LEsglésia de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, més coneguda com a Església Mormona, és una congregació religiosa fundada per Joseph Smith a l'Estat de Nova York el 6 d'abril del 1830. Encara que els mormons afirmen seguir els ensenyaments de Jesucrist, no es consideren part de cap de les tres grans branques del cristianisme (ni de les tradicions de l'Església Catòlica, ni de l'Església Ortodoxa, ni del Protestantisme), sinó més aviat una restauració del «cristianisme primitiu», el qual apostatà després de la mort de sant Pere i els altres apòstols, segons els seus seguidors.
És la branca més gran del Moviment dels Sants dels Darrers Dies, restaurat per Joseph Smith, i continuat després de la seva mort per Brigham Young, al mateix temps que altres corrents, com la Comunitat de Crist, anaven naixent amb els seus propis profetes i congregacions. Certes branques fonamentalistes, incloent-hi les polígames, han sorgit entre els seguidors de Joseph Smith fins avui, tot i que amb doctrines i ritus que no són avalats per L'Església dels Sants dels Darrers Dies. Als Estats Units, els Sants dels Ultims Dies es troben repartits per tot el país, tot i que la seva presència és més notable a l'estat de Utah, on constitueixen la majoria de la població. La capital de l'estat, la ciutat de Salt Lake City, constitueix el centre religiós i espiritual dels Sants dels Últims Dies, de la mateixa manera que el Vaticà per als catòlics. Allà hi ha el Cor del Tabernacle Mormó, la Universitat de Brigham Young i altres institucions patrocinades per l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies. Aquesta institució ocupa el quart lloc en l'ampli espectre religiós dels EUA, i els seus líders afirmen que els membres que han contret matrimoni al temple tenen la taxa més baixa de divorcis del país. El clergat (presidents d'estaques, bisbes, presidents de branca...) no percep cap remuneració pels seus serveis a l'Església. A més a més, l'Església afirma ser transversal, és a dir, no distingeix ni ètnies, ni classes socials, ni professions. Un bisbe pot ser un president de directori d'una empresa o un conductor de bus interurbà, o bé un mestre d'escola rural. Actualment, compta amb 15 milions de membres repartits en diferents països, incloent-hi Llatinoamèrica i Europa, i continuen establint congregacions i temples arreu del món.
Els Sants dels Darrers Dies creuen que Jesucrist guia l'Església per revelació donada al President de l'Església, a qui consideren un profeta. Els seus seguidors, no obstant això, són objecte de crítiques per part de nombroses esglésies cristianes, que afirmen que l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, en molts aspectes, s'ha allunyat del veritable Cristianisme. Alhora que nombrosos sociòlegs sostenen que els Sants dels Darrers Dies mantenen un racisme ocult, una part dels historiadors assegura que els Sants dels Darrers Dies ensenyen una versió completament distorsionada de la història d'Amèrica.
Segons el Mapa religiós de Catalunya 2020, del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies disposa d'un total de 13 centres de culte a Catalunya, essent-ne la 10a en nombre d'entre les 14 confessions relacionades. Per la seva banda, el directori de la Fundació Pluralismo y Convivencia n'ubica 16 a Catalunya, 11 al País Valencià i 5 a les Illes Balears. A Espanya van obtenir l'estatus legal de notori arrelament el 2003, sumant-se al que ja tenien el catolicisme, evangelisme, judaisme i islam.
El 2026 es va iniciar la construcció d'un temple de l'Església al barri de Volpelleres, a Sant Cugat del Vallès, el primer temple de l'Església a Catalunya i el segon de l'Estat espanyol, després del de Madrid.
miniatura|Temple principal i seu de l'Església mormona a Salt Lake City miniatura|Brigham Young
Els termes «mormó» i «mormonisme» El nom mormó es deu al Llibre del Mormó, que identifica l'Església amb la comunitat cristiana. El terme «mormonisme» s'aplica de manera específica al «moviment» social generat a partir de 1820 arran d'aquesta restauració progressiva de l'Evangeli des de l'estat de Nova York, a l'est nord-americà i als anys successius pels estats d'Ohio, Missouri, Illinois i Utah. La seva influència inicial també es va sentir a Anglaterra i a algunes illes del Pacífic. Familiarment es feia servir l'àlies «mormons» als seus fidels, identificació derivada de la referència a un dels seus llibres sagrats, el Llibre de Mormó. Encara que no ho consideren ofensiu, els membres de l'església prefereixen ser anomenats Sants dels Darrers Dies, que és el nom formal amb el qual sol·liciten ser referits en els mitjans. L'Església originalment es va denominar Església de Crist el 1830. El 1834 es va canviar pel seu nom actual, però després de la mort de Joseph Smith va haver-hi divisions de membres que no van seguir el ministeri de Brigham Young. Aquest fet va comportar la creació de noves branques, però moltes no van prosperar i, finalment, van cessar les seves activitats.
Història miniatura|Fotografia de lArbreda Sagrada per George Edward Anderson, aprox. 1907
L'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies va tenir els seus inicis quan el jove Joseph Smith (nascut el 23 de desembre de 1805 a Sharon (Vermont), Estats Units) a l'edat de 14 anys, vivia en Palmyra (Nova York). Smith relata que després d'haver llegit l'Epístola de Jaume 1:5-6, «Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dona generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà. Però que demani amb fe, sense dubtar, perquè el qui dubta és com una ona del mar, remoguda i sacsejada pel vent»; i d'haver-lo meditat en el seu cor, va alçar una oració a Déu, després de la qual reporta haver tingut una visió celestial de Déu Pare i Jesucrist, de la qual va dir:
El jove Smith va indicar que, en la seva visió, coneguda com la Primera Visió:
Durant els anys posteriors a la primera visió, Smith va començar a predicar que aquesta i una sèrie addicional de teofanies l'instruirien a organitzar l'església de Jesús a l'època moderna. El 21 de setembre del 1823, Smith va posar de manifest que un àngel anomenat Moroni li va indicar on podria trobar uns antics registres escrits en planxes d'or, el contingut del qual seria un compendi de la prehistòria d'Amèrica. En el llibre s'afirma que un profeta anomenat Mormó va fer un compendi cap a l'any 385 dC on hi havia els registres dels descendents d'un grup d'immigrants provinents de l'antic regne d'Israel, que van arribar amb embarcacions a Amèrica aproximadament 600 anys abans de Crist, i que haurien donat origen en part als pobladors amerindis trobats allà pels colonitzadors europeus.
Tot aquest compendi d'històries va ser recopilat en un sol llibre, conegut avui com El Llibre de Mormó. Moroni, el fill de Mormó, amagaria el llibre cap a l'any 421 dC en un pujol, actualment conegut com la muntanya Cumorah, a l'Estat de Nova York. El 1823, Moroni, ja un ésser ressuscitat en forma d'àngel, se li va aparèixer al jove Joseph Smith i li va dir que Déu volia que traduís els antics registres. El Llibre de Mormó també conté el relat de la visita que Jesucrist realitzaria a Amèrica després de la seva resurrecció.
Al juny de 1829 Joseph Smith va tramitar els drets d'autor del llibre,Church History in the Fulness of Times - Student Manual i amb l'ajut de Martin Harris, Oliver Cowdery i David Whitmer, el llibre es va publicar per primera vegada al començament de 1830 en anglès i vers el 1886 en espanyol i altres idiomes.El Libro de Mormón en Español
Organització de l'Església (1830) El 6 d'abril de 1830 a Fayette, Comtat de Sèneca, (Nova York), Smith i els seus seguidors van organitzar l'Església d'acord amb les lleis de l'estat amb un total de sis membres. Al setembre d'aquest mateix any els primers missioners van començar a predicar l'evangeli a Ohio i altres estats veïns, incloent-hi els nadius indígenes de l'oest dels Estats Units.Doctrina y Convenis, 28:9 Molts dels líders prominents de l'Església de l'època van ser convertits al final de l'any 1830, entre els quals hi havia Parley P. Pratt, Frederick G. Williams, John Murdock, Edward Partridge i Sidney Rigdon. De juny a octubre de 1830, Joseph Smith va presentar a la nova Església el que haurien estat importants revelacions doctrinals. Va escriure una versió inspirada del Gènesi i escrits de Moisès, incloent-hi porcions d'un llibre que hauria escrit el profeta Henoc. Al desembre de 1830, l'Església a Nova York tenia més de 70 membres batejats en la nova fe, i pocs mesos després el nombre de conversos a Ohio superava els de la seu a Nova York. Per culpa de la persecució, que eventualment causaria la migració de pioners mormons al territori de Utah, molts dels líders de l'Església a Nova York i Pennsilvània van haver de buscar protecció. Oliver Cowdery servia d'escriptor per a Joseph Smith del Llibre de Mormó i, ocasionalment, la seva esposa, Emma Smith. Molts dels nous conversos, especialment els homes, van ser enviats a servir com a missioners proselitistes a altres estats durant els mesos finals de 1830. Existeixen poques proves tangibles de les visitacions atribuïdes a Smith fins a la seva mort. En gairebé totes les visions Smith estaria sol, però ocasionalment Oliver Cowdery i Sidney Rigdon l'acompanyaven. Cowdery i una dotzena d'homes van signar en qualitat de testimonis del Llibre de Mormó. Van declarar haver vist les planxes d'or, haver vist l'àngel Moroni i, en el cas de tres d'ells, haver sentit una veu del cel. Encara que hi ha discrepàncies en els detalls entre les diferents narracions, no existeixen proves que cap d'aquests testimonis hagi negat els fets.Journal of Discourses 1860, 7:164 - Facts On The Book Of Mormon Witnesses, Institute for Religious Research, darrer accés web: 14 d'abril, 2008.
Mort de Joseph Smith La dissidència a Nauvoo Smith es va enfrontar amb una creixent oposició entre els seus antics partidaris de Nauvoo, i «va ser sorprès per les desercions de seguidors lleials».Bushman (2005), 527. Entre els dissidents hi havia William Law, segon conseller de Smith a la Primera Presidència i molt respectat entre els membres de la comunitat.Ostlings, 14. Law havia ocupat el lloc de Hyrum Smith a la Primera Presidència com a segon conseller. Brodie va dir que Law és un dels "més capaços i valents" homes de Smith. Brodie, 368. Law havia estat un dels pocs sants a arribar a Nauvoo amb el capital, i ell i el seu germà Wilson, havien comprat una quantitat considerable de terres i sòl per construir. Brodie assenyala que Law vi del Canadà, era "un home ric" i havia fomentat "més que ningú la necessitat urgent d'industrialitzar la ciutat." Brodie, 368. Malgrat que va estar en desacord amb Smith per qüestions de caràcter econòmic,Law paid his workers in cash, but Smith "operated on scrip, credit, and tithed labor." Law was also convinced that Smith was misappropriating money donated by church members to complete the Nauvoo House hotel in order to buy land and sell it to converts at a profit. Ostlings, 14; Brodie, 368. la diferència més significativa entre tots dos va ser l'oposició de Law a la poligàmia. Law i alguns altres van fer declaracions a Carthage, la seu del comtat, en les quals acusaven Smith d'haver practicat la poligàmia. Poques setmanes abans de la seva mort, Smith va parlar davant d'una gran multitud i va negar haver tingut més d'una dona.
Nauvoo Expositor