La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del Comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413. Nomenats en primera instància pels reis francs, els comtes urgellencs, progressivament, en van fer un títol hereditari i, a la pràctica, van esdevenir independents, participant de les campanyes contra els musulmans a la frontera del sud, en col·laboració o competència amb altres comtes de la marca coetanis. Després d'un breu període sota el control del comtes d'Aragó, entre el 820 i el 838, la casa comtal de Barcelona va governar el comtat, de fet, la branca urgellenca se separà de la barcelonina, creant la primera dinastia comtal d'Urgell, des d'Ermengol I (992-1011) fins Aurembiaix d'Urgell (1209-1231), quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314). L'extinció de la via masculina va traspassar, a través de l'hereva Teresa d'Entença, a la casa reial catalanoaragonesa, més concretament a l'infant Jaume d'Aragó (1328-1347), fill d'Alfons el Benigne. La tercera dinastia va perdurar fins a l'any 1413, quan Ferran d'Antequera va desposseir Jaume el Dissortat del títol i va annexionar el patrimoni del comtat a la corona.
Avui en dia l'Església d'Urgell engloba bona part dels antics dominis i influències del Comtat d'Urgell. Aquest comtat era anomenat Estat d'Urgell o País d'Urgell i esdevenia el més important dels comtats catalans dintre del Principat de Catalunya però també amb una rellevància exterior considerable, sobretot a Castella on molts comtes hi visqueren i també a tota l'Occitània i altres contrades.Museu de la Noguera: Comtat d'Urgell. Segons Salazar de Mendoza:
Història del títol Inicialment, el títol de comte era designat pel rei dels francs, ben igual que la resta de comtats de la Gòtia. Tanmateix, amb el pas dels anys, el càrrec esdevingué hereditari. Guifré el Pilós va ser el primer a transmetre'l hereditàriament i ja el comte Borrell II seria el qui deixaria de retre homenatge al rei dels francs, que just havia canviat a la dinastia Capeta, provocant, de fet, tot i que no de dret, la independència dels comtats de la marca, que finalment va arribar a anomenar-se «Príncep de la terra gòtica» (Gothlandia).
Prèvia: Època de guerres amb els musulmans Fets més importants:
La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714. La primavera del 714 els musulmans arribaren a la vall de l'Ebre i un cop assegurada la rereguarda sotmetent Corduba, Spali, Mèrida i Toledo, l'ocupació del territori passava pel domini dels centres urbans més importants del Regne dels Visigots, entre ells Cesaracosta. L'entrada dels musulmans a Cesaracosta fou pacífica, però alguns nobles visigots i alts dignataris eclesiàstics van fugir al Pirineu. Després de la conquesta de la Tarraconense el valí d'Hispània as-Samh ibn Màlik al-Khawlaní va envair la Gàl·lia Narbonesa. Amb el valiat de Narbona assegurat, i sobretot amb el port de Narbona, els mariners àrabs eren els amos del Mediterrani occidental, sotmetent ràpidament les ciutats controlades pels comtes visigots. L'any 731 el valí amazic de Narbona i la regió de Cerdanya Uthman ibn Naissa impugnà Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí per raó de l'opressió que patien els amazics al nord d'Àfrica i va pactar una treva amb el duc d'Aquitània Odó el Gran. En represàlia al-Ghafiqí envià una missió per capturar a Uthman, qui durant el transcurs del Combat de Llívia quedà assetjat i fou mort. Finalment però la major part de la Tarraconense va ser integrada a la Marca Superior, la frontera superior de l'emirat de Còrdova, sota la direcció de la família de gots conversos a l'islam (muladís) dels Banu-Qasi. La invasió musulmana de la Gàl·lia (França) fou el darrer episodi de la conquesta de l'Àndalus, quan el valí d'Hispània, as-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, va envair el ducat de Septimània el 720. La conquesta carolíngia d'Hispània va començar el 759 al Rosselló. L'any 795 Girona i, vers el 788, la Cerdanya i Urgell foren agrupats en la nova Marca hispànica, dins l'estructura de l'antic ducat de Septimània. Territoris conquerits per Carlemany. Cap a l'any 788-798, Borrell I d'Urgell-Cerdanya esdevé comte d'Urgell i de Cerdanya. 793: Els sarraïns del general Abd-al-Malik, en retornar per la vall del Segre de la seva infructuosa expedició a Septimània, assolen tota la regió de la Cerdanya. Després, a l’Urgellet, destrueixen completament la ciutat romano-visigòtica dArse-durgui (Castellciutat) i el centre episcopal visigòtic d'Urgell que hi ha a la ciutadella d'Orgia o Orgelia.
Pel que respecta als governants, en ser una època de guerra no es pot determinar exactament qui foren. Entre els anys 720 i 778 l'Urgell (ciutat de la Seu d'Urgell) fou dominada per visigots tot i que els musulmans sovint saquejaven, cremaren i arrasaren la ciutat. No fou fins a l'any 778 que els musulmans conquereixen l'Urgell i restà sota el seu domini fins 788 quan són expulsats per Carlemany. NomDadesPeríodeNotesAnteriorment Regne Visigot de Toledo, província de la Tarraconense. En el període 507-720. Podeu veure els Reis i governats visigots.ArdóÚltim rei dels visigots714-720Fou el valí Al-Hurr qui, en 717-718, mig combatent mig negociant, ocupà la resta del País Valencià i d'Aragó i la major part de Catalunya, on Tarragona i potser Empúries foren destruïdes a causa de llur resistència. Ardó i els seus es retiraren llavors a la Septimània i convertiren els Pirineus i la línia de la Muga en una frontera temporal, amb Roses com a pern oriental del sistema defensiu. El successor d'Al-Hurr fou As-Samh, el qual el 720 ensorrà aquesta línia defensiva i ocupà finalment el Rosselló i Narbona, on potser Ardó trobà la mort en combat.Període de guerres però sota domini visigot720-778Aquest fou un període de guerres entre musulmans, visigots i francs. Pel que respecta als governants, en ser una època de guerra no es pot determinar exactament qui foren. Podria ser que algun valí musulmà arribes a dominar l'Urgell i la Cerdanya però segurament la zona fou dominada pels visigots intermitentment. Si ens fixem en els escrits dels bisbes d'Urgell veiem com mai els musulmans van arribar a dominar (ciutat d'Urgell -> la Seu d'Urgell) fins a la data.Ocupació musulmana
intermitentConquesta Domini musulmà778-786L'any 778 els musulmans expulsen als visigots d'Urgell (ciutat d'Urgell -> la Seu d'Urgell) i aquests es refugien a les valls d'Andorra, demanant ajuda a Carlemany, que mantindrà aquest territori fora de la influència àrab i que serà el germen del futur comtat d'Urgell. El bisbe Dotila mor en aquesta batalla.Reconquesta batalles constants786-788Els francs ocupen el territori que correspon a l'actual Cerdanya. Els cerdans, imitant l'exemple dels habitants de Girona, s'havien lliurat espontàniament a Carlemany juntament amb els seus veïns de l’Urgell. Tanmateix no serà fins a l'any 788 quan tota la zona estarà tota sota domini francovisigotCarlemany Lluís IPer conquesta788-789És crea el Comtat d'Urgell, arran de la conquesta de tot el territori de l'Urgell pels francs als àrabs. Primer es va conquerir Cerdanya (786) i finalment Urgell (788). Al final de 788 tot el territori d'Urgell-Cerdanya resta sota domini franc-visigotCreació de la Ducat de Gòtia on s'inclogueren els comtats catalans (volts 801)Borrell I d'Urgell-Cerdanya788/798-820L'any 795 Girona i, vers el 788, la Cerdanya i Urgell foren agrupats en la nova Marca Hispànica, dins l'estructura de l'antic ducat de Septimània. L'Urgell i la Cerdanya foren conquerits per francs i visigots. Posteriorment, Lluís el Pietós nombra Borrell (que era un militar visigot originari d'Urgell) com a comte d'aquest dominis.
Comtes nomenats Els primers comtes d'Urgell van ser nomenats pels reis dels francs (de la dinastia carolíngia) que a partir del 843 esdevindrien reis de França i, com a tals, eren vassalls seus. Des de la fi del els reis van perdre el poder de nomenar els nous comtes. Per contra, el títol es transmetia de forma hereditària, normalment de pares a fills. Tot i això, els comtes d'Urgell continuaven sent vassalls dels reis de França alhora que transmetien certa obediència al comite de Barcelona com a senyor de tots els comtats catalans. NomDinastiaPeríodeRelacióNotaBorrell I d'Urgell-CerdanyaUrgell-Cerdanya788/798-820Origen visigot (Cerretana)
Territoris sotmesos pels francs és nomenat comte.Comte d'Urgell-Cerdanya, més tard d'OsonaAsnar I Galí(d'Aragó)820-824Comtat assignat pels francsComte d'Aragó (809-820) i comte d'Urgell i Cerdanya (820-824)Galí I Asnar(d'Aragó)824-838Fill de l'anteriorComte d'Urgell i Cerdanya (824-834); comte de Pallars i Ribagorça (833-844) i comte d'Aragó (844-867)Sunifred I d'Urgell-CerdanyaUrgell-Cerdanya838-848Fill de Borrell I d'Urgell-Cerdanya Pare de Guifré el PilósComte d'Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelhi Nimes (844-848) i Conflent (848)Salomó I d'Urgell i CerdanyaUrgell-Cerdanya848-869Parent de SunifredComte d'Urgell i Cerdanya (848 - 869)
Comtes privatius, Casal de Barcelona
Està documentat que Salomó fou comte d'Urgell, de Cerdanya i de Conflent fins al 868, any a partir del qual desapareix de la documentació. També està documentat que, el 873, Guifré el Pelós s'intitulava comte, i per documents posteriors, que s'intitulava comte d'Urgell, comte de Cerdanya i comte de Conflent, els mateixos comtats que havien estat en mans de Salomó. Però el que no està documentat és ni quan, ni per què, ni com, Guifré el Pilós s'apoderà d'aquestes terres.Salrach 1978, vol II, pàg. 100
La llegenda de Guifré el Pilós sosté que magnats francs havien assassinat Guifré d'Arria, pare llegendari de Guifré el Pilós, fet que coincideix amb la realitat, perquè Sunifred d'Urgell, l'autèntic pare de Guifré el Pilós, fou assassinat pel magnat franc Guillem de Septimània. Després, la llegenda continua explicant que el comtat de Barcelona havia estat usurpat per un magnat franc anomenat Salomó, i que quan Guifré el Pilós retornà a Barcelona, va matar el comte intrús Salomó i recuperà el comtat de Barcelona. Els fets coincideixen parcialment amb la llegenda, perquè hi hagué un noble franc anomenat Salomó, que era comte, no de Barcelona, sinó d'Urgell, i que el 868 desapareix de la documentació històrica, sent suplantat per Guifré el Pilós.Abadal 1958, pàg. 45
L'historiador Ramon d'Abadal descartà que Guifré el Pilós assassinés Salomó, comte d'Urgell, Cerdanya i Conflent, així com que Guifré el Pilós ocupés violentament els comtats; la documentació constata que el 868 el comte Salomó desapareix de la documentació històrica, i que l'agost del 871 apareix Miró el Vell, germà de Guifré el Pelós, com a comte de Conflent; del 873, hi ha un altre document en què Guifré el Pilós apareix intitulant-se comte, i poc després n'hi ha un altre en què s'especifica que és comte d'Urgell i Cerdanya. Ramon d'Abadal suggerí que, a la mort de Salomó, els comtats d'Urgell, de Cerdanya i de Conflent haurien quedat vacants, i que Guifré i el seu germà Miró haurien estat investits legalment pel rei Carles II de França; donades les evidències documentals, la investidura s'hauria d'haver produït entre el 868 i el 871; amb aquestes dades, proposà que això s'hauria esdevingut a l'assemblea d'Attigny, convocada pel rei de França el juliol del 870, i que en aquella assemblea seria quan Guifré el Pilós hauria rebut el nomenament com a comte d'Urgell, de Cerdanya i de Conflent. Tot seguit i segons l'historiador Josep Maria Salrach i Marès, Guifré el Pelós hauria associat el seu germà Miró el Vell al govern del Conflent.Salrach 1978, pàg. 102 FotografiaNomPeríodeRelacióMort i SepulturaNotacenter|101x101px|Guifré IGuifré I el Pilós870-897Fill de Sunifred I