La civilització olmeca s'originà fa 3500 anys, al sud-est de l'actual Mèxic, on va prosperar durant prop d'un mil·lenni, entre els anys 1200 i el 400 aC. El seu territori a Mesoamèrica no ocupava una gran extensió. Els olmeques conreaven camps, sobretot de blat de moro, al llarg de les terres baixes costaneres del golf de Mèxic. Solien aprofitar les crescudes anuals del rius, que inundaven i fertilitzaven el sòl, per aconseguir collites abundants. La disponibilitat d'aliment va permetre un gran desenvolupament dels principals assentaments de la cultura olmeca com eren San Lorenzo, Tres Zapotes i La Venta. L'inici de la cultura olmeca va ser a San Lorenzo, situada a la conca del riu Coatzacoalcos dins l'actual estat mexicà de Veracruz.
esquerra|miniatura|Cap olmeca, La Venta Una de les fites de les civilitzacions mesoamericanes va ser el calendari. Els olmeques ja utilitzaven un calendari de 260 dies, el Tonalpohualli, i també feien servir el mateix sistema que després utilitzarien els maies, amb el que contaven mitjançant baktuns, katuns, tuns, uinals i kins.
Pel que fa a l'urbanisme, a partir d'aquesta època es construeixen per primer cop a Mesoamèrica autèntics centres cerimonials, que son, en realitat, el nucli central, més destacat i visible de les ciutats olmeques. La majoria de la població restava dispersa, en habitatges modestos, al voltant d'aquests grans monuments religiosos. Això implicava, per una banda, especialització artesanal (ceramistes, constructors de làpides, teixidors, etc.) i per l'altra, divisió de clases socials, bàsicament dues: la classe dominant dels mandataris i els sacerdots i la classe inferior integrada per camperols i artesans.
La majoria de testimonis arqueològics que caracteritzen la cultura olmeca -sobretot escultures i restes arquitectòniques- daten d'aquesta etapa (a l'entorn de l'any 1000 aC). En aquestes zones s'han trobat també elements de terrisseria, figures i fragments de ceràmica d'una època anterior, corresponent al període de creixement (1500 - 1150 aC) així com diversos objectes fets de basalt i també d'obsidiana, dos materials molt durs d'origen volcànic.
Els olmeques van ser els primers a desenvolupar per al seu llenguatge una escriptura jeroglífica; tenim com a exemple més recent una mostra que data del 360 aC. Aquest poble va ser, potser, el que va originar el joc de la pilota, tan prevalent entre les cultures de Mesoamèrica. El van fer servir amb propòsits recreatius i religiosos; van jugar-hi, en qualsevol cas, en una època anterior a la documentada en altres cultures de la regió.
L'evidència arqueològica suggereix que els olmeques eren persones espirituals que veien el poders dels déus a través de les forces de la natura, com ara les fonts d'aigua dolça. Les seves intrigants pintures rupestres d'éssers sobrenaturals encara es conserven avui dia, com també escultures de totes les mides, des de petites estatuetes fins a enormes altars i caps. La primera piràmide mesoamericana va ser construïda a La Venta. Tot i que el domini de la cultura olmeca va minvar al voltant de l'any 400 aC, la seva imatgeria contundent i els seus costums van influenciar profundament tant els maies com els asteques.
Etimologia El nom 'Olmec' prové de la paraula per als olmeques en nàhuatl: Ōlmēcatl (singular) o Ōlmēcah (plural). Aquesta paraula es compon de les dues paraules ōlli , que significa "goma natural", i mēcatl , que significa "gent", de manera que la paraula significa "gent de goma".Coe (1968) p. 42 El nàhuatl és la llengua dels nahues, i el terme va ser utilitzat per la civilització asteca per a la gent que vivia a les terres baixes del Golf als segles i , uns 2000 anys després de la desaparició de la cultura olmeca. El terme "gent del cautxú" es refereix a la pràctica antiga, que abasta des dels antics olmeques fins als asteques, d'extreure làtex de Castilla elastica, un arbre del cautxú de la zona. El suc d'una vinya local, Ipomoea alba, es barrejava amb aquest làtex per crear cautxú ja l'any 1600 aC. Els olmeques utilitzaven el cautxú per fabricar objectes, com, per exemple les boles de goma que es feien servir per al joc de la pilota.
Els primers exploradors i arqueòlegs moderns, però, van aplicar erròniament el nom "Olmec" a les ruïnes i l'art redescobert en l'època dels asteques, dècades abans que fos entès que no havien estat creats per la gent que els asteques coneixien com a "Olmec", sinó per una cultura 2000 anys més antiga. Malgrat la identitat equivocada, el nom s'ha mantingut.Diehl, p. 14.
No se sap quin nom feien servir els antics olmeques per referir-se a ells mateixos; alguns relats mesoamericans posteriors semblen referir-se a l'antic olmeca com a "Tamoanchan".Coe (2002) es refereix a un antic poema nàhuatl citat per Miguel Leon-Portilla, que es refereix a una terra anomenada "Tamoanchan":in a certain erawhich no one can reckonwhich no one can remember[where] there was a government for a long time". Coe interpreta Tamoanchan com una paraula en llengua maia que significa "Terra de pluja o boira" (pàg. 61). Un terme contemporani utilitzat de vegades per a la cultura olmeca és "tenocelome", que significa "boca del jaguar".El terme "tenoceloma" es va utilitzar ja l'any 1967 per George Kubler a American Anthropologist, v. 69, p. 404.
Visió general L'àrea central dels olmeques és l'àrea de les terres baixes del Golf de Mèxic on es va expandir després del desenvolupament inicial a Soconusco, Veracruz. Aquesta zona es caracteritza per terres baixes pantanosas marcades per turons baixos, carenes i volcans. La Sierra de los Tuxtlas s'eleva bruscament al nord, al llarg del Golf de Campeche. Aquí, els olmeques van construir complexos permanents de ciutats i temples a San Lorenzo, La Venta, Tres Zapotes i Laguna de los Cerros. En aquesta regió, la primera civilització mesoamericana va sorgir i va regnar des de c. 1400.0–400.0 aC.
Orígens Els inicis de la civilització olmeca s'han situat tradicionalment entre el 1400 aC i el 1200 aC. Les troballes anteriors de restes olmeques dipositades ritualment al santuari El Manatí a prop del triple jaciment arqueològic conegut col·lectivament com a San Lorenzo Tenochtitlán van traslladar-ho "almenys" al segle XVI aC.Richard A Diehl, 2004, The Olmecs – America's First Civilization London: Thames & Hudson, pàg. 25, 27. Sembla que els olmeques tenien les seves arrels a les primeres cultures agrícoles de Tabasco, que va començar entre el 5100 aC i el 4600 aC. Aquests compartien els mateixos cultius alimentaris bàsics i tecnologies de la civilització olmeca posterior.Diehl, 2004: pàg. 23–24.
El que avui s'anomena olmeca va aparèixer per primera vegada a San Lorenzo Tenochtitlán, on es van produir característiques olmeques distintives al voltant del 1400 aC. L'ascens de la civilització va ser ajudat per l'ecologia local del sòl al·luvial ben regat, així com per la xarxa de transport proporcionada per la conca del riu Coatzacoalcos. Aquest entorn es pot comparar amb el d'altres antics centres de civilització: les valls del Nil, el Riu Indus, el Riu Groc i Mesopotàmia. Aquest entorn altament productiu va encoratjar una població densament concentrada, que al seu torn va provocar l'ascens d'una classe d'elit. L'elit va crear la demanda per a la producció dels simbòlics i sofisticats artefactes de luxe que defineixen la cultura olmeca. Molts d'aquests artefactes de luxe es van fer amb materials com ara jade, obsidiana i magnetita, que provenien de llocs llunyans i suggereixen que les primeres elits olmeques tenien accés a una extensa xarxa comercial a Mesoamèrica. La font del jade més valorat va ser la vall del riu Motagua a l'est de Guatemala, i l'obsidiana olmeca s'ha localitzat en fonts a les terres altes de Guatemala, com El Chayal i San Martín Jilotepeque, o a Puebla,Diehl, pàg. 132 a distàncies que oscil·len entre els 200 i el s400 km respectivament.
L'estat de Guerrero, i en particular la seva cultura del Mezcala primerenca, sembla haver tingut un paper important en la història primerenca de la cultura olmeca. Els artefactes d'estil olmeca solen aparèixer abans en algunes parts de Guerrero que a la zona de Veracruz-Tabasco. En particular, els objectes rellevants del jaciment d'Amuco-Abelino a Guerrero revelen dates tan primerenques com 1530 aC. La ciutat de Teopantecuanitlan a Guerrero també és rellevant amb relació a això.
La Venta miniatura|Gran piràmide a La Venta, Tabasco. El primer centre olmeca, San Lorenzo, va ser pràcticament abandonat al voltant del 900 aC aproximadament al mateix temps que La Venta va agafar protagonisme.Diehl, pàg. 9. També es va produir una destrucció total de molts monuments de San Lorenzo c. 950 aC, que pot indicar un aixecament intern o, menys probablement, una invasió.Coe (1967), pàg. 72. Alternativament, la mutilació d'aquests monuments pot no estar relacionada amb la decadència i l'abandonament de San Lorenzo. Alguns investigadors creuen que la mutilació tenia aspectes rituals, sobretot perquè la majoria dels monuments mutilats van ser reenterrats en filera. L'últim pensament, però, és que els canvis ambientals poden haver estat els responsables d'aquest canvi en els centres olmeques, amb certs rius importants canviant de rumb.Diehl, p. 58–59, 82.
En qualsevol cas, arran de la decadència de San Lorenzo, La Venta es va convertir en el centre olmeca més destacat, des del 900 aC fins al seu abandonament cap al 400 aC.Diehl, p. 9. Pool dona les dates de 1000 aC& – 400 aC per a La Venta. La Venta va mantenir les tradicions culturals olmeques amb mostres espectaculars de poder i riquesa. La Gran Piràmide va ser l'estructura mesoamericana més gran de la seva època. Encara avui, després de 2500 anys d'erosió, s'eleva 34 m per sobre del paisatge naturalment pla. Enterrats a les profunditats de La Venta hi havia "ofrenes" opulentes i intensives en mà d'obra – 1.000 tones de blocs llisos de serpentina, grans paviments de mosaic i almenys 48 ofrenes separades de jade polit, ceràmica, figuretes i miralls d'hematites.
Declivi Els estudiosos encara han de determinar la causa de l'eventual extinció de la cultura olmeca. Entre el 400 i 350 aC, la població a la meitat oriental del cor dels olmeques va caure precipitadament, i la zona va estar poc habitada fins al .Diehl, pàg. 82. Nagy, pàg. 270, però, és més circumspecte, afirmant que al delta del riu Grijalva, a la vora oriental del cor, «the local population had significantly declined in apparent population density... A low-density Late Preclassic and Early Classic occupation... may have existed; however, it remains invisible.» (la població local havia disminuït significativament en densitat de població aparent... Un preclàssic tardà i de baixa densitat. L'ocupació clàssica primerenca... podria haver existit; tanmateix, segueix sent invisible." Segons els arqueòlegs, aquest despoblament probablement va ser el resultat de «canvis ambientals molt greus que van fer que la regió no fos apta per a grups grans d'agricultors», en particular canvis en l'entorn fluvial del qual depenien els olmeques per a l'agricultura, la caça i la recol·lecció i el transport. Aquests canvis poden haver estat provocats per trastorns o subsidències tectòniques, o per l'envasament dels rius a causa de pràctiques agrícoles.Cita i anàlisi de Diehl, pàg. 82, ressò en altres obres com Pool.
Santley i els seus col·legues (Santley et al. 1997) suggereixen una teoria per a la considerable caiguda de la població durant el període Formatiu Terminal, que proposen la reubicació dels assentaments a causa del vulcanisme, en lloc de l'extinció. Les erupcions volcàniques durant els períodes de formació inicial, tardà i terminal haurien cobert les terres i obligat els olmeques a traslladar els seus assentaments.Vanderwarker (2006) pàg. 50–51