Pietro Cirneo (Pughjale, Felce, Alta Còrsega, 1447 - 1506) fou un sacerdot i escriptor cors, un dels primers de l'illa. Ordenat sacerdot, fou rector de San-Adria-di-Campoloru, on hi va estar fins a la seva mort. És autor d'una obra de referència, De rebus corsicis, que explica la història de Còrsega dels orígens fins al , i en fa un elogi tant de l'illa com dels habitants, lliures i virtuosos.
Va passar molts anys a Venècia. A la seva obra també tracta sobre la guerra de Ferrara entre la Ferrara i República de Venècia els 1480. La majoria dels habitants actuals de Felce n'estan emparentats.
Biografia Nascut a Felce d'Alisgiani el 9 de novembre de 1447, fill de Pïcino i de Coralluccia,Eugène F.-X. Gherardi in Précis d’histoire de l’éducation en Corse. Les origines : de Petru Cirneu à Napoléon Bonaparte el seu cognom no és conegut. Alguns autors li atribueixen el de Filice o Felice,. d'altres el de Felge,. el qual resulta ser el nom cors de Felce. Havent quedat orfe molt jove i essent desposseït per familiars, s'atribueix com a nom el de Petrus Cyrnæus.. Aquest nom significa Pere de Còrsega.
Es dedica a l'educació dels infants en diversos indrets d'Itàlia on el criden habitualment Pietro Cirneo, i més endavant s'estableix a Venècia. S'adhereix llavors a Benedictus Brognolius, professor de llatí i de grec a Venècia, i segueix les seves lliçons durant dotze anys. Posteriorment esdevé professor i després corrector d'impremta, una funció aleshores molt científica. Finalment entra als ordes, on troba la calma necessària per satisfer la seva set de coneixement. Passa així molts anys a Itàlia, particularment al Vèneto, i s'inspira en la història local en una obra el títol de la qual és Commentarius de bello ferrariensi, ab anno 1482 ad annum 1484. Hi tracta sobre les guerres entre Ferrara i Venècia, en la dècada de 1480. Però indignat de veure el retrat que Estrabó havia fet de la seva pàtria i dels seus habitants en oposició directa amb el quadre avantatjós que n'havia donat Diodor de Sicília, compon una història titulada: De rebus corsisis libri IV, usque ad annum 1506. Aquesta obra cabdal, que trobem impresa per primera vegada el 1738, en el vint-i-quart volum de la col·lecció de Muratori, narra la història de Còrsega, des dels orígens fins al segle XV, i fa l'elogi d'aquesta illa i dels seus habitants, lliures i virtuosos. Hi utilitza fonts actualment accessibles gràcies a la molt jove impremta però també a les seves peregrinacions.
La Biographie universelle de Louis-Gabriel Michaud el descriu com un patriota gelós fins a l'entusiasme, i posteriorment torna al seu país, Còrsega, per ser destinat a la parròquia de Sant’Andria di Compuloru, la qual depèn del futur diòcesi d'Aléria, i on mor cap al 1506.
Reconeixement pòstum Les dues obres principals de Petrus Cyrnæus van ser impreses a la primera meitat del segle XVIII a la famosa col·lecció de Ludovico Antonio Muratori, cosa que li va assegurar el reconeixement pòstum.
El Journal de París del 5 de març de 1835 li va dedicar un article detallat.
Vegeu també Literatura corsa
Referències
Categoria:Persones de l'Alta Còrsega Categoria:Morts a l'Alta Còrsega