miniatura|El segell de Luter El luteranisme és una branca important del protestantisme que va sorgir de l'obra de Martí Luter, un sacerdot catòlic que volia reformar les pràctiques i les doctrines desvirtuades i humanitzades que l'Església Catòlica duu a terme. Per això, es considera que el començament del luteranisme és el començament de la branca protestant del cristianisme.
El luteranisme, i per conseqüència de la Reforma Protestant, van començar el 31 d'octubre de 1517, quan el professor Martí Luter va clavar un escrit amb 95 tesis (declaracions) relacionades amb els dogmes i les pràctiques catòliques sobre la porta de l'Església de Tots els Sants. Això era una pràctica comuna per a convidar a altres professors als debats universitaris, al costat del castell de Wittenberg, Saxònia (Alemanya).
Etimologia miniatura|L'altar major de l'Església Evangèlica Luterana de Sant Joan, una parròquia del Sínode Evangèlic Luterà de Wisconsin a Milwaukee
El nom luterà es va originar com un terme despectiu utilitzat contra Luter pel teòleg escolàstic alemany Johann Maier von Eck durant el debat de Leipzig el juliol de 1519. Eck i altres catòlics romans van seguir la pràctica tradicional de posar el nom del seu líder a una heresia, etiquetant així com luterans tots els que s'identificaven amb la teologia de Martí Luter.
En diverses parts del món, els termes luteranisme evangèlic, evangelisme i luteranisme s'utilitzen per referir-se a la fe. Diverses denominacions evangèliques-luteranes fan referència a la Confessió d'Augsburg en els seus noms, com ara l’Església Evangèlica de la Confessió d'Augsburg a Polònia, l'Església Evangèlica de la Confessió d'Augsburg a Eslovàquia, l'Església Protestant de la Confessió d'Augsburg a Àustria, entre d'altres.
El 1597, els teòlegs de Wittenberg van definir el títol luterà com a referència a la veritable església.
Doctrina El luteranisme es basa en la doctrina exclusiva de la paraula de Déu, és a dir, la Santa Bíblia. Els pilars bàsics del Luteranisme són: la gràcia, la fe i la paraula. La gràcia: És l'actitud i predisposició de bondat i compassió de Déu, ensenyada a l'home pecador que no pot salvar-se per si mateix. La fe: És l'acceptació de Jesucrist, per part del pecador penedit, com a únic Salvador. La fe salvadora és aquella que creu i fa seu allò que Crist va obtenir per nosaltres i el que ens ha promès. La fe és dipositar la confiança en el perdó dels pecats i la salvació, únicament en Jesucrist. La fe no és un acte o mèrit humà, és obra de l'Esperit Sant. La salvació sense fe és impossible.Joan 1:12, 16,- Fets 10:43; Gàlates 2:16; 1 Corintis 12:3; 1 Pere 1:5; Fets 16:31; Mateu 24:13; Joan 3:36. La paraula: Els Luterans ensenyen que, en tots els seus termes, la Bíblia és la paraula de Déu. Tots els fets escrits que conté són veritablement certs. La Bíblia s'interpreta així mateix. És l'única font d'ensenyances i normes de conducta de l'Església. El missatge principal és la salvació per la fe en Jesucrist, per la qual cosa ha de ser diligentment escoltada i estudiada.Pere 1:21; 1 Corintis 2:13; Joan 5:39; Lluc 11:28
Quant als sagraments, se celebra el baptisme, i el Sant Sopar (Comunió). En el Sant Sopar, el cos i la sang de Jesucrist són presents (no simbòlicament) mitjançant la fe. Dintre de l'estructura eclesial, no hi ha jerarquies. Les congregacions (esglésies luteranes locals) s'autoadministren econòmicament. Tots els membres són tractats amb el mateix nivell de respecte. En contrast amb les doctrines catòliques, els luterans neguen les indulgències, el purgatori, la intervenció dels sants i la validesa de les oracions per als difunts, entre d'altres.
Martí Luter (1483-1546) va ser un teòleg i reformador alemany. El 1505, preocupat per la seua salvació, va entrar a l'orde dels agustins, on va ser ordenat sacerdot el 1507. A la Universitat de Wittemberg es va dedicar a l'estudi de les Sagrades Escriptures entre els anys 1508 i 1510, quan va partir cap a Roma. Els abusos i defectes de la Cúria el van influir. Va interpretar el text de sant Pau «sereu salvats per la gràcia i per la fe» de manera que les bones obres no serveixen per a res, sinó que només justifiquen la fe en Crist. Va reaccionar contra les indulgències que es feien a Alemanya per recollir fons per a la construcció de la basílica de sant Pere i va manar posar el 1517 les seues 95 tesis en llatí a les portes de la catedral de Wittemberg. No volia provocar un cisma, sinó lluitar contra els abusos i els errors. Invitat a retractar-se per la butlla Exurge, la va cremar a la plaça de Wittemberg, i va ser condemnat pel papa. Des d'aleshores va publicar els seus escrits bàsics que van servir de fonament de l'Església reformada: exhorta el poble alemany a fer-se conscient per a salvar l'Església i la pàtria, a oposar-se al poder papal, a l'exclusivitat de la interpretació de la sagrada escriptura per part del clergat, al dret del papa de convocar un Concili universal; exigeix la reforma de la Cúria Pontifícia, la supressió del celibat dels capellans i no admet més sagraments que el bateig i la comunió. No admet la transsubstanciació, sinó la impanació. El 1521 va rebre la butlla papal d'excomunicació definitiva i, per no retractar-se, es va recloure al castell de Wartburg, on va començar la traducció de la Bíblia, que va acabar el 1534.
El 1522 va introduir reformes al culte de la nova Església. El 1525 va trencar amb l'humanisme d'Erasme de Rotterdam i va combatre els moviments anabaptistes. Es va casar amb l'exmonja Caterina Bora. Als anys següents es va dedicar a l'organització de la litúrgia de la seua Església i va resumir la seua doctrina en dos catecismes, els Articles d'Esmalcalda i la Confessió d'Augsburg. Roma encara va intentar que es retractés, però ell va contestar amb virulentes diatribes contra el papat.
L'església catòlica va contraatacar amb el Concili de Trento i la Contrareforma.
Bíblia miniatura|Traducció de la Bíblia de Luter el 1534
miniatura|Moisès i Elies assenyalen el pecador que busca la salvació de Déu cap a la creu per trobar-la, un ideal luterà conegut com la Teologia de la Creu.
Tradicionalment, els luterans consideren que les Escriptures de l'Antic i el Nou Testament són els únics llibres divinament inspirats, les úniques fonts disponibles actualment de coneixement divinament revelat i l'única font infal·lible de doctrina cristiana.per la visió tradicional luterana de la Bíblia, vegeu La Bíblia de Luter va situar els Apòcrifs en una secció entre l'Antic Testament i el Nou Testament, sent llibres útils per a l'edificació i la instrucció en assumptes morals, tot i que no canònics. Només l'Escriptura és el principi formal de la fe, l’autoritat final per a tots els assumptes de fe i moral a causa de la seva inspiració, autoritat, claredat, eficàcia i suficiència.
L'autoritat de les Escriptures ha estat qüestionada durant la història del luteranisme. Martí Luter ensenyava que la Bíblia era la Paraula escrita de Déu i l'única guia infal·lible per a la fe i la pràctica. Sostenia que cada passatge de les Escriptures té un significat senzill, el sentit literal tal com l'interpreten altres Escriptures. Aquests ensenyaments van ser acceptats durant el luteranisme ortodox del . Durant el , el racionalisme defensava la raó en lloc de l'autoritat de la Bíblia com a font final de coneixement, però la majoria dels laics no van acceptar aquesta posició racionalista. Al , un renaixement confessional va tornar a emfatitzar l'autoritat de les Escriptures i l'acord amb les Confessions luteranes.
Avui dia, els luterans discrepen sobre la inspiració i l'autoritat de la Bíblia. Els teòlegs conservadors utilitzen el mètode historicogramatical d'interpretació bíblica, mentre que els teòlegs liberals utilitzen el mètode Alta crítica.
Inspiració Tot i que molts luterans avui dia tenen punts de vista menys específics sobre la inspiració, històricament, els luterans afirmen que la Bíblia no només conté la Paraula de Déu, sinó que cada paraula d'ella és, a causa de la inspiració plenària i verbal, la paraula directa i immediata de Déu. L’Apologia de la Confessió d'Augsburg identifica la Sagrada Escriptura amb la Paraula de DéuGod's Word, or Holy Scripture de Apology of the Augsburg Confession, Article II, of Original Sin i anomena l'Esperit Sant l'autor de la Bíblia. Per això, els luterans confessen a la Fórmula de la Concòrdia: «rebem i abracem amb tot el nostre cor les Escriptures profètiques i apostòliques de l'Antic i el Nou Testament com la font pura i clara d'Israel». Les Escriptures profètiques i apostòliques es confessen com a autèntiques i escrites pels profetes i apòstols. Una traducció correcta dels seus escrits es considera la Paraula de Déu perquè té el mateix significat que l'hebreu i el grec originals. Una traducció incorrecta no és la paraula de Déu i cap autoritat humana no la pot investir d'autoritat divina.
Claredat Històricament, els luterans entenen que la Bíblia presenta clarament totes les doctrines i manaments de la fe cristiana., , , , , , , , , , , A més, els luterans creuen que la Paraula de Déu és accessible gratuïtament a qualsevol lector o oient d'intel·ligència ordinària, sense necessitat de cap educació especial. Un luterà ha d'entendre el llenguatge en què es presenten les escriptures i no ha d'estar tan preocupat per l'error com per impedir la comprensió. Com a resultat d'això, els luterans no creuen que calgui esperar que cap clergue, papa, erudit o concili ecumènic expliqui el significat real de cap part de la Bíblia.
Eficàcia Els luterans confessen que l'Escriptura està unida amb el poder de l'Esperit Sant i amb ella, no només exigeix, sinó que també crea l'acceptació del seu ensenyament., , Aquest ensenyament produeix fe i obediència. La Sagrada Escriptura no és lletra morta, sinó que el poder de l'Esperit Sant hi és inherent., , , , ,, L'Escriptura no obliga a un mer assentiment intel·lectual a la seva doctrina, basant-se en l'argumentació lògica, sinó que crea l'acord viu de la fe., , , , Com afirmen els Articles de Smalcald, «en allò que concerneix la Paraula externa parlada, hem de sostenir fermament que Déu no concedeix el seu Esperit o gràcia a ningú, excepte a través o amb la Paraula externa precedent».
Suficiència miniatura|Llei i Gràcia, un retrat de Lucas Cranach el Vell; el costat esquerre mostra la condemna dels humans sota la llei de Déu i el costat dret presenta la gràcia de Déu en Crist. Els luterans confien que la Bíblia conté tot el que cal saber per obtenir la salvació i viure una vida cristiana., , , , No hi ha deficiències a les Escriptures que calgui substituir per la tradició, els pronunciaments del Papa, les noves revelacions o el desenvolupament actual de la doctrina., , ,
El paper de la tradició Els teòlegs luterans sostenien que «l'Escriptura encara s'havia de llegir dins d'una Tradició eclesial viva, i especialment a través dels escrits dels Pares de l'Església». A més, les esglésies luteranes ensenyen «l'Escriptura com 'la norma que fa norma (però que no està normada en si mateixa)' (norma normans o norma normans non normata) i la Tradició, especialment els credos ecumènics, com 'les normes que estan normades' (norma normata)». Per tant, els luterans sostenen que «Tot i que l'Escriptura no pot ser normada per la Tradició (norma normans non normata), pot ser, i és, interpretada a través de la Tradició. La Tradició continua sent una norma (norma normata)».