LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment formen part de l'organisme un total de 193 estats del món, és a dir, gairebé tots els que són àmpliament reconeguts. A més té dos estats amb estatus d'observador permanent: la Ciutat del Vaticà i l'Estat de Palestina.

El 1974 la Comunitat Europea va aconseguir lestatus d'observador amb privilegis davant l'ONU. La Comissió de la Unió Europea té una delegació permanent davant l'ONU a Nova York i una altra a Ginebra.

Aquesta organització té sis òrgans principals: l'Assemblea General (AGNU), el Consell de Seguretat (CSNU), el Consell Econòmic i Social (ECOSOC), el Consell d'Administració Fiduciària, la Cort Internacional de Justícia (CIJ) i la Secretaria. A més, cada un d'aquests pot crear òrgans subsidiaris per tractar qüestions específiques o es poden crear òrgans especialitzats independents de l'ONU però amb acords de cooperació com l'FMI o el Banc Mundial.

Història

El terme "Nacions Unides" va ser creat per Franklin D. Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial, per referir-se als Aliats.www.u-s-history.com Se'n va fer ús per primera vegada el 1942, en la Declaració de les Nacions Unides, la qual establia que els aliats haurien de complir els principis de la Carta de l'Atlàntic, i juraven buscar la pau en conjunció amb els poders de les Potències de l'Eix. El nom va ser transferit a l'ONU per les forces victorioses de la guerra i com a condició de la Carta de l'Atlàntic i d'altres acords de guerra.

El 25 d'abril, 1945 va començar la Conferència Internacional a San Francisco amb la intenció de crear l'organització internacional de les Nacions Unides. Dos mesos després, les 50 nacions que van estar representades a la Conferència van firmar la Carta de les Nacions Unides, el 26 de juny, i Polònia ho va fer poc després. Finalment, el 24 d'octubre de 1945 l'ONU va néixer amb la ratificació de la Carta de les Nacions Unides pels cinc membres permanents del Consell de Seguretat: República de la Xina, França, Unió Soviètica, Regne Unit i els Estats Units, i per la majoria dels altres 46 membres.The Making of the United Nations - The San Francisco conference miniatura|esquerra|Palau de les Nacions, seu de l'ONU, a Ginebra

La seu de les Nacions Unides va ser construïda a Nova York entre 1949-1950 a la vora de l'East River, sobre el terreny comprat amb la donació de 8,5 milions de dòlars de John D. Rockefeller, Jr,Jeremiah Project i dissenyada per un equip d'arquitectes entre els quals hi havia Le Corbusier i Oscar Niemeyer. La seu va obrir les portes oficialment el 9 de gener, 1951. Encara que les oficines principals es troben a Nova York, n'hi ha agències importants a Ginebra, La Haia, Viena i altres ciutats del món.

L'any 2001 fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau, que compartí amb el seu Secretari General Kofi Annan, pel seu treball per un món més ben organitzat i pacífic.www.un.org Posteriorment l'Organització fou guardonada l'any 2003 amb el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència concedit pel Parlament Europeu.UN Secretary-General Annan Addresses European Parliament

El 2018 l'ONU eliminà les publicacions fetes per grups civils internacionals sobre els drets humans a la República Popular de la Xina perquè no respectaven la soberania ni la integritat territorial xineses.

Estructura

L'afiliació a l'ONU és oberta a tots els "estats que estimen la pau" i que accepten les obligacions de la carta de les Nacions Unides i, segons el judici de l'organització, tenen la capacitat per complir-les. L'Assemblea General determina l'admissió sobre la base de les recomanacions del Consell de Seguretat.

El sistema de l'ONU es basa en cinc òrgans principals: l'Assemblea General, el Consell de Seguretat, el Consell Econòmic i Social (ECOSOC), el Tribunal Internacional de Justícia i el Secretariat de l'ONU. Un sisè òrgan principal, el Consell d'Administració Fiduciària, va suspendre les seves activitats l'1 de novembre de 1994, després de la independència de Palau, l'últim territori fiduciari de l'ONU.

Quatre dels cinc òrgans principals estan ubicats a la seu principal de l'ONU a Nova York. El Tribunal Internacional de Justícia es troba a La Haia, mentre que altres organismes importants tenen la seva seu a les oficines de l'ONU a Ginebra, Viena, i Nairobi. Altres institucions de l'ONU estan ubicades arreu del món. Els sis idiomes oficials de l'ONU, utilitzats en les reunions i documents intergovernamentals, són l'àrab, el xinès, l'espanyol, el francès, l'anglès i el rus. En virtut de la Convenció sobre els privilegis i immunitats de les Nacions Unides, l'ONU i els seus organismes són immunes a les lleis dels països en què operen, el que salvaguarda la imparcialitat de l'ONU pel que fa als països amfitrions i membres.

Per sota dels sis òrgans es troba, en paraules de l'autora Linda Fasulo, "una sorprenent col·lecció d'entitats i organitzacions, algunes de les quals són en realitat més antigues que la mateixa ONU i operen amb una independència gairebé total d'aquesta" Entre elles es troben les agències especialitzades, les institucions de recerca i formació, els programes i fons i altres entitats de l'ONU.

L'ONU obeeix al principi Noblemaire, que és obligatori per a qualsevol organització que pertanyi al sistema de l'ONU. Aquest principi exigeix que els salaris atreguin i mantinguin als ciutadans dels països on els salaris són més alts, i també demana que es pagui el mateix per un treball d'igual valor, independentment de la nacionalitat de l'empleat.Salaries , United Nations websiteILO: Noblemaire principle , Judgement 986, consideration 7, and Judgment 831, Consideration 1. En la pràctica, la ICSC pren com a referència l'administració pública nacional millor pagada.The Noblemaire principle , ICSC Els salaris de personal estan subjectes a un impost intern que administren les organitzacions de l'ONU.Americans Working at the U.N , World, New York Times, 28 setembre 2009miniatura|Seu central de l'ONU a Nova York Disposa de sis òrgans principals: L'Assemblea General, que es reuneix una vegada a l'any; cada estat hi té un representant; les seves decisions no són vinculats pels estats membres, però sí per a la pròpia organització, com seria el pressupost. El Consell de Seguretat, format per quinze membres: 10 s'elegeixen cada 2 anys i 5 són permanents i amb dret a vet; s'encarrega de vetllar pel manteniment de la pau i la seguretat mundials; les seves decisions són vinculats pels estats sols quan s'emparen sota el Capítol VII de la Carta concernint sancions o l'ús de la força o quan es dirigeixen a la pròpia organització. El Consell Econòmic i Social, format per 54 membres elegits per a 3 anys; s'encarrega de la cooperació econòmica, social i cultural; les seves decisions no són vinculants pels estats, tenen caràcter consultiu i polític. La Cort Internacional de Justícia (CIJ), formada per resoldre litigis entre estats, és l'únic òrgan principal amb seu fora de Nova York, a La Haia. Les seves sentències són de iure d'obligat compliment, mentre que les opinions consultives no. El Secretariat de l'ONU, dirigit pel Secretari General, gestiona l'administració, arbitra en cas de controvèrsia i pot demanar als altres òrgans mesures en determinades direccions segons els principis de les Nacions Unides. El Consell d'Administració Fiduciària, ara en desús però existent, s'encarrega de supervisar la transició dels territoris fideïcomisos cap a l'exercici de la lliure determinació.

Organismes especialitzats La Carta de l'ONU estipula que cada òrgan primari de les Nacions Unides pot establir diversos organismes especialitzats per complir les seves funcions. Els organismes especialitzats són organitzacions autònomes que treballen amb les Nacions Unides i entre ells a través del mecanisme de coordinació del Consell Econòmic i Social. Cadascun d'ells es va integrar en el sistema de les Nacions Unides mitjançant un acord amb l'ONU en virtut de l'article 57 de la Carta de les Nacions Unides. Hi ha quinze organismes especialitzats, que exerceixen funcions tan diverses com facilitar els viatges internacionals, prevenir i fer front a les pandèmies i promoure el desenvolupament econòmic. Organismes especialitzats de les Nacions UnidesNo.AcrònimmAgènciaSeuPersona al capdavantFundació1FAOOrganització per a l'Agricultura i l'Alimentació Roma, Itàlia Qu Dongyu19452ICAOOrganització de l'Aviació Civil Internacional Mon-treal, Quebec, Canadà Juan Carlos Salazar19473IFADFons Internacional per al Desenvolupament Agrícola Roma, Itàlia Gilbert Houngbo19774ILOOrganització Internacional del Treball Gènova, Suïssa Guy Ryder1946 (1919)5IMOOrganització Marítima Internacional Londres, Regne Unit Kitack Lim19486IMFFons Monetari Internacional Washington DC, Estats Units Kristalina Georgieva1945 (1944)7ITUUnió Internacional de Telecomunicacions Gènova, Suïssa Houlin Zhao1947 (1865)8UNESCOOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura París, França Audrey Azoulay19469UNIDOOrganització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial Viena, Àustria Gerd Müller196710UNWTOOrganització Mundial del Turisme Madrid, Espanya Zurab Pololikashvili197411UPUUnió Postal Universal Bern, Suïssa Masahiko Metoki1947 (1874)12WBGBanc Mundial Washington DC, Estats Units David Malpass 1945 (1944)13WHOOrganització Mundial de la Salut Gènova, Suïssa Tedros Adhanom194814WIPOOrganització Mundial de la Propietat Intel·lectual Gènova, Suïssa Daren Tang197415WMOOrganització Meteorològica Mundial Gènova, Suïssa Petteri Taalas Gerhard Adrian 1950 (1873)

Objectius Aquests són alguns dels objectius de l'ONU: Desarmament: el propòsit original de les Nacions Unides era crear un sistema de regulació i/o limitació de la fabricació d'armament, especialment de les armes atòmiques i "altres armes de destrucció massiva". Manteniment de la pau: promouen la pau per mitjà d'un exèrcit enviat a les regions que han tingut un conflicte armat recent per a facilitar els acords de pau i per a dissuadir els combatents d'aixecar-se novament. Les forces provenen dels diferents estats membres; és a dir, l'ONU no té un cos militar independent. Totes les operacions de les forces de pau han de ser aprovades pel Consell de Seguretat. Assistència humanitària: amb altres organitzacions com la Creu Roja, l'ONU proveeix aliments, aigua i altres serveis humanitaris a la població que pateix de fam, que ha estat desplaçada per causa de la guerra, o que ha estat afectada per algun desastre natural. Drets humans: promoure el respecte als drets humans va ser una de les raons fonamentals de la creació de les Nacions Unides després del genocidi i les atrocitats de la Segona Guerra Mundial, per prevenir tragèdies similars en el futur; l'objectiu principal va ser crear un marc legal per considerar i actuar en contra de les violacions dels drets humans.

Finançament

El finançament de l'ONU prové de les contribucions fixes i voluntàries dels estats membres. L'Assemblea ha establert que l'ONU no ha de dependre gaire d'un membre per a finançar les seves operacions, i per això, ha imposat un límit (22% del pressupost) a les contribucions dels estats membres.

Els programes especials de l'ONU no són inclosos en el pressupost regular (com ho són UNICEF, UNDP, UNHCR i PMA), i reben el finançament tan sols de les contribucions voluntàries dels membres; el principal finançador són els Estats Units.