La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a Palma (àrab: Madina Mayurqa) de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229. Aquest episodi històric posà fi al regne almohade i a la Mallorca musulmana i hom commemora, doncs, el naixement del regne de Mallorca. Es tracta d'una de les més antigues d'Europa, atès que data del (1200s). Actualment, els actes principals se celebren a la plaça de Cort, amb una cerimònia civil presidida per l'Estendard, i posteriorment a la Seu, amb un acte d'acció de gràcies.
La festa de l'Estendard o festa de la Conquista de Mallorca ha estat històricament la commemoració anual del naixement del regne de Mallorca, per mitjà del naixement d'un estat propi en forma de regne, com també de la reincorporació del país a la cristiandat. Així, històricament hi ha tengut gran pes els tres estaments: el civil, representat per la Universitat del regne i, més tard, per l'Ajuntament; el religiós, representat pel Bisbat; i el reial, representat pel Rei o, en absència d'aquest, el Virrei i l'exèrcit. El poder civil honora la figura del Rei en Jaume, representada simbòlicament per l'Estendard, com a heroi fundador de la nació; mentre que el poder religiós destaca el poder evangelitzador del rei i la seva transcendència religiosa. El poder reial, en fi, honora la figura del rei en tant que se'n considera hereu.
Aquesta festa va contribuir en gran manera a la gran popularitat de la figura del rei i a la cohesió i vertebració nacional mallorquina, i va ajudar a fer perviure el record del rei en l'imaginari popular, el qual encara és viu a l'illa, més enllà dels estudis històrics dels acadèmics. Entre els elements amb més simbolisme i més característics de la festa destaquen el mateix estendard, les armes mítiques del Rei en Jaume, el retrat del rei, el Sermó de la Conquista, la Porta Pintada (avui desapareguda) i, més modernament, l'estàtua equestre del rei a la plaça de la Porta Pintada i la Colcada, poema de Pere d'Alcàntara Penya. La festa ha patit un llarg procés de decadència d'ençà de l'abolició de les institucions del regne el , però ha estat mantenguda gràcies a la fidelitat del poble, que no hi ha deixat de participar malgrat la deixadesa de les institucions.
Actes miniatura|Col·locació de l'Estendard a la plaça de Cort l'any 2023. Entre els actuals actes principals de la diada destaquen el cerimonial de col·locació de l'Estendard al bell mig de la plaça de Cort per part dels membres del consistori municipal i de la Cimera davall el retrat del Conqueridor; la desfilada de les autoritats fins a la catedral, amb acompanyament de música (Tamborers de la Sala, ministrils i banda municipal), de figures folklòriques tradicionals (cavallets i cossiers) i dels cavalls de la Confraria de Sant Jordi; l'ofici solemne, el retorn de les autoritats a la plaça de Cort i la posterior retirada de l'Estendard amb el comiat de la guàrdia d'honor. Aleshores segueix la declamació de La Colcada, poema de Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau, i una mostra de balls tradicionals de Mallorca, a càrrec l'Escola Municipal de Música i Danses, després de les quals és costum fer el lliurament de les medalles d'or de la ciutat i el nomenament de fills il·lustres de la ciutat.
La vespra, les autoritats fan una ofrena floral a la Mare de Déu de la Salut, a l'església parroquial de Sant Miquel, atès que es considera una imatge portada per Jaume I amb la Conquesta. Més tard aquestes mateixes autoritats fan una altra ofrena al monument del Rei en Jaume davant l'estàtua eqüestre de la plaça de la Porta Pintada, juntament amb entitats ciutadanes.
Història
miniatura|esquerra|Assalt a Madina Mayūrqa el 31 de desembre del 1229 representada als frescos del Palau Aguilar de Barcelona i conservats al MNAC La festa es degué començar a celebrar els primers anys després de la Conquista, primer com a simple commemoració d'uns fets recents i més tard com a homenatge al Rei i com a festa nacional. Ramon Muntaner hi va assistir el 1287, i tengué un paper important en el procés de convertir la festa en la festa més important del Regne durant l'edat mitjana i Moderna, i també en el naixement de la Diada Nacional del País Valencià a imatge de la festa mallorquina.
La festa depenia de la Universitat, la institució civil, però era cofinançada amb donacions del Rei i de l'Església, que també tenien intenció de legitimar el seu poder vinculant-se al Rei en Jaume.
Com es veu, es poden distingir clarament els tres estaments: el civil, representat per la Universitat del Regne i situat a Cort; el reial, representat pel governador, lloctinent o virrei (segons les èpoques) i situat al castell reial; i l'eclesiàstic, representat pel Bisbat de Mallorca i situat a la catedral.
Els actes miniatura|Recorregut medieval Els actes començaven la vespra, quan els Jurats treien l'Estendard en un acte acompanyat de música.
L'endemà, els Jurats començaven assistint a una missa que se celebrava dins la Sala, a la capella de Sant Andreu, i acabada la missa sortien a la plaça, on arribaven els caps dels col·legis i es tornava a treure l'Estendard, pel balcó i amb un sistema complex de cordes per tal de no inclinar-lo, cosa que hauria estat una falta de respecte, i era honrat amb una salva. D'allà partien en processó cap a la Seu per començar l'anomenada Colcada; i hi participava tot tipus de personatges civils, de prohoms col·legials a menestrals i oficials, principalment de la Universitat (macers, jurats, lleonats...), a més de molts de músics contractats i el penoner amb l'Estendard. També hi participaven membres de la companyia d'artillers de la Universitat, i també el batle, el veguer i el mestre de guaita, armats a l'antiga, que feien ronda per la ciutat, passejant els esclaus.
Abans d'arribar a la Seu, la processó passava pel castell de l'Almudaina, on s'incorporaven els representants reials: el virrei, les companyies d'arcabussers i els cavalls armats. D'aquí avançaven cap a la plaça de l'Almoina. A l'Almoina els esperava tot l'estament religiós, del qual participaven els penoners de la Seu i de les parròquies, la creu processional, els frares cistercencs, els mendicants, els del Socors i els carmelitans, els preveres de les parròquies, els canonges, els Evangelis portats per un escolà o diaca, l'abat de la Real, dues imatges de la Mare de Déu, una Verònica i, finalment, el Bisbe.
La processó (o colcada) partia pel carrer del Deganat i anava fins a Santa Eulàlia pels carrers de Sant Pere Nolasc i d'en Morei. Llavors anava pel carrer del Sant Crist i passava per la Carnisseria fins a arribar al carrer del Sindicat,Probablement pel fet que a l'època islàmica era el carrer major de la ciutat i probablement ho continuà de ser els segles posteriors a la Conquista, mentre no existia el carrer Colom i la síquia de la vila passava pel carrer de Sant Miquel el qual recorria fins al final. Antigament, un segment del dit carrer s'anomenava de Sant Silvestre i Santa Coloma, justament pel fet que la processó de l'Estendard passava per aquest carrer, atès que el dia dedicat a aquests sants és el trenta-u de desembre. Arribats a la Porta de Sant Antoni, la processó cridava dues vegades Sant Antoni!, per l'església de Sant Antoni de Pàdua que hi havia, i una vegada Sant Jordi,Cal tenir en compte, també, que Sant Jordi té un paper en la versió reial de la presa de la ciutat. per una capella que aquest sant tenia dedicada a la dita església.
Per sortir de la ciutat i superar la porta, en comptes d'ajeure l'Estendard, es feia passar per damunt la porta per mitjà d'un sistema elaborat amb ormejos dels mariners, per evitar la falta de respecte que hauria estat allargar-lo. Llavors, una vegada fora de la ciutat, es deia el sermó al lloc dit el Peiró,Pel fet que es deia sobre una pedra, que feia la funció d'altar. conegut com a Sermó de la Conquista, on es recordava els fets de la Conquista seguint el relat de Pere Marsili, Joan Binimelis o Joan Dameto, en funció de l'època. Del Peiró continuava per l'exterior fins a la Porta Pintada.
A la Porta Pintada es produïa el moment més àlgid de la festa, que reproduïa l'entrada del Rei en Jaume a la ciutat el trenta-u de desembre de 1229 per la mateixa porta, llavors dita Bab-al-Kahl i adaptat en català Babalcofol. Altra vegada, l'Estendard superava la porta per damunt, sense ser ajagut en cap moment, i en el moment en què es trobava dalt de la porta es disparaven salves i es cantava el Te Deum. Per obrir la porta, amb la creu processional es donaven tres cops a la porta, com encara es fa a la Diada de Menorca per Sant Antoni.
La processó continuava pel carrer de Sant Miquel, el carrer per on entrà el rei, mentre a l'església s'hi deia una missa. Hi arribava en el moment de l'elevació, i així els membres que processaven combregaven i continuaven amb la processó. És probable que aquesta missa sigui tan antiga o més que la mateixa processó, tal vegada continuadora de la tradició començada amb la primera missa dita dins la ciutat, a la mateixa església (llavors mesquida).
Prosseguia la colcada pel carrer de Sant Miquel i el de l'Argenteria (llavors no existia el carrer de Colom, obert a mitjan ), passava per Cort i pel carrer de Palau Reial arribava a la Seu, per on entrava pel portal major. Allà el bisbe donava la benedicció, i la part laica continuava la processó: deixava el virrei i les companyies militars reials a l'Almudaina, i la part civil continuava fins a Cort, on entraven l'Estendard pel balcó.
Canvis miniatura|Recorregut fins a 1828 En els gairebé vuit-cents anys d'història que té la festa els canvis que ha patit han estat notables, principalment al i al , i no sempre motivats per causes internes de la festa.
Així, el , les armes que portava el portaestendard durant la festa foren associades amb la figura del Rei en Jaume (pel fet que l'Estendard representava la persona del rei) i deixaren de processar, i així romangueren a la plaça de Cort juntament amb un retrat del rei, que començà a ser exhibit aquell mateix segle.
Un dels principals canvis fou motivat per causes externes i afectava la Porta Pintada. Així, durant el es bastiren unes noves murades, que obriren una nova Porta Pintada (dita Porta Pintada Nova, amb el temps) i l'antiga, que es respectà, deixà de connectar amb l'exterior, ans solament portava a un bastió, i així la processó deixà de passar per la porta originària. Per altra banda, les noves portes no tenien torres, i això provocà que el ritual d'alçament de l'Estendard amb cordes fos impossible i, en resum, el l'Estendard ja havia deixat de fer part de la processó, ans romania a la plaça de Cort, i així perdé protagonisme. Els cavalls armats que l'acompanyaven també deixaren de processar, perquè representaven la guàrdia reial, que a partir de llavors restava a la plaça. Per altra banda, com que es perdé el ritual dels ormejos dels mariners, l'Estendard cessà de ser davallat pel balcó, i començà a ser ajagut sense pudor. També al el Sermó passà a dir-se dins la seu, i no al Peiró, i així ho feu una vegada acabada la Colcada, i no pas de camí. Això causà que, al final, el sermó es desvinculàs de la colcada, la qual fou abandonada, però no pas el sermó.
Ja al , amb els Decrets de Nova Planta, les institucions pròpies del Regne foren abolides, i així desaparegueren les autoritats civils, principals protectores de la festa fins llavors. De festa insular passà a ser municipal (organitzada per l'Ajuntament, i no pas per la Universitat, que representava el Regne); el virrei fou substituït pel capità general, el qual no participà de la festa; i solament hi participava la companyia reial, atès que la del Regne fou, naturalment, suprimida. També desaparegueren les figures del veguer i del batle.