena hippurus),Massutí, E., S. Deudero, P. Sánchez i B. Morales-Nin, 1998. Diet and feeding of dolphin (Coryphaena hippurus) in western Mediterranean waters. Bull. Mar. Sci. 63(2):329-341. la rata de mar (Uranoscopus scaber)Sanz, A., 1985. Contribución al estudio de la biología de Uranoscopus scaber (Linnaeus, 1758) (Osteichthyes, Uranoscopidae) del Mediterráneo occidental. Invest. Pesq. 49, 35-46. i la lluerna rossa (Chelidonichthys lucernus),Morte, M.S., M.J. Redon i A. Sanz-Brau, 1997. Trophic relationships between two gurnards Trigla lucerna and Aspitrigla obscura from the western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 77:527-537. a Itàlia pel capellà (Trisopterus minutus),Gramitto, M.E., 1999. Feeding habits and estimation of daily ration of poor cod Trisopterus minutus capelanus (Gadidae)in the Adriatic Sea. Cybium 23(2):115-130. i a Grècia per Lophius.FishBase

Hàbitat És bentònic i apareix a partir dels 30 m fins als 200 m de fondària. Viu colgat i en petits grups a fons fangosos i sorrencs. També pot aparèixer a praderies de fanerògames de mar.

Distribució geogràfica Es troba des de les illes Britàniques Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres, la Gran Bretanya. 524 p. Wheeler, A.C., N.R. Merrett i D.T.G. Quigley, 2004. Additional records and notes for Wheeler's (1992) List of the Common and Scientific Names of Fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 65 (Supplement B): 1-40. fins al nord del Senegal, Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27. incloent-hi la mar Mediterrània, incloent-hi els Països Catalans.

Costums Després d'una gran tempesta s'apropa a la costa. És més actiu al vespre.

Pesca És capturat mitjançant bous d'arrossegament.

Referències

Bibliografia Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans. Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units. Atkinson, R. J. A. i Pullin, R. S., 1996. "Observations on the Burrows and Burrowing Behaviour of the Red Band-Fish, Cepola rubescens L.". Marine Ecology Núm 17: 23-40. Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid) Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.

Kaya, M., O. Özaydin i H.A. Benli, 2001. Age and growth parameters of the red bandfish (Cepola rubescens L., 1766) in Izmir Bay. Turk. J. Zool. 25:111-116. Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.

Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.

Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Stergiou, K.I., 1993. Abundance-depth relationship, condition factor and adaptive value of zooplanktophagy for red bandfish, Cepola macrophthalma. J. Fish Biol. 42:645-660.

Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (editors), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

AQUATAB

macrophthalma