La Bulgària del Volga, també anomenada Bulgària del Kama o Bolgar (de vegades conegut com lEmirat Búlgar del Volga) va ser un estat búlgar històric que va existir entre els segles IX i XIII al voltant de la confluència del Volga i Riu Kama, a l'actual Rússia europea. La Bulgària del Volga era un estat multiètnic amb un gran nombre de búlgars, ugrofinesos, varegs i eslaus orientals. La seva posició estratègica li va permetre crear un monopoli comercial local amb nòrdics, cumans i àvars de Pannònia. Actualment, hom considera les repúbliques del Tartaristan i Txuvàixia com a hereves de la Bulgària del Volga en termes territorials i ètnics.
Història miniatura|Bulgària del Volga Els protobúlgars del Volga eren la branca del poble túrquic protobúlgar que va fundar el Regne de Bulgària al Danubi. Els protobúlgars van arribar a les estepes al sud de Rússia durant les invasions dels huns. Són esmentats per primer cop el 481 per Joan d'Antioquia, quan van donar suport a l'emperador Zenó en la lluita contra els gots; llavors, vivien principalment entre el Kuban i la llacuna Meòtida (mar d'Azov).
Entre el 630 i el 635, Kubrat va aconseguir unir sota el seu comandament les dues principals tribus búlgares, els cotrigur i els utrigur, i va crear una poderosa confederació coneguda pels autors medievals com l'Antiga Gran Bulgària, Patriarca Nicèfor I de Constantinoble, Història syntomos, breviarium onogurs-Imperi búlgar, o en versió occidental Onogúria. Kubrat va aconseguir ràpidament enderrocar la dominació dels àvars, estenent la influència dels Onogurs entre els búlgars a Pannònia, en el que es va conèixer com a Hongria. Finalment, tot i que no hi ha proves que els utigurs fossin independents dels Onogurs fins després que l'imperi de Kubrat es desintegrés, es creu que es va separar dels Onogurs quan es van veure embolicats en guerres dinàstiques.
Després de l'enterrament de Kubrat a Mala Pereshchepina el 665, el 670 el Kanat khàzar es va imposar als Onogurs, van subjugar el fill gran i hereu de Kubrat, Batbayan, obligant els seus altres fills a fugir. Una part dels protobúlgars va restar als seus pobles entre el Kuban i la mar d'Azov fins al , territori que ara fou anomenat pels romans d'Orient i russos com a Bulgària Negra, i foren progressivament absorbits pels magiars, petxenegs i cumans. Un grup més important va deixar aquests pobles per dirigir-se sota direcció d'Asparukh Khan cap a la regió del Danubi i els Balcans, on es van barrejar amb els eslaus del sud que eren més nombrosos, adoptant la llengua eslava meridional i el cristianisme ortodox i fundant el Primer Imperi Búlgar després de la decisiva victòria sobre l'Imperi Romà d'Orient en la batalla d'Ongal el 680. Un tercer grup, el més reduït numèricament, va pujar el riu Volga cap al nord i es va instal·lar a la confluència amb el riu Kama, on van sotmetre la població local finesa. Van formar un estat conegut com el kanat dels protobúlgars del Volga, anomenat pels cronistes musulmans Bulghar, nom donat també a la vila on van establir la capital. Les fronteres mai no van ser definides per cap dels autors que en fan referència, però se sap que al nord vivien els wisu o ve's (finougrians, modernament anomenats veps) i els yura o yugra, que generalment estigueren sotmesos pels protobúlgars del Volga; a l'est, els badjirts (els moderns baixkirs), també sotmesos als protobúlgars; al sud-est, els petxenegs i ghuzz, que eren independents; a l'oest, entre els protobúlgars i els khàzars, vivien els burdes (burdas o burtas) ancestres dels mordvins, que eren vassalls dels khàzars, i més tard foren sotmesos pels protobúlgars; a l'oest, vivien també (més al sud dels mordvins) tribus d'eslaus o russos, algunes de les quals estigueren sotmeses als protobúlgars.
Els protobúlgars del Volga eren dividits en tres hordes principals: els barsula, els ishkil (o askil) i els bulkar; també se n'esmenten dos grups menors, els suwar i els al-barandjar. El sobirà portava el títol de yiltuwar (turc alteber, segons les inscripcions de l'Orkhon), cosa que indicaria que era un sobirà subordinat. Depenia probablement del kan khàzar, ja que pagaven un tribut en pells i un fill de l'alteber vivia com a ostatge a la cort del kan khàzar. No van esdevenir independents fins a la caiguda del kanat khàzar el 965. Llavors, com que tenia una aliança amb el califa de Bagdad, va agafar el títol damir. El 964, la conca del Volga va patir una expedició del príncep rus de Kíev Sviatoslav, però l'estat es va recuperar de la devastació.
Cada tribu dels protobúlgars, de fet, formava un subestat virtualment independent. El 1183, un príncep búlgar era aliat dels cumans i feia la guerra a Bulghar (Bolgary) i, uns anys després, en temps dels mongols, un segon estat búlgar es va constituir amb el nom de Djuke-Tau (Zhukotin). La noblesa del país, la formaven la família reial, els caps tribals i les cinc-cents famílies més poderoses.
A la meitat del , era yiltuwar Almush ibn Shilki que fou el primer que va agafar el títol damir i va canviar el seu nom a Djafar ibn Abd Allah. El va succeir el seu fill Mikail ibn Djafar. Per les monedes, es coneixen els noms de tres altres emirs: Talib ibn Ahmad, Mumin ibn Ahmad i Mumin ibn al-Hasan. Una segona expedició del príncep de Kíev, Vladímir (fill de Sviatoslav), el 985, no fou tan devastadora com la primera. El 1006, la Bulgària del Volga i Kíev van signar un tractat de comerç; els conflictes comercials van comportar repetides guerres entre russos i protobúlgars a partir de la segona meitat del . El 1088, els protobúlgars van ocupar la ciutat russa de Murom, de manera temporal, però després els protobúlgars van quedar a la defensiva i els russos van assetjar la ciutat de Bulghar el 1120, 1164, 1172, 1183 i 1220, mentre que els protobúlgars només van fer dues ofensives, el 1107 contra Súzdal mentre Vladimir II Monòmac lluitava contra els cumans del kam Boniak, i el 1218, en què van saquejar Ustyug, situada força al nord. La invasió mongola va aturar les lluites entre protobúlgars i russos.
Invasió mongola de Bulgària del Volga
El mongols, després de la victòria sobre els russos en la batalla del riu Kalka, el 1224, es van girar contra els protobúlgars, però aquests els van fer caure en diverses emboscades i els van causar fortes pèrdues. Això va provocar la venjança dels mongols; el 1229, l'avantguarda búlgara va ser derrotada pels mongols a la vora del riu Yayik (riu Ural) i, el 1236, segons les cròniques musulmanes, o el 1237 segons les russes, els mongols liderats per Subotai van atacar Bulghar i la van destruir i van aniquilar l'estat búlgar, que fou incorporat als dominis de Batu Khan de l'Horda d'Or.
La ciutat de Bulghar es va reconstruir i aviat va recuperar la prosperitat. Les troballes arqueològiques demostren que era pròspera a la segona meitat del i al , però en algun moment, per causes desconegudes, la ciutat decaure, potser per l'ascens de Kazan. És anomenada de vegades Nova Bulghar, (rus: Novyi Bulgar), fundada per Batu Khan. Tamerlà la va ignorar el 1395 i, el 1399, els russos la van arrasar totalment. Kazan fou escollida per Ulugh Muhammad (mort el 1446) com a capital d'un kanat derivat de l'Horda d'Or, i Bulghar no va poder recuperar-se.
Geografia Segons l'època Bolgar del Volga, va ocupar una gran superfície. En els segles i , la davantera nord discorria al llarg del marge dret del riu Kama, el riu Sviyazhsk amb els seus braços esquerres a l'oest, el riu Shushma a l'est i la davantera sud arribava al gran recolze del Volga, prop de les muntanyes Zhigule, la moderna regió de Samar.G.V. Yusupov. Introducció a l'epigrafia búlgar-tàrtara. — Editorial de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS, 1960.
Més tard, durant l'apogeu del Volga Bólgar, les seves fronteres es van ampliar. Per exemple, la davantera nord es va elevar fins al riu Kazan.
Demografia Una gran part de la població de la regió incloïa grups túrquics com ara Sabirs, Esegel, barsils, Bilars, Baranjars i part dels foscosRus: "По этнокультурному определению буртас в результате двухсотлетнего изучения сложилось множество точек зрения, которые можно объединить в 3 основные: тюркская, аланская и мордовская (наименее распространённая). " Буртасы//Ислам в центрально-европейской части России: энциклопедический словарь / Колект. автор; сост. и отв. редактор Д. З. Хайретдинов. - М.: Издательский дом "Медина", 2009, С.55. Català: "Segons la definició etnocultural de Burtas, com a resultat de dos-cents anys d'estudi, s'han desenvolupat molts punts de vista que poden combinar-se en 3 principals: Turc, Alaniano i Mordoviano (el menys comú)". Burtases//Islam en la part centreeuropea de Rússia: diccionari enciclopèdic / Autor de la col·lecció; comp. i otv. editor D.Z. Khairetdinov. - M .: Editorial "Medina", 2009, p. 55. Burtas (per ibn Rustah). Els moderns txuvaixs afirmen descendir dels sabir, els esegel i dels búlgars del Volga.
Una altra part comprenia els finesos del Volga i les tribus magiars (Asagel i Pascatir), de les quals probablement descendeixen els Bisermäns.К вопросу о происхождении самоназвания бесермян УДМУРТОЛОГИЯ Ibn Fadlan es refereix a la Bulgària del Volga com Saqaliba, un terme general àrab per a referir-se al poble eslau. Altres recerques relacionen el terme amb el nom ètnic escita (o Saka en persa).R. Frye, 2005. "Ibn Fadlan's journey to Russia"
Històries i llegendes Les fonts històriques medievals àrab-perses comencen a esmentar dues ciutats búlgares, Bólgar i Suar, cap als anys 20 del Aquestes dues ciutats, que es complementen, sovint es troben una al costat de l'altra, i els seus destins històrics, especialment en els segles i , van ser similars.G.M. Davetshin, F.S. Khujin, I.L. "Històries de la història de Tartaristán. Kazan, Educació. 1993
Segons escrits d'Al-Balkhi: "Bulgària és el nom d'un país el poble del qual practica l'Islam; també és el nom de la ciutat on es troba la Mesquita Jamia. No gaire lluny d'aquesta ciutat hi ha una altra ciutat: Suar, on també hi ha una mesquita". L'orador musulmà va dir: "la població de totes dues ciutats aconsegueix els deu mil habitants. Les seves cases són de fusta, i en elles passen l'hivern; A l'estiu, la gent es muda a cabanyes amb sostre de palla". Aquest escriptor va parlar dels llargs dies d'estiu i els curts dies d'hivern i les llargues nits.
Un missatge similar va ser escrit pels autors àrabs al-Istahri i Ibne Haukal en els anys 30 i 60 del Però li van fer una correcció important a a el-Balhi: Deu mil no significa la població total d'aquestes ciutats, sinó els "homes" en elles, en altres paraules, significa el nombre de guerrers. En l'Edat mitjana, la població d'una ciutat estava determinada pel nombre de soldats. Un missatge similar va ser escrit en persa a la fi del segons "Hudud al-ghalam" ("Els límits del món"), l'autor del qual es desconeix: "Búlgar és una ciutat d'una petita regió, està situada en el riu Volga. Tota la seva gent és musulmana; D'allí surten 20.000 genets. Lluiten contra tots els exèrcits d'incrèduls, sense importar quants siguin, i guanyen. Una terra neta i rica és una ciutat prop de Suar-Bulgar; La religió de la gent allí és la mateixa que en Bólgar".
Després de l'ocàs és possible la ciutat encara restés amb un cert nivell d'activitat. El poeta del Mohammadyar i el poeta del Maula Koly van viure en Bulgar i van escriure allí alguns dels seus poemes. A la ciutat, els arqueòlegs fins i tot han trobat una capa que data del kanat de Kazan. No obstant això, és impossible imaginar a Bulgar com una ciutat real. Probablement, allí van acudir diversos dervixs, sufís i poetes, caminant entre les ruïnes, visitant els llocs sagrats, visitant les tombes, i van acudir amb la necessitat d'alguna mena d'aliment espiritual per a les seves creacions.Fakhretdinov R.G. El poble tàrtar i la història de Tartaristan: un llibre de text per a escoles secundàries, gimnasos i liceus tàrtars / traduït del rus per G.N Sharafutdinov, R.G. - Fet. 2da edició. - Kazan: Educació, 2001. - 287 p.