El Togo, oficialment República Togolesa, és un país de l'Àfrica occidental, que limita amb Ghana a l'oest, Benín a l'est, Burkina Faso al nord i el golf de Guinea al sud. La capital n'és Lomé.
Història
La història occidental no té constància de què succeí al Togo abans de l'arribada dels portuguesos a finals del . Durant el període comprès entre el i el , hi irromperen diverses tribus de tot arreu: els ewe de Nigèria i Benín, i els mina i els guin de Ghana. La majoria s'assentaren en zones costaneres. Quan el comerç d'esclaus començà de veres al , els mina van ser els qui se'n beneficiaren més. Durant els següents 200 anys, la regió costanera va ser un gran centre de saqueig per als europeus en cerca d'esclaus, guanyant-se el Togo i les regions del voltant el nom de "la Costa dels esclaus".
En un tractat de 1884 signat a Togoville, Alemanya va declarar protectorat seu una franja de territori al llarg de la costa i gradualment va estendre el seu domini cap a l'interior. Aquest lloc esdevingué el 1905 la colònia alemanya de Togolàndia. Després de la I Guerra Mundial, es va dividir en dos mandats de la Societat de Nacions administrats pel Regne Unit i França. Després de la II Guerra Mundial, aquests mandats van passar a ser territoris fideïcomissaris de les Nacions Unides. Els resident de la Togolàndia britànica votaren per a unir-se a la Costa d'Or i formar la nova nació independent de Ghana, i la Togolàndia francesa va passar a ser una república autònoma dins de la Unió Francesa. La independència vingué el 27 d'abril de 1960 gràcies a Sylvanus Olimpio, mort després per Gnassingbé Eyadema, qui va ocupar el seu lloc i va prendre el poder el 13 de gener de 1967. Gnassingbé Eyadema va morir a principis de 2005 després de 38 anys al poder, havent sigut el dictador africà que ha governat durant més temps. La immediata, però curta, instal·lació militar del seu fill, Faure Gnassingbé, com a president va causar una extensa condemna internacional. Gnassingbé deixà el poder i va convocar eleccions, les quals va guanyar dos mesos després. L'oposició va declarar que les eleccions havien estat fraudulentes. Els desenvolupaments de 2005 dugueren a tornar-se a qüestionar el compromís de democràcia que el Togo havia contret en un intent de normalitzar les relacions amb la UE, que tallà les ajudes el 1993 per la precarietat de la situació dels drets humans. A més a més, fins a 400 persones van ser assassinades per la violència política que envoltava les eleccions presidencials, segons l'ONU. Al voltant de 40.000 togolesos van fugir a països veïns.
A les acaballes de 1979, Eyadéma va declarar la instauració d'una tercera república a Togo, que comportaria la transició cap a un règim civil amb un gabinet format per civils i militars. Eyadéma va obtenir el 99,97% dels vots en les eleccions presidencials de 1979 i 1980, en què no va tenir opositors. La nova constitució dotava la República Togolesa d'una nova Assemblea Nacional, que serviria principalment com a cos consultiu. Eyadéma va ser reelegit el 1986 per a un període de 7 anys, amb 99,5% dels vots, en altres eleccions sense oposició. El 23 de setembre de 1986 un grup de més de 60 togolesos dissidents armats del Moviment per la Democràcia del Togo (MTD) van atacar Lomé des de Ghana, en un intent per acabar amb el règim d'Eyadéma. La incursió d'aquests opositors no va tenir èxit. El 28 de setembre Zaire va enviar tropes a donar suport al govern.KSG / data / eacd_notes.pdf Uppsala conflict data expansió. Non-state actor information. Codebook pàg. 283. La seva política es va caracteritzar per l'autoritarisme, per la supremacia de les ètnies del nord (d'on provenien la majoria d'oficials de l'exèrcit) sobre els ewes del sud i per un liberalisme econòmic que va menar a la corrupció i al descontentament de les classes populars. L'any 1991, Eyadéma va haver de cedir part del seu poder, es va implantar el pluripartidisme i l'estat va entrar en una fase de democratització, pertorbada per diversos intents de cop d'estat militar i per enfrontaments sagnants entre les ètnies del sud i del nord. El 1993, Eyadéma va ser reelegit, en unes eleccions boicotades per l'oposició.
Constitució El 27 de setembre de 1993, es va aprovar en un referèndum una nova Constitució multipartidista. Aquesta atribueix el poder executiu al president i fa recaure el poder legislatiu en una Assemblea Nacional formada per 81 membres. Tant l'Assemblea com el president són elegits per a un període de cinc anys. Segons aquesta Constitució, el president és l'encarregat de designar el primer ministre, i aquest als altres ministres.
Geografia miniatura|esquerra|El Mont Agou, el punt més alt de Togo El Togo és un país de 56.785 km² ubicat a l'Àfrica occidental amb gairebé 1.700 km de fronteres amb Burkina Faso, Ghana i Benín. El punt més alt del país és el mont Agou (984 m).
Al nord el terreny es caracteritza per una sabana suau, en contrast amb el centre del país, que es caracteritza per estar format per turons. D'altra banda, les zones del Sud estan cobertes per espesses selves tropicals i les llacunes costaneres envoltades per pantans.
Clima miniatura|Selva equatorial de l'interior del país. El clima de Togo tot i la seva petita extensió és molt variat. Al nord el clima és subtropical mentre que al sud el clima és subequatorial humit. La temperatura mitjana és de 27 °C, encara que amb petites variants segons l'alçada, i la proximitat al mar. L'estació plujosa comença a l'abril o al maig i acaba cap al mes de novembre.
Flora i fauna La costa de Togo es caracteritza pels pantans i els manglars; al sud-oest, destaca el bosc tropical, i a l'interior hi predomina la sabana. L'elevat creixement demogràfic està portant a una ràpida desforestació, posant en perill d'extinció moltes espècies; per aquesta raó, s'han obert diversos parcs nacionals. Els animals observats amb més freqüència són girafes, búfals d'aigua, rinoceronts, hienes, facoquers i papions, i en menor mesura, elefantes i lleons. Les aus més comunes són cigonyes, grues i marabús.
Divisió administrativa
Administrativament, el Togo s'organitza en 5 regions que se subdivideixen en 39 prefectures, i aquestes mateixes estan subdividides en 117 comunes.
Les regions són:
Regió Nom oficial en francès Superfície (km²) Capital Marítima Région Maritime 6.395 Lomé Altiplans Région des Plateaux 16.974 Atakpamé Central Région Centrale 13.182 Sokodé Kara Région de la Kara 11.631 Kara Sabanes Région des Savanes 8.603 Dapaong
Prefectures A continuació es mostra la llista de prefectures, la seva capital i la seva població, per regió.
+RegionsPrefecturesSeuPoblacióRegió marítimaAve PrefectureKeve93 181Prefectura del GolfLoméPrefectura dels LlacsAnehoVo PrefectureVoganPrefectura de YotoTabligboPrefectura de ZioTséviéPrefectura de Bas-MonoAfagnanPrefectura d'Agoè-NyivéAgoè-NyiveRegió dels AltiplansPrefectura d'AgouAgou-Gadjepe76.000Prefectura d'AkébouKougnohouPrefectura d'AmuAmlamé76.000Prefectura d'AniéAniePrefectura de DanyiDanyi-ApéyéméPrefectura de Mono-EstElavagnonPrefectura de HahoNotat165.000Prefectura de KlotoKpalime161.000Prefectura Mitjana de MonoTohoun62.000Prefectura d'OgouAtakpame220.000Prefectura de WawaBadouPrefectura de KpéléAdetaRegió CentralPrefectura de BlittaBlitta99.000Prefectura de MoDjarkpangaPrefectura de SotoubouaSotoubouaPrefectura de TchambaTchamba74.000Prefectura de TchaoudjoSokode152.000Regió de la KaraPrefectura de KozahKaraPrefectura d'AssoliBafiloPrefectura de BassarBassar92.000Prefectura de BinahPagouda58.000Prefectura de DankpenGuérin-Kouka65.000Prefectura de DoufelgouNiamtougouPrefectura de KéranKandéRegió de les SabanesPrefectura de CincasséCinkassePrefectura de KpendjalMandouriPrefectura de Kpendjal-Ouest La capital de Kpendjal-Ouest serà Naki-Est i la seva jurisdicció territorial inclou Naki-Est, Nayéga, Ogaro, Namoudjoga, Papri, Pogno i TambongaNaki-EastPrefectura d'OtiSansanné-MangoPrefectura d'Oti-Sud La prefectura d'Oti-Sud tindrà Gando com a capital. La seva jurisdicció territorial inclou els cantons de Gando, Sagbiébou, Mogou, Tchamonga, Takpamba, Nali, Koumongou i Kountoiré.GandoPrefectura de TandjouaréTandjouaréPrefectura de TôneDapaong
Economia
La petita economia subsahariana del Togo és en gran manera dependent de l'agricultura tant comercial com de subsistència. El 65% de la població depèn d'aquest sector, que representa el 41% del PIB. Els cultius principals són el cafè, el cacau i el cotó, que tots plegats generen més o menys el 30% dels ingressos per exportacions. El Togo és autosuficient pel que fa a béns d'alimentació bàsics quan les collites són normals, amb dificultats de subministrament ocasionals.
Al sector industrial, l'extracció de fosfats a les mines és, de lluny, l'activitat més important amb uns 60 milions de Tm en reserves, del qual se n'extreu una mica més d'1 milió anual, encara que ha patit un retrocés pel col·lapse dels preus de fosfat mundials i per la creixent competència internacional. El Togo arrossega un deute important pel procés d'industrialització que va emprendre en els anys 70 del .
El comerç està circumscrit gairebé en exclusiva a Lomé, que mitjançant el port canalitza la majoria de les exportacions i importacions a Mali, Níger i Burkina Faso. El país està pendent de la condonació de tot o part del deute extern, segons la política empresa per la Unió Europea i els Estats Units. L'INB per habitant són 380 dòlars (Banc Mundial, 2005).
Demografia miniatura|Mapa del Togo (en anglès)
En l'any 2007 el Togo tenia 5.700.000 habitants. El 99% de la població és d'ètnia negra, i l'1% restant és blanca (europeus o descendents). L'idioma oficial és el francès. L'esperança de vida és de 57 anys. La mitjana de fills per dona és de 4,9. El 60,9% de la població està alfabetitzada. Es calcula que el 4,1% de la població està infectada amb el virus de la sida.
Prop de 40 grups ètnics formen la població de Togo, entre els quals destaquen els ewes (46%) pel sud i els kabres (22%) pel nord, que mantenen una forta enemistat. Aquest fet és comú en diversos països d'Àfrica, on les desigualtats ètniques desemboquen en lluites constants.
El Togo ocupa un lloc bastant baix al rànquing de l'IDH elaborat per l'ONU: està al lloc 139 dels 173 països analitzats.
En el cens de l'any 2017, les principals ciutats del pais eren respectivament: Lomé: ; Sokodé: ; Kara: ; Kpalimé: ; Atakpamé: ; Bassar: ; Tsévié: ; Aného: ; Mango: ; Dapaong: .
Llengües i etnologia Grups ètnics Watxis. 740.000 a Togo, a la regió Marítima.
Llengües
Al Togo, estat amb 6.191.000 habitants, hi ha llistades 42 llengües, totes vives. A més del francès que és idioma oficial, al Togo hi ha quatre llengües més que tenen consideració institucional. Aquestes són l'Ewe (862.000 parlants a Togo), el gen (201.000 parlants al Togo), el kabiyè (700.000 parlants en el país) i el tem (204.000 parlants a Togo). A banda d'aquestes que tenen estatus institucional, n'hi ha 18 que estan desenvolupades, 17 que gaudeixen d'un ús vigorós i 2 que es troben en problemes.
miniatura|Mapa de la distribució de les diferents llengües gbe Llengues desenvolupades Les 18 llengües desenvolupades (EGIDS 5) del Togo no tenen consideració oficial, però sí que estan normalitzades i estandarditzades. Aquestes són llengües i els parlants només al país: Adele (16.300 parlants) Aja (153.500 parlants) Anufo (57.800 parlants) Ditammari (27.500 parlants) Fon (35.500 parlants) Fulfulde, Borgu (48.200 parlants) Gourmanchéma (121.000 parlants) Ifè (102.000 parlants) Igo (6.000 parlants) Ikposo (155.000) Konkomba (50.100) Lama (llengua) (117.000) Lukpa (13.600) Miyobe (1.700) Moba (189.000) Nawdm (146.000) Ngangam (46.000) Ntcham (100.000)
Llengües vigoroses Tanmateix, a Togo hi ha 17 llengües que, tot i que no estan estandarditzades gaudeixen d'un ús vigorós (EGIDS 6a) i són parlades per persones de totes les generacions i per això estan fora de perill: Aguna Akaselem (47.500 parlants)