miniatura|Distribució de famílies lingüístiques al Nord de Mèxic a l'arribada dels europeus.|264x264px Les llengües ameríndies són tots aquells idiomes parlats a Amèrica abans de l'arribada de Cristòfor Colom pels amerindis nord-americans i pels amerindis sud-americans. No corresponen a una sola família lingüística sinó a una agrupació geogràfica. Moltes es van extingir, suplantades per l'espanyol, el portuguès, el francès i l'anglès, les llengües dels colonitzadors. Avui dia moltes llengües indígenes han de lluitar per la seva supervivència i el seu reconeixement, ja que estan lligades a cultures rurals, amb una forta diglòssia i, moltes, sense el suport de l'escriptura.
Classificació de les llengües del continent americà Hi ha diverses classificacions de les llengües d'Amèrica, i és fora de l'abast d'aquest article considerar-les totes; per això, la llista davall consisteix en famílies lingüístiques generalment considerades provades, excepte les mercades específicament com "hipotètiques".
Amèrica del Nord Família na-dené Família atapascana o dené Eyak Tlingit Aquest grup és una branca de la família Dené-ienisseià, que és l'única família lingüística acceptada que uneix llengües del Vell Món i del Nou Món.
Família àlgica Llengües algonquines wishosk Yurok Família muskogi Família siouan Família iroquès Família caddo Família salish miniatura|364px|Reserves índies als EUA
Família yok-utià (hipotètica) Miwok Yokut Costano
Família takelma-kalapuya (hipotètica) Takelma (i lagatwa) Kalapuya
Família uto-asteca Família kiowa-tano Família yuma-chochimí Família wakash Família pomo Família palaihnihana Família shahaptiana Família wailatpua (llengua cayuse) Família chinook
Llengües aïllades miniatura|316x316px|Llengües aïllades (negre), quasi-aïllades (gris fosc) i de classificació dubtosa (gris clar) del Canadà, els EUA i Mèxic.Maidu Wintun Zuni Beothuk Keres Yuki Wappo Kutenai Chimakum Yuchi Seri Shasta Washo Yana Chimariko Kumashan Esselen Coahuiltec Klamath i modoc Hanis Alsea Siuslaw miniatura|264x264px|Llengües de Mèxic amb més de 100.000 parlants.
Centre-sud de Mèxic i l'Amèrica Central Vegeu també l'article: Llengües de Mèxic Txibtxa (Amèrica central i Sud-amèrica) (22) Comecrudo (Texas & Mèxic) (3) Guaicura (8) Jicaque Lenca Maia (31) Misumalpa Mixe-zoque (19) Otomang (27) Tequistlateca (3) Totonaca (2) Uto-asteca (33) Xinca Yuma-cochimí (11)
Aïllades o no classificades (central) Alagüilac (Guatemala) Coahuilteco (EUA: Texas; NE Mèxic) Cotoname (NE Mèxic; EUA: Texas) Cuitlatec (Mèxic: Guerrero) Huetar (Costa Rica) Huave (Mèxic: Oaxaca) Maratino (NE Mèxic) Naolan (Mèxic: Tamaulipas) Quinigua (NE Mèxic) Seri (Mèxic: Sonora) Solano (NE Mèxic; EUA: Texas) Tarasco (Mèxic: Michoacán) miniatura|356x356px|Principals famílies d'América del Sud (exceptuant el quítxua, aimara i mapudungun). miniatura|305x305px|Distribució de les llengües més parlades de Llatinoamèrica a principis del segle XXI.
Amèrica del Sud Arauana (8) també Arahuan, Arawá, Arauanes) (†) Arawak (Amèrica del Sud i Carib) (60) també Arahuaques, Maipureanes, Maipuran, Maipúrean, Maipureano Arutani-Sape (2) també Arutani-sapé) Aymara (3) també Jaqi, Aru, Aymara, Jaqaru) Barbacoa (8) també Barbacoanas Bororoa també Boróroan) Botocudo (3) també Aimoré Cahuapana (2) també Jebero, Kawapánan, Cahuapananas) Cariba (29) també Caribe, Carib Catacaoa també Katakáoan (†) Chapacura-Wanham (9) també Chapacuran, Txapakúran, Chapakúran) Charrua també Charrúan) (†) Xibxa (Amèrica Central & Amèrica del Sud) (22) Chimú (†) Chipaya-Uru també Uru-Chipaya) Chocó (10) també Chocoan) Cholonan (†) Chon (2) també Patagonian) Guajibo (4) també Wahívoan) (†) Guaykurú també Waikurúan) Harákmbut (2) també Tuyoneri) Huarpe també Warpe) (†) Jirajara (3) també Hiraháran, Jirajarano, Jirajarana) (†) Jabutia també Jabutían) Jê (13) també Gê, Jean, Jêan, Gêan, Je, Ye) Jívaro (4) també Hívaro) Kamakana també Kamakánan) (†) Karajá Katukina (3) també Catuquinan) Màku (6) Mascoya (5) també Maskóian, Mascoian) Mataco-Guaicuru (11) Maxakalía també Mashakalían) Mosetena també Mosetén) Llengües Mura (4) Nambiquara (5) Otomacoa (2) també Otomákoan) (†) Paesa (4) Panoa també Pánoan) Peba-Yagua (2) també Yaguan, Yáwan, Peban) (†) Puinavea també Makú) Puria també Purían) (†) Quítxua (46) Saliva (2) també Sálivan) Tacana també Takánan) Timotea (2) també Timoteano, Timoteana, Timótean) (†) Tinigua (2) també Tiníwan) (†) Tucanoa (25) també Tukánoan) Tupia (70) Witotoitotoan (6) també Huitotoan, Bora-Witótoan) Yanomama (4) Zamucoa (2) Zaparoa (7) també Sáparoan)
Aïllades i no classificades (Sud-amèrica) miniatura|355x355px|Llengües aïllades (negre), quasi-aïllades (gris fosc) i de classificació dubtosa (gris clar) de l'Amèrica del Sud. miniatura|264x264px|Llengües aïllades de l'Amazònia (Brasil, Colòmbia, Bolívia i Veneçuela). Aguano (†) Ahuaqué també Auaké, Uruak, Awaké) Aikaná (Brasil: Rondônia) Andoque (Colòmbia, Perú) també Andoke) Andoquero (†) Aushiri també Auxira) Baena (Brasil: Bahia) també Baenán, Baenã) (†) Betoi (Colòmbia) també Betoy, Jirara) (†) Candoshi també Maina, Kandoshi) Canichana (Bolívia) també Canesi, Kanichana) Carabayo Cayubaba (Bolívia) Chiquitano Coeruna (Brasil) (†) Cofán (Colòmbia, Equador) també Kofán) Cueva Culle (Perú) també Culli, Linga, Kulyi) Cunza (Xile, Bolívia, Argentina) també Atacama, Atakama, Atacameño, Lipe, Kunsa) (†) Esmeralda també Takame) (†) Fulnió Gamela (Brasil: Maranhão) (†) Gorgotoqui (Bolívia) (†) Guamo (Veneçuela) també Wamo) (†) Guató Huamoé (Brasil: Pernambuco) (†) Huarpe (Warpe) Irantxe (Brasil: Mato Grosso) Itonama (Bolívia) també Saramo, Machoto) Jeikó (†) Jotí (Veneçuela) també Hotí, Waruwaru) Kaimbe Kaliana també Caliana, Cariana, Sapé, Chirichano) Kamsá (Colòmbia) també Sibundoy, Coche, Camsá) Kapixaná (Brasil: Rondônia) també Kanoé, Kapishaná) Karirí (Brasil: Paraíba, Pernambuco, Ceará) (†) Katembrí (†) Kawésqar (Alacaluf, Qawasqar, Halawalip, Aksaná, Hekaine) Koihoma (Perú) (†) Koayá (Brasil: Rondônia) (†) Kukurá (Brasil: Mato Grosso) (†) Leco (Lapalapa, Leko) (†) Lule (†) Maku també Macu) Malibú també Malibu) Mapudungu també Araucanian, Mapuche, Huillice) Matanawí (†) Mocana Movima (Bolívia) Munichi (Perú) també Muniche) Mutú també Loco) Muzo (†) Natú (Brasil: Pernambuco) (†) Nonuya (Perú) Ofayé Vell Catío-Nutabe (Colòmbia) (†) Omurano (Peru) també Mayna, Mumurana, Numurana, Maina, Rimachu, Roamaina, Umurano) (†) Otí (Brasil: São Paulo) (†) Pakarara (†) Palta Panche (†) Pankararú (Brasil: Pernambuco) (†) Pantagora (†) Panzaleo (Equador) també Latacunga, Quito, Pansaleo) Patagón Pijao Puelche també Guenaken, Gennaken, Pampa, Pehuenche, Ranquelche) (†) Puquina (Bolívia) (†) Resígaro (frontera entre Colòmbia i Perú) Rikbaktsá Sabela (Equador, Perú) també Auca, Huaorani, Wao, Auka) Sechura (Atalan, Sec) (†) Salumã (Brasil) Tairona (Colòmbia) (†) Tarairiú (Brasil: Rio Grande do Norte) (†) Taruma (†) Taushiro (Perú) també Pinchi, Pinche) Tequiraca (Perú) també Tekiraka, Avishiri) (†) Teushen (†) (Patagònia, Argentina) Ticuna (Colòmbia, Perú, Brasil) també Magta, Tikuna, Tucuna, Tukna, Tukuna) Trumai (Brasil: Xingu, Mato Grosso) Tuxá (Brasil: Bahia, Pernambuco) (†) Urarina també Shimacu, Itukale, Shimaku) Vilela Wakona (†) Warao (Guyana, Surinam, Veneçuela) també Guarao) Xokó (Brasil: Alagoas, Pernambuco) també Shokó) (†) Xukurú (Brasil: Pernambuco, Paraíba) (†) Yaghan (Xile) també Yámana) Yaruro també Jaruro) Yuracare (Bolívia) Yuri (Colòmbia, Brasil) també Jurí) (†) Yurumanguí (Colòmbia) també Yurimangui, Yurimangi) (†)
Bibliografia
Boas, Franz. (1911). Handbook of American Indian languages (Vol. 1). Bureau of American Ethnology, Bulletin 40. Washington: Government Print Office (Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology). Boas, Franz. (1922). Handbook of American Indian languages (Vol. 2). Bureau of American Ethnology, Bulletin 40. Washington: Government Print Office (Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology). Boas, Franz. (1929). Classification of American Indian languages. Language, 5, 1-7. Boas, Franz. (1933). Handbook of American Indian languages (Vol. 3). Native American legal materials collection, title 1227. Glückstadt: J.J. Augustin. Bright, William. (1973). North American Indian language contact. In T. A. Sebeok (Ed.), Linguistics in North America (part 1, p. 713-726). Current trends in linguistics (Vol. 10). The Hauge: Mouton. Bright, William. (1984). The classification of North American and Meso-American Indian languages. In W. Bright (Ed.), American Indian linguistics and literature (p. 3-29). Berlin: Mouton de Gruyter. Bright, William (Ed.). (1984). American Indian linguistics and literature. Berlin: Mouton de Gruyter. . Brinton, Daniel G. (1891). The American race. New York: D. C. Hodges. Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. . Campbell, Lyle; & Mithun, Marianne (Eds.). (1979). The languages of native America: Historical and comparative assessment. Austin: University of Texas Press. Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. . Goddard, Ives. (1999). Native languages and language families of North America (rev. and enlarged ed. with additions and corrections). [Map]. Lincoln, NE: University of Nebraska Press (Smithsonian Institute). (Updated version of the map in Goddard 1996). . Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. . (Online version: http://www.ethnologue.com). Kaufman, Terrence. (1990). Language history in South America: What we know and how to know more. In D. L. Payne (Ed.), Amazonian linguistics: Studies in lowland South American languages (p. 13-67). Austin: University of Texas Press. . Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (p. 46-76). London: Routledge. Key, Mary R. (1979). The grouping of South American languages. Tübingen: Gunter Narr Verlag. Loukotka, Čestmír. (1968). Classification of South American Indian languages. Los Angeles: Latin American Studies Center, University of California. Mason, J. Alden. (1950). The languages of South America. In J. Steward (Ed.), Handbook of South American Indians (Vol. 6, p. 157-317). Smithsonian Institution Bureau of American Ethnology bulletin (No. 143). Washington, D.C.: Government Printing Office. Migliazza, Ernest C.; & Campbell, Lyle. (1988). Panorama general de las lenguas indígenas en América. Historia general de América (Vol. 10). Caracas: Instituto Panamericano de Geografía e Historia. Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. (hbk); . Powell, John W. (1891). Indian linguistic families of America north of Mexico. Seventh annual report, Bureau of American Ethnology (p. 1-142). Washington, D.C.: Government Printing Office. (Reprinted in P. Holder (Ed.), 1966, Introduction to Handbook of American Indian languages by Franz Boas and Indian linguistic families of America, north of Mexico, by J. W. Powell, Lincoln: University of Nebraska). Powell, John W. (1915). Linguistic families of American Indians north of Mexico by J. W. Powell, revised by members of the staff of the Bureau of American Ethnology. (Map). Bureau of American Ethnology miscellaneous publication (No. 11). Baltimore: Hoen.